Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Inici
Tornar
a Temes |
VOCABULARI
| Guió
conceptual. |
1.
Introducció: el moviment europeista.
2. Història de la Unió Europea.
- Els tractats de la Unió Europea.
- Els precedents.
- El primer pas cap a la integració europea: la CECA.
- El Tractat de Roma: la CEE i l'Euratom.
- L'alternativa a la CEE: l'EFTA.
- El Tractat de Brussel.les: la fusió de
les Comunitats Europees.
- El Tractat de Schengen i l'Acta
Única Europea (AUE).
- El Tractat de Maastricht: la Unió Europea.
- Els àmbits de realitzacions
del Tractat de Maastricht.
- La revisió del Tractat de
Maastricht: Tractats d'Amsterdam i de Niça. |
3.
Les institucions de la Unió Europea.
- Consell Europeu i Comissió Europea.
- Parlament Europeu.
- Tribunal de Justícia i Tribunal de
Comptes.
- Comitès de la Unió Europea.
- Organismes bancaris.
- Agències de la Unió Europea.
- Altres organismes de la Unió Europea.
- Figures institucionals.
4. La política comunitària de la
UE.
- Els antecedents de la
unió monetària.
- El Sistema Monetari Europeu
(SME).
- Les polítiques comunes de la UE.
- La política d'ajuts.
- Els fons d'ajut de la Unió Europea.
- La Zona Econòmica Europea
(ZEE).
- Política exterior de la Unió
Europea.
5. Símbols de la Unió Europea.
6. Estats membres de la Unió Europea. |
| La idea d'una Europa unida. |
Moviment
europeista
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, a l'Europa
Occidental el moviment europeista inicià una tasca d'integració progressiva del
continent per tal de fer front a les exigències de la mundialització, mantenir Europa en
una posició influent i desfer-se de dependències externes: el 1951 hom instaurà
l'anomenat Mercat Comú i la CECA i, el 1957, la CEE i l'Euratom pels
"sis", que el 1973 s'amplià als "nou", el 1981 amb Grècia als deu i
el 1986 amb Portugal i Espanya als dotze. Per tal de resoldre els problemes comunitaris
(diversitats estructurals, interessos nacionalistes, desequilibris entre els membres,
etc), la nova organització establí una fórmula de negociacions en forma de reunions
periòdiques dels caps d'estat, el Consell Europeu, la primera de les quals tingué lloc
el 1974. Aquest organisme posà en marxa el procés d'elecció del Parlament Europeu per
sufragi universal amb la celebració de les primeres eleccions el 1979, any que també es
creà el Sistema Monetari Europeu i una unitat monetària europea (l'ECU), mecanisme de
canvi i d'intervenció i amb possibilitats de crèdit per tal de crear un veritable fons
monetari europeu.
Europeisme
Corrent ideològic del s XX que propugna la
unificació política del continent europeu. Fins al s XX no aparegueren projectes
concrets d'unificar el continent per mètodes lliures i democràtics. En concret, i a
partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel,
Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand. La mort d'aquest darrer (1932) i
l'ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d'Europa aturaren el projecte, que fou
madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a
l'Haia pel maig del 1948; poc després (1949) hom formulà una declaració de principis,
base de les actuacions del Moviment Europeu. Fruit del Moviment Europeu han estat el
Consell d'Europa (1949), la universitat d'Europa (1949), etc, i també la cooperació
científica, que ha donat lloc a organismes com l'EURATOM, el CERN o l'ESA. Els tractats
de Roma del 1957 assenyalaren una de les fites cabdals vers la integració europea perquè
crearen les bases de les Comunitats Europees, les quals, en constituir el 1992 la Unió
Europea, donaren un pas addicional en la integració econòmica i política d'Europa,
reforçada especialment amb un nombre creixent de membres de l'Europa occidental (de la
qual des del 1995, tan sols Suïssa, Noruega i Islàndia, a banda de diversos estats molt
petits, no formaven part). D'altra banda, la majoria d'estats europeus sorgits de l'antic
bloc socialista a partir del 1991 han demanat el seu ingrés a la UE. El 1979 fou
establert un Parlament Europeu d'elecció directa que, tot i la limitació inicial de les
seves atribucions, a la llarga ha de constituir-se en cambra legislativa europea.
 |
El procés de creació de la Unió Europea.
La integració de la Unió Europea és duta a terme a partir de l'aprovació de successius
tractats entre els estats membres. |
Tractat
Acord internacional establert per escrit entre
estats i regit pel dret internacional, tant si és fet en un instrument únic com si ho
és en dos o més, sigui quina vulgui la seva denominació particular. Pel que fa a les
matèries, hom parla de tractats de pau, com, per exemple, el de Westfàlia,
l'any 1648, el tractat d'Utrecht, el 1613, el tractat de Versalles, el 1919,
etc; de tractats econòmics i comercials, com és ara el Zollverein o
unió duanera alemanya, l'acord tripartit entre els EUA, França i la Gran Bretanya (1936)
per tal d'evitar les devaluacions monetàries competitives de després de la crisi
econòmica mundial del 1929, i el General Agreement on Tariffs and Trade (GATT),
del 1947. El tractat religiós, establert entre el Vaticà i altres estats, és
anomenat concordat. Hi ha també tractats polítics, com ara el tractat de
París del 1815, conegut amb el nom de Santa Aliança, i els tractats colonials de
la darreria del s XIX; cal afegir-hi els tractats d'extradició de delinqüents i
criminals comuns (dels quals resten normalment exclosos els polítics). Hi ha encara tractats
tècnics, com, per exemple, el de Barcelona contra la contaminació de la
Mediterrània (1976). Quant a procediment, tant pel sistema d'entrada en vigor com pel
sistema establert per la seva denúncia, existeixen tractats simplificats (gentlemen's
agreements, intercanvis de notes, etc) i tractats solemnes (amb
negació, conclusió, signament i ratificació). Quant al nombre de països signants, hom
parla de tractats bilaterals (entre dos estats) i de tractats
col·lectius (entre tres estats o més). Dintre aquesta última classificació
figuren els tractats constitutius de les organitzacions internacionals, com, per exemple,
el tractat de Versalles de l'any 1919 creant la Societat de Nacions, la
Carta de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) creant l'Organització de les Nacions
Unides, la conferència de Bretton Woods del 1944 creant el Fons Monetari
Internacional, el tractat de Roma del 1957 creant la Comunitat Econòmica
Europea, i els acords internacionals sobre productes bàsics. Per evitar la
proliferació de tractats secrets d'altres èpoques (per exemple, els d'Espanya i França
de San Ildefonso del 1801 i de Fontainebleau del 1807), la carta de l'ONU —seguint
l'exemple del Pacte de la Societat de Nacions— estableix que tot tractat concertat
per països membres ha d'ésser enregistrat a la secretaria de l'ONU perquè aquesta el
publiqui.
Tractats de la Unió Europea
La integració de la Unió Europea és duta a
terme a partir de l'aprovació de successius tractats entre els estats membres. A través
d'aquests han estat creades les organitzacions i institucions de l'organització
comunitària, de les quals hom ha anat ampliant les competències i atribucions en la
presa de decisions. Dins d'aquestes directrius generals, els termes dels tractats són
susceptibles d'ésser modificats per tal de dotar-los d'un nivell de concreció més
elevat per tractats ulteriors a mesura que avança el procés d'integració. Els nous
membres de la UE han d'acceptar l'anomenat acquis comunitari, expressió que
designa el cos jurídic i normatiu comú a tots els estats membres.
Els tractats més destacats en la història de la integració europea són els
següents: Tractat constitutiu de la CECA (Tractat de París, 1951), Tractat
constitutiu de la CEE i l'EURATOM (Tractat de Roma, 1957), Tractat de fusió de
les Comunitats Europees (Tractat de Brussel.les, 1965), Tractat de lliure
circulació (Tractat de Shengen, 1985, ampliat el 1990), Tractat de reforma del
Tractat de Roma (Acta Única Europea, 1986), Tractat constitutiu de la Unió
Europea (Tractat de Maastricht, 1992), Primer tractat de revisió del Tractat de
Maasitricht (Tractat d'Amsterdam, 1997) i Segon tractat de revisió del Tractat
de Maastricht (Tractat de Niça, 2001).
Acquis communautaire
Expressió francesa que vol dir 'possessió comunitària', donada al conjunt de normes,
jurisprudència i actes polítics vigents en la Comunitat Europea i que són d'obligat
compliment per governs, empreses, associacions i persones. És el patrimoni de la
Comunitat, derivat de la pròpia constitució i evolució i dels acords amb tercers.
L'adhesió d'algun estat a la Comunitat n'implica l'acceptació incondicional, tot i que
poden establir-se modalitats d'assumpció segons les circunstàncies en què es troba cada
estat (segons un període transitori).
|
Història de la Unió Europea.
Davant la polarització política i la dependència econòmica de la postguerra, els
països d'Europa Occidental van establir polítiques d'integració.
La primera iniciativa en aquest sentit va ser l'OECE, organisme per coordinar l'ajut del
Pla Marshall.
Juntament amb l'OECE van haver-hi altres iniciatives. |
Pla Marshall
Nom amb què és conegut l'European Recovery
Program (ERP), programa nord-americà d'ajuda econòmica a Europa, aprovat el 2
d'abril de 1948, segons una idea de George Marshall. Fonamentat en la temença de
solucions polítiques oposades als principis democràtics liberals, la seva finalitat era
de finançar la reconstrucció de les economies dels estats de l'Europa occidental
mitjançant préstecs i cessions per valor de 12 000 milions de dòlars en un terme de
quatre anys. Durant aquest període, el PNB dels seus principals beneficiaris —la
Gran Bretanya, la RF d'Alemanya, Itàlia i França— experimentà un creixement d'un
15 a un 20%. L'estat espanyol en restà exclòs.
Organització Europea de Cooperació Econòmica
(OECE)
Organisme creat el 1948 a París per administrar el
Pla Marshall. Compost inicialment per Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, la
Gran Bretanya, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega,
Portugal, Suècia, Suïssa i Turquia, el 1949 s'hi incorporà la República Federal
d'Alemanya, i el 1959 l'estat espanyol. Promotor de la liberalització i la integració
regional de mercats, la creació de la CEE i l'EFTA en determinaren la transformació, el
1961, en l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic.
Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Organisme econòmic internacional format pels 24 països més desenvolupats del món
capitalista (tots els de l'Europa Occidental, els EUA, el Canadà, Austràlia, Nova
Zelanda i el Japó). La Comissió Europea generalment pren part en els treballs de
l'organització. Posteriorment s'hi afegiren Mèxic, la República de Corea, la República
Txeca (1995), Hongria i Polònia (1996). Creada per la Convenció de París el 1960, és
successora de l'antiga Organització Europea de Cooperació Econòmica. Tracta
d'estimular els intercanvis econòmics internacionals sobre bases multilaterals, realitza
i impulsa estudis i suggereix polítiques econòmiques als estats membres. Edita moltes
publicacions, entre les quals són ben conegudes les seves anàlisis anuals sobre
l'economia de cadascun dels estats membres, els estudis conjunturals i diverses
recopilacions estadístiques. El seu òrgan superior és un consell integrat per un
representant de cada estat membre, amb rang d'ambaixador. Té diversos òrgans autònoms,
entre els quals l'Agència d'Energia Nuclear de l'OCDE i l'Agència
Internacional de l'Energia. La seu és a París.
Al llarg de la seva trajectòria, l'organització ha ampliat els seus contactes amb estats
tercers, i ha destacat tant per l'elaboració de programes d'integració econòmica en
països de l'Europa central i de l'est (1989) com per la col·laboració amb els països
asiàtics. Els enllaços amb l'Amèrica Llatina es feren a través de l'Argentina, el
Brasil i Xile. L'any 1998 es creà el centre de cooperació amb països tercers a partir
del desenvolupament de dos tipus de programes, l'un de polítiques públiques (comerç,
inversions, fiscalitat, medi ambient, etc) i l'altre de regió i territori.
L'organització també col·laborà estretament amb els països en via de desenvolupament
a través del Development Assistance Committee i del Development Centre, que fa recerca
sobre temes socials i econòmics en països en desenvolupament, i el Club de Sahel, un
fòrum de reflexió i consultoria entre els països de la regió del Sahel de l'Àfrica
occidental i les agències dels estats membres. L'OCDE ha establert enllaços formals amb
el Consell d'Europa i la seva assemblea parlamentària. Té també relacions oficials amb
l'Organització Internacional del Treball, el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial
i altres agències de les Nacions Unides. L'organització edita regularment la revista
"Observer" i prop de 500 publicacions més amb caràcter anual, generalment en
llengua anglesa i francesa. L'any 1995 s'hi adheriren Mèxic, la República de Corea i la
República Txeca, i l'any següent, Hongria i Polònia.
Tractat de Brussel.les
Acord d'aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de
març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa
de 50 anys. El 1954, amb l'adhesió d'Itàlia i l'Alemanya Federal, el pacte serví de
base a l'articulació de la Unió Europea Occidental.
Unió Europea Occidental (UEO)
O Unió d'Europa Occidental. Organisme politicomilitar, creat a París el 21
d'octubre de 1954 per la República Federal d'Alemanya, Bèlgica, França, la Gran
Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg. Coordina la defensa dels estats membres
en estreta col·laboració amb l'OTAN. Els seus òrgans principals són el consell de
ministres (d'afers estrangers i de defensa) i l'assemblea, formada per delegats dels
parlaments dels estats membres. Inicialment duia a terme activitats socials i culturals,
que el 1960 transferí al Consell d'Europa. Espanya i Portugal s'hi adheriren el 1988 i
Grècia el 1992. En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia (1992), Bulgària,
Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia (1994), Eslovènia (1996), la República Txeca,
Hongria i Polònia (1999). Tenen l'estatut d'observador Dinamarca, Irlanda (1992),
Suécia, Àustria i Finlàndia (1995).
Benelux
Unió econòmica formada per Bèlgica, els Països
Baixos i Luxemburg. El 1996 tenia uns 26 043 000 habitants en un territori de 67 052 km2.
Els seus antecedents són la Unió Econòmica Bèlgico-Luxemburguesa, encara vigent, i les
convencions d'Oslo (1930) i d'Ouchy (1932), projectes no realitzats per pressions de les
grans potències d'Europa. Els darrers anys de la Segona Guerra Mundial els governs
d'aquests tres estats negociaren a Londres uns acords per a després de la guerra que
donaren lloc el 1943 a un tractat monetari, i el 1944 a un tractat duaner origen de la
convenció del Benelux, signada a l'Haia el 14 de març de 1947, en vigor des de l'1 de
gener de 1948. La Unió fou realitzada en quatre etapes (abolició dels aranzels interiors
i creació d'un aranzel exterior comú, supressió de les quotes i dels controls de canvi,
anivellament de les polítiques financeres i fiscals, i circulació lliure de capitals),
que culminaren el 3 de febrer de 1958 en la signatura del tractat d'unió econòmica, en
vigor des de l'1 de novembre de 1960. La Unió té la seu a Brussel·les, i és formada
pel comitè de ministres, el consell consultiu interparlamentari, el consell de la unió
econòmica i el secretariat general. Els tres estats del Benelux són membres fundadors de
les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea). En molts aspectes el Benelux ha
estat el laboratori de la UE, per tal com les mesures de liberalització dels tres estats
que el formen han estat posteriorment incorporades en el desenvolupament d'aquesta
organització, molt especialment des de l'aprovació del tractat de Maastricht
(1993). Tot i algunes dificultats, com pot ser un cert grau de descoordinació en la
política econòmica, la unió ha possibilitat un augment sensible del comerç per mitjà
d'una certa especialització de cada estat.
Consell d'Europa
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a
Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals
comuns i el progrés social i econòmic. Aquesta finalitat és acomplerta per l'examen de
qüestions d'interès comú, per la conclusió d'acords i per la recerca d'una acció
comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets de
l'home i de les llibertats fonamentals. En són exclosos els afers militars, per tal com
són competència de la UEO i l'OTAN. Els membres fundadors foren Bèlgica, Dinamarca,
França, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega i
Suècia. Posteriorment s'hi afegiren Grècia i Turquia (1949), Islàndia (1950), la RF
d'Alemanya el 1951 (el 1990 inclogué també l'antiga República Democràtica Alemanya),
Àustria (1956), Xipre (1961), Suïssa (1963), Malta (1965), Portugal (1976), Espanya
(1977) i Liechtenstein (1978). Amb l'ensorrament de l'URSS i l'adopció de la democràcia
parlamentària com a sistema de govern, els estats de l'antiga Europa socialista (i els
que sorgiren de nou) ingressaren a l'organització: Hongria (1990), Polònia (1991),
Bulgària (1992), Estònia, Lituània, Eslovènia, Eslovàquia, la República Txeca i
Romania (1993), Letònia, Albània, Moldàvia, Macedònia i Ucraïna (1995), Rússia i
Croàcia (1996), Geòrgia (1999), Armènia i l'Azerbaidjan (2001) i Bòsnia i Hercegovina
(2002). Andorra hi ingressà el 1994. Amb l'ensorrament de l'URSS i l'adopció de la
democràcia parlamentària com a sistema de govern, els estats de l'antiga Europa
socialista (i els que sorgiren de nou) ingressaren a l'organització: Hongria (1990),
Polònia (1991), Bulgària (1992), Estònia, Lituània, Eslovènia, Eslovàquia, la
República Txeca i Romania (1993), Letònia, Albània, Moldàvia, Macedònia i Ucraïna
(1995) i Rússia (1996). Croàcia també hi fou admesa (1996), però sota una sèrie de
condicions. Andorra hi ingressà el 1994. La instància de decisió del Consell d'Europa
és el comitè de ministres —format pels ministres d'afers estrangers—, que
tracta de l'estat de la cooperació i l'actualitat política. L'11 de novembre de 1996
Croàcia ingressà en el consell com a membre número 40 de l'organisme, i el 1999 entrà
a formar-hi part Geòrgia. El 3 de novembre de 1998 se celebrà a Estrasburg la sessió
inaugural del Tribunal Europeu dels Drets de l'Home del Consell d'Europa. El tribunal és
format per quaranta jutges, un per a cada país membre del consell, amb caràcter
permanent. Al començament del novembre del 2000, el president de la República Federal de
Iugoslàvia, Vojislav Kostunica, entregà la carta de petició d'adhesió al Consell
d'Europa al secretari general de l'organització, Walter Schwimmer. Iugoslàvia demanà
igualment l'estatut d'invitat especial davant l'Assemblea Parlamentària. El comitè de
ministres del Consell d'Europa respongué positivament a la petició el dia 22 de novembre
de 2000. Al gener del 2001 ingressaren en el Consell d'Europa Armènia i l'Azerbaidjan.
Declaració d'Amsterdam
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del
Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d'Europa el 1975. Des del punt de vista
de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la
superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l'afirmació clara de la
necessitat de l'extensió del concepte de "patrimoni arquitectònic" o
"monument" al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients
urbans en general.
|
El primer pas cap a la integració europea va ser la constitució de la
CECA (1951).
Naixia l'"Europa dels Sis". |
Declaració
Schuman
Declaració feta el 9 de maig de 1950 per Robert Schuman, aleshores
ministre d'Afers Exteriors francès, en la que va proposar que França i Alemanya, i els
altres països europeus que ho desitgessin, posessin en comú els seus recursos de carbó
i acer. La iniciativa va servir per a constituir la Comunitat Europea del Carbó i de
l'Acer (CECA) l'any següent. La iniciativa de Schuman pretenia crear una Europa
organitzada, requisit indispensable per al manteniment de relacions pacífiques. La "Declaració
Schuman", es considera el germen de la creació del que actualment és la Unió
Europea. El 9 de maig, dia d'Europa, commemora la diada en què es va fer aquesta
declaració.
Tractat de París
Tractat signat el 1951 que creà formalment la Comunitat
Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). La seva finalitat era la creació d'un mercat
unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les
rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre Alemanya i
França. Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, l'entrada en vigor dels
tractats de Roma (1958) i de Maastricht (1993), d'abast molt més ampli, l'han convertit
en accessori.
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA)
Organització econòmica internacional fundada a
París el 1951 per acord dels governs de la República Federal d'Alemanya, Bèlgica,
França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Posteriorment n'han format part tots els
estats membres de la Comunitat Econòmica Europea, integrats des del 1993 en la Unió
Europea.
El Regne Unit s'abstingué de signar el text institucional. Aquest començà a vigir el
1952, amb una durada de 50 anys. El seu objecte era la integració econòmica en el sector
del carbó i de l'acer (supressió d'obstacles duaners, regularització de la producció,
increment productiu de les explotacions i ajut a les regions i als treballadors afectats
per les reestructuracions), amb vista a una reconciliació entre França i Alemanya, i a
preparar la unió política entre els estats de l'organització. Els òrgans de govern
eren un Consell de Ministres, que representava els estats membres, i una Alta Autoritat
que el 1967 fou unificada amb les comissions executives de la CEE i l'EURATOM. La seu era
a Luxemburg. El 1955 la Gran Bretanya hi signà un acord d'associació. Les funcions de la
CECA s'anaren diluint dins de la Unió Europea fins que el 2002 desaparegué
definitivament.
|
L'èxit econòmic de la CECA va portar la idea de crear un mercat
comú europeu.
Pel Tractat de Roma (1957) s'acordava crear la CEE i l'EURATOM. |
Tractat
de Roma
Acord signat a Roma el 25 de març de 1957 per
Bèlgica, França, els Països Baixos, Itàlia, Luxemburg i la República Federal
d'Alemanya que creà la Comunitat Econòmica Europea. L'aprovació de nous tractats
comunitaris (creació de les institucions comunes de la CEE, CECA i EURATOM els anys 1965
i 1970), l'admissió de nous estats membres a la CEE i el desig de potenciar la
integració política i econòmica del continent menaren a la redacció d'un text nou
—conegut amb el nom d'Acta Única Europea—, que fou aprovat pel Consell Europeu
l'any 1985 i signat per tots els estats de les Comunitats Europees entre el 1986 i el
1987.
Tractat signat el 1957 i en vigor des del 1958, que creà la Comunitat Econòmica Europea
(CEE) i l'EURATOM, a més d'incloure el tractat de París. Establí els instruments per a
la creació d'un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l'eliminació progressiva
d'aranzels entre els estats membres i la fixació d'uns aranzels comuns per a països
tercers, l'establiment d'una política agrària comuna (PAC), l'entrada en vigor gradual
del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori
de la CEE, la creació d'un marc per a l'actuació de les empreses dins d'un sistema de
mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors, regions i situacions
de manera que no perjudiquin la lliure competència, i l'establiment d'una política
econòmica coordinada entre els estats membres per tal de mantenir un equilibri en els
indicadors econòmics bàsics (balança de pagaments, taxes de canvi, estabilitat dels
preus, etc). D'altra banda, per tal de contribuir al finançament del desenvolupament dels
estats i les regions menys desenvolupats o deprimits, promogué la fundació del Banc
Europeu d'Inversions. També contenia referències a estats i territoris tercers,
institucions i política social.
Comunitat Econòmica Europea (CEE)
Organització internacional fundada el 1957 pel tractat de Roma amb l'objectiu de
crear un mercat únic entre els estats membres i integrada posteriorment dins la Unió
Europea. En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de
l'EURATOM, el seu objectiu prioritari era la creació d'un mercat únic entre els estats
membres, per la qual cosa es fixà una sèrie d'objectius: tarifes externes comunes (unió
duanera), elaboració d'una política conjunta per a l'agricultura i per al moviment de
mà d'obra i els transports, fundació d'institucions comunes per al desenvolupament
econòmic i creació d'una unitat de compte europea (ECU) el 1979. Com la CECA i
l'EURATOM, la CEE disposava d'òrgans propis de govern (Consell i Comissió) fins el 1965,
unificats en el tractat de Brussel·les, pel qual hom creà les Comunitats Europees (CE),
en vigor des del 1967. La integració progressiva d'aquests organismes i l'assoliment dels
seus objectius culminà el 1992 en el tractat de Maastricht, origen de la Unió Europea,
la qual donà l'impuls definitiu a la unificació econòmica i representà l'inici de la
unió política, judicial i de seguretat comuna. El 1973 hi ingressaren la Gran Bretanya,
Irlanda i Dinamarca, el 1981 s'hi afegí Grècia i el 1986 Espanya i Portugal.
Grenlàndia, territori dependent de Dinamarca, decidí de retirar-se'n el 1982. El 1990
s'hi integrà l'Alemanya reunificada.
Comunitat Europea d'Energia Atòmica (EURATOM)
Organització creada pel tractat de Roma (1957), amb seu a Brussel·les i en vigor des del
1959, amb l'objectiu d'establir un mercat comú de productes nuclears i promoure el
desenvolupament de les indústries d'aplicacions pacífiques de l'energia nuclear,
integrada posteriorment en la Unió Europea. Creada simultàniament a la CECA
i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els
mateixos membres, fins el 1965, disposava d'òrgans propis de govern (Consell de Ministres
i Comissió). Cada estat membre en controla els programes, les produccions i les
inversions, i l'organització monopolitza la utilització de matèries fissionables.
Mercat Comú
Acord d'integració econòmica pres entre diversos
països, que suposa no tan sols la supressió de restriccions als intercanvis entre ells
(com en les àrees de lliure comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront
de tercers (com en les unions duaneres), sinó també la llibertat de circulació de
factors i d'instal·lació industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb
el nom de Comunitat Econòmica Europea.
Unió Duanera
Acord d'integració econòmica entre diversos estats
que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i
l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de
tercers països. Constitueix un model d'integració més intens que la zona de lliure
comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de
circulació de factors productius. Són exemples d'unions duaneres el Pacto Andino
(constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela), la Comunitat del Carib
(CARICOM), la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental (CEAO), que substituí la Union
Douanière des États de l'Afrique de l'Ouest i l'Union Douanière de l'Afrique
Central.
|
| No tots els països van veure bé la CEE i alguns van crear una
alternativa, l'EFTA. |
EFTA
Associació europea de lliure comerç creada a
Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya,
Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal. Entrà en vigor el 1960, i
posteriorment hi entraren Finlàndia (1961) i Islàndia (1970). Fou creada per establir
una zona industrial de lliure comerç, a través d'una reducció gradual dels aranzels,
objectiu que s'assolí el 1966. Els països membres conservaren, però, llur
independència en el comerç amb tercers. La seva gestió fou confiada a un consell de
ministres. Malgrat l'obstacle que representa l'heterogeneïtat dels seus membres i
l'entrada al Mercat Comú de la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca (1973), el volum
d'intercanvis s'ha reactivat. A partir de l'1 de gener de 1984 el lliure comerç dels
productes industrials és total pels països del Mercat Comú i els de l'EFTA.
El 1973, Gran Bretanya i Dinamarca, membres de l'EFTA, accediren al Mercat Comú europeu,
i Portugal ho féu el 1986. Islàndia n'és membre des del 1970, i Finlàndia en fou de
ple dret el 1985. El 1989 Àustria sol·licità l'ingrés a la CE i Suècia ho féu el
juliol del 1991. Així, doncs, els països actualment membres de l'EFTA són: Finlàndia,
Islàndia, Liechtenstein (des del maig del 1991), Noruega, Àustria, Suècia i Suïssa.
L'any 1992 acordà amb la CEE la creació de la Zona Econòmica Europea.
Zona de lliure comerç
Acord d'integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels
aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells. Constitueix un model
d'integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió
duanera. Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC.
|
Amb el Tractat de Brussel.les (1965) es dóna un nou pas
cap a la integració europea en unificar els òrgans de govern de la CECA, la CEE i
l'EURATOM.
L'èxit de la CEE va fer que, a poc a poc, anés creixent, ampliant-se amb l'adhesió
d'altres països. |
Tractat de Brussel.les
Tractat signat el 1965 i en vigor des del 1967, que
instituïa una sola Comissió i un sol Consell de Ministres per a totes les Comunitats
Europees.
Comunitats Europees
Unió de les tres organitzacions -Comunitat
Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i Comunitat
Europea d'Energia Atòmica- creades per alguns estats de l'Europa occidental per tal
de desenvolupar la unió política i econòmica del continent. El 8 d'abril del 1965 els
membres fundadors (Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d'Alemanya
i els Països Baixos) signaren a Brusel·les el tractat que establia les institucions
comunes de les tres organitzacions. L'acord entrà en vigor l'1 de juliol de 1967. El 1973
s'hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986,
Portugal i Espanya. Formen l'estructura comunitària el Parlament Europeu, el Tribunal
de Justícia de les Comunitats Europees, el Consell de Ministres (des del 1994
anomenat oficialment Consell de la Unió Europea), que representa directament els estats
membres, i la Comissió, que vetlla pel compliment dels tractats i és responsable
executiu de les Comunitats, a més del Consell Europeu, que reuneix els caps
d'estat o de govern dels països membres. Amb l'entrada en vigor (1993) del tractat de Maastricht,
pel qual s'augmentaven els poders d'aquests organismes i la integració dels estats
membres, fou creada la Unió Europea, continuació de fet de les Comunitats
Europees.
|
L'eliminació progressiva d'aranzels i la lliure
circulació de persones i béns es va consolidar en el Tractat de Schengen (1985 i 1990) i
en l'Acta Única Europea (AUE) (1986).
A partir de l'AUE, Europa ha avançat en la integració comercial fins a esdevenir la
primera potència comercial del món. |
Tractat
de Schengen
Nom que rep el conjunt dels convenis que estableixen i
regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea. El primer
d'aquests acords fou signat a Schengen (Luxemburg) el 14 de juny de 1985 per la República
Federal d'Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. El 1990 tingué
lloc una ampliació del tractat relativa a qüestions de seguretat i de coordinació
policíaca entre els estats signants, així com a la immigració de tercers països. Als
membres originals s'han adherit Itàlia (1990) —que no s'hi incorporà plenament fins
el 1998— Espanya, Portugal (1991), Grècia (1992) i Àustria (1995). Després de
l'entrada en vigor del tractat (1 de juliol de 1995), s'hi adheriren Dinamarca, Suècia i
Finlàndia (1996), i Noruega i Islàndia obtingueren l'estatut d'estats associats. Tot i
ser membres de la UE, la Gran Bretanya i Irlanda se n'han mantingut al marge.
Acta Única Europea (AUE)
Acord de reforma del tractat de Roma signat el 1986
pels estats membres de les Comunitats Europees. El document establia una base jurídica
per a la creació d'un gran mercat interior que garantís la lliure circulació de
persones, béns, serveis i capitals previst per a ésser completat el 1992. L'acord entrà
en vigor pel novembre del 1993. El tractat ampliava també els poders dels òrgans de
govern, per tal com la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i
no tan sols, com fins aleshores, per unanimitat, i, a més, el Parlament podia esmenar la
legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l'adopció definitiva de resolucions.
Així mateix, hom reglamentà el funcionament i les atribucions del Consell Europeu,
i impulsà el desenvolupament de la política de recerca i de medi ambient i
l'harmonització de la política exterior dels estats membres.
Bloc comercial
Associació de països per eliminar rivalitats i regular la circulació de
mercaderies entre ells. Els blocs comercials tenen en comú la proximitat espacial (per
facilitar els intercanvis i la integració), la unió duanera (per suprimir els
incovenients de les duanes), la redistribució industrial (les indústries tendeixen a
repartir-se per tots els països membres per aprofitar els avantatges que aquests
ofereixen), un front comú (quan augmenta el volum del mercat en un bloc, aquest té una
posició més forta per negociar amb la resta de blocs) i la complementarietat i unió
d'esforços (la unió és avantatjosa tant per als països productors de béns com per als
que produeixen el mateix tipus de béns, perquè tots tenen un mateix objectiu).
Actualment els principals blocs comercials són la UE (Unió Eurtopea),
l'ALENA (Acord de Lliure Intercanvi Nord-americà), MERCOSUR (Mercat Comú
d'Amèrica del Sud), la Comunitat Andina, el MCCA (Mercat Comú
Centre-americà), l'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic),
l'ANZCERTA (Acord Austràlia-Nova Zelanda) i l'UMA (Unió del Magrib Àrab).
