ARBECA
Sobre aquesta ermita en tenim molt poca
informació. És l'unica existent al terme d'Arbeca,
situada sobre un turó a la part de migdia i enfront de la
vila. Dels seus primitius edificis no en resta res i les actuals
runes sembla que són de començaments del segle XVII.
Només hi ha un petit edifici amb una portalada de pedra que
porta la data de 1747, restes d'unes parets en forma de quadrat, la
cisterna i els peus de pedra per posar les creus quan es feia el Via
Crucis per Setmana Santa. Les notícies que tenim de Santa
Caterina són breus: Diu Mn. Sans Capdevila que el 1515 es
pagaren 30 liures a Joan Puig Faraux, mestre lapidari, per haver fet
unes làpides per a l'obra de Santa Caterina. Segons consta la
tradició i ho recullen els goigs del St. Crist, allí es
construí la imatge del St. Crist Crucificat per mans
d'àngels peregrins, en temps del rector Joan Valls, que ho fou
de la vila desde 1655 a 1701.
Es troben algunes dades al llibre del registre parroquial com ara:
-El 9 de setembre de 1702, morí Fra Pere Molins, ermità de Santa Caterina.
-El 30 de setembre de 1711, morí Rafel clurt, ermità i enterrador a l'església de Sta. Caterina. Això recorda que no fa pas massa anys hi havia una casa que en deien "ca l'Ermità".
També afegirem, per acabar, que pel divendres sant s'hi pujava en processó resant el Via Crucis, durant tot el seu trajecte. Recordem el carrer del Calvari, on hi havia unes capelletes de pedra a cada estació amb uns mosaics que eren veritables obres d'art.
La fira que es celebra per Santa Caterina, és una
tradició antiquíssima i la realitat és que seria
la segona fira o retorn de les fires ja que la primera que encetava
el cicle era el primer diumenge després de la Pasqua de
Ressurrecció. La fira s'instaurà l'any 1504 per part de
el rei Ferran I d'Aragó, a petició de Joan Folch,
prohom d'Arbeca.
L'Església
Vella
Poques notícies tenim de l'església
local dels primers temps, només algunes notes escaduseres,
prou reduïdes per no donar-nos una visió de conjunt.
L'església es suposa que seria d'estil gòtic, menuda i
segurament situada al mateix lloc on hi ha l'actual, encara que
aixó no ho podem assegurar, no obstant sabem la data de la
seva consagració, ja que a l'arxiu parroquial es troba la seva
carta de consagració, que segurament per descuit es van deixar
l'any 1922, quan fou traslladada tota la documentació anterior
al 1700 a l'Arquebisbat de Tarragona. La consagració, doncs de
la dita església, que seria la segona de la vila, fou feta el
dia 12 de Juliol de 1456. Amb les poques notícies que ens
dóna dit document, senyalarem només que estava dedicada
a St. Jaume, que el bisbe que la consagrà fou el de Nivona per
abséncia del de Tarragona. En aquell temps era rector de la
parròquia Mn.Lluís de
Jorba.
Aquesta església està situada
damunt mateix de l'església vella. El 10 d'agost de 1606 la
duquesa de Cardona des de Barcelona, en resposta a una demanda desl
jurats d'Arbeca, els concedeix llicència per poder construir
una església nova, ja que al·legaren als jurats:"la
que hay se ha quedado pequeña por el número de vecinos
que tiene la villa ", segurament enderrocaren l'església i
el cementiri, emprant les pedres per la nova, edificada en diferents
etapes. La primera pedra fou posada el 14 de maig de 1612, essent
rector Pau Albereda. No tenim més notícies de dita
construcció, per aquest motiu ignorem els mestres que van dur
a terme l'obra, que molt bé podrien ser els mateixos que duien
a terme les reformes del Castell. Però, un cop acabada la
Guerra dels Segadors i amb l'impuls del nou rector Joan Valls
s'acceleraren les obres, que segurament ja estaven quasi acabades el
1686, data que es indicada a la llinda de la porta.El 8 de novembre
de 1652 es féu una capitulació entre els jurats
d'Arbeca i el mestre Blasi, pintor de Lleida, sobre el retaule de la
Verga Maria, i el 19 de maig de 1693, Lluís Bonifaci de Valls
es comprometé a fer el retaule de St. Isidre. A finals del
segle XVII i a començaments del XVIIl es construeixen les
capelles del santíssim Sagrament i de la Immaculada,
finançades pel mestre Pere Joan Agulló.
L'altar del St.Sepulcre, que junt amb algun retaule barroc eren les peces més importants de l'església, era d'estil renaxentista i fou fet per a la capella del castell, segurament per l'escultor burgalés F. Montermoso i ara donat a la parròquia. Com la majoria d'altars fou destruït per la guerra de 1936, conservant-se algunes restes a l'antic centre d'estudis Arbequins. L'any 1729 fou construït l'orgue que hi havia damunt de l'altar de St. Antoni abans de la Stssma. Trinitat. El 1867 fou restaurat per Jovani Florenzano. Tenia vint registres. El 1784 fou construït el rellotge per Salvador Biscarri de Montblanc a càrrec de l'Ajuntament.
El 1796 es va firmar el contracte per daurar el retaule de la imatge del St. Crist entre Pere Jaume Esquer i Christòfol Puig de Lleida. Dit retaule estava al cambril junt amb la imatge del St.Crist, construït segons diuen els gigs per mans d'àngels a l'época de l'emprenedor rector Mn. Joan Valls (1655-1701).