Es creu que la
fundació de l'ermita primitiva prové de l'any 1500, com
diu el doctor Ramon Sabater. A l'any 1520 ja s'hi celebrava missa. A
l'exterior de l'ermita a mà esquerra s'aixeca el campanar, que
fa uns 80 pams poc més o menys, hi ha dues campanes la
més grossa pesa 250 kg i és de l'any 1778, i la
més petita pesa 150 kg a la qual li posaren el nom de Teresa.
L'ermita té dimensions de temple. És d'una sola nau molt espaiosa. Té un bonic cor al qual s'hi puja per una escala de cargol, amb 18 esglaons de pedra picada i després fins al campanar hi ha 25 esglaons més. Al cor hi ha un proporcionat rossetó que dóna força llum al recinte. La sagristia és una peça quadrillonga. Dins l'ermita hi ha 5 altars, dos per banda i el major, que és de l'any 1860 i és de l'estil neoclàssic, al mig hi ha les imatges dels sants Cosme i Damià.
L'ermita actual es conserva bastant bé, per arribar-hi s'ha
de passar per un pont. Quan ets a l'altre costat hi ha el passeig de
St Cosme, i ja es veu l'ermita que avui els pins sembla que la
tinguin dins d'un bosc. Arribant al porxo, el més antic de
l'ermita, damunt de la porta hi ha els dos Sants pintats. El campanar
i el cor es conserven igual com eren al 1936, menys les campanes que
ara nomès n'hi ha una. Aquesta és avui la nostra
ermita, on es guarda el tresor més estimat per tots els
habitants de la Vila "ELS NOSTRES PATRONS".
Els Patrons de l'Albi són Sant Cosme i
Sant Damià. Sant Cosme i Sant Damià eren dos germans
bessons nascuts a Egea (ciutat de Cilícia). Eren barons i es
dedicaven a la medicina; guarien homes, dones, i animals (sense
cobrar mai res). Un cònsul, en temps de l'emperador
Dioclecià, anomenat Lícias els volia matar , i
després de molts intents que fracassaren els degollà
juntament amb els seus germans.
Hi ha molts pobles que els tenen com a patrons incluint-hi l'Albi, on feren diverses curances, d'entre les quals n'hem recollit algunes.
1835: Josep Rius de catorze anys, després d'haver quedat
cec i haver intentat tots els remeis possibles per a recuperar la
vista, la seva mare anà a l'Ermita ha resar als Sants
(juntament amb el seu fill). Un dia mentre resaven en Josep
exclamà: "Mare, jo veig l'altar i els Sants". Ja h
avia recuperat
la vista. I guariren molta més gent.
Hi ha moltes anècdotes que ens mostren com els Sants
estimaven els albinencs, però el fet que es considera de
més importància fou quan al 1855 l'epidèmia del
còlera matà a molta gent en ciutats i pobles, entre els
quals si comptaven la ciutat de Lleida i poblacions veïnes
essent la més a prop infectada la de Vinaixa. Essent molt
probable que el còlera arribés a l'Albi, el poble,
determinà de fer pregàries demanant l'auxili del cel
per mediació de sant Cosme i sant Damià. Per la qual
cosa tots els dies al capvespre quan els pagesos plegaven del camp,
tot el poble es reunia a l'ermita dels Sants Patrons, resaven nou
parenostres i es cantaven els goigs durant els quals s'arreplegaven
almoines per cobrir els gastos. El resultat fou que a l'Albi no hi
hagué ni una sola víctima del còlera. En record
d'aquesta protecció, cada any se celebra "La
Novena".
Aquesta festa en honor del Santíssim Sagrament data de l'any 1539 quant el pare Stella va fundar-la a l'Església de Santa Maria supra Minerva (situada a la plaça de la Minerva de Roma) i construïda damunt un temple dedicat a la deessa romana Minerva. Els estatuts foren aprovats pel papa Pau III en la Butlla "Dominus noster Jesus Christus" després s'establí per tot el món catòlic, introduint-se en els països catalans en el segle XVII, a la nostra Vila el 23-4-1677 com es pot veure encara en la butlla que hi ha a la nostra església parroquial, signada pel papa Inocenci XI.