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les
importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir
els consumidors domèstics. Ataca l'existència d'aranzels, les restriccions quantitatives
i d'altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que
justifica l'existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris.
Lliure canvi
Situació econòmica caracteritzada per una àmplia
capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la
formació de les relacions d'equivalència (preus) entre els béns i els factors de la
producció, tant a l'àmbit interior com en l'internacional. En un sentit
històrico-doctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques
econòmiques d'arrel liberal, basades en els postulats de l'escola clàssica, i ha trobat
en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada.
|
| Amb el Tractat de Maastricht (1992) es revisa i s'amplia el
Tractat de Roma i queda constituïda la Unió Europea (UE). |
Cimera de Maastricht
Reunió del Consell Europeu que tingué lloc a la ciutat de Maastricht el 1991, en la qual
s'aprovà el tractat de la Unió europea (o de Maastricht). La part relativa a la Unió
Econòmica i Monetària s'inscriu en el tractat de Roma; la relativa a la Unió política,
és mancada d'una base jurídica nova i encara no ha estat programada. Aquesta afecta
nombroses qüestions: política exterior i de defensa (Unió de l'Europa Occidental);
facultats relatives al Parlament i a la Comissió; foment de la cohesió (fons);
cooperació judicial i policial (acords de Schengen); i drets de vot i de candidatura a
les eleccions municipals i europees, lligats a la residència. El tractat implica, abans
l'entrada en vigor, el 1933, la reforma de les constitucions dels diferents estats.
Tractat de Maastricht
Document fundacional de la Unió Europea, dit també tractat de la Unió
Europea. Fou signat al febrer del 1992 i entrà en vigor al novembre del 1993.
Concebut com la continuació del tractat de Roma, i comparable a aquest en importància,
comprenia quatre àmbits de realitzacions (anomenats 'pilars'): Unió Econòmica i
Monetària (UEM), Unió Política, Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i
Cooperació Judicial.
El tractat ratificava els acords presos en la reunió del Consell Europeu
celebrada a la ciutat de Maastricht pel desembre del 1991. Continuació del tractat de Roma,
comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes (Unió
Europea Occidental), en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de
cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les
eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària.
L'entrada en vigor del tractat (octubre del 1993), que donà lloc a a la Unió Europea
(UE), experimentà un retard important per la forta oposició en diversos estats. El 1997
fou signat el Tractat d'Amsterdam, que ratificava el de Maastricht i
possibilitava l'adhesió de nous membres i entrà en vigor el 1999, desprès de ser
aprovat pels estats membres de la UE.
Els acords de la cimera de Maastricht entraren en vigor l'1 de novembre de 1993,
deu mesos després de la data prevista. Les dificultats per a complir els acords subscrits
a Maastricht i la incapacitat de fixar els termes d'actuació comunitària en l'àmbit de
la Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC) desembocaren en la Conferència
Intergovernamental (CIG) de reforma del tractat, que començà a Torí al març del 1996,
en què els 15 països membres de la Unió Europea revisaren alguns aspectes i es
comprometeren a establir la unió política que ajudés a consolidar la Unió Econòmica i
Monetària. Grècia fou el primer país de la UE que quedà definitivament exclòs de la
Unió Econòmica i Monetària. La revisió del tractat de Maastricht portà, a l'octubre
del 1997, a la signatura del tractat d'Amsterdam que ha de permetre l'ampliació de la UE
cap als països de l'est d'Europa, si bé aquest nou tractat, que ha de ser ratificat pels
parlaments dels estats membres de la UE, no va tancar la reforma institucional (la
principal, fixar el nombre de comissaris europeus) que ha de fer possible l'ampliació. El
tractat d'Amsterdam ha va entrar en vigor al final del 1998, i al gener del 1999 ho va fer
la moneda única, l'euro.
Unió Europea (UE)
Organització suprastatal que cerca la
integració del continent europeu en els àmbits econòmic, polític i jurídic. Bé que
el nom 'Unió Europea' com a denominació oficial de l'organització no començà a vigir
fins al novembre del 1993, l'estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara
en curs de desenvolupament, s'iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial a partir
d'un nucli d'estats europeus que s'associaren en diverses organitzacions sectorials de
tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d'altres
estats europeus. Al mateix temps, l'organització ha creat les seves pròpies
institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d'un futur poder
polític europeu suprastatal i independent. L'any 2000, la Unió Europea incloïa 15
estats membres (França, Alemanya, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Bèlgica,
Luxemburg, Dinamarca, Itàlia, Espanya, Portugal, Irlanda, Grècia, Suècia, Finlàndia i
Àustria). Amb una superfície de 3 236 510 km2 i una població de 376 380 000
h (1998), constitueix una de les zones desenvolupades del món, amb una renda per habitant
de 22 940 $ (1997).
La política de la UE estigué marcada per l'entrada en vigor el 1999 del tractat d'Amsterdam
i de la zona euro. El nou tractat pretenia adaptar la unió a les seves principals
problemàtiques: els mecanismes d'ampliació, el replantejament de la presa de decisions i
la política exterior comuna. Pel que fa als mecanismes institucionals i la presa de
decisions, s'estengué la majoria qualificada i la iniciativa de la Comissió, així com
el paper de la presidència, però quedà sense resoldre la qüestió de la ponderació de
vots en el consell de la UE. La relació institucional entre el parlament i la comissió
continuà caracteritzant-se pel paper limitat del primer, tot i que el 1999 provocà la
dimissió en ple de la comissió, encapçalada per Jacques Santer, per acusacions de
corrupció i mala gestió. La nova Comissió Europea, dirigida per Romano Prodi,
tingué com a objectiu l'elaboració d'un projecte de reforma de la institució que es
concretà en el Document d'Estratègia de Reforma (2000). Pel que fa a la PESC, el tractat
d'Amsterdam procurà explicitar una estratègia comuna i adoptà la majoria qualificada en
la presa de decisions, i també creà el càrrec de l'alt representant de la PESC, que
ocupà Javier Solana (1999). El tractat també aprofundí la col·laboració
policíaca i judicial, i buscà una forma d'incorporació del tractat de Scheengen. L'1 de
gener de 1999 també entrà en vigor l'euro a tots els països que la comissió havia
autoritzat l'any 1995, és a dir, tots els estats membres excepte Grècia, que fou exclosa
pel fet de no complir els criteris de convergència, i Dinamarca, Suècia i la Gran
Bretanya, que rebutjaren l'entrada per iniciativa pròpia. La creació de la zona euro
anà acompanyada de la del Banc Central Europeu, màxima autoritat monetària de la
Unió Econòmica, a la qual quedaren subordinats els estats membres. Al desembre del 2000
se celebrà el Consell Europeu de la Unió Europea a Niça, amb l'objectiu prioritari de
prendre decisions sobre la qüestió de l'ampliació. Els caps d'estat i de govern dels 15
països arribaren a un acord per a reformar les institucions comunitàries i permetre
l'ampliació a 27 membres. Es consagrà en el tractat de Niça el sistema conegut com a
cooperacions reforçades, perquè un grup de països pogués avançar amb més rapidesa
que els altres en temàtiques d'integració europea. Es mantingué el sistema de majoria
qualificada com la norma d'ús general de presa de decisions a la comissió, i es
reduïren a una curta llista els assumptes en els quals es podia mantenir el vet:
l'ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals. El segon tema
que es discutí fou la dimensió de la Comissió. Els països petits defensaren que cada
estat tingués un comissari en l'executiu europeu. Com a alternativa, s'analitzà també
la possibilitat de fixar un nombre màxim de comissaris i d'establir un torn rotatori
igualitari. La tercera gran qüestió que es discutí fou el repartiment de vots en el
consell de ministres, tema en el qual s'aconseguí una reponderació de vots que afavorí
el pes demogràfic d'Alemanya. La nova ponderació entrarà en funcionament a partir de
l'any 2005. És previst que l'any 2004 se celebri la propera conferència per a delimitar
de forma més precisa les competències entre la UE i els estats membres, conforme al
principi de subsidiarietat. També és previst abordar l'estatut de la Carta dels Drets
Fonamentals, el paper dels parlaments nacionals i la simplificació dels tractats. Al juny
del 2001 s'obrí una crisi motivada pel rebuig d'Irlanda, en referèndum, als acords del
tractat de Niça. Tot i això, a la cimera de Göteborg, al juny del 2001, es reafirmà el
caràcter irreversible del procés d'ampliació. També afegí la dimensió mediambiental
al procés de construcció europea; constatà, en matèria de política exterior, la
necessitat de cooperar amb els Estats Units tot i el desacord amb relació al protocol de
Kyoto, i nomenà un representant permanent a Macedònia.
La Unió Europea és el resultat de l'articulació de tres organitzacions
preexistents (CECA, CEE i EURATOM), les quals el 1993 restaren
integrades (bé que no dissoltes) al seu interior. L'entrada de nous membres a la Unió
Europea comporta automàticament l'ingrés a aquestes organitzacions.
|
| El Tractat de Maastricht comprenia quatre àmbits de
realitzacions (anomenats 'pilars'): Unió Econòmica i Monetària (UEM), Unió Política,
Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i Cooperació Judicial. |
Tractat d'Unió Econòmica i Monetària
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 i signat a
la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el
7 de febrer de 1992, i que juntament amb el tractat d'Unió Política formen la
Unió Europea. La Unió Econòmica i Monetària (UEM) significa la total llibertat de
circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat
Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze
estats membres, i l'adopció d'una moneda única: l'ecu. Per aconseguir aquest grau
d'unió, s'han de reunir prèviament un seguit de condicions. És necessari, d'una banda,
que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat siguin
compatibles entre si i, d'altra banda, que s'aconsegueixi un alt grau de coherència pel
que fa a les polítiques pressupostàries nacionals. A fi d'assolir l'establiment de la
UEM, l'informe Delors del 12 d'abril de 1989 preveu una realització progressiva en tres
etapes. La primera etapa consisteix en l'assoliment del Mercat Interior Europeu i la
reducció de les disparitats existents entre els estats membres mitjançant programes de
consolidació pressupostària i polítiques estructurals i regionals més eficaços. En
l'àmbit monetari, la primera fase significa la supressió de tots els obstacles a la
integració financera i la intensificació de la cooperació i de la coordinació de les
polítiques comunitàries. La segona etapa comença amb l'entrada en vigor del nou
tractat, prevista per a l'1 de gener de 1994. Consisteix en una segona fase de transició
i d'aprenentatge per assolir la presa de decisions a escala comunitària en la tercera
fase. Els estats conserven el poder de decisió, i alhora es creen els principals òrgans
de l'estructura de base de la UEM, que comportaria la revisió de les estructures
existents i la creació d'institucions noves. El reforçament de la coordinació de les
polítiques econòmiques i monetàries s'aconsegueix per mitjà de l'establiment a escala
comunitària de les grans línies directrius en aquests àmbits. En aquesta segona etapa
els estats membres haurien de considerar les seves polítiques econòmiques com a
qüestions d'interès comú i coordinar-les en el si del Consell amb la finalitat
d'assolir els objectius de la UEM. El Consell adopta per majoria qualificada una
recomanació recollint les grans orientacions per a les polítiques econòmiques dels
estats membres i de la Comunitat. A l'inici de la segona etapa s'ha de crear l'Institut
Monetari Europeu (IME) que tindrà personalitat jurídica i que serà dirigit i gestionat
pels Governadors dels Bancs Centrals dels Estats membres. L'IME tindrà com a funció el
reforçament de la cooperació entre els bancs centrals dels estats membres, la promoció
de la coordinació de les polítiques monetàries; la supervisió del funcionament dels
Sistema Monetari Europeu (SME). La tercera etapa o etapa final representarà l'atribució
a les institucions comunitàries de totes les competències monetàries i econòmiques. En
aquesta tercera fase i abans del 31 de desembre de 1996, la Comissió i l'IME han de
presentar un informe al Consell sobre els progressos que hagin realitzat els estats
membres en el compliment de les seves respectives obligacions amb relació a la
realització de la UEM. S'exigirà un alt grau d'estabilitat dels preus, una situació
financera estatal sostenible, el respecte durant almenys els dos últims anys dels marges
de fluctuació del SME i l'estabilitat dels tipus d'interès a llarg termini. Sobre la
base de l'esmentat informe, el Consell avaluarà quins estats membres compleixen les
condicions necessàries per a l'adopció d'una moneda única. El Consell Europeu decidirà
la data de començament de la tercera etapa i els estats que podran participar-hi. La
resta d'estats seran considerats com "Estats subjectes a excepció" i podran
incorporar-se a la tercera etapa quan compleixin les condicions ja esmentades. En la
tercera etapa es crearà el Banc Central Europeu (BCE) i el Sistema Europeu de Bancs
Centrals (SEBC). El SEBC estarà format pel BCE i pels bancs centrals dels estats membres
i serà governat pels òrgans rectors del BCE. La seva funció principal consistirà en la
definició de la política monetària de la Comunitat. El BCE estarà format per una
Comissió executiva nomenada pels Governs dels estats membres entre persones amb reconegut
prestigi i experiència professional en l'àrea monetària i bancària. Des del moment de
la creació del BEC, l'IME deixarà d'existir. En la data inicial de la tercera etapa, el
Consell adoptarà per unanimitat els tipus de conversió de les respectives monedes dels
estats membres. Aquests tipus seran fixos i irrevocables. El Consell adoptarà les mesures
necessàries per a la introducció de l'ecu com a moneda única.
Segons el calendari acordat pel Consell d'Europa, aquest procés culminarà l'1 de gener
de 1999, data en la qual els països de la Unió Europea que hagin mostrat un grau de
convergència adient i que estiguin disposats a participar en el projecte s'incorporaran a
la Unió Econòmica i Monetària concebuda com una àrea d'estabilitat monetària amb una
moneda única: l'euro, que començarà a ésser operativa ja l'any 1999 i que es
convertirà en l'única unitat monetària d'aquesta zona a partir del 2002, any en què
substituirà definitivament les monedes estatals. La introducció de la moneda única i la
posada en marxa d'aquest nou espai significa un pas endavant en el procés d'unitat
europea, ja que comporta, a més d'una política monetària única, una política
canviària única, un sol Banc Central a nivell europeu i una molt més estreta
concertació de les restants polítiques macroeconòmiques.
La tercera fase de la UEM, que entrà en vigor l'1 de gener de 1999, incorporà 11
països: Espanya, Bèlgica, Alemanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països
Baixos, Àustria, Portugal i Finlàndia. Tots compliren amb els criteris de convergència
establerts en una anterior fase de la Unió. Aquests estats adoptaren l'euro com a divisa,
i a partir de l'any 2002, juntament amb Grècia, l'incorporaran com a moneda de carrer. La
UEM suma prop de 300 milions d'habitants, davant els 270 milions dels Estats Units, i es
converteix així en la primera economia mundial. La nova àrea significa al voltant del
15% del producte interior brut mundial, davant del 20% dels EUA. La diferència bàsica
entre les dues àrees rau en el pes dels bancs i les borses. Mentre que a la zona euro els
finançadors habituals són els bancs, als Estats Units els mercats de renda variable i
fixa canalitzen el gros del finançament i l'estalvi. També el sector públic és més
important a la UEM, amb el 49% del PIB, davant el 35% dels Estats Units. Segons tots els
estudis, els beneficis de l'euro tendeixen a concentrar-se cap al final del procés,
mentre que els costs són al principi. Els beneficis de l'estabilitat de preus seran per
als agents econòmics amb més possiblitats de protegir-se contra l'erosió de la
inflació, mentre que de la supressió dels costs de transacció i cobertura de riscs per
l'existència d'una sola moneda en treuen especial profit els usuaris de serveis
financers.
Unió Econòmica i Monetària (UEM)
Tenia com a objectiu la total llibertat de circulació
de les persones, els béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la
fixació de les paritats entre les monedes dels aleshores dotze estats membres i
l'adopció d'una moneda única. Aquests tres àmbits eren considerats com les tres fases
successives de realització de la UEM. La primera fase (de l'1 de juliol de 1990 al
31 de desembre de 1993) consistí en l'assoliment del Mercat Interior Europeu i
l'anivellament entre els estats membres mitjançant programes de consolidació
pressupostària i polítiques estructurals i regionals més eficaces. La segona fase
(de l'1 de gener de 1994 al 31 de desembre de 1998) començà amb l'entrada en vigor del
nou tractat, i representà l'adaptació als mecanismes de presa de decisions propis de la
tercera fase. El Consell Europeu emprengué la coordinació de les polítiques
econòmiques dels estats. Fou creat un Institut Monetari Europeu (IME) amb personalitat
jurídica, el qual, dirigit i gestionat pels governadors dels bancs centrals dels estats
membres, tenia com a finalitat el reforçament de la cooperació entre aquests bancs, la
promoció de la coordinació de les polítiques monetàries i la supervisió del
funcionament del Sistema Monetari Europeu (SME). La tercera fase (des de l'1 de
gener de 1999) comportà la transfèrencia a les institucions comunitàries de totes les
competències monetàries i econòmiques i la unificació de la moneda: en una data en
principi no més enllà del 1996 (que en la pràctica no fou fins el 1998), la Comissió i
l'IME havien de presentar un informe al Consell Europeu sobre els progressos en
l'acompliment dels anomenats criteris de convergència per tal d'accedir a la
moneda única. Els estats que no acomplissin aquests criteris s'hi incorporarien tan bon
punt els anessin assolint. També en la tercera etapa era prevista la creació del Banc
Central Europeu (BCE). L'entrada en funcionament del BCE comportà la fi de l'IME i de la
seva unitat de compte, l'ecu.
Tractat d'Unió Política
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l'11 de desembre de 1991 i signat a
la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el
7 de febrer de 1992, i que juntament amb el tractat d'Unió Econòmica i Monetària
forma la Unió Europea. El tractat d'Unió Política reforça els lligams dels dotze
membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat. Aquesta nova
dimensió que assoleix la Comunitat justifica també el refermament de la seva legitimitat
democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d'intervenció, en el respecte
del nou principi de la subsidiarietat, com també la declaració d'una ciutadania europea
que s'afegeix a les ciutadanies nacionals. El tractat d'Unió Política engloba diferents
aspectes: la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l'ampliació
de competències, els mecanismes de l'Europa social, la justícia i els afers interiors i
la legitimitat democràtica. Pel que respecta a la política exterior i de seguretat
comuna la Unió té com a objectiu refermar la seva identitat a l'escena internacional, i
fixa un terme per a la definició d'una política comuna de defensa. S'estableixen dues
vies d'actuació: la cooperació sistemàtica entre els estats membres per a la direcció
de la seva política definint posicions comunes, i la realització progressiva d'accions
conjuntes en els camps en què els estats membres tinguin interessos comuns importants. Es
contempla també per a més endavant la formulació d'una política de defensa comuna que
posteriorment podria conduir a una defensa comuna. El tractat disposa que la Unió Europea
Occidental forma part integrant del desenvolupament de la Unió Europea i ha d'elaborar i
executar les decisions i les accions de la Unió que tinguin implicacions en el camp de la
defensa. Pel que fa a la ciutadania europea, el nou tractat en consagra una veritable
creació, que s'articula al voltant d'un conjunt de drets i de deures que van més enllà
de la simple llibertat de circulació de les persones que exerceixen una activitat
econòmica; tot ciutadà de la Unió resident en un estat membre del qual no és súbdit
té el dret de vot i d'elegibilitat en les eleccions europees en aquest estat. En la
perspectiva del "gran mercat" interior i per a assegurar un desenvolupament
equilibrat de les polítiques comunes, el tractat amplia selectivament les competències
comunitàries, tot respectant un principi essencial per a l'equilibri institucional de la
nova Unió: el de la subsidiarietat. El tractat completa les disposicions existents en els
camps de la dimensió social, la cohesió econòmica i social, la recerca i el
desenvolupament, i el medi ambient. La política de cohesió econòmica i social mira de
reduir la separació entre els nivells de desenvolupament de les diverses regions i frenar
l'endarreriment de les regions menys afavorides, entre les quals es comprenen les zones
rurals. El tractat contempla la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic
mitjançant la posada en execució del marc programàtic a través de programes
específics. Quant a protecció del medi ambient, assenyala que les exigències en aquesta
matèria han d'integrar-se en la definició i en la realització de les altres polítiques
de la Comunitat. En els nous camps d'acció previstos en aquest capítol hi ha la
política industrial per a la Comunitat, els objectius de la qual són accelerar
l'adaptació als canvis estructurals, assegurar un medi ambient favorable a la iniciativa
i al desenvolupament d'empreses del conjunt de la Comunitat, encoratjar la cooperació
entre les empreses i afavorir una millor explotació del potencial industrial, de les
polítiques d'innovació, de recerca i de desenvolupament tecnològic. L'objectiu del
desenvolupament de les grans xarxes transeuropees és assegurar la interconnexió i la
interoperativitat de les xarxes nacionals, com també l'accés a aquestes xarxes. En el
capítol cultural, la Unió contribueix a l'expansió de la cultura dels estats membres,
des del respecte a la seva diversitat nacional i fent evident l'heretatge cultural comú.
La política social ha estat refusada per la Gran Bretanya, però no obstant això els
altres onze estats es comprometen a desenvolupar la Carta Social aprovada el 1989. Els
aspectes més importants com el salari mínim, el dret de vaga, el dret sindical i el lock-out
hauran d'ésser decidits per unanimitat dels onze. Es contempla la creació de sindicats
europeus i patronals europees. Pel que fa a justícia i afers interns el tractat preveu
una cooperació reforçada dels dotze en matèria judicial, policial i duanera per tal
d'assegurar la realització dels objectius de la Unió. Maastricht ha estat l'ocasió de
fer un nou pas en la direcció del reconeixement d'un poder legislatiu efectiu del
Parlament Europeu, amb la instauració del procediment de codecisió, el qual dóna al
Parlament el poder de decidir, conjuntament amb el Consell, reglaments, directrius,
decisions o recomanacions, en règim d'igualtat, encara que es concedeix al Parlament el
dret de vet en algunes matèries com el mercat interior, cultura i justícia. El tractat
és innovador pel que fa a la representació de les regions. Preveu la creació d'un
comitè de les regions de caràcter consultiu, compost pels representants de les
col·lectivitats regionals i locals, que serà tingut en compte pel Consell o per la
Comissió Europea en els camps que els afectin.
Unió Política
Dins d'aquest àmbit, el tractat de Maastricht tenia en
compte diferents aspectes: en l'acció de govern més habitual, formulà el principi de
subsidiarietat, pel qual, llevat dels àmbits d'expressa competència exclusiva dels
òrgans de la UE, la presa de decisions havia d'efectuar-se en el nivell més proper al
ciutadà, i, inversament, calia que les intervencions dels òrgans de la UE en els nivells
competencials inferiors fossin justificats. Pel que fa a la ciutadania europea,
l'articulava al voltant d'un conjunt de drets i de deures que, a més de garantir la
lliure circulació de les persones que exercissin una activitat econòmica, donava a
qualsevol ciutadà de la Unió resident en un estat membre del qual no fos súbdit el dret
de vot i d'elegibilitat en les eleccions europees en aquest estat. Amb la política de
cohesió econòmica i social intentà reduir la separació entre els nivells de
desenvolupament de les diverses regions i frenar l'endarreriment de les menys afavorides,
entre les quals hi ha les zones rurals. D'altra banda, el refús de la Gran Bretanya a
adherir-se a la política social, amb provisions sobre temes com ara el salari mínim, el
dret de vaga, el dret sindical i el locaut, i la previsió de creació de sindicats de
treballadors i patronals europeus, féu que aquest capítol restés en segon pla. Quant a
les pròpies institucions, el tractat representà un nou pas en el reconeixement d'un
poder legislatiu efectiu del Parlament Europeu, amb la instauració del procediment de
codecisió, conjuntament amb el Consell, en determinades àrees, i hom concedí al
Parlament el dret de vet en algunes matèries com el mercat interior, cultura i justícia.
Finalment, el tractat de Maastricht acordà la creació d'un Comitè de les Regions de
caràcter consultiu, compost per representants d'entitats substatals.
Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)
El tractat de Maastricht plantejava la construcció
d'una identitat comuna en l'escena internacional i fixava un terme per a la definició
d'una política comuna de defensa a partir de dues vies d'actuació: la cooperació
sistemàtica entre els estats membres per a la direcció de la seva política definint
posicions comunes i la realització progressiva d'accions conjuntes en els camps en què
els estats membres tinguessin interessos comuns importants. Fou postergada la formulació
d'una política de defensa i d'unes forces comunes; el tractat tan sols disposava que la
Unió d'Europa Occidental formés part integrant del desenvolupament de la Unió Europea
com a organització a la qual eren encomanades les tasques de defensa.
Pilar institucional del tractat de la Unió Europea
que treballa en l'establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els
països membres. El tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic
—la Unió Europea— una estructura fonamentada en tres pilars: les Comunitats
Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) i la cooperació en els
àmbits de la justícia i d'interior. La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix
tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d'una
política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les
organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar
les finances de la Unió. El tractat d'Amsterdam, que entrà en vigor l'any 1999, reformà
el tractat de Maastricht i sumà dues innovacions en matèria de Política Exterior i de
Seguretat Comuna. En primer lloc, instituí un alt representant per a la PESC com a veu
comuna d'Europa, encarregat de promoure els treballs i de ser-ne el garant per a la seva
continuïtat. El primer alt representant fou Javier Solana, fins aleshores secretari
general de l'OTAN, elegit durant el Consell Europeu de Colònia el 4 de juny de 1999. En
segon lloc, el tractat aportà una Unitat de Planificació de la Política d'Alerta
Ràpida (UPPAR), estructura que té per objectiu reforçar la coherència de l'acció
exterior de la Unió, la qual ha de tenir un paper determinant en la fixació de les seves
prioritats estratègiques. Es posà en pràctica per primera vegada durant la tardor del
1999. La PESC es regeix per unanimitat exceptuant les qüestions de procediment (majoria
simple) i les decisions d'acció i posició comunes i l'establiment de les estratègies
comunes (majoria qualificada). A partir del tractat d'Amsterdam, les institucions i els
òrgans de la PESC comuns als altres dos pilars de la Unió Europea són: el Consell
Europeu, que defineix els principis i les orientacions generals de la PESC i estableix les
estratègies comunes creades en el tractat; el Consell, que és la instància decisòria
en la definició de la PESC i de la seva posada en pràctica sota la base de les
orientacions generals del Consell Europeu; la Comissió, que malgrat no tenir el monopoli
d'iniciativa el comparteix amb els estats membres; la Presidència, que bàsicament té la
funció de representació davant de països tercers i de les organitzacions
internacionals, i alhora s'encarrega de posar en pràctica les decisions de la PESC, i
finalment el Secretariat General del Consell, que assisteix la Presidència en la conducta
i el seguiment del treball. Pel que fa a institucions i òrgans específics, inclou: el
comitè polític, que contribueix a la definició de les polítiques d'acord amb les
intencions del consell; els corresponsals europeus, caps de servei de la PESC dels quinze
estats membres; els grups de treball, que reuneixen els experts en qüestions sectorials o
territorials, i els consellers PESC, formats per consellers de les representacions
permanents i encarregats de la preparació de les decisions de la PESC segons criteris
jurídics i pressupostaris i l'establiment de la xarxa COREU, que permet la difusió
d'informació exclusivament sobre la PESC entre les diferents capitals.
Cooperació Judicial
La cooperació en matèria judicial es plantejà com una
prioritat en la mesura que el mercat únic europeu i la lliure circulació dels ciutadans
en els límits de la UE feien ineludible una adequació del marc jurídic dels estats
membres a la nova situació.
|
| El Tractat de Maastricht ha estat revisat i actualitzat
pels tractats d'Amsterdam (1997) i de Niça (2001). |
Tractat
d'Amsterdam
Tractat signat pels països membres de la UE el 1997,
que entrà en vigor al maig del 1999. Fou concebut com una revisió i actualització del
tractat de Maastricht. Incideix especialment en l'aspecte polític, judicial i d'actuació
exterior que respongui a l'evolució política internacional, el fenomen de la
globalització, la política immigratòria amb relació a països tercers, el dret d'asil
i l'accés de nous membres. Hom aprofundí també la cooperació en els àmbits policíac
i judicial i afegí un capítol sobre mesures laborals i creació d'ocupació. El benestar
i la qualitat de vida, la salut pública, la protecció del medi ambient, la protecció
del consumidor, l'accés del ciutadà a la informació generada per les institucions
europees i el compromís de transparència d'aquestes institucions són altres aspectes
també recollits en el document final. Quant a la PESC (Política Exterior i de Seguretat
Comuna), les reformes més rellevants afectaren el seu finançament, l'explicitació d'una
estratègia comuna, l'adopció de la majoria qualificada en la presa de decisions, la
creació del càrrec d'Alt Representant de la PESC i la planificació d'estratègies
d'operacions pacificadores i d'ajut humanitari. El tractat d'Amsterdam reforçà els
aspectes referits a les institucions de la Unió, en particular els mecanismes de
codecisió: la ponderació dels vots en el Consell de la UE (qüestió finalment no
resolta) i l'extensió del mecanisme de la majoria qualificada, i també la iniciativa de
la Comissió i el paper de la presidència. En l'àmbit judicial hom procedí a una
definició més clara dels drets fonamentals sobre els quals s'assenta la Unió Europea,
els procediments a partir dels quals la UE pot dictaminar que un dels seus membres ha
infringit algun d'aquests drets fonamentals i l'eventual suspensió de les sancions, i
també de les atribucions del Tribunal Europeu de Justícia. A més, el tractat
d'Amsterdam també establí mecanismes per a la incorporació als tractats de Schengen.
Tractat de Niça
Segon tractat de revisió i actualització del Tractat
de Maastricht, signat el febrer de 2001. Entre els temes abordats destacà el de les
reformes institucionals: es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma
d'ús general de presa de decisions a la comissió, i es reduïren els assumptes amb dret
a vet: l'ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals. També
foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països
petits amb els grans i en la qual es proposaren solucions de compromís (nombre màxim de
comissaris, torn rotatori igualitari, etc.). Hom reponderà també els vots al consell de
ministres, mesura que tingué més en compte el pes demogràfic d'Alemanya i que és
previst que entri en vigor el 2005. De manera semblant, fou reformat el sistema de
repartiment de vots al Parlament Europeu per al 2004. D'altra banda, el tractat aprovà el
sistema conegut com a cooperacions reforçades, per a què un grup de països pogués
avançar amb més rapidesa que els altres en temàtiques d'integració europea, i hom
elaborà un estatut de la Carta dels Drets Fonamentals, el paper dels parlaments nacionals
i la simplificació dels tractats.
|
| Institucions de la Unió Europea. |
Institució
Categoria social que, apareguda per atendre alguna
necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una
reglamentació jurídica. Així, hom considera institucions la família, l'organització
religiosa, el govern, l'organització econòmica, les universitats, els hospitals, etc.
Institucions de la Unió Europea
La Unió Europea consta de diverses institucions creades a partir dels principis
que regeixen els estats democràtics, pluralistes i de dret, les quals legislen, aproven i
executen les directrius acordades. Llevat del Parlament, en totes aquestes institucions
els governs dels estats membres hi tenen un pes decisiu. Les principals d'aquestes
institucions són les següents: Comissió Europea, Consell de la Unió Europea,
Parlament Europeu, Tribunal de Justícia, Tribunal de Comptes, Banc Central Europeu,
Comitè Econòmic i Social, Comitè de les Regions, Banc Europeu d'Inversions i Defensor
del Poble europeu.
La Unió Europea es basa en un sistema institucional
únic en el món. Els Estats membres accepten delegar una part de la seva sobirania en
institucions independents que representen alhora els interessos comunitaris, els nacionals
i els dels ciutadans. La Comissió defensa tradicionalment els interessos comunitaris,
tots els Governs nacionals estan representats en el Consell de la Unió i els ciutadans de
la Unión elegeixen al Parlament Europeu directament. Així, dret i democràcia
constitueixen els fonaments de la Unió Europea. A aquest "triangle
institucional" s'afegeixen altres dues institucions: El Tribunal de Justícia i el
Tribunal de Comptes, així com altres cinc òrgans i tretze Agències especialitzades
creades expressament per a complir les tasques específiques de caràcter eminentment
tècnic, científic o de gestió.
