Preguntes per comentar a classe per atansar-se al tema dels límits del que sabem de la realitat que ens envolta i al tema de la subjectivitat:

Creieu que captem tot el que existeix? Quins factors limiten la nostra captació? (pistes: ni tenim receptors per a tot tipus d’energies, ni fins i tot per a aquelles que sí que ens tenim ho captem tot si no té prou intensitat)

La primera pregunta era fàcil. Aquí en tens una de més complicada: allò que captem, ho captem tal i com és en realitat? Quins motius et fan pensar que sí o que no? (pistes: segur que un gos o una abella veuen o senten el món com nosaltres? Per què la nostra percepció ha d’ésser la bona?

Hem dit “la nostra percepció”. Compliquem encara una mica més les coses: creus que tots veiem els colors de la mateixa manera? En què et bases? Hi hauria alguna manera de comprovar-ho? I en la mateixa línia podem presentar el “misteri dels xinesos”: hi ha alguna manera de saber si els xinesos veuen el món més allargat que nosaltres? (direu que si mirem tots dos una casa, la dibuixem i comparem els dibuixos quedarà comprovat, però és evident que això no serveix. El xinès dibuixaria la casa com nosaltres, però al mirar el dibuix, igual que al mirar la casa, veuria un objecte més allargat que com el veiem nosaltres. Caldrà esforçar-se una mica més per trobar una solució. En aquest cas hi és, en el cas dels colors no.)

Aclariu el significat dels termes següents: dogmatisme, dogma, axioma, escepticisme, objectiu, subjectiu.

Potser aquest seria un bon capítol per recordar algunes de les trampes i errors més freqüents en els raonaments (estratègies per guanyar una discussió sense parlar d’allò que realment caldria parlar):

• argument ad hominem (no es discuteix l’argument o la proposta, sinó la persona que el proposa): no cal prendre’s gaire seriosament la seva proposta, al capdavall és un gitano (o nacionalista, o professor de filosofia); a les places públiques de tal o qual ciutat es renoven constantment els arbres, i ja se sap que l'alcalde és el propietari d'unes grans plantacions; no cal ni entrar a discutir una proposta de pressupostos generals feta per algú que té una becària; que els professors cobrin un plus en funció de si els alumnes opinen que aprenen amb ell? segur que això ho ha proposat algun grup de professors i d’alumnes amb ganes d’estar tot el dia fent el pallasso a classe i regalant les notes...

• tu quoque (tu també: és una variant de l’anterior, però prou freqüent com per dedicar-li una menció especial): com m’he de creure un metge que em digui que fumar és dolent si ell fuma?; No copieu en els exàmens. Però tu no ho vas fer mai de jove?; Com s’atreveixen precisament ells a criticar l’ús de símbols nacionals?; El seu sí que és un nacionalisme excloent. Un exemple una mica més llarg: Als voltants de 1930 importants biòlegs d'arreu del món consideraven que la clau de la capacitat o incapacitat de les persones estava en la biologia. Amb aquest argument es van aprovar als EE.UU. lleis que autoritzaven l'esterilització de deficients i, en alguns casos, de presidiaris. No podem doncs ser gaire crítics amb l'eliminació que els nazis van fer de grups físicament poc afavorits.

• argument d’autoritat (escoltar aquell que és una autoritat en un tema és una bona política, però cal tenir clar qui és una autoritat i en què): això és així perquè ho diu mon pare, o perquè ho diu la constitució. Científicament provat. Provat per ordinador (en general, excepte quan es torna boig, el meu ordinador és capaç d’afirmar qualsevol bestiesa si l'hi introdueixo la programació adequada. De què em serveix que em diguin que l’assignació de places de la mili es feia per ordinador si no em diuen a partir de quines instruccions ni em garanteixen que ningú no hi pot posar la ma?;  Vitalínia, el iogurt més equilibrat nutricionalment (signat Cindy Crawford, ¿dietista diplomada?); és un biòleg o un metge necessàriament una autoritat moral per parlar de l’avortament? (una cosa és que sàpiguen en quin moment del desenvolupament embrionari estem i una altra que siguin més vàlids que algú altre per decidir en quin moment o quines característiques d’aquell desenvolupament fan que un embrió sigui una persona)...

• correlació accidental (prendre dos fets que apareixen junts com si necessàriament l’un fos causa de l’altre): treu males notes perquè va amb aquella xiqueta (potser treu males notes perquè té necessitats afectives no satisfetes, per exemple); els resultats dels exàmens que es fan en divendres són pitjors que la resta dels dies (potser és l’únic dia que tens classe a primera hora i encara estan adormits); estudiar filosofia provoca trastorns de la personalitat (potser la causa no és haver fet aquests estudis sinó un problema genètic previ, o que la facultat està construïda sobre un antic cementiri vàndalo ; tenir relacions homosexuals provoca la SIDA (sense comentaris, excepte aquest)...

• generalització inadequada (la típica història de les enquestes mal fetes): els meus pares deien que els nens de la meva edat anaven a dormir sense veure les pel·lícules de la tele, però el cert és que ells només es tractaven amb altres famílies que més o menys veien les coses com ells. Podem treure conclusions sobre el grau de riquesa o pobresa a Catalunya només a partir de la gent del nostre voltant?