El més significatiu d'aquesta festa i de la seva confraria són els estatuts, els quals a més d'especificar els deures i obligacions dels confrares, estaven plens d'amor a Crist i als germans. Els resumim una mica. En primer lloc tenien cura de tot el que s'havia de fer el Dijous Sant, la festa de Corpus i la seva octava, celebrar Missa solemne, exposició i processó tots els tercers diumenges de cada mes, i en especial el tercer diumenge d'agost, perquè aquest dia va ésser la primera vegada que es celebrà, com consta en el llibre de la confraria que diu: "Al vint de Agost de 1679 dia de St. Bernat tercera dominica de dit mes d'Agost fou lo primer dia se Comenssa la festa de la Minerva en la Vila del Albi sent indigne Rector Jaume Marti pvre. natural del lloc de fores Arquebisbat de Tarragona. Noto que lo Joseph Galçaran de Cartalla Castida Erilí Cardona ÿ Fons Baro de la vila feu venir Lo Bollado de la Cofraria a son gasto". Havien de fer pregària, mortificació, sacrifici i al menys un quart d'hora d'oració tots els dies al llevar-se. Havien d'obeir al Sr. Rector, al Vicari i als majorals, principalment en tot el referent a la confraria. Havien d'oblidar odis i rancors i que d'ells es pugui dir: "Congregavit nos in unum Christi amor". (L'amor de Crist ens ha congregat en la unitat). L'atenció a malalts i moribunds havia d'ésser de pregària per la pau de l'esperit i ajudar-los en totes les coses materials, per exemple si havien de vetllar un malalt, els confrares es tornaven nit i dia. Quan un confrare moria, se li deia una missa a l'altar major de la parròquia i tots havien d'assistir-hi pregant pel difunt. Havien de confessar-se i combregar al menys un cop al mes i cada cinc anys havien de fer una confessió general. El majoral era elegit amb tota llibertat per tots els confrares i l'elegit havia d'acceptar i complir totes les obligacions de la confraria. Havien de saber la Doctrina Cristiana i a les seves cases ningú havia d'ofendre el nom de Déu. Les reunions començaven amb el "Tantumergo Sacramentum ", oració al Santíssim Sagrament i el "Veni Creator Spiritus ". Havien d'assistir el tercer diumenge de cada mes a la missa i processó més ben vestits que els altres diumenges i el dissabte abans havien de tocar les campanes. No es podia fer cap gasto extra sense que ho sapiguessin el Sr. Rector, el Batlle i els jurats. Tots els anys es donaven els comptes de totes les entrades i sortides davant del Sr. Rector, el Batlle i els jurats, els quals havien d'aprovar-los.
Algunes curiositats dels comptes: podem dir que l'any 1679, els confrares havien de pagar quatre sous d'entrada i cada any dos sous; si estava malalt, l'entrada era de vuit sous. També es podia fer el pagament amb civada i blat (el qual era subastat). A partir del segle XX les quotes varen ésser en metàl.lic. L'any 1921 la quota era de cinquanta cèntims (hi havia 133 confrares). L'any 1694 el predicador va cobrar quatre lliures; l'any 1927 el sermó de la festa costà quinze pessetes i una missa per un confrare difunt dues pessetes; l'any 1933 va predicar el P, Casals C.M.F., que va cobrar trenta pessetes, la seva manutenció en va costar set i mitja, el permís per poder predicar tres pessetes, i el campaner va cobrar dues pessetes.
També es deia com s'havia d'acabar la missa el dia de les festes de la confraria, "acabada la missa se ordenarà la professó deixant La Casulla y Maniple i vestint-se la capa pluvial blanca y toballa blanca ". La processó havia de sortir de l'Església pel costat de l'Evangeli i entrar pel de l'Epístola i després es donava la benedicció.
La processó tots els diumenges passava pel carrer del Forn i davant de la plaça (avui carrer Abeurador) i el tercer diumenge d'agost carrer del Forn, carrer mitjà, carrer Major i davant de la plaça. Això era a l'església vella.
L'any 1936 desapareix la confraria de la Minerva. A partir de
l'any 1939 es torna a celebrar la festa i fins l'any 1956 no es torna
a restablir la confraria, inscrivint-se 163 confrares, comprant-se la
bandera actual i essent anomenats Majorals els germans Fermín
i Ramon Miró. Durant els anys 1960-1970 desapareix la
confraria, i amb ella la solemnitat de la festa. Es continuà
celebrant un diumenge de setembre més
senzillament.
A la vora del Riu Set, hi ha una cova d'uns 500 metres quadrats, on s'hi pot arribar per un camí que a partir de l'any 1975 es començà a construir. La cova es creu que és prehistòrica, encara que no hi ha proves que ho justifiquin. Un grup d'especialistes ho estudià i digueren qque havia terra sobreposada. Dintre de la cova tendeix a formar-s'hi estalactites, i la gent que hi passa, se n'enporta algunes de record. Fa uns 16 anys que el poble de l'Albi, el mossèn del poble Rafel Culleré , que en pau descansi, i la gent de les belles arts, volgueren que a l'Albi hi hagués una petita ermita dedicada a la Mare de Déu.
Demanaren a l'amo d'un terreny on hi ha una cova si li semblava bé que la seva cova servís per fer-hi missa... Tinguèn la seva aprovació, l'Albi, ara té una ermita per als patrons i una altra per a la Mare de Déu, on el primer diumenge de setembre de cada any se celebra la festivitat de la Mare de Déu de la cova. A la façana de la cova, hi ha una imatge de la Mare de Déu, feta amb una pedra del castell de l'Albi.