Legislació comuna
Conjunt de lleis comunes per mitjà de les quals es governen els Estats
membres del mercat comú europeu.
|
| Òrgans executius. |
Consell
Europeu
Consell que aplega els caps d'estat o de govern dels països membres de la Unió
Europea. Té per objectiu adoptar gradualment posicions comunes en matèries
comunitàries i de coordinar les accions diplomàtiques en totes les àrees d'afers
internacionals que afectin els interessos de la Unió Europea. El Consell inicià les
seves reunions a París el 1961, però la cimera no s'arribà a institucionalitzar fins a
la setena reunió, a París, l'any 1974. La seva existència com a institució fou
oficialitzada el 1987, amb motiu de la signatura de l'Acta Única Europea. Les
cimeres, que se celebren com a mínim dues vegades l'any, tenen lloc generalment a la
capital de l'estat membre que presideix el Consell de Ministres de la Unió Europea, o a
Brussel·les.
Òrgan que reuneix, almenys dos cops l'any, els caps d'estat o de govern dels
països membres de la Unió Europea en una Conferència Intergovernamental (CIG).
Hom hi acorda les directrius bàsiques de l'organització, especialment en els camps de
les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d'interior. Fins el 1974,
que s'institucionalitzà, funcionà d'una manera informal. La seva existència fou
reconeguda en l'Acta Única Europea (1987).
Consell de Ministres
Nom amb què s'anomenà l'organisme representant dels estats membres de la
Unió Europea fins el 1994, que passà a anomenar-se Consell de la Unió Europea.
Consell de la Unió Europea
Organisme amb seu a Brussel·les que representa
directament els estats membres. Creat el 1965 i anomenat fins el 1994 Consell de
Ministres, és el principal responsable en la presa de decisions, generalment a
partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea. Els seus integrants (un
per estat) són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de
discussió. El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la Presidència de la
Unió Europea, exercida rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres.
Les resolucions poden prendre's per unanimitat, majoria qualificada o majoria simple, i
els vots de cada país són ponderats segons una escala que a grans trets reflecteix la
seva importància demogràfica: Luxemburg, 2; Dinamarca, Finlàndia i Irlanda, 3; Àustria
i Suècia, 4; Bèlgica, Grècia, els Països Baixos i Portugal, 5; Espanya, 8, i Alemanya,
França, la Gran Bretanya i Itàlia, 10. Del 1997 (tractat d'Amsterdam) al 1999 el
secretari general del Consell de la Unió Europea actuà com a Alt Representant de la PESC
(Política Exterior i de Seguretat Comuna).
Comissió Europea
Institució creada el 1965 pel tractat de Brussel·les
que vetlla per l'aplicació dels tractats i les directrius dins del marc establert pel
Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu, i que pot formular
propostes a aquests organismes. Amb seu a Brussel·les, des del 1996 consta de 20
comissaris, d'entre els quals hi ha un president i dos vicepresidents designats per a un
període de cinc anys pels governs dels estats membres i ratificats pel Parlament Europeu.
Tots els estats membres han de ser representats a la Comissió per dos comissaris
(França, Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia i Espanya) o bé per un. Els presidents de
la Comissió han estat, successivament, l'alemany W.Hallstein (1965-67), el belga J.Rey
(1967-70), l'italià F.M.Malfatti (1970-72), el neerlandès S.Mansholt (1972-73), el
francès F.X.Ortoli (1973-77), el britànic R.Jenkins (1977-81), el luxemburguès G.Thorn
(1981-85), el francès J.Delors (l'únic que ha repetit mandat: 1985-95) i el
luxemburguès J.Santer (1995-99). Des del 1999 n'és el president l'italià R.Prodi.
Organisme de la Unió Europea creat el 1967 encarregat
de vetllar per l'acompliment dels tractats. És un òrgan independent, bé que controlat
pel Consell de Ministres, i amb algunes atribucions executives, especialment pel que fa al
pressupost. Té la facultat de plantejar iniciatives al Consell de Ministres i
desenvolupar projectes i exercir el poder decisori que li atorgui el Consell. És formada
per un president i sis vicepresidents adscrits als àmbits d'economia i finances,
cooperació i desenvolupament, indústria i tecnologia de la informació, afers econòmics
estrangers, política de personal i administració, i recerca i desenvolupament. Hi ha un
nombre variable de comissaris en matèries diverses. Els membres de la comissió són
nomenats pels governs de cadascun dels estats membres de la Unió, cada dos anys en el cas
del president i els vicepresidents, i cada quatre anys per a la resta de membres,
renovables. No hi pot haver més de dos membres de cada estat. Des del 1981 n'han estat
presidents Gaston Thorn (1981-84), Jacques Delors (1985-94), Jacques Santer (1994-99) i
Romano Prodi (des del 1999).
|
| Òrgan legislatiu. |
Parlament
Europeu
Assemblea que supervisa la tasca dels òrgans executius
(Consell de la Unió Europea i Comissió Europea) de la Unió Europea. Fou creat el 1951
com una assemblea amb els seus membres designats pels governs dels estats membres. Amb seu
a Estrasburg, des del 1996 és format per 626 escons en una proporció per a cada estat
repartida de la manera següent: 99 per a Alemanya; 87 per a França, la Gran Bretanya i
Itàlia; 64 per a Espanya; 31 per als Països Baixos; 25 per a Bèlgica, Portugal i
Grècia; 22 per a Suècia, 21 per a Àustria; 16 per a Dinamarca i Finlàndia; 15 per a
Irlanda i 6 per a Luxemburg. Els diputats són escollits de forma directa pels ciutadans
dels estats membres. El 1979 se celebraren les primeres eleccions europees, que tenen lloc
cada sis anys. Les funcions del Parlament Europeu són bàsicament consultives i de
control de la tasca legislativa, bé que hom preveu dotar-la progressivament de més
poders. Altres competències al seu abast són el nomenament del Defensor del Poble
Europeu, el dret d'interpel·lació davant la Comissió Europea i la moció de censura en
contra, l'elaboració del dictamen de conformitat respecte als acords d'adhesió i
d'associació, etc.
Assemblea legislativa de la Unió Europea que
supervisa la tasca dels òrgans executius de les Comunitats Europees (Consell de
Ministres, des de 1994 Consell de la Unió Europea, i Comissió Europea). Elegit de forma
directa pels ciutadans dels estats membres, passà de 434 a 518 escons del 1979 al 1984, i
a 567 des del gener del 1994. D'aquests, 99 corresponen a Alemanya; França, la Gran
Bretanya i Itàlia n'ocupen cadascun 87; Espanya 64; els Països Baixos 31; Bèlgica,
Portugal i Grècia 25 escons cadascun; Dinamarca 16; Irlanda 15; i Luxemburg 6. Les
primeres eleccions tingueren lloc el 1979. Les convocatòries posteriors se celebraren el
1984, el 1987 (a Espanya i Portugal), el 1989 i el 1994. En la legislatura iniciada aquest
darrer any, els escons de la Cambra es repartiren en els deu grups següents: Grup
Socialista 198; Partit Popular Europeu (democratacristians) 157; Grup Liberal, Democràtic
i Reformista 43; Esquerra Unitària Europea 28; Força Europa (coalició de dretes
italiana) 27; Aliança Democràtica Europea (gaullistes) 26; Els Verds 23; Aliança
Radical Europea 19; Europa de les Nacions (nacionalistes) 19; No Inscrits 27.
El 1996, i després de l'ingrés de Suècia, Àustria i Finlàndia, passà a tenir 626
escons, repartits de la manera següent: Grup Socialista 216; Partit Popular Europeu
(democratacristians) 173; Unió per Europa 56; Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i
Reformistes 52; Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica 33; Els Verds 27;
Coalició Radical Europea 20, Europa de les Nacions 18, i altres 31. Al juliol del 1994
fou nomenat president el socialdemòcrata alemany Klaus Hänsch. Dos anys després,
Hänsch cedí el lloc de president a José María Gil-Robles, del Grup Popular Europeu
(PPE).
El 14 de gener de 1997, el diputat espanyol José María Gil-Robles fou elegit nou
president del Parlament Europeu, substituint en el càrrec el socialista alemany Klaus
Hänsch, d'acord amb el pacte d'alternativa existent entre els grups socialista i popular
de la cambra. Després de les eleccions del 13 de juny de 1999, el Partit Popular Europeu
(PPE) esdevingué el grup majoritari, amb 210 escons, per davant del PSE (185), els
liberals (48) i els Verds (38). L'abstenció fou superior al 50%, amb taxes de
participació molt baixes a la Gran Bretanya (24%) i els Països Baixos (30%). Un mes més
tard se celebrà a Estrasburg la primera sessió de la nova legislatura del Parlament
Europeu, que estrenà una nova seu amb el nom de la sociòloga francesa Louise Weiss.
Nicole Fontaine, diputada per la Unió per la Democràcia Francesa, fou elegida presidenta
de la cambra durant la sessió inaugural. Entre els 14 membres de la nova vicepresidència
hi hagué els catalans Aleix Vidal-Quadras (PP) i Joan Colom (PSOE). El 17 de maig de 2000
els diputats del Parlament Europeu de CiU, el PNB i el BNG tancaren un acord per crear un
intergrup amb els diputats nacionalistes flamencs, gal·lesos i escocesos sota els
principis de la declaració de Barcelona. L'organisme fou presidit pel gallec Camilo
Nogueira (BNG) i tingué 12 diputats de tres grups parlamentaris (Liberal, Verds-Aliança
Lliure d'Europa i Popular). En la celebració de la cimera de Niça, al desembre del 2000,
s'acordà que el nombre d'escons pujaria de 626 a 732 quan la Unió Europea s'ampliés,
amb la qual cosa se superà el sostre de 700 que els 15 havien acordat en el tractat
d'Amsterdam. El futur Parlament Europeu tindrà 99 diputats alemanys, 27 més que el Regne
Unit, França i Itàlia. Espanya i Polònia en tindran 50. Els 15 feren valer el nombre
d'escons en el Parlament per compensar les disparitats en els vots en els consells de
ministres.
|
| Òrgans jurídics. |
Tribunal
de Justícia Europeu
Òrgan jurídic suprem de la Unió Europea. Fundat el
1951 pel tractat de París i amb seu a Luxemburg, té dues funcions principals: controla
que les polítiques dels governs dels estats membres i les de les institucions siguin
coherents amb les resolucions dels tractats, i estableix la validesa de les
interpretacions que els tribunals dels estats membres fan de la legislació comuna. És
format per quinze jutges (un per estat membre) assistits per nou advocats generals
designats pels estats membres per un període de sis anys. Hi està subordinat el Tribunal
Europeu de Primera Instància, creat el 1989.
Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu
a Luxemburg. Creat el 1951, la seva missió consisteix en l'aplicació i recta
interpretació de les lleis de la Unió i en l'exercici del control judicial d'aquesta.
Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la comissió
europea. És format (des del 1996) per quinze jutges (un per cada estat membre) assistits
per nou advocats generals designats pels estats membres per un període de sis anys. El
1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn. Els jutges
escullen entre ells el president.
Tribunal de comptes
Tribunal amb caràcter fiscal i polític, encarregat de la fiscalització de l'economia de
les entitats estatals, de jutjar i condemnar els qui tenen cura dels comptes de l'estat i
de vigilar i d'inspeccionar els expedients administratius de reintegraments i
cancel·lacions de finances.
Tribunal de Comptes Europeu
Òrgan jurídic de control financer creat el 1977.
Examina la totalitat dels ingressos i despeses de la Unió Europea i dels organismes que
en depenen, la seva legalitat, regularitat i correcta gestió. La seu és a Luxemburg.
Subordinat a la Comissió, al Consell de Ministres, al Parlament i al Tribunal de
Justícia, és compost per dotze membres, elegits per sis anys pel Consell Europeu, els
quals exerceixen les seves funcions amb absoluta independència.
Institució comunitària de rang inferior a les institucions bàsiques
(Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia), amb la funció principal de
fiscalitzar o controlar els comptes de la Unió Europea. Creada el 5 d'abril de 1977 per
decisió dels representants dels governs dels estats membres,. entrà en funcionamnet el
25 d'octubre del mateix any. La seva seu és a Luxemburg. És compost per dotze membres,
elegits per sis anys pel consell, els quals han d'exercir les seves funcions amb absoluta
independència i en interès general de la Unió Europea, i durant el seu mandat no poden
exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no. Aquest tribunal examina els
comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Unió Europea, i també els de
qualsevol organisme creat per aquesta. Així mateix, estudia la legalitat i la regularitat
d'aquests ingressos i despeses i garanteix una correcta gestió financera.
|
| Comitès de la Unió Europea. |
Comitè Econòmic i Social
Organisme de caràcter consultiu creat el 1957 i adscrit
a la CEE que representa col·lectius diversos de l'àmbit laboral, particularment
treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d'associacions diverses
(agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc). El nombre de representants
és de 222, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys. Pot ésser
consultat pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea. El Comitè pot
formular propostes i ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o
mediambiental.
Comitè de les Regions
Organisme de caràcter consultiu creat pel tractat de
Maastricht (1992), que representa entitats d'àmbit subestatal de molt diversa mena, que
van des de l'àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força
heterogènies (länder, comunitats autònomes, regions, etc). El nombre i les
condicions de designació dels membres són els mateixos que els del Comitè Econòmic i
Social. Pot emetre dictàmens per pròpia iniciativa quan estiguin en joc interessos
regionals específics. La representació dels estats membres és encara una qüestió
pendent.
Òrgan de la Unió Europea de caràcter consultiu creat pel tractat de Maastricht
el 1992 amb el nom de Comitè de les Regions d'Europa. El 1994 hom li donà el
nom actual. El 1996 era format per 222 membres, representants de les col·lectivitats
regionals i locals dels estats de la UE, que varien de 6 a 24 segons els estats, nomenats
pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre
anys. La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d'organismes regionals o
locals: Jacques Blanc, president del Llenguadoc-Rosselló (1994-96), l'alcalde de
Barcelona, Pasqual Maragall (1996-98), i, des del 1998 el ministre per a afers europeus
del land del Rin del Nord-Westfàlia Alfred Denmayer. El Comitè pot ésser
consultat pel Consell o per la Comissió en matèries d'educació, cultura, salut
pública, xarxes transeuropees i cohesió econòmica i social i pot emetre un dictamen
quan consideri que hom compromet interessos regionals específics.
Consell de les Regions d'Europa
Organisme internacional constituït a Lovaina el 1985 a instàncies del Consell d'Europa,
amb la finalitat de reunir totes les regions europees amb característiques pròpies i
diferenciadores i de potenciar llur intervenció davant de les institucions europees,
essencialment quan a l'establiment de programes de desenvolupament.
|
| Organismes bancaris. |
Banc Central Europeu (BCE)
Màxima autoritat monetària de la Unió Europea, amb
funcions de banc central, fundat al juny del 1998 i operatiu des de l'u de gener de 1999.
Amb seu a Frankfurt, hi són subordinats els bancs centrals dels estats membres, integrats
en el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), governat pels òrgans rectors del BCE, la
Comissió Executiva nomenada pels governs dels estats membres i un Consell de Govern. El
SEBC té com a funcions principals regular els diners en circulació, supervisar les
operacions de canvi, controlar les reserves de divises dels estats membres i supervisar el
funcionament dels sistemes de pagament. El seu primer president, elegit pels estats
membres de la UE, fou l'holandès Willem Duisenberg. L'entrada en vigor del BCE, simultani
a la de la moneda única, comportà la fi de l'Institut Monetari Europeu (IME), anterior
autoritat monetària provisional de la UE.
O Banca Central Europea. Institució de la
Unió Europea amb seu a Frankfurt, vigent a partir de l'1 de gener de 1999, que exerceix
les funcions de banc central per als estats membres d'aquesta organització. La seva
creació culmina el procés d'unió política i monetària de la Unió Europea iniciat el
1990. Aquest procés es dividí, d'acord amb l'anomenat Informe Delors, en tres fases, la
primera de les quals consistí en l'eliminació de les restriccions de moviments de
capitals entre els estats membres de l'aleshores Comunitat Econòmica Europea i
l'establiment del Comitè de Governadors de Bancs Centrals per a coordinar les polítiques
monetàries. En el tractat de Maastricht hom establí les directrius del Sistema
Europeu de Bancs Centrals. La creació el 1994 de l'Institut Monetari Europeu (IME) marcà
l'inici de la segona fase de la unió monetària, amb la desaparició del Comitè de
Governadors, les funcions del qual eren traspassades i reforçades per l'IME. El 2 de maig
de 1998 la Comissió Europea féu públics els estats que complien els requisists per a
accedir a la moneda única l'1 de gener de 1999. El 25 de maig de 1998 els estats membres
de la UE nomenaren el primer president —l'holandès Willem Duisenberg—, el
vicepresident i els quatre membres del comitè executiu del Banc Central Europeu. Amb
l'entrada en vigor del Banc Central Europeu i la consegüent dissolució de l'IME, hom
dóna per començada la tercera i última etapa de la unió política i monetària.
L'1 de gener de 1999, al mateix temps que l'euro, entrà en funcionament el Banc Central
Europeu, nascut de la tercera fase del tractat d'Unió Econòmica i Monetària. La
institució forma part del Sistema Europeu de Banques Centrals (SEBC), el qual,
integrat per les banques dels estats membres de la Unió Europea, n'assumí la sobirania
monetària. L'entitat és la màxima responsable de la política monetària a la zona euro
de la UE i ja ha portat a terme actuacions sobre els tipus d'interès, que nasqueren al 3%
al començament de la tercera fase de la UEM. Formaren part inicialment d'aquesta fase
Bèlgica, Alemanya, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos,
Àustria, Portugal i Finlàndia. Tots ells compliren uns requisits d'incorporació
anomenats criteris de convergència, corroborats el 1998. El BCE, institució central i de
govern del SEBC, té la seu central a Frankfurt. Tant l'un com l'altre es crearen
immediatament després de decidir-se la posada en marxa de la tercera fase de la UEM, l'1
de juny de 1998. Aquesta decisió comportà la liquidació de l'Institut Monetari Europeu
(IME), que tenia anteriorment les funcions que passaren a desenvolupar el BCE i el SEBC.
Tres òrgans rectors del BCE regeixen el SEBC: el comitè executiu, el consell de govern i
el consell general. El comitè executiu és l'òrgan gestor quotidià. El consell de
govern adopta les decisions perquè el SEBC dugui a terme les seves funcions, com ara el
disseny i la formulació de la política monetària. El consell general és l'únic òrgan
del qual formen part els països inicialment exclosos de la UEM, i és constituït pel
president i el vicepresident del BCE a més dels governadors de les banques centrals de
tots els països de la Unió Europea. Les seves funcions són transitòries, ja que
s'ocupa de tot allò necessari per tal que els països temporalment exclosos de la UEM
puguin, en el moment oportú, entrar a formar-ne part. El BCE és presidit per l'holandès
Wim Duisenberg, que abans ocupà el mateix lloc a l'IME.
Sistema Europeu de Banques Centrals (SEBC)
Conjunt format per la Banca Central Europea i les dels estats membres, que actuarà
a partir de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària (1977 o 1999). Tindrà les
funcions de definir i executar la política monetària europea, realitzar els canvis de
divises, posseir i gestionar les reserves oficials, i promoure el funcionament fluïd del
sistema de pagaments.
Amb l'entrada en funcionament de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària, tant
el SEBC com el Banc Central Europeu assumiren les seves funcions de política
monetària. L'objectiu fonamental del sistema és mantenir l'estabilitat dels preus.
Banc Europeu d'Inversions (BEI)
Institució de dret públic autònom, creada el 1958 pel
Tractat de Roma, amb l'objectiu de finançar les polítiques de desenvolupament, cohesió
i integració europees. Des del 1999 depèn del Banc Central Europeu. Incideix , entre
d'altres, sobre les regions menys afavorides, la millora de les infraestructures, la
protecció del medi ambient i la qualitat de vida, el foment de la indústria i el suport
a la petita i mitjana empresa. Fora de la UE, finança les polítiques de cooperació i
desenvolupament de la Comissió Europea a un centenar de països.
Institució de dret públic autònom, creada el 1958,
d'acord amb el tractat de Roma. Té la seu a Luxemburg i és constituït pels
estats de la Unió Europea. La seva tasca, dirigida a fomentar el desenvolupament, la
cohesió i la integració, incideix sobre la reactivació de les regions deprimides o
menys afavorides, la millora de les infrastructures, la protecció del medi ambient i la
qualitat de vida, l'augment de la competitivitat industrial, el suport a les activitats de
les petites i mitjanes empreses i l'ampliació i modernització en els sectors de la
medicina i l'educació. Fora de la UE, el 1997 el BEI finançava les polítiques de
cooperació i desenvolupament de la Comissió Europea a 120 països.
Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament
(BERD)
Institució internacional amb seu a Londres, creada el
1991, per a promoure la transició cap al lliure mercat, orientar les economies i fomentar
la iniciativa empresarial privada als antics estats comunistes d'Europa i als estats
independents del Commonwealth. La seva ajuda té com a contrapartida el compromís dels
estats beneficiaris a aplicar els principis de la democràcia pluralista. Les seves
inversions són destinades a promoure l'activitat del sector privat, enfortir les
institucions financeres i els seus sistemes jurídics. El 1998 la seva acció es repartia
entre 26 estats. Intenta d'introduir en els
països ex-comunistes la reforma econòmica finançant infrastructures i atorgant crèdits
i participacions de capitals. En són accionistes els estats de la Comunitat Europea, uns
altres 11 estats europeus, 9 de no europeus i 8 de beneficiaris.
|
| Agències de la Unió Europea. |
Agències
de la Unió Europea
Una agència comunitària és un organisme de Dret públic europeu, distint de les
Institucions Comunitàries (Consell, Parlament, Comissió, etc.) i que posseeix una
personalitat jurídica pròpia. Les agències comunitàries es creen mitjançant un acte
comunitari de Dret derivat amb la finalitat d'ocupar una tasca específica de naturalesa
tècnica, científica o de gestió que s'especifica en el corresponent acte fundacional.
Hi ha actualment quinze organismes que responen a aquesta definició d'agència
comunitària, si bé les paraules emprades per a designar a aquests organismes són
diverses (Centre, Fundació, Agència, Oficina, Observatori) i poden donar lloc a certa
confusió, sobretot tenint en compte que altres organismes que utilitzen aquestes mateixes
denominacions no són agències segons aquesta definició.
En l'actualitat hi ha 15 agències de la UE: Cedefop (Centre Europeu per al
Desenvolupament de la Formació Professional), EUROFOUND (Fundació Europea per a la
Millora de les Consicions de Vida i de Treball), AEMA (Agència Europea de Medi Ambient),
ETF (Fundació Europea de Formació), OEDT (Observatori Europeu de la Droga i les
Toxicomanies), EMEA (Agència Europea per a l'Avaluació dels Medicaments), OAMI (Oficina
d'Harmonització del Mercat Interior (Marques, Dibuixos i Models)), EU-OSHA (Agència
Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball), OCVV (Oficina Comunitària de
Varietats Vegetals), CdT (Centre de Traducció dels Òrgans de la Unió Europea), EUMC
(Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia), EAR (Agència Europea de
Reconstrucció), EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària), AESM (Agència
Europea de Seguretat Marítima) i AESA (Agència Europea de Seguretat Aèria).
|
| Altres organismes de la Unió Europea. |
Institut Monetari Europeu (IME)
Organisme de la Comunitat Europea que actuarà en l'àmbit monetari a la segona fase
(1994-1997 o 1999) de la unió econòmica i monetària europea. Els seus objectius són:
reforçar la cooperació de les banques centrals i coordinar les polítiques monetàries
dels estats membres; supervisar el funcionament del sistema monetari europeu, assumir les
funcions del Fons Europeu de Cooperació Monetària (el qual desapareixerà); i facilitar
l'ús i el desenvolupament de l'ecu. L'òrgan de govern serà format pels governadors de
les banques centrals. Serà substituït per la Banca Central Europea.
Té la seu a Frankfurt. Les seves funcions són l'enfortiment de la cooperació entre els
bancs centrals europeus, la coordinació de les polítiques monetàries d'aquests països,
la vigilància del funcionament del Sistema Monetari Europeu i el seguiment de
l'estabilitat de les entitats i els mercats financers. Però a més d'aquestes funcions en
té dues més de molt importants: és l'organisme encarregat dels treballs preparatoris
per a l'adopció de la moneda europea, l'euro, així com d'avaluar el grau de compliment
dels criteris de convergència pels països que aspiren a ingressar en la Unió Econòmica
i Monetària. Això fa que es tracti d'una institució clau en el procés d'integració
europea. Al final del 1998 hauria de deixar d'existir per integrar-se en la Banca Central
Europea.
Desaparegué coincidint amb la posada en marxa del Banc Central Europeu i del Sistema
Europeu de Banques Centrals, l'1 de juny de 1998. Aquestes limitacions temporals es
relacionen amb les funcions que li foren atribuïdes pel tractat de la Unió Europea i, en
especial, pel mateix estatut de l'IME.
Eurostat
Oficina Estadística de les Comunitat Europea, creada el 1958, amb seu a
Luxembrug, que té com a objectiu el subministrament d'estadístiques estatals i la
coordinació de les estadístiques comunitàries. Ha realitzat nomenclatures uniformes
(NUTS, comptes econòmics, mercaderies, etc) i estadístiques específiques (input-output,
recerca i desenvolupament, despeses públiques, etc). Els resultats són publicats
periòdicament sobre diversos suports. Aquesta oficina té a càrrec seu la
publicació regular de les estadístiques econòmiques de la Unió Europea, incloent-hi
els comptes nacionals dels països membres.
Europol
Cos policíac europeu que opera dins dels límits de la
Unió Europea, en coordinació amb les organitzacions policíaques dels estats membres.
Els seus objectius principals són combatre el terrorisme i el crim organitzat,
particularment el narcotràfic, les xarxes d'immigració clandestina, el tràfic
clandestí de substàncies radioactives i la falsificació i el blanqueig de diners. Amb
seu a l'Haia, fou creada el 1995 i entrà en funcionament el 1998.
|
| Figures institucionals. |
Comissari europeu
Membre de la Comissió Europea encarregat d'elaborar les diferents polítiques
comunitàries. Hi ha un total de vint comissaris, dels quals dos corresponen a França,
Alemanya, Itàlia, Espanya i la Gran Bretanya, i un a cadascun de la resta dels estats
membres.
Defensor del Poble Europeu / Ombudsman
Figura de l'ordenament juridicoadministratiu suec,
encarnada en una persona que vetlla pel respecte de les llibertats i dels drets
fonamentals dels administrats davant dels actes públics del govern. Els ciutadans es
poden adreçar a l'ombudsman perquè els defensi en el seu nom. Aquesta figura es
creà, en el seu sentit modern, l'any 1809 i ha estat adaptada en la majoria de països
amb govern democràtics amb diferents noms: síndic de greuges a Catalunya, defensor
del poble a Espanya, médiateur a França, provedor de justiça a
Portugal i defensore civico a Itàlia.
Figura jurídica que vetlla per preservar els drets i
les llibertats dels ciutadans europeus, les queixes dels quals recull i vehicula, enfront
de les institucions europees, llevat del Tribunal de Justícia. És designat pel Parlament
Europeu per la durada d'una legislatura. Fou creat pel tractat de Maastricht (1992). El
primer a ocupar (1995) aquest càrrec fou el finlandès Jacob Söderman.
Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)
Càrrec creat el 1997 pel tractat d'Amsterdam amb les
funcions de representar la UE en negociacions amb països tercers i d'assessorar i
col·laborar amb la Presidència de la UE en la presa de decisions en matèria de
política exterior i de seguretat. Aquest càrrec l'ocupà el secretari general del
Consell de la Unió Europea fins el 1999, que hom designà un alt funcionari expressament
dedicat a aquestes funcions. El primer fou l'espanyol Javier Solana.
|
| Política comunitària de la Unió Europea. |
Política econòmica
Acció pública exercida sobre l'economia per,
servint-se de determinats mitjans, assolir uns objectius que poden ésser de molt diversa
mena; l'agent o subjecte actiu són ens públics per més que darrerament hom insisteix en
la importància, per a la política econòmica, de les decisions preses per grans unitats
i holdings privats. D'altra banda, hom entén pels mateixos mots —política
econòmica— la branca de la ciència econòmica que s'adreça a racionalitzar, amb
l'estudi i l'anàlisi, aquella acció real dels poders públics sobre l'evolució i la
realitat econòmiques. Hom pot, fer una tipologia i classificació suficient del contingut
i orientació de les diverses polítiques econòmiques possibles. En un primer terme, hom
pot trobar les filosofies o ideologies econòmiques com a condicionants de l'acció; des
d'aquest punt de vista hom parlarà de liberalisme, keynesianisme, intervencionisme,
socialisme, etc. Un altre criteri per a diferenciar la política econòmica és el
referent a la profunditat del seu abast, especialment de la seva instrumentació. Pot
arribar a anar al fons de l'organització econòmica social, per exemple, amb l'anomenat
canvi de sistema; o es pot tractar d'un canvi d'estructures, per exemple el marc fiscal o
el del comerç exterior, dins el mateix sistema. Si les dues anteriors solen ésser
anomenades amb l'etiqueta genèrica de "polítiques econòmiques qualitatives",
se sol dir que la resta és quantitativa predominantment conjuntural o a curt terme.
Tanmateix un altre enfocament un xic distint parla de política econòmica a mig termini
(3-4 anys) i a llarg termini (5 i més anys). Hom també pot parlar de la planificació
—indicativa o imperativa— com la política econòmica global per confrontació
amb la parcial (un aspecte, objectiu, sector, etc). Però la natura institucional de la
instrumentació dóna lloc a la classificació més correcta del contingut de les
polítiques econòmiques: monetària, financera, fiscal, de comerç exterior, de controls
directes, etc. Això de banda, l'objectiu central que polaritza l'acció econòmica pot
donar-li, també, nom: política d'estabilitat, sobretot contra la inflació i la
recessió; d'equilibri exterior; política de creixement, tendent a maximitzar l'augment
del producte nacional a mitjà i llarg termini; política de plena ocupació, etc. Al
marge d'aquestes tipologies generals, cal subratllar que l'acció de política econòmica
s'ha d'entendre com una part de la política general de la qual és una fracció molt
important. Així, les decisions de política econòmica presenten tots els trets de les
decisions polítiques i tenen relació amb l'assignació de recursos i mitjans escassos
per a assolir uns objectius en principi il·limitats. El procés de la seva elaboració
implica els poders legislatiu, executiu i també l'administració, la burocràcia i els
tècnics. L'àmbit central de la decisió en política econòmica és el de la
"nació estat". Ara bé: hom hi pot superposar un àmbit polític internacional
que planteja restriccions i elabora decisions en certs aspectes, per exemple la Comunitat
Econòmica Europea. D'altra banda, dins els estats, hi cap un cert grau de
descentralització del poder en política econòmica que posa a les mans d'unitats
regionals o locals, perifèriques o descentralitzades: decisions fiscals o de despesa
pública, de desenvolupament regional, etc. En el cas de l'estat espanyol aquesta
descentralització, que era mínima, ha tingut un considerable avanç arran de
l'establiment de les regions autònomes. El mecanisme segons el qual l'administració
obté els recursos necessaris per a la seva actuació (política fiscal) i la forma
en què aquests recursos són aplicats no constitueixen pas un aspecte aïllat de la
política econòmica, sinó que estan estretament relacionats amb la política monetària
i amb la de creixement, a part la distributiva. En termes d'estris es poden agrupar
en tres aspectes: per la banda dels ingressos corrents hi ha tots els mecanismes
tributaris, llur disseny global i llur aplicació efectiva. És bàsic el tipus de
repartiment que es faci de les càrregues públiques i el seu canvi. Al costat del patró
d'ingressos, hi ha el de les despeses: llur repartiment entre necessitats col·lectives
(oferta de béns públics), entre inversió i consum públic, llur distribució regional,
etc; són especialment rellevants les transferències del sector públic al sector
personal, especialment per mitjà de les assegurances socials, car són una peça bàsica
de la política redistributiva. L'últim aspecte és el de les eventuals operacions
financeres, que poden anar des de l'endeutament amb el banc central fins als emprèstits
exteriors, passant pel deute públic interior. En termes d'objectius hom accepta
generalment la següent polarització en tres eixos: la producció-finançament de béns o
serveis públics, mesurable a través del pes de la despesa pública dins el PNB, que és
considerada necessàriament creixent àdhuc dins les economies mixtes capitalistes; la
distribució de la renda; la política conjuntural, o d'estabilitat, també bàsica. En
relació amb els objectius de plena ocupació, estabilitat de preus, expansió de la
producció, equilibri de balança de pagaments, com a principals, és bàsica la
manipulació dels estris referits.
