L'església de Juneda és dedicada a la Transfiguració del Senyor (1740-1747). L'any 1740 començaren a construir l'esglèsia d'estil neoclàsic tardà i renaixentista. La planta de l'edifici és de creu llatina de 24 metres de llarg per 20 metres d'ample amb un enlairat cimbori i gran presbiteri. Consta de 3 naus dividides en 6 pilars, un complet orgue, i el campanar és vuitavat, construït tan aquest com el frontis, de pedra picada; la porta principal està adornada amb dues columnes i un arc; damunt d'aquest hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Salvador i un elegant rosetò. Fou consagrada el 17 de novembre de 1748 per l'il.lustríssim Sr. Gregori Galindo, Bisbe de Lleida amb la major solemnitat. En el daurat de l'altar Major s'hi posaren 90.000 pans d'or llegitim que valien 1.800 lliures i 1.000 pans de plata que valien 90 lliures. Tots els altars els ha construït l'escultor Antón Ochando nascut a Constantí (Tarragona).
Pels dies de precepte - dies normals que es fa missa- hi ha un petit cor. I els dies més assenyalats hi ha La Gran Coral. Antigament, com ja hem dit abans, hi havia un complet orgue que s'ha substituït per un amb pedals. El retaule major el va contractar l'Ajuntament el 31 d'agost de 1763 amb l'escultor Antoni Ochando que residia a Constantí. Aquest retaule havia d'ocupar l'absis de l'Esglèsia, i en contractar s'establí que les semícules havien de quedar cobertes; el retaule excedia al susdit alesir assolint tota l'alçada i la llargària del temple. El preu va estimar-se en 1.800 lliures que havien de pagar-se en diversos terminis de 200 lliures anuals, a mesura que s'anès col·locant, fins al dia de la degollació de Sant Joan de 1766, en què havia de ser acabat, quedant 800 lliures que és pagarien 200 lliures anuals. Aquesta obra es va executar a Constantí i els regidors tingeren cura del seu trasllat a Juneda. El cos principal formava una columnata de planta corbada, donant lloc a una gran fornícula per fora i una galeria o espai lliure al fons d'excel.lent efecte artístic. En els elements arquitectònics és veia la intencio de simplicitat malgrat que el conjunt era d'una gran riquesa.
L'ermita de Sant Jordi està situada al nord del terme municipal de Juneda a la part de Minferri . En l´època dels àrabs hi van construir un tipus de mesquita que servia per defensar-se de la guerra. En acabar l'expulsió dels àrabs un senyor feudal la va reconstruí i la dedicà a Sant Jordi. Aquest senyor la va traspassar a la " cartoxa de Scala Dei (Tarragona) ", quan Mendizabal (1835) va fer el decret - que consistia en que tots les bens de l´església desaparegueren i que els frares cobrarien el que els hi pertanyia - va passar al terme municipal de Puigverd de Lleida. Aquest terme la va abandonar (ermita ) i es va començar a deteriorar.
Fa uns anys, a l´ ermita, es feien romeries que consistia en fer trobades de diferents persones per sant Jordi, però en la actualitat ja no es fan perquè, entre d´altres coses, només queda un pilà; s´hi és pogues excabar es trobarien soterranis de l´antigua ermita.
Al dia 17 de gener, festa de sant Antoni, patró de
la pagesia. Hom feia festa, i s'anava aquest dia a missa i després a
la benedicció dels animals.
Per la candelera,
hom beneïa la candela que s'encenia per tal de desfer els núvol.
L'endemà, festa de sant Blai, es beneïen els aliments, que aquí
és feien servir, a diferència d'altres lloc, per guarir a més
de la gola el mal d'espatlla, el xarrampió i l'escarlatina.
Les pedres que recollien
durant les Campanades de glòria de Dissabte Sant, que només eren
nou.
Tambè les
Caramelles del Diumenge de Resurrecció, que encara s'ha conservat, en
el record dels vells i que s'han pogut recollir.
La Festa Major era el dia que les cases mataven
el gall.PÀGINA PRINCIPAL