"Maiestas Mariae "

Seguint la tradició bizantina, les verges romàniques es representen com a tron vivent de Déu.

Les escultures són completament simètriques i frontals, on el hieratisme del romànic es manifesta amb claredat. Sovint s’utilitzen dos blocs de fusta, un per a Maria i un altre per al nen. Els rostres són solemnes i seriosos.

Maria sosté el nen a la falda, sense cap contacte ni comunicació: els seus braços es col·loquen en angle recte, separats del cos del nen. A vegades, la mà dreta de la Verge sosté la poma del paradíso un altre fruit. Jesús es representa també frontalment, amb la seva mà dreta beneint i l’esquerre amb els evangelis o amb una bola en representació del món. No hi ha res que permeti suposar una relació matern-filial entre ambdós, ja que el que es persegueix és la representació serena i profunda de la seva divinitat.

 

 

Santa Maria d'Escalada - s. XII Santa Maria de Tall

A mesura que avança el segle XII i s’inicia el XIII,la proximitat de la nova concepció que suposa el gòtic fa que les representacions de la Verge i el Nen evolucionin de manera naturalista. La fèrria simetria es trenca i la figura del Nen es desplaça: ara es representa assegut sobre el genoll esquerre de la seva mare i ja no en posició frontal. Els trets dels rostres d’ambdós es fan més suaus i somrients. Jesús recupera el seu caràcter infantil i Maria pren contacte amb el cos del seu fill en senyal d’afecte i protecció.

Mare de Du de Nria
Virgen sedente con nio - Escuela castellana - s.XII
Els monjos del Císter seran els que més contribuiran a la difusió del culte de Maria a l’occident europeu. Aquesta difusió del culte marià produirà una transformació en la iconografia, que evoluciona cap a una més gran humanització. Així, ja es representa Maria nodrint el seu fill amb la llet.