Convergència econòmica europea
Procés d'apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a
aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d'Europa. Els
criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic
(inferior al 3% del PIB; relació entre deute públic i PIB inferior al 60%), la inflació
(en relació als tres estats millors, diferencial d'1,5%), la taxa d'interès del deute
públic a cinc anys (diferencial de 2%) i les taxes de canvi (dins la banda estreta del
sistema monetari europeu). Els tres primers criteris són referits a l'any anterior al pas
a la tercera fase; el quart, als dos anys anteriors. Uns programes de convergència per
estats estableixen les mesures a prendre.
Els criteris de convergència tenen un cert nivell de flexibilitat, de manera que tot i no
complir estrictament alguna de les condicions es pot acceptar l'ingrés del país en
qüestió si mostra una tendència positiva. Aquests criteris no s'han de considerar
només com una condició conjuntural per a accedir a la Unió Europea, ja que tenen una
vocació de permanència materialitzada en l'anomenat pacte d'estabilitat, que
preveu que els països apliquin polítiques que permetin el compliment continuat
d'aquestes condicions un cop formin part de la Unió Econòmica i Monetària.
Els criteris de convergència foren l'element fonamental per a decidir, la primavera del
1998, els països que passarien a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària
(UEM) a partir de l'1 de gener de 1999. El compliment dels criteris permeté la
integració d'Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Irlanda, Bèlgica, els
Països Baixos, Luxemburg, Àustria i Finlàndia. Aquests onze països, que configuren la
UEM, adoptaren l'euro com a moneda única, a més de constituir una economia de grans
dimensions, amb prop de 300 milions de persones, davant els 270 milions dels Estats Units,
i al voltant del 15% del PIB mundial.
Pacte d'Estabilitat i Creixement
Pacte econòmic amb l'objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que
accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l'1 de gener
de 1999. L'acord tingué l'origen en una proposta del ministeri alemany de finances la
vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995. Aquest acord
està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de
juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997. En l'acord s'establia
el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del
tractat de Maastricht. La principal característica del PEC, que recull fins i tot la
possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de
mantenir a curt termini un dèficit públic per sota del 3% del producte interior brut i,
a mitjà i llarg termini, d'arribar a prop de l'equilibri o, fins i tot, al superàvit.
L'etapa de bonança econòmica viscuda durant la darrera part dels anys noranta portà la
majoria dels estats a accelerar aquesta política i encaminar-se, abans del previst, cap a
estratègies pressupostàries de dèficit zero.
Agenda 2000
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l'ampliació de la Unió Europea.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal
d'establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l'objectiu
d'adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés
l'ampliació de la UE. Els aspectes fonamentals de l'agenda tenen a veure amb les reformes
de les polítiques agràries, l'augment de l'eficàcia dels fons estructurals i de
cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països
candidats a adherir-se a la UE. La reforma de la política agrària comuna se
centra en la substitució de les mesures de suport als preus per ajuts directes per tal de
compensar la reducció de preus com a conseqüència de polítiques destinades a
millorar-ne la competitivitat. Aquest procés va acompanyat d'una política rural global i
coherent. Els objectius de la reforma són estimular la competitivitat europea del sector,
integrar més els aspectes mediambientals, garantir els ingressos equitatius als
agricultors, simplificar la legislació i descentralitzar-ne l'aplicació. Els segments
més implicats en aquest procés són el bestiar boví, els productes lactis, el tabac,
l'oli d'oliva i el vi, i també els conreus herbacis, com ara els cereals. Pel que fa als
fons estructurals FEDER, FSE (Fons Social Europeu) i FEOGA, que foren instruments amb ple
rendiment a partir de la crisi econòmica del 1973, any en què es manifestaren les fortes
divergències entre les regions europees, la reforma es caracteritza per la seva
concentració temàtica i geogràfica, així com per una tendència a la simplificació i
a la descentralització de la gestió. Aquestes modificacions redueixen els objectius dels
fons estructurals, que abans eren set, fins a tres. El primer objectiu pretén promoure el
desenvolupament i l'ajust estructural de les regions menys desenvolupades (on la mitjana
del PIB per habitant és inferior al 75% de la mitjana de la UE). El segon és destinat a
afavorir la reconversió econòmica i social de regions amb dificultats estructurals, com
ara les zones rurals en declivi, les àrees en crisi dependents de la pesca o les zones
urbanes amb dificultats. El tercer inclou les mesures que pretenen estimular l'ocupació,
un capítol introduït pel tractat d'Amsterdam. El fons de cohesió es manté lligat a
projectes de medi ambient i d'infraestructures del transport. Els fons estructurals i el
de cohesió tenen una dotació global de 213 000 milions d'euros entre el 2000 i el 2006.
Quant a l'ampliació, tenint en compte que comportarà problemes per a la cohesió
econòmica i social, ateses les grans diferències de desenvolupament entre les regions
dels països candidats a l'adhesió i les dels quinze membres de la UE, l'Agenda preveu
uns instruments financers específics. De fet, la incorporació de nous membres provoca
reticències per part dels països més beneficiaris d'ajuts comunitaris. Les eines
dissenyades per a donar suport a l'etapa prèvia a l'adhesió afectaran els sectors de
medi ambient i dels transports, d'una banda, i l'agricultura, de l'altra. Un cop
incorporats a la UE, aquests ajuts seran substituïts pels fons estructurals i de
cohesió, en funció de la situació de cadascun dels estats implicats.
Economia d'escala
Disminució del cost de producció d'un producte
obtingut gràcies a un augment de les dimensions de l'empresa.
Les economies d'escala permeten abaratir els costos unitaris d'un producte a partir
de l'augment de la quantitat total que se'n produeix.
Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Impost indirecte, de tipus multifàsic sobre les
vendes, amb caràcter no acumulatiu sobre el consum, i que grava el valor afegit en
cadascuna de les fases del procés productiu. Es calcula aplicant el tipus impositiu
corresponent sobre la diferència entre el preu de venda i el preu de compra (valor afegit
en la fase productiva), de manera que és un impost neutral que, en la darrera
transacció, recau totalment sobre el consumidor final. Fou adoptat el 1986 per l'estat
espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea) i
és d'aplicació general en tots els estats d'aquesta organització. L'IVA comunitari
representa l'eix de la imposició indirecta de l'actual Unió Europea.
És pagat per les empreses i els professionals d'acord amb el valor que
aquests confereixen a cada estadi de la producció o de la distribució. Incideix sobre
les transaccions, prestacions de serveis i en les importacions. L'entrada en vigor de
l'IVA eliminà o unificà un gran nombre d'imposts especials sobre el consum.
|
| Els antecedents de la unió monetària. |
Acord
de pagaments
Acord entre estats sobre les condicions de pagament
dels intercanvis fets entre ells (Unió Europea de Pagaments; Acord Monetari
Europeu).
Unió Europea de Pagaments (UEP)
Acord monetari establert el 1950 pels països integrants de l'OECE, per facilitar les
relacions comercials entre ells. La UEP tenia com a objecte la substitució del sistema
bilateral de pagaments per la multilateralitat, així com subvenir a l'escassetat de
dòlars enfront de les creixents transaccions. Amb aquest fi establí la compensació de
pagaments internacionals, en l'espai i en el temps, i la concessió de crèdits als
països deficitaris. El retorn a la convertibilitat de les monedes suposà la substitució
de la UEP per l'Acord Monetari Europeu (1958).
Acord Monetari Europeu
Acord subscrit el 1955 pels països membres de la Unió Europea de Pagaments per
tal d'assegurar una transició entre el sistema d'aquesta i el retorn de la
convertibilitat. En vigor des del 1958, fou substituït el 1972 pels acords de Basilea.
Acords de Basilea
Acords monetaris signats el 24 d'abril de 1972 en l'àmbit de la CEE. Establien la serp
monetària europea: basada en l'encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre
monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes
europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d'intervenir la banca d'emissió del país
respectiu. Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l'interior del
"túnel" (2,25% en relació al dòlar). Però el 16 de març de 1973 ho deixaren
després d'una decisió de flotament convinguda davant el dòlar. Les dificultats d'alguns
països (Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França) a respectar aquest acord afebliren la
vida de la serp, que fou reemplaçada el març del 1979 pel sistema monetari europeu
(SME).
|
El Sistema Monetari Europeu (SME).
Per tal de crear un mercat únic europeu, va entrar en vigor (1979) el Sistema Monetari
Europeu (SME). |
Sistema
Monetari Europeu (SME)
Conjunt de normes legals i institucions mitjançant
les quals es regulen les relacions entre les monedes dels països que formen part de la
Unió Europea a excepció de Grècia. Nasqué formalment el 12 de març de 1979 amb la
fixació de paritats monetàries de cada moneda respecte a totes les altres que formen el
sistema, amb un màxim de fluctuació entre elles del 2,25%, i amb la creació d'una
unitat de compte monetària, l'ecu. La pesseta hi ingressà l'any 1989. L'SME ha ajudat a
mantenir l'estabilitat canviària a Europa durant un llarg període de temps, si bé patí
una forta crisi en 1992-93, quan els bancs centrals europeus no pogueren equilibrar la
pèrdua de confiança dels mercats financers, cosa que desembocà en uns forts ajustaments
de les paritats —la pesseta es devaluà un 25% respecte del marc— i provocà una
ampliació de la banda de fluctuació fins el 15%. A partir del 1999 l'SME s'ha de
convertir en un sistema de canvis fixos i inamovibles per permetre l'entrada en
funcionament de la moneda única.
Amb l'entrada en funcionament de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària l'1
de gener de 1999, es passà a un sistema de canvis irrevocables entre les divises que
passaren a integrar-se en aquesta fase i l'euro, la nova moneda única.
ECU
Unitat monetària de compte de la Comunitat
Econòmica Europea, vigent del 1979 al 1999. Es definia per la suma ponderada de les
monedes dels estats membres. En la composició, els percentatges de participació es
calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat. Hom l'utilitzà
sobretot com a referència en l'establiment del canvi entre les monedes dels diversos
estats membres i en les operacions d'intervenció o de crèdit. El 1989 s'hi incorporà la
pesseta. Cessà d'existir amb l'entrada en vigor de la Unió Política i Monetària
establerta pel tractat de Maastricht (1993), al temps que entrava en vigor la moneda
única europea.
Euro
Unitat monetària única de la Unió Europea. Hom
adoptà el nom en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que
constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el tractat
de Maastricht, tingué lloc l'1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les
monedes (amb un periode de coexistència amb les monedes estatals) fou prevista per al
2002. Per tal d'amortir els efectes negatius derivats d'unes economies desiguals, la Unió
Europea fixà uns 'criteris de convergència' que establien uns límits quant a inflació,
deute i dèficit públics, tipus d'interès i estabilitat monetària, comuns a tots els
estats membres i acomplerts, segons declarà el 1998 la Comissió Europea, per onze dels
quinze estats. Mentre que Grècia n'incomplia alguns, i hagué d'elaborar un nou calendari
d'ingrés, Dinamarca, la Gran Bretanya i Suècia decidiren de posposar la seva
incorporació a la moneda única. L'entrada en vigor de l'euro comportà la desaparició
del terme genèric ECU.
L'1 de gener de 1999 l'euro passà a ésser la moneda oficial dels estats de la Unió
Europea. La moneda única entrà en un procés constant de pèrdua de valor respecte del
dòlar durant bona part del 1999 i el 2000. Aquesta depreciació la situà per sota de la
unitat i amb una cotització molt per sota dels 90 centaus de dòlar per euro. La constant
caiguda provocà tipus de canvi mai vists, com el de més de 200 pessetes per dòlar. Al
final del 2000, però, l'euro inicià una lenta recuperació.
L'1 de gener de 2002 es va posar en circulació l'euro, la moneda única de 12 dels 15
països de la Unió Europea. Fins al 28 de febrer, l'euro va conviure amb les monedes
nacionals.
Zona euro
Conjunt d'estats europeus que han decidit d'adoptar l'euro com a unitat monetària.
|
| Polítiques comunes de la Unió Europea. |
Polítiques comunes
Conjunt d'objectius, instruments i accions de la Unió Europea a favor del desenvolupament
de determinats àmbits econòmics o socials.
Política Comercial Comuna
Té per objectius la fixació d'un mateix aranzel exterior per als productes de
tercers països, la reglamentació dels règims d'importació/exportació i el tractament
preferencial als productes de determinats països en vies de desenvolupament.
Política Agrària Comuna (PAC)
El seu àmbit és l'agricultura, la ramaderia i la pesca i té per objectius garantir el
nivell de vida dels treballadors del sector primari, finançar plans de reestructuració i
millorar la productivitat.
Conjunt d'objectius, instruments i accions de la Comunitat Europea a favor del
desenvolupament dels sectors agrari, forestal i pesquer i de l'organització del mercat
interior europeu en llurs productes. Amb una validesa directa dins el territori comunitari
des del 1962, la seva execució ha originat importants problemes relatius als costs, als
excedents, i al proteccionisme de certs productes, fet que aconsellà (1985), la reforma
del mercat diversificant-ne les estructures i imposant-hi reduccions productives.
Des del seu endegament a partir del 1962, la PAC ha estat bàsicament una política de
preus que garantia als agricultors de la Unió Europea la compra de la totalitat de la
seva collita a un preu determinat amb una periodicitat anual, normalment superior al del
mercat internacional, que es combina amb uns aranzels elevats als productes procedents de
la resta del món. Aquesta política s'articula a través del Fons Europeu de Garantia
Agrícola, que en el conjunt de la dècada dels vuitanta absorbí un 75% del
pressupost de la Unió Europea. L'elevat cost d'aquest mecanisme i la generació
d'excedents en molts productes agrícoles fa que, a partir del 1992, es porti a terme un
procés de reforma que tendeixi a reduir la importància dels preus garantits, posant
quotes per països als productes excedentaris, subvencionant l'abandonament del seu conreu
i substituint progressivament les compres de productes pels ajuts directes als
agricultors.
Les despeses de la PAC suposen al voltant del 45% del pressupost comunitari. Després de
la reforma del 1992, que reduí els preus agrícoles garantits i es compensà amb la
concessió de primes als factors de producció, el 1999 es programà una altra
modificació. Aquesta vegada, els canvis anaren dirigits a afrontar l'ampliació de la
Unió Europea durant el període 2000-06. Sobre la base de les orientacions marcades per
la Comissió Europea en l'anomenada Agenda 2000, es proposà augmentar les reformes
fixades el 1992 i fer una especial incidència en la seguretat dels productes alimentaris,
la consecució dels objectius mediambientals i la promoció d'una agricultura sostenible.
Al mateix temps, es buscà millorar la competitivitat dels productes agrícoles
comunitaris, simplificar la legislació en aquest camp i millorar-ne la seva aplicació,
així com reforçar la posició de la Unió Europea en les negociacions a l'Organització
Mundial de Comerç, en l'anomenada ronda del Mil·lenni, l'inici de la qual fou a Seattle
al final del 1999. Segons les línies mestres de la reforma, la competitivitat s'hauria de
garantir abaixant els preus i compensant-ho amb ajuts directes perquè no es reduís la
renda. La reforma pretén estabilitzar la despesa agrària, però mantenint un augment
mitjà de la renda del 4,5%. Amb aquestes finalitats s'introduïren modificacions en
l'organització comuna del mercat vitivinícola, dels cultius herbacis, de la carn de
bestiar boví i de la llet. La reducció prevista dels preus d'intervenció es compensà
amb un increment dels ajuts als agricultors i la instauració d'una veritable política
integrada de desenvolupament rural, amb l'objectiu d'esdevenir un segon pilar de la PAC.
Un exemple n'és el Pla de Desenvolupament Rural, que començà a implantar-se al període
2000-06 a Catalunya.
Política Pesquera Comuna (PPC)
S'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures,
i els acords i la signatura de tractats amb Estats que es troben fora de la UE. També
impulsa projectes de modernització, investigació i formació professional en el sector
pesquer.
Política Social Comunitària
Té per objectius la prohibició de tota discriminació per motius de
nacionalitat, sexe, etc, la promoció de la plena ocupació, l'atenció a grups marginats
(joves, dones, aturats, etc) i l'aproximació de la legislació social i laboral dels
països membres.
Política Industrial Comunitària
Té per objectius la supressió de traves tècniques als intercanvis, l'obertura
progressiva de l'accés a les obres públiques d'un Estat a empreses de tots els Estats de
la Unió, el suport a empreses competitives, el foment d'indústries amb tecnologia
avançada i l'increment de la cooperació entre les indústries comunitàries.
Política Comuna de Transports
Té per objectius la millora del rendiment del sector dels transports i
l'aplicació de mesures per impedir que els preus dels transports es converteixin en
factors que distorsionin la lliure competència.
Política Comunitària de la Competència
Té per objectius l'apilicació de disposicions legals comunes a tots els països
per protegir la lliure circulació de mercaderies, capitals i treballadors, la limitació
d'ajudes estatals, la fi de monopolis, etc.
Política de Defensa dels Consumidors
Té per objectius l'aproximació de la legislació de tots els països membres
sobre les condicions que han de complir els productes, la defensa dels consumidors davant
d'incompliments i abusos, la publicitat, les condicions de venda i crèdit, etc.
Política Regional Comunitària
Té per objectiu el finançament de plans que millorin les condicions de les
regions menys desenvolupades.
Política de Medi Ambient
Té per objectius l'aplicació de principis que permetin coordinar la política
ambiental dels diversos països i el finançament de programes d'acció.
|
| Política d'ajuts. |
Cohesió
econòmica i social
Reunió o adhesió de les polítiques econòmiques i socials dels Estats
de la Unió Europea per eliminar els desequilibris existents entre les diverses regions
que la integren.
El principi de cohesió econòmica i social va ser incorporat per l'Acta
Única Europea, que reconeixia la necessitat que els països més rics ajudessin els
països del sud en el seu desenvolupament. Amb aquest objectiu es van engegar les
polítiques de fons estructurals, que actualment són quatre: el FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), l'FSE (Fons
Social Europeu), el FEOGA-O (Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola,
Secció Orientació) i l'IFOP (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca).
Fons Estructurals
Partides del pressupost europeu que es destinen a tots els Estats de la Unió
Europea, segons les seves necessitats, per reduir els desequilibris regionals.
Partides pressupostàries de la Unió Europea destinades als països i a les
regions menys desenvolupades. A fi que un estat pugui rebre aquest tipus d'ajut econòmic
(en aquest cas, els fons estructurals s'anomenen Fons de Cohesió), el seu PIB ha
de ser inferior al 90% de la mitjana de tots els països de la Unió.
Fons de Cohesió
Partides del pressupost europeu que es destinen als Estats de la Unió Europea amb una
renda més baixa. L'objectiu d'aquests fons és que s'assoleixi la convergència
econòmica i monetària dels Estats de la Unió Europea, o sigui, que aquests països
concorrin en uns mateixos criteris econòmics (deute, dèficit, inflació, etc.).
Fons Estructurals de la Comunitat Europea
Instruments de les polítiques comunitàries, per al
finançament d'inversions o despeses públiques, programats i gestionats per la Comissió
Europea. En són el Fons Social Europeu, el Fons Europeu d'Organització i Garantia
Agrícola i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Reformats el 1988, tenen com a
objectius prioritaris les àrees endarrerides i en declivi industrial, la desocupació,
l'ocupació juvenil i la política agrícola comuna. Altres instruments, amb vocació
estructural, són la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (1952) per a les regions
carboníferes i siderúrgiques, el Banc Europeu d'Inversions (1958), i el Fons de Cohesió
Social (1991), per als estats i regions endarrerits.
Fons Estructurals de la Unió Europea
Nom que reben els antics Fons Estructurals de la Comunitat Europea. Són quatre: el
FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), l'FSE (Fons Social Europeu),
el FEOGA-O (Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola, Secció Orientació) i
l'IFOP (Instrument Financer d'Orientació de la Pesca). Aquests fons es regulen a
través del Marc d'Actuació Comunitària, que té una durada de sis anys i on es
concreten els objectius als quals es poden destinar aquests recursos. L'any 1997
representaren un 33% del pressupost de la Unió Europea.
El nivell global de la dotació dels Fons Estructurals i del Fons de Cohesió per al
període 2000-06 s'establí en 213 000 milions d'euros, que significà el 0,46% del
producte nacional brut (PNB) de la Unió Europea. El 69,7% dels recursos es destinaren a
l'anomenat objectiu 1, que té com a finalitat promoure el desenvolupament i
l'ajustament estructural de les regions on el PIB és inferior al 75% de la mitjana de la
Unió. Els nous fons aprovats dins del marc de l'Agenda 2000 tingueren en compte
les futures ampliacions de l'Europa dels Quinze.
|
| Fons d'ajut de la Unió Europea. |
Fons
Europeu de Desenvolupament (FED)
Fons de cooperació financera de la Comunitat
Econòmica Europea establert pels tractats de Roma. El fons és destinat a crear
infrastructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a
la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres. Els tractats bàsics
d'ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes
de constitució; Yaoundé I (1963) i Yaoundé II (1969), Lomé I (1975) i Lomé II (1979).
L'ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de
subvencions, préstecs especials i capitals de risc. Hom destina una part de les
subvencions a compensar les caigudes de preus de productes primaris d'exportació
mitjançant la rebaixa del cost dels préstecs del Banc Europeu d'Inversions. El FED no
té personalitat jurídica desvinculada de la CEE però té autonomia financera.
Des de la seva creació, el 1975, el FEDER ha tingut com a objectiu corregir els
desequilibris regionals de la Unió Europea participant financerament en projectes
d'inversió destinats a afavorir el creixement de les regions menys desenvolupades. Es
regeix pel criteri d'addicionalitat que fa que la regió que rep l'ajut del FEDER hagi
d'aportar una quantitat similar a la que rep. El FEDER representa al voltant del 53% del
total dels Fons Estructurals de la Unió Europea.
Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA)
Conjunt de recursos destinats a les activitats relacionades amb
l'agricultura. Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions
permanents: la Secció Orientació, que destina els recursos a la millora
estructural de les explotacions, i la Secció Garantia, que els destina al
sosteniment dels preus i que funciona d'acord amb els reglaments de la política agrària
comuna (PAC). El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que
durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que
els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara
n'absorbia un 45%.
El FEOGA té com a finalitat millorar les estructures agràries i els processos de
transformació i de comercialització dels productes agrícoles així com la conservació
del medi natural.
Secció Orientació Fons Europeu
d'Organització i Garantia Agrícola
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el 1964 i destinat a l'increment de la
productivitat agrària, silvícola i pesquera i a l'ocupació òptima dels factors de la
producció, especialment de la mà d'obra. Contribueix financerament, complementant-les en
un 25-65% en les sumes que els estats dediquen al reforçament de les estructures, a la
comercialitzazció, la transformació, la reconversió i el desenvolupament social i medi
ambient i a altres activitats, programades per la Comissió Europea. El seu àmbit
territorial són les regions agràries i les zones rurals i pesqueres.
Fons Social Europeu (FSE)
Fons estructural de la Comunitat Europea creat el
1960, destinat a millorar les facilitats d'ocupació (formació professional,
contractació, revalorització) i la mobilitat geogràfica i professional dels
treballadors. Les seves contribucions financeres complementen les dels estats en un 50%.
El seu àmbit territorial és el de tota la Comunitat.
El FSE té com a objectius disminuir l'atur i augmentar
les possibilitats d'accés a la formació professional dels grups socials més
desafavorits de la Unió Europea.
Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER)
Fons estructural de la Comunitat Europea (1975) destinat a corregir els principals
desequilibris territorials (predomini agrari, mutacions industrials, subocupació
estructural, etc). Complementa en un 50-55% les inversions que els estats dediquen a
fomentar la no productivitat, les infrastructures, els estudis i les experiències pilot i
es fa càrrec de les altres despeses programades per la Comissió Europea. El seu àmbit
territorial són les àrees o regions endarrerides i les zones industrials en declivi (per
a llur reconversió). El FEDER concedeix crèdits per a programes de desenvolupament
regional.
Des de la seva creació, el 1975, el FEDER ha tingut com a objectiu corregir els
desequilibris regionals de la Unió Europea participant financerament en projectes
d'inversió destinats a afavorir el creixement de les regions menys desenvolupades. Es
regeix pel criteri d'addicionalitat que fa que la regió que rep l'ajut del FEDER hagi
d'aportar una quantitat similar a la que rep. El FEDER representa al voltant del 53% del
total dels Fons Estructurals de la Unió Europea.
|
| La Zona Econòmica Europea (ZEE). |
Mercat Comú
Espai regional dintre del qual no existeix cap
obstacle per a la circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis.
Acord d'integració econòmica pres entre diversos països, que suposa no tan sols la
supressió de restriccions als intercanvis entre ells (com en les àrees de lliure
comerç) i l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de tercers (com en les unions
duaneres), sinó també la llibertat de circulació de factors i d'instal·lació
industrial i comercial. El mercat comú europeu és conegut amb el nom de Comunitat
Econòmica Europea.
Unió Duanera
Acord d'integració econòmica entre diversos estats
que suposa les supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i
l'establiment d'una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de
tercers països. Constitueix un model d'integració més intens que la zona de lliure
comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de
circulació de factors productius. Són exemples d'unions duaneres el Pacto Andino
(constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela), la Comunitat del Carib
(CARICOM), la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental (CEAO), que substituí la Union
Douanière des États de l'Afrique de l'Ouest i l'Union Douanière de l'Afrique
Central.
Zona Econòmica Europea (ZEE)
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l'EFTA. En són
excloses les mercaderies importades d'estats tercers. Dins la ZEE hi ha compreses també
la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries
i l'extensió progressiva de l'acquis communautaire. Hi ha estat pactat
semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del
contenciós pesquer: els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de
Justícia. La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el
30% de la producció i el 43% del comerç mundials. És així mateix una fórmula de
trànsit cap a una nova ampliació de la Comunitat Europea.
Entrà en funcionament l'1 de gener de 1994. Des de llavors, tres països que en
aquell moment pertanyien a l'EFTA han ingressat a la Unió Europea (Àustria, Suècia i
Finlàndia).
La Zona Econòmica Europea entrà en vigor al gener
del 1994, i constituí un mercat d'aproximadament 380 milions de consumidors. Només
Suïssa, que no ratificà l'acord, deixà de formar-hi part. A partir de llavors es creà
una estructura administrativa única que es reflectí en trobades d'àmbit ministerial
dues vegades l'any. Les decisions s'implementaren a escala governamental sense que l'acord
establís poders supranacionals. Des del gener del 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia
participaren en la Zona Econòmica Europea com a estats de la Unió Europea. Liechtenstein
esdevingué participant de ple al maig del 1995. El 27 de novembre de 2000, l'EFTA signà
un acord de lliure comerç amb Mèxic, el primer de caràcter transatlàntic, que entrà
en vigor l'1 de juliol de 2001.
Espai Econòmic Europeu (EEE)
Nom amb el qual és coneguda també la Zona Econòmica Europea.
Mercat Interior Europeu
Espai econòmic, sense barreres interiors, que constituirà el mercat interior de la
Comunitat Europea des del 1993. Proposat com objectiu pel president de la Comissió J.
Delors, en prendre possesió del càrrec, i dissenyat en el llibre blanc La compleció
del mercat interior (1985), s'hi assenyalaven tres-centes mesures a prendre
(1985-1992) per a eliminar les barreres existents. Els objectius són possibilitar la
Unió Europea, reestructurar les empreses, i reforçar-ne la competitivitat. L'Acta Unica
Europea n'ha facilitat els mitjans.
Espai econòmic de la Comunitat Econòmica Europea a l'interior del qual a partir de l'1
de gener de 1993 circularan lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a
més es respectarà el principi de llibertat d'establiment. L'origen del Mercat Interior
Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat
Interior, els objectius del qual foren recollits a l'Acta Única Europea, aprovada a la
cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987. El Mercat
Interior pretén mobilitzar els recursos que es mantenien rígids a causa de la relativa
fragmentació dels dotze mercats comunitaris. El Llibre Blanc del Mercat Interior
distingeix tres tipus de barreres que impedeixen la plena mobilitat dels factors
productius i dels béns i serveis: fronteres físiques, fronteres tècniques i fronteres
fiscals. L'existència de fronteres físiques —duanes, controls d'immigració i de
passaports i declaracions d'equipatges—, es justifica per raons de tipus polític
(control de droga i terrorisme), de tipus tècnic (compliment de normes tècniques i
sanitàries) i de tipus fiscal (ajustament dels tipus d'IVA i dels impostos especials).
Per eliminar aquestes fronteres se suprimeixen els llocs de duana i alhora s'intensifiquen
tant el control en les fronteres externes de la Comunitat Europea com la cooperació entre
les policies dels diferents estats membres, a més d'harmonitzar les legislacions sobre
control d'armes i drogues, com també sobre els immigrants d'altres països. En el camp de
control de mercaderies s'aplica la millora dels mecanismes de trànsit comunitari, la
supressió de quotes i contingents comercials, l'abolició dels contingents de transport,
els controls sistemàtics de seguretat en els autobusos de passatgers i la realineació de
les monedes de l'ecu verd. Pel que fa a les fronteres tècniques s'eliminen totes aquelles
que resulten de les disparitats legislatives i de les diverses normes i reglamentacions
tècniques aprovades unilateralment i en vigor en cada estat. En l'àmbit del Mercat
Interior Europeu, l'harmonització no inclou aspectes tècnics detallats, sinó que se
cenyeix als aspectes essencials des del punt de vista sanitari, de seguretat o industrial.
En segon lloc, el principi de reconeixement mutu es generalitza a la major part de béns,
serveis i treballadors, com també als procediments d'assaig i certificació. Per últim,
es generalitza el mecanisme de comunicació de regles i normes tècniques industrials. Un
altre àmbit és el de la contractació pública, on s'assegura la transparència,
incloent-hi els sectors exclosos fins a la seva entrada en vigor i es controla la correcta
aplicació de la legislació comunitària. En el terreny de la lliure circulació de
persones, les modificacions principals se centren en el reconeixement mutu de les
formacions i dels corresponents diplomes. Pel que fa als títols, es combina el principi
de reconeixement mutu amb l'harmonització. Paral·lelament s'incorporen les condicions
que facilitin la cooperació industrial entre empreses d'estats membres diferents. Això
implica eliminar nombroses barreres fiscals i legals que la dificulten i actuar en àmbits
com el dret i la fiscalitat de societats, propietat intel·lectual i industrial. Una de
les raons fonamentals que explica l'existència dels controls comunitaris a les fronteres
són les divergències fiscals: per suprimir aquests controls i per integrar el mercat
interior és indispensable aconseguir una aproximació sensible de la fiscalitat
indirecta, és a dir, de l'IVA i dels impostos especials. L'objectiu que es persegueix és
que no hi hagi impostos fiscals que produeixin distorsions en la competència i
alteracions en els intercanvis.
|
| Política exterior de la Unió Europea. |
Convenis
de Yaoundé
Dos acords temporals, signats els anys 1963 i 1969, entre la CEE (que
aleshores tenia sis membres) i divuit estats africans i el malgaix associats (EAMA), que
estableixen preferències comercials i cooperació financera i tècnica per al
desenvolupament. El 1969 també se signà a Arusha un conveni d'associació amb Kenya,
Uganda i Tanzània. Foren substituïts pels convenis de Lomé.
