• Presentar algun llibre de comunicació no verbal. Que algú es llegeixi algun tros i en faci la presentació.

• Cercar ideogrames xinesos.

• Cercar paraules que han substituït a unes altres (discapacitat per subnormal, nouvinguts per immigrants, treball temporal per treball precari, flexibilitat del mercat per pèrdua d’estabilitat laboral, família monoparental per persona sola, efectes col·laterals per...cagades assassines?, per exemple. Qualsevol obra de referència de les successives reformes educatives constitueix un valuós material: progressa adequadament? necessita millorar? insuficient? 4?

• Fer una breu reflexió sobre la importància de la capacitat de simbolització. Pensa en què ens permet, tant en relació a nosaltres mateixos com en relació a les altres persones. Relaciona aquesta capacitat amb la gènesi de la cultura i en l’accés de les persones a ella.

• Explicar en què consisteix la concepció referencialista del llenguatge. Suposant que la funció de les paraules fos només referir-se a coses i fets, quin paper hi jugaria el diccionari? Ara bé, si les acadèmies tenen l’autoritat de decidir el que volen dir les paraules, com és que de tant en tant s’han d’anar actualitzant els diccionaris?

• Descriure coses i fets és només una de les coses que fa el llenguatge. Digueu algunes coses més que fa. Què vol dir l’expressió de Wittgenstein “el significat del llenguatge és el seu ús”?

• Les llengües són portadores de significats, però també de manera més general de visions del món. Expliqueu aquesta idea i poseu-ne algun exemple present en la nostra/es  llengua/ües. Creieu que la modificació conscient del llenguatge potser una manera efectiva de contribuir a modificar la societat?

• Sobre els límits del llenguatge: Establiu un debat –si potser penseu-hi abans una mica– sobre la possibilitat de saber allò que un altre sent quan diu t’estimo.

• Sobre la importància del context en la comunicació. Feu una petita prospecció a casa per saber amb quina freqüència es banyaven o dutxaven els vostres pares, tiets, padrins quan eren nens. El resultat probablement us hauria de fer reflexionar sobre com pot ésser d’enganyosa la nostra interpretació d’una frase com “els pares sempre ens volien ben nets” llegida en una novel·la de fa 30, 60 o 500 anys. Ara cerqueu situacions de les vostres vides en què les paraules varien de significació en funció del context en què les pronuncieu (per exemple no sembla el mateix explicar-li a un company que dissabte a la nit no vau fer tard que dir-li la mateixa frase als vostres pares).

• Sobre la coincidència sempre parcial de codis fins i tot entre usuaris d’una mateixa llengua. Confeccioneu una llista de paraules i expressions d’ús comú entre el jovent i que la major part dels adults ni coneixen el seu significat (si potser doneu-ne la traducció a un llenguatge que pugui ésser entès pel vostre professor). Cerqueu algun text en correctíssim català o castellà però que no s'entengui gairebé res pel seu registre especialitzat (us aconsello, per exemple, algun text tècnic de navegació que expliqui com fer alguna maniobra).

• Sobre las llengües com a portadores de cosmovisions. Confeccioneu una llista d’expressions en català i en castellà que facin referència a altres ètnies o cultures. Mireu després de fer el mateix –tot i que serà una mica més complicat– amb expressions en altres llengües.

• Treballar el següent text:

 El llenguatge és el simbolisme més econòmic. A diferència d’altres sistemes representatius, no demana cap esforç muscular, no comporta cap desplaçament corporal, no imposa cap manipulació laboriosa. Imaginem el que seria la feina de representar a la vista una «creació del món» si fos possible d’afigurar-se-la en imatges pintades, esculpides o d’altres, al preu d’un treball insensat; després, vegem què s’esdevé amb la mateixa història quan es realitza en el relat, un seguit de petits sorolls vocals que s’esvaneixen tot just emesos, tot just percebuts, però que exalten l’ànima sencera i són repetits per totes les generacions; i cada vegada que la paraula mostra l’esdeveniment, cada vegada, el món torna a començar. Cap poder no igualarà mai aquest, que fa tant amb tan poc.

BENVENISTE, Problemes de lingüística general

Expliqueu breument quina és la idea principal del text.

Què vol dir que el llenguatge és un simbolisme?

Compareu o relacioneu el concepte de llenguatge que hi ha en aquest text amb algun altre concepte de llenguatge.

Expliqueu per què creieu que l’autor del text té raó o per què creieu que no en té.