Convenis de Lomé
Acords internacionals, temporals, pels quals és reconeguda la lliure
entrada dins la Comunitat Europea dels productes procedents dels estats ACP, sense
cap altra reciprocitat. Aquests acords, quatre en conjunt, signats després del de
Yaoundé, entre els anys 1975 al 1985, preveuen la cooperació financera (Fons Europeu de
Desenvolupament i el BEI) i tècnica per al desenvolupament. Hom ha creat institucions
comunes per a la gestió dels acords.
ACP
Nom que rep el conjunt dels estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic, que, en nombre de
seixanta-sis, són associats a la Unió Europea per la signatura dels convenis de Lomé
(1975, renovats el 1979, 1984 i 1989). La majoria són antigues colònies dels estats
membres de la Unió, d'estructura econòmica subdesenvolupada.
|
Símbols de la Unió Europea.
Els símbols europeus permeten identificar a la Unió Europea com a entitat política. |
Bandera de la Unió Europea
L'any 1986, el Consell Europeu va adoptar la bandera que
avui constitueix l'emblema de la Unió Europea. Sobre un fons blau, dotze estrelles
daurades (grogues) formen un cercle, que representa la unió dels pobles d'Europa. Les
estrelles són invariablement dotze, símbol de perfecció, plenitud i unitat.
Himne de la Unió Europea
L'himne de la Unió Europea és l'Himne a l'Alegria, de
la novena simfonia de Beethoven.
L'himne europeu, l'Oda a l'Alegria, adaptada del moviment final de la Novena
Simfonia de Beethoven, va ser elegit pel Consell d'Europa l'any 1972 i ha estat utilitzat
per la Unió Europea des de 1986. Herbert von Karajan, un dels més grans directors
d'aquest segle, va accedir a una petició del Consell d'Europa d'escriure tres
arranjaments instrumentals per a piano sol, vent i orquestra sinfònica.
Dia d'Europa / 9 de maig
El 9 de maig, dia d'Europa, commemora la declaració
feta en 1950 per Robert Schuman, acte que es considera va donar naixement a la Unió
Europea. El 9 de maig de 1950, Robert Schuman va presentar la seva proposta per a la
creació d'una Europa organitzada, requisit indispensable per al manteniment de relacions
pacífiques. Aquesta proposta, coneguda com "Declaració Schuman", es
considera el germen de la creació del que actualment és la Unió Europea. El 9 de Maig
s'ha convertit en el símbol europeu (Dia d'Europa) que, juntament amb la moneda
única (l'euro), la bandera i l'himne, identifiquen l'entitat política de la Unió
Europea. En el Dia d'Europa se celebren activitats i festejos que apropen a Europa als
seus ciutadans i agermanen als distints pobles de la Unió.
|
| Estats membres de la Unió Europea. |
Alemanya
Nom oficial: República Federal d'Alemanya;
alemany: Bundesrepublik
Deutschland.
Extensió: 356 854 km2. Població: 81 642 000 h [1996].
País de l'Europa central que limita a l'W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i
França, al S amb Suïssa i Àustria, a l'E amb la República Txeca i Polònia i al N amb
la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica. La capital és Berlín.
Àustria
Nom oficial: República d'Àustria; alemany: Republik Österreich.
Extensió: 83 859 km2. Població: 8 102 000 h [est 1996].
Estat de l'Europa central alpina que limita amb Liechtenstein i Suïssa a l'W, amb
Alemanya i la República Txeca al N, amb Hongria i Eslovàquia a l'E i amb Itàlia i
Eslovènia al S. La capital és Viena.
Bèlgica
Nom oficial: Regne de Bèlgica; francès: Royaume de Belgique;
neerlandès: Koninkrijk
België.
Extensió: 30 528 km2. Població: 10 185 000 h [est 1996].
Estat de l'Europa Occidental limitat pels Països Baixos al N i NE, per Luxemburg i
Alemanya a l'E, per França al SW i per la mar del Nord al Nord. La capital és
Brussel·les.
Dinamarca
Nom oficial: Regne de Dinamarca; danès: Kongeriget
Danmark.
Extensió: 43 080 km2. Població: 5 330 020 h [est 2000].
Estat de l'Europa septentrional format per una península que limita al S amb Alemanya i
separa la mar del Nord de la mar Bàltica, i que inclou també diverses illes adjacents.
De Dinamarca depenen també les illes Fèroe i Grenlàndia. La capital és
Copenhaguen.
Eslovàquia
Nom oficial: eslovac: Slovenská Republika.
Extensió: 49 035 km2. Població: 53 794 555 h [2001].
Estat de l'Europa central. Limita al N amb Polònia, a l'E amb Ucraïna, al S amb Hongria
i a l'W amb Àustria i la República Txeca. La capital és Bratislava.
Eslovènia
Nom oficial: eslovè: Republika Slovenija
Extensió: 20 251 km2. Població: 1 948 300 h [est 2002]
Estat de l'Europa central situat entre Àustria al N, Hongria a l'E, Croàcia a l'E i S, i
Itàlia a l'W. La capital és Ljubljana.
Espanya
Nom oficial: castellà: Reino de España.
Extensió: 504 783 km2. Població: 39 669 394 h [1996].
Estat de la Península Ibèrica, a l'extrem SW del continent europeu, limitat al N per la
mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l'E per la
mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l'oceà Atlàntic, i a l'W per Portugal
i l'oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els
arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l'oceà Atlàntic,
davant de la costa marroquina. La capital és Madrid.
Estònia
Nom oficial: estonià: Eesti.
Extensió: 45 226 km2. Població: 1 366 723 h [est 2000].
Estat de l'Europa septentrional que ocupa el territori
comprès entre els golfs de Finlàndia i Riga; a l'est limita amb Rússia, al sud amb
Letònia i a l'oest i al nord amb la mar Bàltica. La capital és Tallinn.
Finlàndia
Nom oficial: República de Finlàndia;
finès: Suomen Tasavalta; suec: Republiken Finland.
Extensió: 338 145 km2. Població: 5 171 302 h [2000].
Estat del N d'Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a
l'E, amb la qual té més de 1 000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l'W, i Suècia
i Noruega, al NW. La capital és Hèlsinki.
França
Nom oficial: francès: République Française.
Extensió: 543 965 km2. Població: 60 185 831 h [1999].
Estat de l'Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar
del Nord i la Mànega, a l'W amb l'Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la
Mediterrània, a l'E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, el Rin constituint
parcialment frontera. Inclou Còrsega, illa mediterrània a uns 170 km al SE de Niça, i
diversos territoris d'ultramar, entre els quals l'illa de Nova Caledònia, a l'oceà
Pacífic. La capital és París.
Grècia
Nom oficial: República Hel·lènica; grec: Ellhnikh Dhmokratia.
Extensió: 131 957 km2. Població: 10 541 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual
comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària
pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l'E, amb la mar Mediterrània
pel S i amb la mar Jònica per l'W. A més del territori peninsular comprèn un gran
nombre d'illes. La capital és Atenes.
Hongria
Nom oficial: República d'Hongria; hongarès:
Magyar Köztársaság.
Extensió: 93 033 km2. Població: 10 157 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa central danubiana que limita amb
Eslovàquia (N), Ucraïna (NE), Romania (E i SE), Iugoslàvia i Croàcia (S), Eslovènia
(SW) i Àustria (W). La capital és Budapest.
Irlanda
Nom oficial: irlandès: Éire.
Extensió: 70 285 km2. Població: 3 644 000 h [est 1997].
Estat que ocupa l'illa d'Irlanda, llevat del territori del NE. La capital és
Dublín.
Itàlia
Nom oficial: italià: Repubblica Italiana.
Extensió: 301 308 km2. Població: 57 612 615 h [1999].
Estat de l'Europa mediterrània. Format per dues unitats naturals ben definides: d'una
banda, el sector peninsular, juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l'altra,
el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera
amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; dins el primer hi ha dos estats
independents: San Marino i el Vaticà. La capital és Roma.
Letònia
Nom oficial: letó: Latvijas Republika.
Extensió: 64 586 km2. Població: 2 472 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa septentrional que limita al N amb
Estònia, al S amb Lituània, a l'E amb Rússia i Bielorússia, i a l'W és banyat per la
mar Bàltica. La capital és Riga.
Lituània
Nom oficial: lituà: Lietuvos Respublika.
Extensió: 65 200 km2. Població: 3 706 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa septentrional que limita amb Letònia al N, amb Bielorússia a l'E i S,
amb Polònia al S i amb Rússia i la mar Bàltica a l'W. La capital és Vílnius.
Luxemburg
Nom oficial: francès: Grand-Duché de Luxembourg; alemany: Grosseherzogtum Luxemburg.
Extensió: 2 586 km2. Població: 420 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa occidental, situat entre Bèlgica a l'W i al N, Alemanya a l'E i França
al S. La capital és Luxemburg.
Malta
Nom oficial: maltès: Repubblika ta' Malta;
angl: Republic of Malta.
Extensió: 316 km2. Població: 375 000 h [est 1997].
Estat insular d'Europa, situat al centre de la Mediterrània, uns 90 km al S de Sicília i
uns 290 al N de Líbia. La capital és La Valletta.
Països Baixos
Nom oficial: Regne dels Països Baixos; neerlandès: Koninkrijk der Nederlanden.
Extensió: 41 863 km2. Població: 15 619 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa nord-occidental, limitat a l'W i al N amb la mar del Nord, a l'E amb
Alemanya i al S amb Bèlgica. La capital és Amsterdam.
Polònia
Nom oficial: República de Polònia;
polonès: Rzeczpospolita Polska.
Extensió: 312 685 km2. Població: 38 802 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa central, limitat per la mar Bàltica
al N, l'enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l'E,
Eslovàquia i la República Txeca al S i Alemanya a l'W. La capital és Varsòvia.
Portugal
Nom oficial: portuguès: República Portuguesa.
Extensió: 91 831 km2. Població: 9 943 000 h [est 1997].
Estat de l'Europa sud-occidental que s'estén a manera d'un rectangle d'uns 560 km de
llarg per uns 170 km d'ample (entre 220 km i 130 km d'amplada màxima i mínima) sobre la
façana atlàntica de la Península Ibèrica, on limita al N i a l'E amb Espanya. La
capital és Lisboa.
Regne Unit
Nom oficial: anglès: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland.
Extensió: 244 110 km2. Població: 59 500 900 h [est 1999].
Estat insular del NW d'Europa, a l'oceà Atlàntic. Comprèn, a més de l'illa de la Gran
Bretanya (formada pels tres països d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les), Irlanda del Nord o
Ulster i nombroses illes (Shetland, Hèbrides, Òrcades i illes del SW d'Escòcia); és
banyada al N i al SW per l'oceà Atlàntic, a l'W per la mar d'Irlanda, al S per la
Mànega i a l'E per la mar del Nord. La capital és Londres. L'illa de Man i les illes
Anglonormandes no pertanyen al Regne Unit, però deuen vassallatge a la corona anglesa. La
capital és Londres.
República Txeca
Nom oficial: txec: Ceská Republika.
Extensió: 78 866 km2. Població: 10 292 933 h [est 2001].
Estat de l'Europa central que limita al N amb
Polònia, al NW i a l'W amb Alemanya, al S amb Àustria i a l'E amb Eslovàquia. La
capital és Praga.
Suècia
Nom oficial: Regne de Suècia; suec: Konungariket
Sverige.
Extensió: 449 964 km2. Població: 8 844 499 h [est 1997].
Estat del N d'Europa, que correspon al sector oriental de la península d'Escandinàvia;
limita a l'W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l'E amb el golf de Bòtnia i la
mar Bàltica i al SW amb l'estret de Kattegat. La capital és Estocolm.
Xipre
Nom oficial: República de Xipre; grec: Kipriakí
Demokratía; turc: Kⅈbrⅈs Cumhuriyeti.
Extensió: 9 251 km2. Població: 762 887 h [est 2001].
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia. El 1974, la
invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet:
d'una banda, la República de Xipre, reconegut internacionalment i que constitueix el
mateix estat anterior (5 896 km2; 675 000 h [est 2001]). De l'altra, la República Turca
del Nord de Xipre (3 355 km2; 198 000 h [est 2001]), proclamada el 1983 i només
reconeguda per Turquia. La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector
grec i un sector turc.
|
|
Introducció
Vocabulari
Personatges
Cronologia
Bibliografia
Inici
Tornar
a Temes |
CRONOLOGIA
| 1945 |
Final de la Segona Guerra
Mundial. Creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). |
| 1946 |
Creació de la Unió de
Federalistes Europeus, a París. Proposta de
Winston Churchill. |
| 1947 |
Creació del moviment Europa
Unida, impulsat per Winston Churchill. |
| 1948 |
Constitució de l'Organització
Europea de Cooperació Econòmica (OECE) (abril). Fundació del Moviment Europeu (octubre). |
| 1949 |
Constitució del Consell
d'Europa a l'ONU (gener). Creació del Consell d'Assistència Econòmica Mútua
(COMECON) per al desenvolupament econòmic dels països socialistes (gener). Creació
de l'OTAN (abril). |
| 1950 |
Proposta Schuman:
posar en comú els recursos de carbó i d'acer de França i la RFA en una organització
oberta a la resta d'Europa, la CECA. |
| 1951 |
La República
Federal Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, "els
sis", signen a París el 18 d'abril, el tractat constitutiu de la Comissió
Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). |
| 1952 |
Se signa a París el
tractat constitutiu de la Comissió Europea de Defensa (CED). |
| 1955 |
Reunió de Messina
dels "sis", on es decideix ampliar la integració europea a tota l'economia.
S’encarrega l’informe Spaak. |
| 1956 |
Aprovació de l'informe
Spaak. |
| 1957 |
El 25 de març, la
República Federal Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i
Luxemburg,signen els Tractats de Roma, constitutius de la Comunitat
Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea d'Energia Atòmica (Euratom).
|
| 1958 |
L’1 de gener
entren en vigor els Tractats de Roma i s'instal.len a Brusel.les les comissions
de la CEE i l'Euratom. |
| 1959 |
Creació de l'Associació
Europea de Lliure Comerç (AELC) (juliol). |
| 1960 |
El 4 de gener se
signa el Conveni d'Estocolm pel qual, a iniciativa del Regne Unit, es crea
l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC). Es crea el Fons Social Europeu (FSE). |
| 1961 |
Els caps
d’estat o de govern decideixen impulsar la Unió Política dels
"sis". Inici de les conferències periòdiques. Irlanda, Dinamarca i el Regne Unit presenten sol·licituds
d’adhesió. |
| 1962 |
Noruega sol·licita
l’adhesió. Es comença a desenvolupar la Política Agrícola Comuna (PAC). |
| 1963 |
Manifest del general
De Gaulle, segons el qual França veta l'entrada del Regne Unit a la CEE. El 20 de juliol se signa el Conveni de Yaoundé,
d'associació entre la CEE i divuit països africans. |
| 1964 |
Reduccions
aranzelàries multilaterals de la Ronda Uruguai. Posada en pràctica de la PAC, amb la regulació del preu dels
cereals. També comença a funcionar el FEOGA. |
| 1965 |
El 8 d'abril se
signa el Tractat de fusió dels executius de les tres Comunitats, constituint un Consell i
una Comissió únics. El Tractat entraria en vigor l'1 de juliol de 1967. Proposta de la Comissió d’augmentar el seu poder i sobirania
i oposició francesa. Política de "la cadira buida". |
| 1966 |
En el 'compromís
de Luxemburg', França accepta tornar a ocupar la seva cadira al Consell a canvi de
que es mantingui la unanimitat quan estiguin en joc interessos molt importants. |
| 1967 |
El Regne Unit
reitera la seva sol·licitud d’adhesió a la CEE. A més del Regne Unit també ho
sol.liciten Irlanda, Dinamarca i Noruega. Unificació
de la Comissió i de l’Alta Autoritat CECA. De Gaulle veta
l'ingrés del Regne Unit a la CEE. |
| 1968 |
L'1 de juliol entra
en vigor la Unió Duanera, amb l'eliminació dels darrers drets de duana
intracomunitaris i la creació de l'aranzel duaner comú. Pla Manshold sobre la modernització de les estructures
agrícoles. |
| 1969 |
Declaració de
L'Haia sobre la creació d’una unió econòmica i monetària. S'estimula la circulació de treballadors dels països membres de la
CEE. Segon conveni Yaoundé. |
| 1972 |
Se signen a
Brussel.les els Tractats d'ampliació de la CEE amb el Regne Unit, Noruega, Irlanda i
Dinamarca. L’ampliació és un fet a partir de 1973, amb excepció de Noruega, on la
població rebutja en referèndum la incorporació. S’inicia
la coordinació en matèria monetària. Renúncia al "patró or". A la cimera de París, la CEE defineix noves polítiques: a) Política regional; b)
Política de medi ambient; i c) Política
d’energia. |
| 1973 |
L'1 de gener ingrés a la
CEE del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca: l'Europa
dels "nou". EUA proposa noves negociacions al GATT (Ronda Tòquio). Inclusió dels ACP als quadres Yaoundé. |
| 1974 |
Referèndum
britànic sobre la continuïtat a la CEE. A la cimera
de París, celebrada el 9 i 10 de desembre, es decideix crear el Consell Europeu,
posar en marxa el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i aprovar que
el Parlament europeu sigui escollit per sufragi universal. |
| 1975 |
Signatura el 28 de
febrer del Conveni de Lomé entre la Comunitat i 46 estats d'Àfrica, el Carib i
el Pacífic (ACP). |
| 1978 |
A la cimera de
Bremen, França i la RFA proposen la creació del Sistema Monetari Europeu, que
entraria en funcionament el 13 de març de 1979. |
| 1979 |
Primeres eleccions
al Parlament Europeu, per sufragi universal (juny). Se signa el conveni Lomé II amb 58 estats ACP. El Consell aprova les negociacions de la Ronda Tòquio.
|
| 1980 |
Es proposa una
reducció voluntària de la producció siderúrgica. |
| 1981 |
L'1 de gener,
Grècia entra a la CEE. |
| 1984 |
Adopció del programa
ESPRIT, programa estratègic de recerca i desenvolupament en tecnologies de la
informació. El 8 de desembre se signa a Togo el conveni
Lomé II amb 66 estats ACP. |
| 1985 |
Al Consell Europeu
de Luxemburg s'acorda revisar el Tractat de Roma i rellançar la integració europea amb
l'aprovació de l’Acta Única. |
| 1986 |
L'1 de gener Espanya
i Portugal ingressen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Signatura de l'Acta
de la Unió Europea (Acta Única Europea) (febrer).
Comença la VIII Ronda de Negociacions del GATT, coneguda com a Ronda Uruguai. |
| 1987 |
El dia 1 de juliol
entra en vigor l’Acta Única Europea, que confirma la data de l'1 de gener
de 1993 per a la realització del mercat únic. |
| 1989 |
El 15 de desembre se
signa el IV Conveni de Lomé amb els països ACP. El Consell Europeu aprova un pla d’unió monetària
realitzable en tres etapes. |
| 1990 |
Signatura dels acords
de Schengen i liberalització de la circulació de capitals. Inici de la primera etapa del pla d’unió monetària. Reunificació d’Alemanya, incorporant-se així a la Comunitat
el territori i la població de l’Alemanya de l’Est. |
| 1991 |
El Consell Europeu,
reunit a Maastricht el 9 i 10 de desembre, acorda el contingut del Tractat de la Unió
Europea. |
| 1992 |
El 7 de febrer se
signa a Maastricht el Tractat de la Unió Europea, que revisa i amplia el Tractat
de Roma de 1957. La CEE passa a anomenar-se Unió Europea. Es contempla
la moneda única per a l'1 de gener de 1999. |
| 1993 |
L'1 de gener entra
en vigor del Mercat Únic. Queda definitivament fixada la composició de l’ecu
en les proporcions i quantitats vigents. L'1 de
novembre entra en vigor el Tractat de Maastricht, fet que suposa el naixement de
la Unió Europea. Finalitza la Ronda
Uruguai sobre el comerç mundial. |
| 1994 |
Conclouen al Consell
Europeu de Corfú les negociacions amb Àustria, Finlàndia, Noruega i Suècia sobre el
contingut dels seus respectius tractats d’incorporació a la Unió. |
| 1995 |
L'1 de gener
Àustria, Finlàndia i Suècia entren oficialment a formar part de la Unió Europea. Es fixa el calendari d'implantació de la moneda única, que
rebrà el nom d'euro. El 26 de març entra en
vigor el Conveni de Schengen, pel qual es suprimeix el control de les persones a
les fronteres. Entra en funcionament l'Organització
Mundial del Comerç (OMC). |
| 1997 |
Durant el Consell
Europeu d'Amsterdam s'aprova un nou tractat de la Unió Europa. Aquest tractat
"consolidat" se signa el 2 d'octubre (Tractat d'Amsterdam). |
| 1998 |
Inici de
negociacions amb Xipre, República Txeca, Estònia, Hongria, Polònia i Eslovènia per a
la seva incorporació a la UE. Creació del Banc Central Europeu. Definició dels països que participaran en la moneda única
europea, en funció del compliment dels criteris de convergència. |
| 1999 |
Inici de la tercera
fase de la Unió Econòmica i Monetària: entra en
vigor la moneda única europea, l'euro (gener). L'1 de
gener es fixen els tipus de canvi definitius entre les monedes dels països membres de la
UE i l'euro. La nova moneda s'introdueix a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya,
Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal.
L'euro es considera moneda obligatòria per a totes les transaccions financeres entre els
països comunitaris i entre la Unió Europea i la resta del món. Aprovació de l'Agenda
2000, que regirà el marc financer de la UE durant el període 2000-2006 per fer
front a una possible ampliació als països d'Europa Central i de l'Est. |
| 2002 |
L'1 de gener es
posen en circulació les monedes i els bitllets d'euro. A partir d'aquest moment tots els
contractes i les transaccions s'han de comptabilitzar en euros. El 28 de febrer es retiren
de la circulació les monedes i els bitllets nacionals. L'euro s'estableix definitivament
com la moneda única. |
| 2004 |
L'1 de maig
s'incorporen a la Unió Europea deu estats més: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia,
Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Malta. |
HISTÒRIA
DE LA UNIÓ EUROPEA
Font: pàgina web de la Unió Europea
(http://www.europa.eu.int/)
| ANY
1946 |
19 setembre |
Crida de Winston
Churchill a favor d'una "espècie d'Estats Units d'Europa" en un discurs
pronunciat a la Universitat de Zuric (Suïssa). |
17 desembre |
Es crea a París
(França) la Unió de Federalistes Europeus. |
| ANY
1947 |
14 maig |
Impulsat per
Winston Churchill, es crea el moviment Europa Unida. Aquest moviment és contrari
als òrgans supranacionals però està a favor d'una cooperació intergovernamental. |
1 juny |
René Courtin
crea el Consell francés per a una Europa Unida que serà absorbit posteriorment pel Moviment
Europeu (1953). Promoguts pels demòcrates cristians, es creen els Nouvelles
Equipes Internationales, que més tard se convertiran en la Union européenne des
démocrates-chrétiens (Unió Europea Demòcrata Cristiana) (1965). |
3 juny |
Es funda el Moviment
pels Estats Units Socialistes d'Europa, que en 1961 passarà a anomenar-se Esquerra
Europea. |
5 juny |
S'anuncia el pla
Marshall, creat per a la reconstrucció econòmica d'Europa. |
27-31 agost |
Se celebra a
Montreux (Suïssa) el Congrés de la Unió de Federalistes Europeus. |
13-14
desembre |
Les
organitzacions de federalistes i unionistes es reuneixen en el Comitè de coordinació
internacional de moviments per a la unificació europea. |
| ANY
1948 |
1 gener |
Entra en vigor el
Conveni duaner entre Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos. |
17 març |
Bèlgica,
França, Luxemburg, els Països Baixos i el Regne Unit signen el Tractat de la Unió
Occidental (Tractat de Brussel.les). |
16 abril |
Es crea l'Organització
Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE) amb l'objectiu de coordinar el pla
Marshall. |
7-11 maig |
Promogut pel Comitè
de coordinació internacional de moviments per a la unificació europea, se celebra a
L'Haia (Països Baixos) el Congrés Europeu, presidit per Winston Churchill i al
que assisteixen 800 delegats. Els participants recomanen la creació d'una assemblea
deliberativa europea i un Consell especial europeu que s'encarreguin de preparar la
integració política i econòmica dels països europeus. També aconsellen l'aprovació
d'una Carta dels drets humans i la creació d'un Tribunal de Justícia per a garantir el
respecte a aquesta Carta. |
| ANY
1949 |
28 gener |
França, Gran
Bretanya i els països del Benelux decideixen crear un Consell d'Europa i demanen
a Dinamarca, Irlanda, Itàlia, Noruega i Suïssa que participin en la preparació del seu
estatut. |
4 abril |
Signatura a
Washington del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). |
5 maig |
L'estatut del Consell
d'Europa se signa a Londres (Regne Unit). |
3 agost |
Entra en vigor
l'estatut del Consell d'Europa. |
10 agost a
8 setembre |
Se celebra a
Estrasburg (França), la primera sessió de l'assemblea consultiva del Consell
d'Europa. Els membres federalistes del Parlament demanen la creació d'una autoritat
política europea. |
| ANY
1950 |
9 maig |
En un discurs
inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman, ministre d'Afers Exteriors francès, proposa que
França i Alemanya, i els altres països europeus que desitgin unir-se a aquesta
iniciativa, posin en comú els seus recursos de carbó i acer ("Declaració
Schuman"). |
3 juny |
Bèlgica,
França, Luxemburg, Itàlia, els Països Baixos i Alemanya subscriuen la "Declaració
Schuman". |
26-28 agost |
L'assemblea del Consell
d'Europa aprova el Pla Schuman. |
19 setembre |
Es crea la Unió
Europea de Pagaments. |
4 novembre |
Signatura dels
Convenis de drets humans i drets fonamentals a Roma (Itàlia). |
| ANY
1951 |
15 febrer |
Se celebra a
París (França), una reunió per a crear una Comunitat Europea de Defensa.
Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Alemanya assisteixen a la reunió al costat de sis
països observadors (EUA, Canadà, Dinamarca, Noruega, el Regne Unit i els Països
Baixos). |
18 abril |
Els sis
(Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) signen el Tractat
de París pel qual es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). |
10 desembre |
Paul-Henri Spaak
abandona la Presidència de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa en protesta per la
tèbia actitud del Regne Unit cap a Europa. |
| ANY
1952 |
27 maig |
Els sis
(Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos) signen a París el
Tractat de la Comunitat Europea de Defensa (CED). |
23 juliol |
Entra en vigor el
Tractat CECA. Jean Monnet és nomenat President de l'Alta Autoritat i Paul-Henri Spaak de
l'Assemblea Comuna. |
| 30 juliol |
S'elegeix
Luxemburg como a seu temporal de la CECA. |
| 10 agost |
Pren possessió
del seu càrrec l'Alta Autoritat de la CECA. |
| 10 novembre |
L'Acord
General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT) decideix concedir als sis una
derogació del tractament de nació més afavorida, per a permetre que compleixin les
obligacions derivades del Tractat CECA. |
| ANY
1953 |
| 1 gener |
Entra en vigor
l'exacció CECA, primer impost europeu. |
| 10 febrer |
Es crea el mercat
comú del carbó i del mineral de ferro. Els sis suprimeixen els drets de duana i les
restriccions quantitatives sobre aquestes primeres matèries. |
| 7 març |
Es publica en el Diari
Oficial de la CECA el Reglament de procediment del Tribunal de Justícia de les
Comunitats Europees. A partir d'aquesta data es poden presentar davant el Tribunal
els recursos prevists pel Tractat de París. |
| 9 març |
Paul-Henri Spaak,
President de l'assemblea ad hoc creada el 10 de setembre de 1952, remet a G. Bidault,
President del Consell de la CECA, un projecte de tractat per a constituir una Comunitat
Europea de caràcter polític. Aquesta Comunitat tindria per finalitat salvaguardar els
drets humans i els drets fonamentals, garantir la seguretat dels Estats membres enfront de
les agressions, assegurar la coordinació de la política exterior dels Estats membres i
instaurar progressivament el mercat comú. El projecte de tractat preveu cinc
institucions: un Consell Europeu executiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres
nacionals, un Tribunal de Justícia i un Comitè Econòmic i Social. |
| 15 març |
Es crea el mercat
comú de la ferralla de l'acer. |
| 12 agost |
La CECA i l'Organització
Internacional del Treball (OIT) signen un acord de cooperació. |
| ANY
1954 |
| 11 maig |
Alcide de Gasperi
és elegeix President de l'Assemblea Parlamentària Europea. |
| 20-23 agost |
Els sis es
reuneixen a Brussel.les (Bèlgica). El polític francès Pierre Mendès France no té
èxit en la seva petició d'atenuar al caràcter supranacional de la Comunitat Europea
de Defensa (CED). |
| 30 agost |
L'Assemblea
Nacional francesa rebutja el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa. |
| 20 octubre |
Després de la
conferència de Londres, se signen a París els acords sobre un Tractat de Brussel.les
modificat i neix la Unió Europea Occidental (UEO). |
| 10 novembre |
Jean Monnet,
President de l'Alta Autoritat de la CECA dimiteix després del fracàs de la CED. |
| 21 desembre |
El Tribunal
de Justícia de les Comunitats Europees dicta la seva primera sentència. |
| ANY
1955 |
| 1 juny |
René Mayer és
elegit President de l'Alta Autoritat de la CECA. |
| 1-2 juny |
Els Ministres
d'Afers Exteriors dels Sis, reunits a Messina (Itàlia), coincideixen a desitjar la
integració econòmica del seus països. |
| 23 octubre |
Mitjançant un
referèndum, el Sarre rebutja el seu estatut autònom i decideix unir-se a Alemanya. |
| 8 desembre |
El Consell de
Ministres del Consell d'Europa adopta com a emblema la bandera blava amb 12 estrelles
d'or. |
| ANY
1956 |
| 7 gener |
L'Alta Autoritat
de la CECA confirma el principi de lliure circulació, en la Comunitat, dels productes
siderúrgics importats de tercers països. |
| 6 maig |
Paul-Henri Spaak,
Ministre de Afers Exteriors belga, presenta als seus col.legues de la CECA un informe
sobre els projectes de tractats comunitaris que preveuen la creació de la CEE i de
l'Euratom. |
| 29 maig |
S'aprova l'informe
Spaak. En la seva reunió de Venècia els Ministres d'Afers Exteriors decideixen
obrir negociacions intergovernamentals per a celebrar dos tractats pels quals es crearan
una Comunitad Econòmica Europea i una Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. |
| 26 juny |
S'obren a
Brussel.les les negociacions per a la redacció dels textos fundadors de la CEE i de
l'Euratom. |
| ANY
1957 |
| 25 març |
Els Tractats
constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de
l'Energia Atòmica (Euratom) són signats pels Sis (Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia,
Luxemburg i els Països Baixos) a Roma i a partir d'aleshores seran coneguts com "els
Tractats de Roma". |
| 17 abril |
Se signen a
Brussel.les els Protocols sobre els privilegis i immunitats concedits a les Comunitats
Europees i sobre l'estatut del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. |
| 8 octubre |
El Consell demana
a l'Alta Autoritat de la CECA que prepari una política general de l'energia. |
| 27 novembre |
Hans Furler és
elegit President de l'Assemblea Comuna de la CECA. |
| ANY
1958 |
| 1 gener |
Els Tractats
de Roma entren en vigor. Les Comunitats de la CEE i de l'Euratom comencen a treballar
a Brussel.les. L'Assemblea Parlamentària, establerta a Luxemburg, i el Tribunal de
Justícia són comuns a les tres Comunitats. |
| 7 gener |
Walter Hallstein
és elegit President de la Comissió de la CEE, Louis Armand, President de la Comissió de
l'Euratom, i Paul Finet, President de l'Alta Autoritat de la CECA. |
| 26 gener |
Els Sis
decideixen crear el Comitè de Representants Permanents (COREPER) per a preparar
el treball dels Consells. |
| 10 febrer |
Els Estats
membres creen una tarifa harmonitzada per al carbó i l'acer, encara que es concedeixen
derogacions a França i Itàlia, que podran, per a alguns productes, exigir drets més
alts durant dos anys. |
| 19 març |
La sessió per la
qual es crea l'Assemblea Parlamentària Europea se celebra a Estrasburg
(França). Robert Schuman n'és elegit President. Aquesta Assemblea substituirà la de la
CECA. |
| 15 abril |
El primer
Reglament del Consell institueix l'alemany, francès, italià i holandès com les
llengües oficials de les Comunitats. |
| 20 abril |
Es publica el
primer Diari Oficial de les Comunitats Europees, que substitueix el Diari
Oficial de la CECA. |
| 22 abril |
El Consell nomena
als membres del Comitè Econòmic i Social (CES). |
| 13 maig |
Els diputats de
l'Assemblea Parlamentària s'asseuen per primera vegada segons els seus grups polítics i
no segons la seva nacionalitat. |
| 19 maig |
Se celebra a
Brussel.les la reunió constitutiva del CES. |
| 21-27 maig |
L'Assemblea
Parlamentària adopta el seu reglament intern. |
| 3-11 juliol |
Una conferència
celebrada a Stresa (Itàlia) fixa les bases d'una Política Agrícola Comú (PAC). |
| 7 juliol |
A Ginebra, Walter
Hallstein signa un acord formal d'enllaç i col.laboració entre la CEE i l'Organització
Internacional del Treball (OIT). |
| 7 octubre |
És creat i
establert a Luxemburg el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que
reemplaça al de la CECA. |
| 4 desembre |
Els Governadors
del Consell del BEI adopten les primeres directives relatives a la política creditícia
del Banc. |
| 29 desembre |
L'Acord
Monetari Europeu entra en vigor. |
| ANY
1959 |
| 1 gener |
Es prenen les
primeres mesures per a abolir progressivament els drets de duana i les quotes a la CEE. |
| 7 gener |
Robert Schuman
és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària. |
| 2 febrer |
Etienne Hirsch
és elegit President de la Comissió de l'Euratom. |
| 3 març |
El Tribunal
de Justícia de les Comunitats Europees adopta les seves normes de procediment. |
| 20 març |
El Banc
Europeu d'Inversions (BEI) concedeix els seus primers préstecs. |
| 5 maig |
El Consell
Europeu accepta la "proposta Dillon" dels EUA sobre les negociacions
comercials multilaterals (marc de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç).
La Comissió, ajudada per un comitè especial designat pel Consell, conduirà les
negociacions. |
| 8 juny |
Grècia
sol.licita l'associació amb la CEE. |
| 22 juny |
Les
administracions fiscals nacionals de la CEE creen tres grups de treball per a estudiar la
possibilitat d'harmonitzar la legislació sobre impostos indirectes. |
| 25-26 juny |
Se celebra la
primera reunió d'experts en dumping dels Estats membres, que revisen els
reglaments que han d'aprovar-se per a evitar el dumping intracomunitari. |
| 20-21 juliol |
Set països de l'Organització
Europea de Cooperació Econòmica (OECE), a saber Àustria, Dinamarca, Noruega,
Portugal, el Regne Unit, Suècia i Suïssa, decideixen establir una Associació
Europea de Lliure Comerç (AELC). |
| 31 juliol |
Turquia
sol.licita la seva associació a la CEE. |
| 10 setembre |
Comencen les
negociacions per a l'associació de Grècia a la CEE. |
| 11 setembre |
Piero Malvestiti
és elegit President de l'Alta Autoritat de la CECA. |
| 27 setembre |
Comencen les
negociacions per a l'associació de Turquia a la CEE. |
| 13 octubre |
Pierre Wigny,
Ministre d'Afers Exteriors belga, llança la idea de reunir en una sola institució a
l'Alta Autoritat de la CECA i a les dues Comissions (CEE i Euratom) establertes pel Tractat
de Roma. |
| ANY
1960 |
| 4 gener |
Signatura a
Estocolm (Suècia) del Conveni Europeu de l'Associació de Lliure Comerç (AELC),
composta por Àustria, Dinamarca, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. |
| 3 maig |
Entra en vigor el
Conveni d'Estocolm pel qual es crea l'Associació Europea de Lliure Comerç
(AELC). |
| 11 maig |
Adopció pel
Consell del reglament relatiu al Fons Social Europeu, l'objectiu del qual és
fomentar l'ocupació i la mobilitat geogràfica i professional dels treballadors en la
Comunitat. |
| 20 setembre |
Entra en vigor el
reglament del Fons Social Europeu. |
| 13 desembre |
Signatura a
Brussel.les del Conveni pel qual s'estableix l'Organització Europea per a la
Seguretat de la Navegació Aèria (Eurocontrol). |
| 14 desembre |
L'Organització
per a la Cooperació Econòmica Europea (OECE) es converteix en l'Organització
per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). |
| ANY
1961 |
| 10-11 febrer |
Celebració a
París d'una cimera sobre la necessitat d'establir una cooperació política sana. |
| 7-10 març |
El Sr. Furler és
reelegit President de l'Assemblea Parlamentària. |
| 27 juny |
Presentació pel
Govern dels Països Baixos d'un projecte propi en el qual defensa la revisió dels
Tractats de Roma i París mitjançant l'adopció d'un Conveni en virtut del qual es creï
un únic Consell per a les tres Comunitats i una Alta Comissió Europea (fusió dels
executius). Consulta al Parlament Europeu i a les dues Comissions referent a això. Les
divergències entre els Estats membres sobre l'abast de la reforma impedeixen que s'avanci
en el projecte de fusió dels executius. |
| 18 juliol |
Celebració a
Bonn d'una cimera europea, en la qual els Sis expressen el seu desig de crear una unió
política. |
| 31 juliol |
Sol·licitud
formal d'Irlanda d'ingressar en les Comunitats Europees. |
| 9 agost |
Sol·licitud
formal del Regne Unit d'ingressar en les Comunitats Europees. |
| 10 agost |
Sol.licitud
formal de Dinamarca d'ingressar en les Comunitats Europees. |
| 1 setembre |
Entra en vigor el
primer reglament sobre la lliure circulació dels treballadors. |
| 20-21 novembre |
Celebració a
Estrasburg d'un col·loqui de les Institucions de la Comunitat Econòmica Europea, en el
que es debat sobre la transició de la primera a la segona etapa del mercat comú i de
l'associació amb els països d'ultramar. |
| 20 desembre |
El Sr. Walter
Hallstein és reelegit President de la Comissió de la Comunitat Econòmica Europea. |
| ANY
1962 |
| 10 gener |
Presa de
possessió de la nova Comissió de la Comunitat Econòmica Europea, amb el Sr. Hallstein
com a President.
Pierre Chatenet és elegit President de la Comissió d'Euratom. |
| 14 gener |
Adopció pel
Consell dels primers reglaments sobre la Política Agrícola Comú (PAC), instaurada amb
la finalitat de crear un mercat únic de productes agrícoles i fomentar la solidaritat
financera a través del Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA). |
| 5-6 febrer |
Aprovació pel
Consell del reglament intern del Fons Social Europeu (FSE). |
| 27-30 març |
El Sr. Gaetano
Martino és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària. L'Assemblea Parlamentària
decideix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu. |
| 4 abril |
Adopció dels
reglaments i decisions bàsiques sobre la PAC. |
| 30 abril |
Sol·licitud
formal de Noruega d'ingressar en les Comunitats Europees. |
| 1 juliol |
Reducció al 50%
del seu nivell de 1957 dels drets de duana per l'intercanvi de productes industrials entre
països membres. |
| 30 juliol |
Entren en vigor
els reglaments pels quals es crea la Política Agrícola Comú (PAC). |
| 13 octubre |
Adopció pel
Consell de la primera directiva de caràcter general en matèria d'alimentació per la que
s'especifiquen els colorants que poden afegir-se als productes alimentosos en la CEE. |
| 1 novembre |
Entra en vigor
l'Acord d'Associació entre Grècia i la Comunitat. |
| ANY
1963 |
| 14 gener |
El General de
Gaulle, President de la República Francesa, declara que França abriga dubtes sobre la
voluntat política del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, després de la qual se
suspenen al cap d'uns dies les negociacions d'adhesió de tots els països candidats. |
| 5 febrer |
Sentència
Van Gend en Loos. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees afirma
que la Comunitat implica un nou ordenament jurídic en què en el seu benefici els Estats
membres han consentit restringir els seus Drets sobirans. |
| 25-29 març |
El Sr. Gaetano
Martino és reelegit President del Parlament Europeu. |
| 4 maig |
Obertura oficial
de les negociacions comercials del GATT (Kennedy Round). |
| 1 juliol |
D'acord amb la
decisió d'agilitar la creació d'una unió duanera, es redueixen per sisena vegada els
drets de duana intracomunitaris i es porta a terme la segona alineació de l'aranzel
exterior comú. |
| 20 juliol |
Signatura a Yaoundé
del Conveni homònim, celebrat per un període de cinc anys entre la Comunitat i
17 Estats africans, a més de Madagascar. |
| 4 setembre |
Mor Robert
Schuman. |
| 23-24 setembre |
Acord de principi
del Consell sobre la qüestió de la fusió dels executius. |
| 8 octubre |
El Sr. Dino del
Bo és elegit President de l'Alta Autoritat de la CECA. |
| ANY
1964 |
| 10 gener |
El Sr. Hallstein
és elegit President de la Comissió de la CEE. |
| 20 març |
El Sr. Duvieusart
és elegit President del Parlament Europeu. |
| 4 maig |
Obertura oficial
de les negociacions comercials multilaterals del Kennedy Round de l'Acord
General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT), en les quals participa la Comunitat. |
| 23-25 maig |
Celebració a
Ginebra de la Conferència Mundial sobre Comerç i Desenvolupament. |
| 1 juny |
Entra en vigor el
Conveni de Yaoundé. |
| 1 juliol |
Creació del Fons
Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA). |
| 15 juliol |
Sentència
Costa / ENEL. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sosté que
el Dret comunitari prima sobre el Dret nacional. |
| 18 setembre |
Acord del Consell
sobre la composició de la Comissió única, que comptarà per fi amb nou membres. |
| 1 desembre |
Entra en vigor el
Tractat d'Associació celebrat per la CEE i Turquia. |
| 15 desembre |
Instruccions del
Consell a la Comissió perquè li presenti les seves propostes sobre el finançament de la
Política Agrícola Comú (PAC) i la manera de transferir al pressupost
comunitari les exaccions reguladores agrícoles. |
| 30 desembre |
Creació per
l'Assemblea General de les Nacions Unides de la Conferència de les Nacions Unides
sobre Comerç i Desenvolupament (CNUCD) amb categoria d'òrgan de l'Assemblea
General. |
| ANY
1965 |
| 2 març |
El Sr. Leemans
és elegit President del Parlament Europeu. |
| 5-30 abril |
Primera reunió a
Nova York de l'òrgan permanent de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç
i Desenvolupament (CNUCD). Aprovació del programa de treball, creació dels seus
òrgans subsidiaris i fixació del seu mandat. |
| 8 abril |
Signatura a
Brussel·les del Tractat de fusió dels executius de les tres comunitats (CECA, CEE,
Euratom), que entra en vigor l'1 de juliol de 1967. |
| 26 juny |
Ratificació per
França del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
|
| 30 juny |
Ratificació per
Alemanya del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats
Europees. |
| 1 juliol |
França trenca
les negociacions sobre el finançament de la Política Agrícola Comú (PAC). El
Govern francès retira al seu representant permanent i durant un temps la delegació
francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comitè de Representants
Permanents. |
| 22 juliol |
Presentació per
la Comissió al Consell d'un memoràndum sobre el finançament de la PAC i els ingressos
independents de la Comunitat. |
| 26-27 juliol |
El Consell
accepta el memoràndum de la Comissió sobre el finançament de la PAC com a base sòlida
per a la discussió. |
| 20 setembre |
Recomanació de
la Comissió als Estats membres, en la qual demana que s'eviti crear nous obstacles al
comerç intracomunitari a l'adoptar lleis i reglaments de caràcter tècnic. |
| 1 desembre |
Sentència
Dekker. En el marc de la seguretat social dels treballadors migrants, el Tribunal
de Justícia de les Comunitats Europees clarifica que el terme prestacions en
espècie no inclou les quantitats complementàries de les pensions destinades a cobrir una
part de les contribucions de l'assegurança de malaltia del pensionista. |
| ANY
1966 |
| 1 gener |
Tercera i última
fase de la transició al Mercat Comú, amb la substitució del vot per unanimitat pel
sistema majoritari en gairebé totes les decisions del Consell. |
| 20 gener |
Celebració a
Brussel·les de la reunió conjunta anual de les Institucions europees. Les discussions
giren principalment entorn de dos problemes institucionals: la cooperació entre la
Comissió i el Consell i l'aprovació pel sistema majoritari de les decisions del Consell.
|
| 28-29 gener |
Compromís de
Luxemburg. França, després de practicar durant set mesos la política de la cadira
buida, torna a ocupar el seu lloc en el Consell en canvi del manteniment del vot per
unanimitat en assumptes que estiguin en joc interessos vitals. |
| 7 març |
El Sr. Alain
Poher és elegit President del Parlament Europeu. |
| 31 març |
Presentació per
la Comissió davant el Consell de la seva proposta sobre el finançament de la Política
Agrícola Comú (PAC), els ingressos independents de la Comunitat i l'ampliació dels
poders del Parlament Europeu. |
| 5 abril |
Ratificació per
Bèlgica del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats
Europees. |
| 29 abril |
Ratificació per
Itàlia del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.
|
| 11 maig |
Adopció pel
Consell de les decisions i resolucions per les quals es fixa el calendari i es regula el
finançament de la Política Agrícola Comú (PAC) i fixació d'objectius en
altres àmbits d'interès comú. |
| 30 juny |
Ratificació per
Luxemburg del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats
Europees. |
| 25 octubre |
Ratificació pels
Països Baixos del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats
Europees. |
| 28 novembre |
Reunió conjunta
de les Institucions europees, en la qual les discussions giren principalment entorn dels
progressos de la Comunitat cap a la unió econòmica i les seves futures perspectives. |
| ANY
1967 |
| 9 febrer |
Decisió del
Consell de Ministres de la CEE d'harmonitzar els impostos indirectes en la Comunitat,
adopció del principi del sistema impositiu sobre el valor afegit i aprovació del primer
programa de política econòmica a mitjà termini pel qual es defineixen i fixen els
objectius de la política econòmica de la Comunitat per als anys següents. |
| 13 març |
El Sr. Alain
Poher és reelegit President del Parlament Europeu. |
| 11 maig |
Nova sol·licitud
del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc
després de la de Noruega. El General De Gaulle se segueix mostrant poc inclinat a
acceptar l'adhesió britànica. |
| 29-30 maig |
Celebració d'una
cimera a Roma per a commemorar el desè aniversari de la signatura dels Tractats CEE i
Euratom. Els Caps d'Estat i de Govern es mostren partidaris que el Tractat pel qual es
fusionen les Institucions de les tres Comunitats entri en vigor l'1 de juliol de 1967. |
| 30 juny |
Signatura per la
Comissió de l'acta final de les negociacions multilaterals del Kennedy Round de
l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). |
| 1 juliol |
Entra en vigor el
Tractat de fusió dels executius de les Comunitats Europees (CECA, CEE, Euratom). A partir
d'aquest moment les Comunitats Europees compten amb una única Comissió i un únic
Consell, si bé ambdós segueixen actuant conformement a les normes per les quals es
regeix cadascuna de les Comunitats. |
| 3 juliol |
Primera sessió
del Consell de les Comunitats Europees sota presidència alemanya. |
| 6 juliol |
Presa de
possessió de la nova Comissió sota la presidència de Jean Rey. |
| 13 setembre |
Dictamen de la
Comissió sobre les sol·licituds d'adhesió a la CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i
Noruega. |
| 28 novembre |
Reunió conjunta
anual de les Institucions, en la qual s'analitzen les perspectives de desenvolupament de
les Comunitats després de la fusió institucional. |
| ANY
1968 |
| 1 gener |
Assumpció per
França de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 12 març |
El Sr. Alain
Poher és reelegit President del Parlament Europeu. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Itàlia de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Entra en vigor la unió duanera. Abolició 18 mesos abans del previst pel tractat de Roma
dels drets de duana del comerç intracomunitari i instauración de l'Aranzel Duaner
Comú en substitució dels drets de duana nacionals aplicables al comerç amb la
resta del món. |
| 23 octubre |
Recepció oficial
pel desè aniversari del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, al que
assisteix gran nombre de representants de les Institucions comunitàries, dels Governs i
dels alts òrgans jurisdiccionals dels Estats membres. |
| 27 novembre |
Intercanvi
d'impressions del Consell, el Parlament i la Comissió sobre les perspectives de les
Comunitats, en el qual s'aborda la necessitat de democratitzar la maquinària
institucional de les Comunitats consolidant-la i ampliant-la, garantir el futur d'Euratom
i establir una estreta col·laboració en el camp monetari. |
| ANY
1969 |
| 1 gener |
Assumpció per
Luxemburg de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 6-7 febrer |
Reunió a
Luxemburg del Consell de la Unió Europea Occidental (UEO). |
| 1 juliol |
Assumpció pels
Països Baixos de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 6 juliol |
El Sr. Jean Rey
és elegit President de la Comissió. |
| 16 juliol |
Presentació per
la Comissió al Consell d'un memoràndum sobre la substitució de la contribució
financera nacional pels recursos propis comunitaris i l'ampliació dels poders
pressupostaris del Parlament Europeu. |
| 22-23 juliol |
El Consell
reprèn l'examen de la sol·licitud d'adhesió a la CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda
i Noruega i demana a la Comissió actualitzi referent a això el seu dictamen de setembre
de 1967. |
| 29 juliol |
Signatura del segon
Conveni de Yaoundé. |
| 10 agost |
Actualització
per la Comissió a petició del Consell del dictamen sobre la sol·licitud d'adhesió a la
CEE del Regne Unit, Dinamarca, Irlanda i Noruega. |
26 agost al
23 setembre |
Celebració a
Ginebra de la novena sessió de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i
Desenvolupament (CNUCD). Les discussions giren principalment entorn de la
contribució de la CNUCD a la segona Dècada de Desenvolupament de l'ONU |
| 1 octubre |
Dictamen
suplementari de la Comissió sobre les sol·licituds d'adhesió a la CEE del Regne Unit,
Dinamarca, Irlanda i Noruega. |
| 15 octubre |
Presentació per
la Comissió al Consell d'un projecte de decisió per a dotar a la Comunitat dels
instruments necessaris per a instaurar una política de desenvolupament regional. |
| 12 novembre |
Sentència
Stauder. Primeres observacions del Tribunal de Justícia de les Comunitats
Europees sobre la protecció de l'individu, en les quals sosté que els principis
generals del Dret comunitari, pel respecte del qual ha de vetllar el Tribunal, inclouen
els drets fonamentals de l'individu. |
| 1-2 desembre |
Celebració d'una
cimera a L'Haia . Els Caps d'Estat i de Govern reiteren el seu desig de seguir avançant
paulatinament cap a una autèntica unió econòmica i monetària i cap a l'estreta
equiparació de les polítiques socials que això implica i reiteren també el seu
vistiplau al principi de l'ampliació de la Comunitat. |
| 11 desembre |
El President de
la Comissió, Sr. Rey, expressa davant el Parlament Europeu la seva satisfacció per les
decisions de la Cimera pel que es refereix a l'enfortiment i consolidació de la
Comunitat. |
| 31 desembre |
Finalitza el
període transitori de dotze mesos previst pel Tractat constitutiu de les Comunitat
Econòmica Europea (CEE) per a la instauración del Mercat Comú. |
| ANY
1970 |
| 1 gener |
Assumpció per
Bèlgica de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 4 març |
Presentació per
la Comissió al Consell d'un memoràndum sobre la preparació del pla de creació de la
Unió Econòmica i Monetària. |
| 6 març |
El Consell
encarrega a un comitè d'experts presidit per Pierre Werner que elabori propostes per a
crear una Unió Econòmica i Monetària i confia a altre presidit per Étienne Davignon
que elabori propostes sobre cooperació política. |
| 10 març |
El Sr. Mario
Scelba és reelegit President del Parlament Europeu. |
| 22 abril |
Signatura del Tractat
de Luxemburg. Decisió del Consell d'anar introduint paulatinament un sistema de
recursos propis en virtut del qual la Comunitat rebrà tots els drets de duana dels
productes importats de països no membres, totes les exaccions per importació de
productes agraris i els recursos procedents de l'impost sobre el valor afegit. Decisió
d'ampliar els poders pressupostaris del Parlament Europeu. |
| 13 maig |
Cerimònia
commemorativa per a celebrar el vintè aniversari de la Declaració Schuman. |
| 30 juny |
S'inicien a
Luxemburg les negociacions amb quatre futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i
el Regne Unit ). |
| 1 juliol |
Assumpció per
Alemanya de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 2 juliol |
Entra en funcions
la nova Comissió i Franco-Maria Malfatti pren possessió del seu càrrec de President. |
| 8 octubre |
Publicació pel
Consell de l'informe final sobre el memoràndum de la Comissió sobre la creació de la
Unión Econòmica i Monetària. |
| 26 octubre |
Acord del Consell
sobre els principis i procediments per a portar a terme l'acció comunitària en el camp
de la política regional. |
| 27 octubre |
Aprovació pels
Estats membres de l'informe Davignon sobre cooperació política, l'objectiu del
qual és aconseguir que Europa parli amb una sola veu sobre tots els problemes
internacionals importants. |
| 26 novembre |
Decisió del
Consell de reformar el Fons Social Europeu (FSE) per a dotar a la Comunitat d'un
instrument adequat amb què garantir una interacció entre la política social i les
altres polítiques comunes. |
17 desembre |
Sentència
Internationale Handelsgesellschaft. El Tribunal de Justícia de les Comunitats
Europees clarifica la idea dels Drets fonamentals en el Dret comunitari i declara
que, encara que s'inspiri en les tradicions constitucionals comunes dels Estats membres,
la protecció d'aitals Drets ha d'estar garantida en el marc de les estructures i
objectius comunitaris. |
| ANY
1971 |
| 1 gener |
Assumpció per
França de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Entren en vigor el segon Conveni de Yaoundé (Camerun), i el segon Acord
d'Arusha (Tanzània). |
| 11-13 gener |
Celebració a
Yaoundé (Camerun), de la reunió anual de la conferència parlamentària de la CEE i dels
Estats Africans i Malgatxe Associats (EAMA). |
| 12 febrer |
Adopció pel
Parlament Europeu d'una resolució referent a l'informe de la Comissió sobre l'estat
d'aplicació de les Directives del Consell en matèria de llibertat d'establiment i de
prestació de serveis, en la qual es posa l'accent en la necessitat que els Estats membres
apliquin aquestes Directives i la Comissió supervisi la seva correcta aplicació. |
| 22 març |
Adopció pel
consell del Pla Werner de millora de la coordinació de les polítiques
econòmiques, en virtut del qual els Estats membres han de prendre mesures per a
harmonitzar les seves polítiques pressupostàries i reduir el marge de fluctuació de les
seves monedes. |
| 31 març |
Sentència sobre
l'Acord europeu en matèria de transport per carretera (AETR). El Tribunal de
Justícia de les Comunitats Europees senta els principis pels quals es delimiten els
corresponents poders de la Comunitat i dels Estats membres i precisa que en matèria de
normes comunes la Comunitat és l'única instància facultada per a assumir i complir amb
les obligacions contretes amb els països no membres en qualsevol aspecte que entri dintre
de l'àmbit d'aplicació de l'ordenament jurídic comunitari. |
| 12 maig |
Introducció pel
Consell d'un sistema de muntants compensatoris monetaris destinat al comerç de productes
agraris entre Estats membres amb la finalitat de mantenir la unitat del mercat agrícola
comú. |
| 25 maig |
Sentència
Defrenne. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que
cap pensió de jubilació que formi part d'un sistema de seguretat social previst per la
Llei pot ser considerada com a benefici abonat indirectament pel empleador a l'empleat en
virtut de l'ocupació d'aquest últim. |
| 3 juny |
Primera reunió,
a Luxemburg, dels Ministres de Justícia de la Comunitat. Signatura de dos protocols que,
després de ser ratificats pels Estats membres, concediran nous poders al Tribunal de
Justícia. |
| 7 juny |
Adopció pel
Parlament Europeu d'una resolució sobre normes de competència i sobre la posició de les
empreses comunitàries en el Mercat Comú i en l'economia mundial. Se sol·licita a la
Comissió present al Parlament un informe anual de caràcter especial sobre els progressos
realitzats en política de competència. |
| 30 juny |
Els països
candidats a les Comunitats Europees, a saber Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit,
defineixen les seves respectives postures de cara a la negociació. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Itàlia de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 21-28 setembre |
Celebració a
Viena de la 15ª Conferència general sobre l'energia atòmica. Mandat del
Consell a la Comissió perquè negociï un acord sobre garanties amb l'Agència
Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA). |
| 16-26 novembre |
XXVII sessió de
l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). |
| ANY
1972 |
| 1 gener |
Assumpció per
Luxemburg de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 22 gener |
Signatura per
Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit dels Tractats d'Adhesió a les Comunitats
Europees. |
| 14 març |
El Sr. Walter
Behrendt és reelegit President del Parlament Europeu. |
| 21 març |
Dimissió del
President de la Comissió, Franco-Maria Malfatti, que és substituït pel vicepresident
Sicco Mansholt.
Adopció pel Consell d'una resolució basada en un estudi general realitzat per la
Comissió sobre les condicions necessàries per a la primera etapa de la Unión Econòmica
i Monetària. |
13 abril al
21 maig |
Celebració a
Santiago (Xile), de la tercera Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i
Desenvolupament (CNUCD). |
| 24 abril |
Creació de la serp
monetària: acord dels Sis per a limitar al 2,25% el marge de fluctuació de les seves
monedes. |
| 24-25 abril |
Aprovació pel
Consell de l'Acord d'Associació pel qual s'admet a Illa Maurici en el Conveni celebrat
entre la CE i els Estats Africans i Malgatxe Associats (EAMA). |
| 1 maig |
Entra en
funcionament el Fons Social Europeu (FSE), reformat per la Decisió del Consell
de febrer de 1971. |
| 10 maig |
Irlanda es
pronuncia en referèndum a favor de l'adhesió a les Comunitats Europees. |
| 5-6 juny |
Decisió del
Consell d'ampliar a partir de gener de 1973 les preferències generalitzades als països
en vies de desenvolupament integrats en el grup dels Setanta-set i a altres països i
territoris. El Consell es mostra d'acord amb les directrius que ha de seguir la Comunitat
a l'hora d'estudiar el Tractat d'Adhesió a l'Acord General sobre Aranzels Duaners i
Comerç (GATT). |
| 1 juliol |
Assumpció pels
Països Baixos de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 12 setembre |
Reunió a Roma
dels ministres de finances dels Sis i dels quatre països que han sol·licitat la seva
adhesió. Acord sobre la necessitat de crear un fons de cooperació monetària europea en
la primera etapa de la Unión Econòmica i Monetària. |
| 18 setembre |
Signatura dels
Acords preferencials amb Egipte i Líban. |
| 19 setembre |
Signatura de
l'Acord preferencial amb Xipre. |
| 25 setembre |
Noruega es
pronuncia en referèndum en contra de l'adhesió a les Comunitats Europees. |
| 2 octubre |
Dinamarca es
pronuncia en referèndum a favor de l'adhesió a les Comunitats Europees. |
| 9 octubre |
Amb motiu del
resultat negatiu del referèndum, el Govern noruec desestima presentar en el Parlament la
Llei per a la ratificació de l'adhesió.
Aprovació pel parlament Europeu d'una resolució amb suggeriments i peticions concretes
en pro de l'abolició dels controls fronterers intracomunitaris. |
| 16 octubre |
Ratificació pel
Regne Unit dels actes relatius a l'adhesió a les Comunitats Europees. |
| 19-21 octubre |
Celebració a
París d'una Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es fixen nous camps d'acció
per a la Comunitat en matèria de política regional, mediambiental, social, energètica i
industrial i es confirma que la Unión Econòmica i Monetària entrarà en funcionament en
1980. |
1-14
novembre |
Celebració a
Ginebra d'una reunió de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). |
| ANY
1973 |
| 1 gener |
Assumpció per
Bèlgica de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees.
Entra en vigor l'Acord de Lliure Comerç celebrat entre la Comunitat i Àustria,
Suïssa, Portugal i Suècia. |
| 6 gener |
El Sr.
François-Xavier Ortoli pren possessió del seu càrrec com a President de la Comissió
Europea. |
| 8 febrer |
Creació de la Confederació
Europea de Sindicats. |
| 21 febrer |
Sentència Continental
Can. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que
incorre en abús de poder en el sentit del disposat en el Tractat CEE tota empresa que
ocupi una posició dominant i intenti aconseguir mitjançant concentracions un grau de
poder tal que impliqui de fet la supressió de la lliure competència. |
| 13 març |
El Sr. Cornelis
Berkhouwer és elegit President del Parlament Europeu. |
| 1 abril |
Entra en vigor
l'Acord de lliure comerç industrial celebrat entre la Comunitat i Islàndia. |
| 6 abril |
Tercera reunió a
Madrid de la Comissió mixta CEE-Espanya. La delegació espanyola exposa el punt de vista
del seu Govern sobre les futures relacions entre Espanya i la Comunitat de cara
especialment a la negociació d'un nou acord. |
| 1 juny |
Entra en vigor
l'Acord d'Associació i el Protocol addicional celebrat entre la Comunitat i Xipre. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Dinamarca de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial celebrat entre la Comunitat i Noruega.
|
| 3-7 juliol |
Celebració a
Hèlsinki (Finlàndia) de la sessió inaugural de la Conferència per a la Seguretat i
la Cooperació a Europa (CSCE). |
| 12-14 agost |
Celebració a
Tòquio (Japó) d'una reunió ministerial de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i
Comerç (GATT). Acord de les parts implicades sobre la necessitat de crear un sistema
monetari que posi a l'economia mundial a l'empar de les crisis i els desequilibris i sobre
el fet que la nova fase en la liberalització del comerç ha de potenciar el funcionament
harmoniós del sistema monetari. |
| 5 octubre |
Signatura per
Finlàndia de l'Acord de lliure comerç industrial celebrat amb les Comunitats. |
| 6-27 octubre |
Guerra del Yom
Kippur. Decisió dels països productors de petroli de reduir o prohibir les
exportacions a determinats països occidentals i decisió de l'Organització de
Països Exportadors de Petroli (OPEP) d'augmentar els preus del cru. |
| 15 octubre |
Adopció pel
Consell d'una sèrie de mesures per a millorar les seves relacions amb el Parlament
Europeu, entre les quals figuren una participació cada vegada major del Consell en els
treballs del Parlament en matèria de celebració d'acords comercials i la millora del
procediment de consulta a la Cambra. |
| 6 novembre |
Declaració dels
Nou en la qual reiteren el seu compromís a favor d'una solució pacífica de la crisi
d'Orient Mitjà. |
| 20 novembre |
Discussió en
detall pel Consell de les mesures proposades per la Comissió sobre la reorganització de
la Política Agrícola Comuna (PAC) que cal portar a terme per a finals de 1977. |
| 14-15 desembre |
Celebració a
Copenhaguen (Dinamarca) d'una Cimera. Moguts per la crisi del petroli, els Estats membres
decideixen portar a terme una política energètica comuna. Publicació d'una declaració
sobre la identitat europea, producte de diversos acords de cooperació política i
aprovada pels Ministres d'Afers Exteriors. |
| ANY
1974 |
1 gener |
Assumpció per
Alemanya de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Entren en vigor els Acords entre la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) i
Àustria, Portugal, Suïssa i Suècia.
Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial entre les Comunitats i Finlàndia. |
| 31 gener |
Declaració de la
Comissió destinada als Caps de Govern sobre l'estat de la Comunitat, en la qual se
subratlla la necessitat de mobilitzar de nou a Europa aproximant les polítiques nacionals
i establint polítiques comunes. Per la seva banda, el Parlament declara que la unitat
d'Europa només es pot aconseguir si es permet que les Institucions comunitàries portin a
terme una política basada en una autèntica solidaritat europea. |
| 11-12 febrer |
El Consell
reconeix formalment el dret del Comitè Econòmic i Social (CES) a emetre
dictàmens a iniciativa pròpia i a publicar-los. |
| 1 abril |
Declaració
davant el Consell, després del canvi de Govern produït en el Regne Unit, del Secretari
d'Estat britànic per a Afers Exteriors i de la Commonwealth sobre la política
comunitària del nou Govern. Demana importants canvis en la Política Agrícola Comú
(PAC), "mètodes més justos de finançar el pressupost comunitari" i
solucions als problemes monetaris. |
| 2 abril |
Presentació
davant el Consell d'una declaració conjunta sobre l'estat de la Comunitat. Els Presidents
del Consell i de la Comissió reconeixen que cal millorar el procés de presa de decisions
si es vol realitzar progressos substancials i garantir a llarg termini l'operativitat de
la Comunitat i presenten diverses propostes pràctiques referent a això. |
| 29-30 maig |
Reunió a nivell
ministerial del Consell de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic (OCDE). El Vicepresident de la Comissió, Sir Christopher Soames, posa
l'accent en la necessitat de consolidar la cooperació internacional i de seguir
treballant per la cada vegada major liberalització del comerç mundial. Declaració del
Consell de l'OCDE en la qual se subratlla la gravetat de les dificultats econòmiques per
les quals travessen els Estats membres, especialment en matèria de dèficit en els
pagaments internacionals. |
| 4 juny |
Consell: estudi
dels procediments que deurien adoptar-se per a solucionar els problemes suscitats pel
Regne Unit i debat sobre la manera de funcionament de les Institucions comunitàries.
Acord sobre les millores necessàries per a millorar els processos de decisió. |
| 10 juny |
Adopció de dues
decisions del Consell sobre la concessió d'una ajuda del Fons Social Europeu a
determinades mesures específiques destinades a les persones i treballadors migrants amb
discapacitat. |
| 21 juny |
Sentència
Reyners. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees estableix que
els Estats membres han d'abstenir-se d'aplicar tota llei, reglament, disposició o
pràctica administrativa que, en comparació de les aplicades als seus propis ciutadans,
resulti discriminatòria per a tot ciutadà d'altre Estat membre que desitgi emprendre una
activitat empresarial en ell. |
| 1 juliol |
Assumpció per
França de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 15 juliol |
Transmissió pel Tribunal
de Justícia de les Comunitats Europees a les altres Institucions comunitàries d'un
document sobre la Unió Europea, convertint-se d'aquesta manera en la primera Institució
que respon a la petició feta en la Cimera de París de 1972. |
| 25-26 juliol |
Celebració a
Kingston (Jamaica), de la Conferència ministerial conjunta de la UE amb els països
d'Àfrica del Carib i del Pacífic (ACP), en la qual es posa en relleu la voluntat
política d'aquests països i de la Comunitat d'adoptar el Conveni en el termini imposat
pel venciment del de Yaoundé (Camerun), i de l'Acord d'Arusha (Tanzània). Acord sobre
directrius polítiques per a la futura millora de determinats aspectes. |
| 17 setembre |
Aprovació formal
pel Consell d'una sèrie de directrius per a la negociació d'amplis acords amb Espanya,
Israel, Algèria, el Marroc i Tunis i l'ampliació de l'existent amb Malta als temes de
cooperació i agricultura. |
| 14-16 novembre |
Celebració a
Roma de la Conferència Mundial de l'Alimentació. La Comunitat és conscient de
la greu crisi alimentària amb la qual s'enfronten molts països en vies de
desenvolupament i s'esforça per incrementar la seva ajuda alimentària. Per aquest motiu
participa en els treballs de la Conferència col·laborant en la recerca d'una solució a
mitjan o llarg termini al problema de la seguretat alimentària. |
| 26 novembre |
Decisió del
Consell de modificar les disposicions del Tractat referents al Tribunal de Justícia
de les Comunitats Europees amb la finalitat de millorar el seu sistema processal i
permetre-li plantar cara a la creixent càrrega de treball. Concretament, es decideix que
determinades peticions de decisió prejudicial referents a assumptes de tipus tècnic o
sobre les quals ja existeix jurisprudència puguin ser assignades pel tribunal a la seva
Sala a condició que cap Estat membre s'oposi i cap Institució demani que el cas sigui
conegut per tot el Tribunal. |
| 30 novembre |
Ratificació per
tots els Estats membres de la Comunitat dels Acords celebrats entre la Comunitat Europea
del Carbó i de l'Acer i Noruega i Finlàndia, que entraran en vigor l'1 de gener de 1975. |
| 3 desembre |
Acord del Consell
sobre el contingut del projecte de tractat sobre els poders pressupostaris del Parlament i
sobre la creació del Tribunal de Comptes.
Sentència Binsbergen. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
estableix que tot ciutadà comunitari pot invocar davant els tribunals nacionals la
legislació comunitària en matèria de lliure prestació de serveis en la mesura que
l'objecte de la disposició comunitària sigui suprimir les discriminacions que pugui ser
víctima un prestador de serveis per raons de nacionalitat o perquè resideixi en un Estat
membre distint d'aquell en el qual presti els seus serveis. |
| 9-10 desembre |
Celebració a
París d'un Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es decideix celebrar tres
reunions anuals en qualitat de Consell Europeu, es dóna via lliure a la celebració
d'eleccions directes al Parlament Europeu i s'acorda crear el Fons Europeu de
Desenvolupament Regional i la Unió Econòmica i Monetària. Petició
perquè el Primer Ministre belga, Sr. Tindemans, elabori per a finals de 1975 un informe
succint sobre la Unió Europea . |
| 19 desembre |
Decisió dels
representants dels Governs dels Estats membres de prorrogar fins el 5 de gener de 1977 el
mandat del President de la Comissió, Sr. François-Xavier Ortoli. |
| ANY
1975 |
| 1 gener |
Assumpció per
Irlanda de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 15-16 gener |
Reunió a
Washington DC del Consell Superior del Comitè Interí del Fons Monetari Internacional
(FMI). Acord per a incrementar la quota total dels països membres, suprimir el preu
oficial de l'or i concedir als drets especials de gir un paper central en el sistema
monetari internacional. |
| 22 gener |
Acord del Consell
per a alliberar un segon termini de 100 milions de dòlars a càrrec de la Comunitat per a
contribuir amb un total de 500 milions de dòlars en l'Operació Emergència a
favor dels països en vies de desenvolupament més perjudicats per l'augment dels preus
internacionals. |
| 28 febrer |
Signatura a Lomé
per la Comunitat i els 46 països d'Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP) del Conveni
conegut com Lomé I, que substitueix als de Yaoundé. |
| 10-11 març |
Primera reunió a
Dublín del Consell Europeu. Importants decisions que permeten al Govern del Regne Unit
recomanar seguir pertanyent a la Comunitat. Declaració sobre la Conferència de Seguretat
i Cooperació a Europa. |
| 11 març |
Elecció del Sr.
Georges Spénale com a President del Parlament Europeu. |
| 18 març |
Creació pel
consell del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del Comitè de
Política Regional.
Adopció pel Consell d'una unitat europea de compte basat en una cistella de monedes
comunitàries, que s'emprarà al principi conformement al Conveni de Lomé i en
les operacions del Banc Europeu d'Inversions i posteriorment s'anirà introduint
en altres sectors d'activitat.
El primer ministre britànic, Sr. Harold Wilson, afirma en la Cambra dels Comuns que el
Govern britànic recomana als britànics votar sí en el referèndum sobre si el Regne
Unit ha de seguir pertanyent a la Comunitat. |
| 20 març |
Creació a
Florència de l'Institut Universitari Europeu en la primera reunió de l'Alt
Consell i nomenament del seu director. |
| 27 març |
Publicació pel
govern britànic del Llibre Blanc sobre el resultat de les renegociacions. |
9 abril |
369 membres de la
Cambra dels Comuns britànica voten a favor de la pertinença del Regne Unit a la
Comunitat enfront de 170 en contra. |
| 14 abril |
Adopció pel
Consell d'un programa preliminar de política de protecció i informació del consumidor. |
| 28 abril |
Signatura a
Brussel·les del Protocol addicional pel qual s'amplia l'aplicació de l'Acord
d'Associació CEE-Grècia als tres nous Estats membres i de l'Acord interí sobre
l'aplicació de les disposicions comercials d'aquest Protocol addicional. |
| 9 maig |
Cerimònies de
commemoració del vintè cinquè aniversari de la Declaració Schuman. |
| 11 maig |
Signatura a
Brussel·les d'un nou Acord CEE-Israel, que substitueix l'Acord de 1970 i conté diverses
clàusules de cooperació, a més de les disposicions comercials. |
| 5 juny |
El 67,2% dels
votants britànics es declara a favor que el Regne Unit segueixi pertanyent a la
Comunitat. |
| 12 juny |
Sol·licitud
formal d'adhesió de Grècia a les Comunitats Europees. |
| 23-27 juny |
Participació de
la Comunitat en la primera sessió, celebrada a Roma, del Consell Mundial de
l'Alimentació creat després de la Conferència Mundial de l'Alimentació
de 1974. |
| 24-25 juny |
Adopció pel
consell o pels representants dels Governs dels Estats membres reunits en el si del Consell
de diversos reglaments pels quals es permet als Estats ACP beneficiar-se a partir del 1 de
juliol de les disposicions comercials del Conveni de Lomé abans que entre oficialment en
vigor aquest Conveni. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Itàlia de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 15 juliol |
Signatura d'un
acord comercial entre la Comunitat i Mèxic. |
| 16-17 juliol |
Celebració a
Brussel·les del Consell Europeu. El Consell Europeu sol·licita al Consell d'Afers
Exteriors un informe, que s'haurà de publicar a la fi d'any, sobre l'elecció del
Parlament Europeu per sufragi universal directe. |
| 22 juliol |
Signatura d'un
Tractat, que entrarà en vigor al juny de 1977, pel qual es concedeixen al Parlament
Europeu poders pressupostaris i es crea el Tribunal de Comptes. |
| 1 agost |
Signatura a
Hèlsinki per 35 Estats de l'Acta final de la Conferència de Seguretat i Cooperació
a Europa. |
| 30 agost |
Reunió a
Washington DC del Comitè provisional del Fons Monetari Internacional (FMI).
Acord sobre les noves disposicions reguladores del comerç de l'or. |
| 15 setembre |
Reunió anual
dels governadors del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc
Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Participació de la Comissió en
qualitat d'observador. Declaració del President del Consell, Sr. Colombo, en nom de la
Comunitat. |
| 16 setembre |
Establiment de
relacions oficials entre Xina i la Comunitat. |
| 13-16 octubre |
Participació de
la Comunitat en la reunió preparatòria per a la Conferència sobre Cooperació
Econòmica Internacional, celebrada a París. Data d'inauguració de la conferència:
el 16 de desembre. |
| 15-17 novembre |
Cimera a
Rambouillet (França). Els Caps d'Estat i de Govern de la República Federal d'Alemanya,
França, Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Japó subratllen la urgent necessitat de
recuperació econòmica en els països industrialitzats i expressen la seva voluntat
d'intensificar la cooperació internacional. |
| 18 novembre |
Conferència
tripartita a Brussel·les sobre la situació econòmica i social, en la qual participen
els ministres d'economia i assumptes socials, els representants dels treballadors i la
patronal dels nou Estats membres i de la Comissió. Es demana a la Comissió que examini
minuciosament els assumptes tractats i prepari la pròxima conferència. |
| 26 novembre |
La Comissió
denúncia a França davant el Tribunal de Justícia per infracció al Tractat al gravar la
importació de vins italians. |
| 1-2 desembre |
Celebració a
Roma del Consell Europeu. Decisions sobre l'elecció del Parlament Europeu per sufragi
universal directe, sobre la unificació de passaports i sobre la representació
comunitària única en el diàleg Nord-Sud. |
| 15 desembre |
Signatura del
Conveni comunitari sobre patents europees en el mercat comú (patent comunitària). |
| 16 desembre |
Sentència sobre
la indústria sucrera. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees
estableix la definició de normes i pràctiques concertades en diverses qüestions
d'importància per al desenvolupament del Dret comunitari sobre competència. |
16-19
desembre |
Celebració a
París de la conferència ministerial sobre cooperació econòmica internacional. Els
vint-i-set participants (els set països més industrialitzats i la Comunitat com a tal,
més dinou països en vies de desenvolupament) decideixen crear quatre comissions en
matèria d'energia, matèries primeres, desenvolupament i economia. |
| ANY
1976 |
| 1 gener |
Assumpció per
Luxemburg de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 7 gener |
Publicació pel
Primer Ministre belga, Sr. Leo Tindemans, de l'informe sobre la Unió Europea sol·licitat
pels Caps d'Estat i de Govern. |
| 7-8 gener |
Reunió a
Kingston (Jamaica), del comitè interí del Fons Monetari Internacional per a
tractar de la reforma del sistema monetari internacional. Acords sobre les quotes, la
situació de l'or, el sistema de tipus de canvi i la millora de l'accés als recursos del
Fons. |
| 21 gener |
Itàlia suspèn
la cotització oficial de la lira enfront de les monedes estrangeres. |
| 2-16 febrer |
Participació de
la Comissió en la Conferència de Barcelona, en la qual s'adopta un projecte de
conveni per a la protecció del Mediterrani. |
| 4 febrer |
En un intent per
donar suport a la lira, el Govern italià pren mesures per a incrementar els dipòsits en
el Banc Central i reduir el període de conversió de moneda estrangera que gaudeixen els
exportadors. |
| 9 febrer |
El Consell dóna
la seva conformitat a la sol·licitud d'adhesió de Grècia. |
| 1 març |
Itàlia reprèn
la cotització oficial de la lira enfront de les monedes estrangeres. |
| 4 març |
Signatura de dos
protocols amb Malta. Ampliació de l'Acord d'Associació de 1970 per a incloure en ell el
sector agrícola i la cooperació. |
| 15 març |
Examen pel
Consell de la situació econòmica de la Comunitat sobre la base de dos documents de la
Comissió: un estat recapitolatiu de les polítiques econòmiques practicades en 1975 i
una comunicació sobre el reajustament de les directrius de 1976 sobre polítiques
econòmiques. |
| 17-18 març |
Mesures del
Govern italià per a frenar la caiguda de la lira i sanejar la situació de les finances
públiques. |
| 1 abril |
Entra en vigor el
Conveni CEE-ACP, signat a Lomé el 28 de febrer de 1975. |
| 1-2 abril |
Celebració a
Luxemburg del Consell Europeu. Primer intercanvi d'impressions dels Caps d'Estat i de
Govern sobre l'informe Tindemans de 7 de gener sobre la Unió Europea. |
| 6 abril |
La Comissió
presenta en les negociacions comercials multilaterals de la Tòquio Round del
GATT la seva oferta de concessions als països en vies de desenvolupament en matèria de
productes tropicals. |
| 8 abril |
Sentència
Defrenne. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sosté que el
principi d'igualtat de salari per a homes i dones és directament aplicable. |
| 14 abril |
Rebuig formal de
la Comissió de la sol·licitud del Govern irlandès d'exempció de l'aplicació del
principi d'igualtat de salari entre homes i dones. |
| 25-27 abril |
Signatura per la
Comunitat d'acords de cooperació amb tres països del Magrib (Algèria, el Marroc i
Tunísia). |
| 5 maig |
La Comissió
permet a Itàlia prendre mesures de protecció de la lira i li autoritza a imposar un
dipòsit a tres mesos, sense interessos, a l'adquirir divises i dipositar lires en comptes
estrangers. |
| 6-7 maig |
Primera reunió a
Dublín del Consell d'Administració de la Fundació Europea per a la Millora de les
Condicions de Vida i de Treball. |
| 11 maig |
En resposta a la
petició italiana, els governadors dels bancs centrals dels Estats membres decideixen
concedir a Itàlia ajuda financera a curt termini. |
| 31 maig |
Finalitza la
quarta sessió de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i
Desenvolupament (CNUCD). Decisió d'adoptar un programa integrat d'estudi i
negociació d'acords sobre béns individuals i un fons comú per a coordinar el
finançament de reserves reguladores (buffer stocks), així com un codi de conducta
per a les transferències de tecnologia i la modificació del Conveni de París
sobre propietat industrial de manera que es respectin els interessos dels països en vies
de desenvolupament. Decisió tanmateix d'establir abans de finals de 1976 unes directrius
per les quals es guiï la suspensió a títol individual del deute dels països en vies de
desenvolupament. |
| 1 juny |
Signatura d'un
acord de cooperació comercial entre la CEE i Pakistan. |
| 16 juny |
El Parlament
debat i sotmet a votació la moció de censura presentada el 13 de maig contra la
Comissió en rebuig per la manera que s'ha consultat al Parlament respecte a un assumpte.
Derrota de la moció de censura, primera que se sotmet a votació, per 109 vots a favor,
18 en contra i 4 abstencions. |
| 24 juny |
Celebració a
Luxemburg d'una conferència tripartida sobre la situació econòmica i social, a la qual
assisteixen la Comissió, els representants dels Governs i els interlocutors socials dels
Estats membres. |
| 1 juliol |
Assumpció pels
Països Baixos de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
6 juliol |
Signatura a
Ottawa per Canadà i la CEE d'un acord bàsic per a la cooperació econòmica i comercial. |
| 12-13 juliol |
Celebració a
Brussel·les del Consell Europeu. Acord sobre el nombre i distribució d'escons del
Parlament Europeu que s'elegirà per sufragi universal directe. Designat President de la
Comissió pel Consell el Sr. Roy Jenkins. |
| 14 juliol |
Sentència
Kramer. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees defineix el
paper respectiu de la Comunitat i dels seus Estats membres en el marc internacional de la
pesca. |
| 27 juliol |
S'inicien
formalment les negociacions per a l'adhesió de Grècia a la Comunitat. |
| 13 setembre |
Signatura per la
Comunitat del Conveni de Barcelona per a la protecció del Mar Mediterrani
enfront de la contaminació. |
| 17 setembre |
Finalitza la
cinquena sessió de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del mar. Petició
de la delegació comunitària perquè el futur conveni contingui una clàusula en virtut
de la qual la Comunitat pugui participar com a tal en el Conveni. |
| 20 setembre |
Signatura dels
instruments per a l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe. |
| 22 setembre |
Adopció pel
Govern francès del Pla Barre per a lluitar contra la inflació, una de les
mesures de la qual és la reducció de l'IVA. |
| 1 octubre |
Adopció pel
Govern italià del Pla Andreotti per a frenar la caiguda de la lira amb mesures
fiscals, monetàries i socials. |
| 3 novembre |
Decisió del
Consell per la qual a partir de l'1 de gener de 1977 els Estats membres poden ampliar fins
les 200 milles els límits de les seves zones de pesca en el Mar del Nord i en l'Atlàntic
Nord. Aquesta decisió marca el principi de la Política Pesquera Comuna (PPC). |
| 29-30 novembre |
Celebració a
L'Haia del Consell Europeu. Examen de la situació econòmica, estudi dels problemes
relacionats amb el diàleg Nord-Sud i declaració sobre la construcció de la Unió
Europea. |
| 13 desembre |
Designació pels
representants dels Governs dels Estats membres dels membres de la nova Comissió pel
període comprès entre el 6 de gener de 1977 i el 5 de gener de 1981.
Presentació d'una moció de censura per la denegació de la Comissió a remetre al
subcomissió de control del Parlament un informe publicat pel Control Financer sobre el
sector de la malta. Es retira la moció sense ser sotmesa a votació. |
| ANY
1977 |
| 1 gener |
Assumpció pel
Regne Unit de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Entra en vigor la decisió dels Nou d'ampliar a 200 milles els límits de la seva zona de
pesca en l'Atlàntic i el Mar del Nord. |
| 6 gener |
Presa de
possessió de la nova Comissió designada al desembre de 1976 sota la Presidència del Sr.
Jenkins. |
| 18 gener |
Signatura d'un
acord de cooperació amb tres països del Mashrek (Egipte, Jordània i Síria) després
dels celebrats a l'abril de 1976 amb els del Magrib (Algèria, el Marroc i Tunísia). |
| 23 març |
La moció de
censura presentada contra la Comissió el 10 de març en el Parlament no aconsegueix la
majoria necessària. |
| 25 març |
Celebració per
la Comunitat del vintè aniversari de la signatura dels Tractats de Roma. |
| 25-26 març |
Celebració a
Roma del Consell Europeu. |
| 28 març |
Sol·licitud
formal d'adhesió de Portugal a les Comunitats Europees. Signatura d'acords per Sao Tomé
i Príncipe , Cap Verd i Papua-Nova Guinea amb la Comunitat de cara a la seva adhesió al Conveni
de Lomé. |
| 5 abril |
Declaració
conjunta del Parlament Europeu, el Consell i la Comissió sobre el respecte dels Drets
fonamentals. |
| 3 maig |
Signatura d'un
acord de cooperació entre la Comunitat i Líban en el marc general de la política
mediterrània. |
| 7-8 maig |
Cimera de Downing
Street, Londres. Primera plena participació de la Comunitat com a tal en la cimera
econòmica de països industrialitzats d'Occident. |
| 17 maig |
Adopció formal
pel Consell de la sisena Directiva sobre l'IVA per la qual s'estableix una base uniforme
per al càlcul de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). |
| 23 maig |
Celebració a
Nova York de la sisena sessió de la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre el
Dret del mar. |
30 maig al
2 juny |
Tancament amb una
reunió ministerial de la conferència sobre cooperació econòmica internacional després
de divuit mesos de discussions. Els seus vint-i-set participants arriben a un acord sobre
la transferència de recursos, la qualitat i la quantitat de les primeres matèries i
l'ajuda oficial al desenvolupament. Importants esforços en el sector de l'agricultura,
dels productes alimentosos, de les infraestructures i la industrialització. |
| 1 juny |
Entra en vigor el
Tractat pel qual s'incrementen els poders pressupostaris del Parlament. |
| 15 juny |
La Comissió
proposa la creació d'un nou instrument de préstec comunitari per a finançar la
inversió estructural. |
| 29-30 juny |
Celebració a
Londres del Consell Europeu. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Bèlgica de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees.
Ampliació de l'Aranzel Duaner Comú (CTT) als nous Estats membres, a saber,
Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. |
| 28 juliol |
Sol·licitud
formal d'adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees. |
| 19-23 setembre |
Assistència de
la Comissió a la Conferència energètica mundial celebrada a Istanbul. |
| 26 setembre |
El President del
Consell, Sr. Simonet, resumeix la política exterior comunitària en la trentadosena
sessió de l'Assemblea General de l'ONU. |
| 4 octubre |
Obertura a
Belgrad de la reunió de seguiment de la Conferència d'Hèlsinki sobre Seguretat i
Cooperació a Europa. |
| 25 octubre |
Reunió inaugural
a Luxemburg del Tribunal de Comptes de les Comunitats Europees, que substitueix a
la Comissió de Control de la CEE i de l'Euratom i a l'Auditor de la CECA.
Decisió del Consell d'instal·lar a Culham (Regne Unit), el projecte Joint European
Torus (JET) de fusió nuclear controlada. |
| 9 novembre |
Michael Murphy
és elegit President del Tribunal de Comptes |
| 5-6 desembre |
Celebració a
Brussel·les del Consell Europeu. |
| 13 desembre |
Celebració a
Roma de la primera reunió del Fons internacional per al desenvolupament agrícola,
creat a instàncies de la Conferència mundial sobre alimentació celebrada al novembre de
1974. |
| ANY
1978 |
| 1 gener |
Assumpció per
Dinamarca de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 2 febrer |
Presentació per
Djibouti davant la Secretaria General del Consell dels instruments d'adhesió al Conveni
de Lomé. |
| 6 febrer |
Entra en vigor el
Conveni de Barcelona sobre protecció del Mediterrani, signat al febrer de 1976. |
| 13 febrer |
S'obren
negociacions entre la Comunitat i Iugoslàvia per a un Acord de cooperació que
substitueix a l'Acord comercial que expira el 30 d'agost. |
| 6-11 març |
Assistència de
la Comunitat a la reunió ministerial del Comitè sobre Comerç i Desenvolupament
(CNUCD) per a parlar sobre l'endeutament dels països en vies de desenvolupament. |
| 9 març |
Sentència
Simmenthal. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees consolida el
principi de primacia del Dret comunitari. |
| 22-24 març |
Declaració
conjunta després de les consultes CEE-Japó celebrades a Tòquio sobre les mesures
necessàries per a superar els problemes suscitats per l'excedent de la balança comercial
japonesa enfront de la Comunitat. |
28 març al
19 maig |
Assistència de
la Comunitat en qualitat d'observador a la setena sessió de la Tercera Conferència de
les Nacions Unides (ONU) sobre el Dret del mar. |
| 3 abril |
Signatura d'un
acord comercial entre la Comunitat i la República Popular Xinesa, que entra en vigor l'1
de juny. |
| 7-8 abril |
Celebració a
Copenhaguen del Consell Europeu. Acord sobre les primeres eleccions directes al Parlament
Europeu. Els Caps d'Estat i de Govern subscriuen la declaració conjunta del Parlament, el
Consell i la Comissió sobre el respecte dels Drets fonamentals. |
| 19 maig |
Dictamen
favorable de la Comissió sobre la sol·licitud d'adhesió de Portugal. |
| 6 juny |
El Consell dóna
la seva conformitat a la sol·licitud d'adhesió de Portugal i entaula les negociacions. |
| 29-30 juny |
Negociacions de
la Comunitat amb els EUA sobre els problemes suscitats per l'aplicació als productes
comunitaris de la Llei sobre control de substàncies tòxiques. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Alemanya de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 6-7 juliol |
Celebració a
Bremen del Consell Europeu. Acord sobre una estratègia comuna per a aconseguir un major
índex de creixement econòmic, reduir l'atur i crear un sistema monetari europeu (SME). |
| 13 juliol |
Declaració
conjunta sobre la situació de la Tòquio Round. |
| 16-17 juliol |
Segona plena
participació de la Comunitat en la cimera econòmica occidental celebrada a Bonn. |
| 24 juliol |
Inauguració
oficial a Brussel·les de la reunió ministerial per a negociar un nou Conveni ACP
que substitueixi al de Lomé, que expira l'1 de març de 1980. |
| 25 juliol |
Adopció per
Consell de la decisió per la qual es fixen les dates de celebració de les primeres
eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe. |
| 26 setembre |
Adopció pel
Consell dels acords de cooperació celebrats amb Algèria, el Marroc, Tunísia, Egipte,
Síria, Jordània i Líban i dels protocols financers addicionals signats amb Israel,
Portugal i Malta. |
| 27 setembre |
Presentació per
les Illes Salomó dels instruments d'adhesió al Conveni de Lomé. |
| 9 octubre |
Signatura pels
representants dels Governs dels Estats membres, reunits en el si del Consell, del Conveni
d'adhesió de Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit al Conveni sobre jurisdicció i
aplicació de sentències en assumptes civils i comercials. |
| 24 octubre |
Signatura a
Ottawa del nou Conveni sobre cooperació multilateral en l'Atlàntic Noroccidental. |
| 1 novembre |
Entren en vigor
els acords de cooperació celebrats amb els països del Magrib (Algèria, el Marroc i
Tunísia) i del Mashrek (Egipte, Síria, Jordània i Líban) i els protocols financers
addicionals signats amb Israel, Portugal i Malta. |
| 9 novembre |
Celebració a
Brussel·les de la IV Conferència Tripartida de ministres d'economia i ocupació i
representants de la patronal i dels treballadors. Examen del document de la Comissió en
el qual es proposa una estratègia global que fomenti el creixement i inclogui mesures de
reajustament estructural, divisió del treball i, de cara al futur, un major protagonisme
del sector de serveis. |
| 29 novembre |
Dictamen
favorable de la Comissió sobre la sol·licitud d'adhesió espanyola. Data prevista per a
l'inici de les negociacions el 5 de febrer de 1979. |
| 4-5 desembre |
Celebració a
Brussel·les del Consell Europeu. Creació del sistema monetari europeu basat en
una unitat monetària europea: l'ecu. Creació d'un comitè de personalitats
destacades que estudiïn els reajustaments necessaris en els mecanismes i procediments
institucionals de cara a l'ampliació. |
| 19 desembre |
Renovació pels
representants dels Governs dels Estats membres del mandat del Sr. Jenkins com a President
de la Comissió del 6 de gener de 1979 al 5 de gener de 1981. |
| ANY
1979 |
| 1 gener |
França es fa
càrrec de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 17 gener |
Tuvalu subscriu
el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè membre (ACP). |
| 5 febrer |
Inauguració
formal a Brussel·les de les negociacions d'adhesió d'Espanya. |
| 6 febrer |
Adopció formal
pel Consell de les directrius sobre política regional comunitària i de les modificacions
del Reglament de 1975 pel qual s'estableix el Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER). |
| 20 febrer |
Sentència
Cassis de Dijon. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees declara
que els consumidors poden tenir accés a productes alimentosos d'altres Estats membres a
condició que aquests hagin estat fabricats i comercialitzats legalment en un Estat membre
i no plantegin problemes greus de salut o resultin perjudicials per al medi ambient. |
| 26 febrer |
Dominica subscriu
el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè sisè membre (ACP). |
| 6-7 març |
Assistència de
la Comissió en qualitat d'observador a la primera conferència dels ministres
responsables de la seguretat social dels països membres del Consell d'Europa. |
| 12-13 març |
Reunió a París
del Consell Europeu. Fixació de l'entrada en vigor del Sistema Monetari Europeu (SME)
per al 13 de març i debats sobre la situació econòmica i social, la política agrícola
comuna i el sector energètic. |
| 13 març |
Entra en vigor el
Sistema Monetari Europeu (SME). |
| 16 març |
Mor Jean Monnet. |
19 març al
27 abril |
Assistència de
la Comunitat en qualitat d'observador a la primera part de la VIII sessió de la Tercera
Conferència de les Nacions Unides sobre el Dret del mar. |
19 març al
8 abril |
Conferència de
plenipotenciaris de les Nacions Unides i decisió per la qual l'Organització per al
Desenvolupament Industrial de les Nacions Unides (UNIDO) es converteix en una
agència especialitzada. |
| 4 abril |
Adopció per la
Comissió d'un memoràndum sobre l'adhesió de les Comunitats Europees al Conveni europeu
per a la protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals. |
| 12 abril |
Fase final de les
negociacions comercials multilaterals de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i
Comerç (GATT) (Ronda de Tòquio). |
7 maig al
3 juny |
Assistència de
la Comunitat en qualitat d'observador a la Conferència de les Nacions Unides sobre
comerç i desenvolupament (CNUCD) celebrada a Manila (Filipines). |
| 28 maig |
Signatura a
Atenes de l'Acta d'adhesió de Grècia a les Comunitats. |
| 7-10 juny |
Primeres
eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe. |
| 15 juny |
Primera tanda de
negociacions per a l'adhesió d'Espanya a nivell de sotssecretaris. |
| 21-22 juny |
Reunió a
Estrasburg del Consell Europeu. Acord per a elaborar una estratègia energètica conjunta
i examen dels problemes relacionats amb la convergència econòmica dels Estats membres. |
| 28 juny |
Ratificació pel
Parlament grec del Tractat d'Adhesió. Santa Lucia subscriu el Conveni de Lomé i
es converteix en el seu cinquantè Estat (ACP). |
| 28-29 juny |
Celebració a
Tòquio de la cimera econòmica occidental. |
| 1 juliol |
Assumpció per
Irlanda de la Presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
16 juliol al
24 agost |
Assistència de
la Comunitat a la segona part de la VIII sessió de la Tercera Conferència de les Nacions
Unides sobre el Dret del mar. |
| 17-20 juliol |
Sessió inaugural
a Estrasburg (França) del primer Parlament elegit per sufragi directe. En la segona
votació Simone Veil és elegida Presidenta per majoria absoluta. |
| 25 juliol |
Reunió del
Consell de representants de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). |
| 31 juliol |
Transmissió al
Consell per la Comissió de la directiva per la qual s'estableix el dret dels ciutadans
dels Estats membres a residir permanentment en el territori d'altre Estat membre. |
| 18 setembre |
Inauguració de
la 34ena sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). Esbós pel president
del Consell de la posició dels Estats membres de la Comunitat sobre els principals
assumptes de l'ordre del dia. Descripció de la posició de la Comunitat i dels seus
Estats membres sobre el diàleg entre països desenvolupats i en vies de desenvolupament i
referència a la importància del Sistema Monetari Europeu (SME) i de les
eleccions directes al Parlament Europeu. |
| 19 setembre |
Signatura per la
Comunitat i els seus Estats membres del Conveni del Consell d'Europa sobre la protecció
de la fauna europea i dels seus hàbitats naturals. |
| 4 octubre |
Dictamen
consultiu del Tribunal de Justícia sobre els poders comunitaris en matèria d'acords
internacionals, amb especial referència a l'Acord d'estabilització del cautxú natural. |
| 30 octubre |
Kiribati subscriu
el Conveni de Lomé i es converteix en el seu cinquantè Estat (ACP). |
| 31 octubre |
Signatura a Lomé
del II Conveni Àfrica, Carib, Pacífic (ACP) - CEE (Lomé II). |
| 20 novembre |
Aprovació pel
Consell dels resultats de les negociacions comercials multilaterals de l'Acord General
sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). |
| 26-30 novembre |
Aprovació formal
i per consens dels resultats de la Tokyo Round en la reunió anual de les Parts
Contractants de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). |
| 29-30 novembre |
Celebració a
Dublín del Consell Europeu. Discussió dels següents assumptes: convergència econòmica
i pressupostària dels Estats membres, propostes de regulació dels mercats agrícoles i
acords de procediment per a estudiar l'informe del Comitè de savis sobre els
reajustaments dels mecanismes i procediments institucionals. |
| 13 desembre |
Debat en el
Parlament dels resultats de la Tokyo Round i propostes de la Comissió sobre
política comercial. |
| 17 desembre |
Signatura per la
Comunitat dels acords de la Tokyo Round. |
| ANY
1980 |
| 1 gener |
Itàlia assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees |
| 27 febrer |
Saint Vincent i
les Grenadines es converteix en el 59º Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el
Pacífic) a l'adherir-se al II Conveni de Lomé. |
| 7-8 març |
Signatura de
l'Acord de cooperació entre la Comunitat Europea i l'ASEAN (Associació de Nacions de
l'Àsia Sudoriental). |
| 2 abril |
Se signa un Acord
de cooperació entre la Comunitat Europea i Iugoslàvia. |
| 27-28 abril |
Es reuneix a
Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. Es debaten els problemes relatius
a la convergència i la contribució britànica al pressupost de la comunitat. |
| 9 maig |
Trentè
aniversari de la declaració de Schuman. |
| 30 maig |
El Consell
aconsegueix un acord de compromís per a la contribució del Regne Unit al pressupost
comunitari. |
| 12-13 juny |
Es reuneix a
Venècia (Itàlia), el Consell Europeu. Es fan públiques quatre declaracions sobre Orient
Mitjà, el diàleg euro-àrab, el Líban i Afganistan. |
| 1 juliol |
Luxemburg
assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
25 agost al
15 setembre |
Desena sessió
extraordinària de l'Assemblea General de les Nacions Unides, dedicada al desenvolupament. |
| 16 setembre |
Sessió inaugural
de la 35ena sessió ordinària de l'Assemblea General de les Nacions Unides. |
| 18 setembre |
Se signa l'Acord
marc de cooperació entre la Comunitat i Brasil. |
| 1 octubre |
Entra en vigor
l'Acord entre la Comunitat Europea i l'Associació de Nacions de l'Àsia Sudoriental
(ASEAN). |
| 29-30 octubre |
Thomas
Roseingrave és elegit President del Comitè Econòmic i Social. |
| 4 novembre |
Zimbabwe es
converteix en el 60è Estat ACP (estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se
al II Conveni de Lomé. |
| 11 novembre |
Comença a
Madrid, la Conferència sobre la Seguretat i la Cooperació a Europa. |
| 12-13 novembre |
Es reprèn a
Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el diàleg euro-àrab a nivell polític. |
| 1-2 desembre |
Es reuneix a
Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. S'adopten decisions sobre les
ajudes que es concediran a Itàlia per a la reconstrucció després del terratrèmol,
sobre les relacions Est-Oest, sobre Orient Mitjà i sobre les ajudes que es concediran a
Polònia. |
| ANY
1981 |
| 1 gener |
Els Països
Baixos assumeixen la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Grècia es
converteix en el 10è membre de la Comunitat Europea. |
| 20 gener |
La nova Comissió
entra en funcionament, sota la presidència de M. Thorn. |
| 12 març |
El Parlament
adopta el seu nou Reglament amb vista a millorar el seu funcionament intern i la
consideració de les seves opinions i esmenes. |
| 18 març |
La República de
Vanuatu es converteix en el 61è Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a
l'adherir-se al II Conveni de Lomé. |
| 23-24 març |
Es reuneix a
Maastrich (Països Baixos), el Consell Europeu. Es debaten principalment les perspectives
econòmiques i socials. |
| 30 març |
El Consell
decideix augmentar el nombre de jutges i el nombre d'advocats-generals del Tribunal de
Justícia europeu, que passarà a estar integrat per 11 jutges i 5 advocats-generals. |
| 26 abril |
Se celebren
eleccions presidencials a França. |
| 26 maig |
Se celebren
eleccions legislatives als Països Baixos . |
| 7 i 21 juny |
Se celebren
eleccions legislatives a França. |
| 11 juny |
Se celebren
eleccions legislatives a Irlanda. |
| 23 juny |
Signatura d'un
Acord per a la cooperació comercial i econòmica entre la Comunitat Europea i l'Índia. |
| 29-30 juny |
Es reuneix a
Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. Es debaten principalment les
perspectives econòmiques i socials i les relacions entre la Comunitat, els Estats Units
d'Amèrica i Japó. |
| 1 juliol |
El Regne Unit
assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 19-21 juliol |
Se celebra a
Ottawa (Canadà), una cimera econòmica occidental. |
| 1-14 setembre |
Se celebra a
París, la Conferència de les Nacions Unides sobre els països menys avançats. |
| 18 octubre |
Se celebren
eleccions legislatives a Grècia. Simultàniament, els grecs elegeixen als seus diputats
al Parlament Europeu.
Pierre Lelong és elegit President del Tribunal de Comptes. |
| 22-23 octubre |
Se celebra a
Cancún (Mèxic), una cimera Nord-Sud. Es reconeix la urgència d'aconseguir un consens
sobre les negociacions globals de les Nacions Unides. |
| 7 novembre |
França i la
República Federal d'Alemanya presenten el Pla Genscher-Colombo, un projecte
d'"Acta Europea" per a millorar els mecanismes institucionals. |
| 8 novembre |
Se celebren
eleccions legislatives a Bèlgica. |
| 26-27 novembre |
Es reuneix a
Londres, el Consell Europeu. Els seus debats se centren en les comunicacions realitzades
per la Comissió. |
| 8 desembre |
Se celebren
eleccions legislatives a Dinamarca. |
| ANY
1982 |
| 1 gener |
Bèlgica assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 19 gener |
Pieter Dankert
és elegit President del Parlament Europeu. |
| 18 febrer |
Se celebren
eleccions legislatives a Irlanda. |
| 23 febrer |
En un referèndum
consultiu, Grenlàndia, que s'havia convertit en membre de la Comunitat Europea com a part
de Dinamarca, opta per retirar-se de la Comunitat. |
| 5 març |
Belize es
converteix en el 62è Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a l'adherir-se
al II Conveni de Lomé. |
| 25 març |
25è aniversari
de la signatura del Tractat de Roma. |
| 29-30 març |
Es reuneix a
Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. |
| 30 maig |
Espanya es
converteix en el 16è membre de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). |
| 4-6 juny |
Se celebra a
Versalles (França), una cimera econòmica occidental. |
| 28-29 juny |
Es reuneix a
Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. |
| 1 juliol |
Dinamarca
assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 30 juliol |
Antigua i Barbuda
es converteix en el 63è Estat ACP (països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic) a
l'adherir-se al II Conveni de Lomé. |
| 8 setembre |
Se celebren
eleccions legislatives als Països Baixos. |
| 15 setembre |
El Parlament
celebra el 30è aniversari de la primera reunió de l'Assemblea de la Comunitat
Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). |
| 1 octubre |
Entra en vigor
l'Acord marc de cooperació entre la Comunitat i Brasil. |
| 28 octubre |
Se celebren
eleccions legislatives a Espanya. |
| 24 novembre |
Se celebren
eleccions legislatives a Irlanda. |
| 3-4 desembre |
Es reuneix a
Copenhaguen (Dinamarca), el Consell Europeu. S'estableixen alguns objectius prioritaris en
els àmbits econòmic i social i es confirma el seu compromís polític en favor de
l'ampliació. |
ANY
1983
Any europeu de les petites i mitjanes empreses i de
l'artesania |
| 1 gener |
Alemanya assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 7 febrer |
La Comissió
envia al Consell un Llibre Verd sobre el finançament futur de la Comunitat. |
| 10 febrer |
El Tribunal de
Justícia europeu rebutja la demanda presentada pel govern luxemburguès destinada a
anul·lar la resolució del Parlament relativa al seu lloc de treball. |
| 6 març |
Se celebren
eleccions legislatives a la República Federal d'Alemanya. |
| 21-22 març |
Es reuneix a
Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. Es confirmen els objectius prioritaris
establerts en el Consell Europeu de Copenhaguen de 1982, a saber: els objectius
prioritaris establerts per als àmbits econòmic i social i el seu compromís polític en
favor de l'ampliació. |
| 27-28 abril |
Se celebra a
Brussel·les (Bèlgica), una sessió especial del Parlament Europeu dedicada al problema
de l'atur. |
| 28-31 maig |
Se celebra en
Williamsburg (EUA), una cimera econòmica occidental. Es presenta una declaració sobre la
reactivació econòmica i un informe que defineix els temes que tractaran els Ministres
d'Hisenda en futures consultes i s'aborda l'enfortiment de la cooperació monetària per
al creixement i l'estabilitat |
| 3 juny |
Primera reunió
conjunta dels Ministres d'Ocupació i Assumptes Socials i dels Ministres d'Educació. |
| 9 juny |
Se celebren
eleccions legislatives al Regne Unit. |
| 17-19 juny |
Es reuneix a
Stuttgart (Alemanya), el Consell Europeu. Els Caps d'Estat i de Govern i els Ministres
d'Afers Exteriors signen una Declaració Solemne sobre la Unió Europea. |
| 20 juny |
El Tribunal
de Comptes envia al Consell un informe sobre l'anàlisi global dels sistemes de
gestió comunitària. |
| 26 juny |
Se celebren a
Itàlia eleccions legislatives. |
| 28 juny |
Se celebra a
Brussel·les (Bèlgica), la cerimònia d'obertura al públic dels arxius històrics de
l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). |
| 1 juliol |
Grècia assumeix,
per primera vegada, la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 25 juliol |
El Consell adopta
una resolució sobre els programes marc per a les activitats comunitàries
d'investigació, desenvolupament i demostració, així com el Primer programa marc per al
període de 1984-87. |
| 14 setembre |
El diputat
europeu Altiero Spinelli presenta al Parlament Europeu un Projecte de Tractat per a la Fundació
de la Unió Europea . |
| 19 setembre |
El Consell i els
Ministres d'Educació adopten una resolució sobre les mesures relatives a la introducció
de les noves tecnologies de la informació en l'educació. |
| 4-6 desembre |
Es reuneix a
Atenes (Grècia), el Consell Europeu. Es presenten diverses propostes sobre el
finançament futur de la Comissió, els desequilibris pressupostaris, l'adaptació de la
política agrícola comuna (PAC), l'enfortiment dels Fons Estructurals i el
desenvolupament de les noves polítiques comunitàries. |
| 14 desembre |
El Consell
aconsegueix un acord global sobre la política pesquera comuna. |
| 17 desembre |
Se signa a
Cartagena (Colòmbia), un Acord de cooperació econòmica entre la Comunitat i els països
del Pacte Andí. |
| ANY
1984 |
| 1 gener |
França assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 10 gener |
Se celebren a
Dinamarca eleccions legislatives |
| 14 febrer |
El Parlament
Europeu aprova per àmplia majoria el Projecte de Tractat per a la Fundació de la
Unió Europea (projecte Spinelli). |
| 28 febrer |
El Consell adopta
una decisió sobre el programa estratègic europeu d'investigació i desenvolupament en
l'àmbit de les tecnologies de la informació (Esprit). |
| 12 març |
El Consell signa
un acord sobre les futures relacions de Grenlàndia i la Comunitat. |
| 19-20 març |
Es reuneix a
Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. S'aconsegueixen acords en una sèrie
d'àmbits, si bé la major part no arriben al consens final a causa dels desacords sobre
el càlcul i l'import de la compensació que s'ha de concedir al Regne Unit per a reduir
la seva contribució al pressupost comunitari. |
| 9 abril |
Inauguració a
Culham (Regne Unit), del Joint European Torus (JET), en l'àmbit de la
investigació sobre l'ús per a fins pacífiques de l'energia atòmica. |
| 7 juny |
El Consell i els
representants dels Governs dels Estats membres adopten una resolució sobre la reducció
dels controls fronterers sobre les persones. |
| 7-9 juny |
Se celebra a
Londres, una cimera econòmica europea. Els set Caps d'Estat o de Govern i els
representants de la Comunitat presenten una declaració sobre les mesures que s'han
d'adoptar per a consolidar la reactivació econòmica perceptible. |
| 14 i 17 juny |
Se celebren les
segones eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe. |
| 17 juny |
Se celebren a
Luxemburg eleccions legislatives. |
| 19 juny |
El Consell adopta
un Reglament sobre la reforma del Fons Regional. |
| 25-26 juny |
Es reuneix en
Fontainebleau (França), el Consell Europeu. Els Deu aconsegueixen un acord sobre l'import
de la compensació que es concedirà al Regne Unit per a reduir la seva contribució al
pressupost comunitari. |
| 28 juny |
La Comissió
envia al Consell un Llibre Verd sobre el desenvolupament del mercat comú per als
serveis i equips de telecomunicacions. |
| 1 juliol |
Irlanda assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 13 juliol |
Se signa a
Saarbrucken (Alemanya), l'Acord francoalemany sobre l'abolició gradual dels controls
fronterers. |
| 24 juliol |
Pierre Pflimlin
és elegit President del Parlament Europeu. |
| 26 setembre |
Xina i la
Comunitat signen un Acord de cooperació comercial i econòmica. |
| 9 octubre |
Se signa a
Brussel·les un Acord de cooperació entre la Comunitat i la República de l'Iemen. |
| 18 octubre |
Marcel Mart és
elegit President del Tribunal de Comptes |
| 8 novembre |
El Consell
decideix accelerar la reducció dels aranzels prevista per les negociacions comercials
multilaterals (Ronda Tòquio). |
| 14 novembre |
Per primera
vegada, el Parlament Europeu no aprova la gestió de la Comissió del pressupost
comunitari de 1982. |
| 3-4 desembre |
Es reuneix a
Dublín (Irlanda), el Consell Europeu. Es decideix reforçar el Sistema Monetari
Europeu (SME) i atorgar a l'ecu un paper més important. |
| 8 desembre |
Els deu Estats
membres de la Comunitat i els seus 65 socis dels països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic
(ACP) signen a Lomé (Togo), el Tercer Conveni ACP-EEC. |
ANY 1985
Any europeu de la música |
| 1 gener |
Itàlia assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Els primers passaports europeus
s'expedeixen en la majoria dels Estats membres. |
| 7 gener |
Entra en funcions
la nova Comissió presidida pel francès Jacques Delors. |
| 1 febrer |
Grenlàndia
abandona la Comunitat però roman associada a ella com a territori d'ultramar. |
| 13 febrer |
Sentència de
l'assumpte Gravier. El Tribunal de Justícia aplica el principi de no-discriminació
per nacionalitat a un estudiant francès, a qui no pot imposar-se-li el pagament d'una
matrícula més elevada que els estudiants belgues per a estudiar a Bèlgica disseny de
còmics. |
| 29-30 març |
Es reuneix a
Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. S'accepta l'adhesió d'Espanya i Portugal a
les Comunitats i s'arriba a un acord sobre els Programes Integrats Mediterranis (PIM),
segons la proposta de la Comissió. |
| 7 maig |
Se celebra a Bonn
(Alemanya), la 11ena cimera econòmica occidental. La Comissió presenta una declaració
política en ocasió del 40è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i una
declaració econòmica sobre el creixement sostenible i l'ocupació. |
| 22 maig |
El Tribunal de
Justícia dictamina en el recurs per omissió presentat pel Parlament Europeu contra el
Consell Europeu sobre la política comuna de transport. |
| 2 juny |
Se celebren a
Grècia eleccions legislatives. |
| 10 juny |
El Comitè de
Governadors dels bancs centrals dels Estats membres adopta mesures destinades a reforçar
el Sistema Monetari Europeu (SME). |
| 12 juny |
Signatura dels
Tractats d'Adhesió d'Espanya i Portugal. |
| 14 juny |
La Comissió
presenta al Consell un Llibre Blanc titulat "La consecució del mercat
interior".
Se signa a Schengen (Luxemburg), l'Acord de Schengen sobre l'eliminació de
controls fronterers entre Bèlgica, Alemanya, França, Luxemburg i els Països Baixos. |
| 20 juny |
El Comitè ad hoc
"Europa dels ciutadans" presenta el seu informe definitiu al Consell. |
| 25 juny |
Se celebren a
Itàlia eleccions presidencials. |
| 28-29 juny |
Es reuneix a
Milà (Itàlia), el Consell Europeu. Els Caps de Govern aproven el Llibre Blanc
de la Comissió sobre el mercat interior i decideixen organitzar una Conferència
Intergovernamental per a estudiar una reforma institucional. |
| 1 juliol |
Luxemburg
assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 20 juliol |
Els Ministres i
Governadors dels Bancs Centrals dels Estats membres ajusten els tipus de canvi centrals
dintre del Sistema Monetari Europeu (SME). |
| 22 juliol |
El Consell aprova
la convocatòria d'una Conferència dels representants dels Governs dels Estats membres
per a presentar esmenes al Tractat de la Comunitat Econòmica Europea i preparar una
política exterior i de seguretat comuna. |
| 23 juliol |
La Comissió
envia al Consell un Llibre Verd sobre les perspectives de la política agrícola
comuna. |
| 9 setembre |
Se celebra la
primera reunió de la Conferència Intergovernamental amb la presència dels Ministres
d'Afers Exteriors dels Deu i d'Espanya i Portugal. |
| 13 octubre |
Se celebren a
Bèlgica eleccions legislatives. |
| 12 novembre |
Se signa un Acord
de cooperació entre la Comunitat Econòmica Europea i els països signants del Tractat
General d'Integració Econòmica Centreamericana i Panamà. |
| 28 novembre |
El Comitè
Econòmic i Social adopta un dictamen sobre la consecució del mercat interior
("La consecució del mercat interior" - Llibre Blanc de la Comissió). |
| 1-2 desembre |
Es reuneix a
Luxemburg (Gran Ducat de Luxemburg), el Consell Europeu. Els Deu acorden modificar el
Tractat de Roma i revitalitzar el procés de la unificació europea mitjançant
l'elaboració d'una Acta Única Europea. |
ANY
1986
Any europeu de seguretat en la carretera |
| 1 gener |
Els Països
Baixos assumeixen la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Adhesió
d'Espanya i Portugal a les Comunitats Europees. |
26 gener i
16 febrer |
Se celebren a
Portugal eleccions presidencials. |
| 17 i 28 febrer |
Se signa a
Luxemburg i L'Haia l'Acta Única Europea per la qual es modifica el Tractat
de Roma. |
| 26 febrer |
Sentència de
l'assumpte Marshall. El Tribunal de Justícia determina el principi d'igualtat de
tracte entre homes i dones, fins i tot en matèria d'acomiadaments. |
| 16 març |
Se celebren a
França eleccions legislatives. |
| 30 abril |
Sentència de
l'assumpte Nouvelles Frontières. El Tribunal de Justícia decreta que les normes
dels Tractats, incloses les normes en matèria de competitivitat, són aplicables en
l'àmbit del transport aeri. |
| 1 maig |
Entra en vigor el
Tercer Conveni ACP (països de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic)-Comunitat
Econòmica Europea, signat a Lomé (Togo), el 8 de desembre de 1984. |
| 4-6 maig |
Se celebra a
Tòquio (Japó), una cimera econòmica occidental. |
| 21 maig |
Se celebren als
Països Baixos eleccions legislatives. |
| 29 maig |
La bandera
europea, adoptada per les institucions comunitàries, s'hissa per primera vegada davant
l'edifici Berlaymont, als sons de l'himne d'Europa. |
| 11 juny |
El Parlament, el
Consell i la Comissió signen una declaració conjunta contra el racisme i la xenofòbia. |
| 22 juny |
Se celebren a
Espanya eleccions legislatives. |
| 26-27 juny |
Es reuneix a
L'Haia (Països Baixos), el Consell Europeu. |
| 1 juliol |
El Regne Unit
assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 15-20 setembre |
A Punta de l'Est
(Uruguai), els Ministres de noranta-dos països acorden celebrar una nova ronda de
negociacions multilaterals (Ronda Uruguai). |
| 5-6 desembre |
Es reuneix a
Londres, el Consell Europeu. S'examina amb deteniment la lluita contra el terrorisme, la
immigració clandestina i el tràfic de drogues. |
ANY 1987
Any europeu del medi ambient |
| 1 gener |
Bèlgica assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 20 gener |
Lord Henry Plumb
és elegit President del Parlament Europeu. |
| 25 gener |
Se celebren a la
República Federal d'Alemanya eleccions legislatives. |
| 17 febrer |
Se celebren a
Irlanda eleccions legislatives. |
| 25 març |
Té lloc a Roma,
una celebració oficial en commemoració del 30è aniversari de la signatura dels Tractats
de Roma. |
| 14 abril |
El Govern turc
sol·licita oficialment l'adhesió a les Comunitats Europees. |
| 13 maig |
El Banc d'Espanya
signa un acord per a entrar en el Sistema Monetari Europeu (SME). |
| 26 maig |
Després dels
resultats del referèndum sobre la ratificació de l'Acta Única Europea celebrat
a Irlanda, es modifica la Constitució irlandesa per a permetre a Irlanda ratificar l'Acta
Única i dipositar els instruments de ratificació. |
| 8-10 juny |
Se celebra a
Venècia (Itàlia), una cimera econòmica europea. |
| 10 juny |
Se celebren a
Espanya eleccions europees. |
| 11 juny |
Se celebren al
Regne Unit eleccions legislatives. |
| 14 juny |
Se celebren a
Itàlia eleccions legislatives. |
| 29-30 juny |
Es reuneix a
Brussel·les (Bèlgica), el Consell Europeu. Examina els diversos aspectes de la
comunicació sobre l'Acta Única. |
| 1 juliol |
Dinamarca
assumeix la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor l'Acta
Única Europea. |
| 19 juliol |
Se celebren a
Portugal eleccions europees i legislatives. |
| 20 juliol |
El Consell
modifica les seves normes internes quant a l'engegada del procediment de votació. A més
per pròpia iniciativa, el President del Consell pot iniciar un procediment de votació a
petició d'un membre del Consell o de la Comissió, sempre que la majoria dels membres del
Consell estiguin d'acord. |
| 8 setembre |
Se celebren a
Dinamarca eleccions legislatives. |
| 12 setembre |
Els Ministres
d'Economia i Hisenda adopten determinades mesures per a reforçar el Sistema Monetari
Europeu (SME). |
| 28 setembre |
El Consell adopta
el programa marc d'investigació i desenvolupament tecnològic per a 1987-1991. |
| 10 novembre |
El Banc de
Portugal signa un acord per a entrar en el Sistema Monetari Europeu (SME). |
| 4-5 desembre |
Es reuneix a
Copenhaguen (Dinamarca), el Consell Europeu. Decideix prosseguir al febrer de 1988 amb
l'examen dels diversos aspectes del pla per a l'entrada en vigor de l'Acta Única. |
| 13 desembre |
Se celebren a
Bèlgica eleccions legislatives. |
ANY 1988
Any europeu Jean Monnet
Any europeu del cinema i la televisió |
| 1 gener |
Alemanya assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 2 febrer |
Se celebra a
Brussel·les (Bèlgica), una reunió ministerial entre la Comunitat, els seus Estats
membres i els Estats de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) per a tractar del
mercat interior. |
| 11-13 febrer |
Es reuneix a
Brussel·les el Consell Europeu. S'arriba a un acord sobre totes les conclusions relatives
a l'objectiu "L'Acta Única: una nova frontera per a Europa". |
| 29 març |
La Comissió
publica els resultats de "Europa 1992 - El repte global", un estudi realitzat a
instàncies seves per un grup d'experts independents per a avaluar els avantatges del
mercat únic. |
24 abril i
8 maig |
Se celebren a
França eleccions presidencials. |
| 10 maig |
Se celebren a
Dinamarca eleccions legislatives. |
| 5 i 12 juny |
Se celebren a
França eleccions legislatives. |
| 14 juny |
La Comissió
presenta davant el Consell Europeu un Llibre Verd titulat "Els drets d'autor
i el desafiament de la tecnologia - Aspectes dels drets d'autor que exigeixen una
actuació immediata". |
| 15 juny |
Se signa un Acord
de cooperació entre la Comunitat i els membres del Consell de Cooperació per als Estats
àrabs del Golf; es publica una declaració política conjunta. |
| 19-21 juny |
Se celebra en
Toronto (Canadà), una cimera econòmica occidental. |
| 25 juny |
Se signa una
declaració conjunta per la qual s'estableixen les relacions oficials entre la Comunitat i
el Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM). |
| 27-28 juny |
Es reuneix a
Hannover (Alemanya), el Consell Europeu. Es posa en relleu la importància dels aspectes
socials de l'avanç cap als objectius de 1992, s'expressa inquietud davant els perills que
amenacen al medi ambient i es designa un comitè com a guia cap a la unió monetària;
així mateix, s'acorda renovar el mandat de Jacques Delors com a President de la
Comissió. |
| 1 juliol |
Grècia assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. Entra en vigor l'Acord
Interinstitucional sobre disciplina pressupostària i millora del procediment
pressupostari aprovat al juny . |
| 26 setembre |
Se signa a
Brussel·les un Acord de comerç i cooperació econòmica entre la Comunitat i Hongria. El
Consell Europeu adopta una declaració relativa a la llei nord-americana sobre comerç i
competitivitat (la "Trade Act") i expressa la seva preocupació pel
potencial proteccionista de la mateixa. |
| 7 octubre |
La Comunitat
ratifica la Convenció de Viena per a la Protecció de la Capa d'Ozó. |
| 12-13 octubre |
Obertura de les
negociacions per a la renovació del Conveni ACP (països d'Àfrica, el Carib i el
Pacífic)- Comunitat Econòmica Europea. |
| 24 octubre |
El Consell
Europeu adopta una decisió per la qual es crea un Tribunal de Primera Instància de les
Comunitats Europees. |
| 2-3 desembre |
Es reuneix en
Rodas (Grècia), el Consell Europeu. Es passa revista al progrés realitzat cap a
l'objectiu de 1992, posant en relleu la significació del treball sobre la protecció del
medi ambient i la importància de desenvolupar la capacitat audiovisual d'Europa. |
ANY 1989
Any europeu d'informació contra el càncer |
1 gener |
Espanya assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 2 febrer |
Sentència de
l'assumpte Cowan. El Tribunal de Justícia dictamina sobre el principi de la
no-discriminació basada en la nacionalitat. Concedeix a un turista britànic que va ser
atacat en el metro de París les mateixes prestacions d'indemnització que s'haguessin
concedit a un ciutadà francès. |
| 13 març |
Desè aniversari
del Sistema Monetari Europeu (SME). |
| 5-6 abril |
Fi de la revisió
a mitjà termini de la Ronda Uruguai i adopció de nous marcs de negociació. |
| 12 abril |
El Comitè Delors
presenta l'informe sobre la Unión Econòmica i Monetària. El Parlament adopta
la Declaració de Drets i Llibertats Fonamentals. |
| 15 juny |
Se celebren a
Irlanda eleccions generals. |
| 15-18 juny |
Se celebren per
tercera vegada eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe. |
| 18 juny |
Se celebren a
Grècia eleccions generals. Se celebren a Luxemburg eleccions generals. |
| 19 juny |
La pesseta
espanyola entra en el mecanisme de tipus de canvi del Sistema Monetari Europeu (SME);
s'ajusta la composició de l'ecu després de la inclusió de la pesseta espanyola i de
l'escut portuguès. |
| 26-27 juny |
Es reuneix a
Madrid, el Consell Europeu. S'adopten conclusions sobre la Unió Econòmica i
Monetària, es posa l'accent en la necessitat de l'equilibri que s'ha d'aconseguir
entre els aspectes socials i econòmics del mercat únic i es confirma el caràcter
prioritari dels temes de medi ambient. En virtut dels procediments de cooperació
política, també adopta dues declaracions fonamentals sobre la situació a l'Orient
Mitjà i a la Xina. |
| 1 juliol |
França assumeix
la presidència del Consell de les Comunitats Europees. |
| 14-16 juliol |
Se celebra a
París, una cimera econòmica occidental. Aquesta demana a la Comissió que coordini les
mesures necessàries per a col·laborar en la reestructuració econòmica a Polònia i
Hongria. |
| 17 juliol |
Àustria
sol·licita oficialment l'adhesió a la Comunitat Europea. |
| 6 setembre |
Se celebren als
Països Baixos eleccions generals. |
| 19 setembre |
Se signa a
Varsòvia (Polònia), l'Acord de comerç i de cooperació econòmica i comercial entre la
Comunitat i Polònia. |
| 2 octubre |
Se celebra a
París, una conferència audiovisual, que conclou amb una declaració conjunta signada per
26 països europeus i la Comissió sobre l'establiment de "Eureka Audiovisual"
per a incrementar la productivitat i competitivitat del sector audiovisual europeu
mitjançant una cooperació més estreta. |
| 29 octubre |
Se celebren a
Espanya eleccions legislatives. |
| 5 novembre |
Se celebren a
Grècia eleccions legislatives. |
| 9 novembre |
Cau el Mur de
Berlín. La República Democràtica Alemanya obre les seves fronteres. |
| 8-9 desembre |
Es reuneix a
Estrasburg (França), el Consell Europeu. Decideix convocar una Conferència
Intergovernamental abans de 1990 a fi d'elaborar esmenes al Tractat per a les fases finals
de la Unió Econòmica i Monetària. Els Caps d'Estat i de Govern d'11 Estats
membres adopten la Carta Comunitària dels Drets Socials Fonamentals dels Treballadors.
|
| 15 desembre |
Se signa a Lomé
(Togo), el nou Conveni entre els Estats d'Àfrica, del Carib i del Pacífic (ACP) i la
Comunitat Econòmica Europea entre els dotze | |
