Parròquia
de Santa Maria Assumpta i Verge
Sant Antoni ha tingut sempre molta devoció al nostre
poble, essent uns dels patrons. En temps passats es feia una festa major en
el seu honor el dia 17 de gener. En el 1761 hi havia un altar en honor a la
Mare de Déu del Carme que actualment ja no existeix. La Mare de Déu
dels Dolors també era invocada a Puiggròs, sobretot en temps de
necessitats, fent penitència i implorant la seva misericòrdia;
sobretot en temps de sequera li era demanda l'aigua. El dia 3 d'abril de 1799,
la seva imatge fou duta en processó fins a les Borges Blanques per quatre
noies joves tot demanant la pluja. Sant Roc també és molt venerat;
la seva imatge data de l'any 1885 i actualment es troba en el museu diocesà
de Lleida. Fou la única imatge que es salvà de la crema de l'altar
barroc durant la guerra del 36. L'altar del Roser, on va tenir lloc el naixement
de la cofraria del Rosari. L'altar de Sant Joan Baptista ha existia en l'anterior
església de l'any 1715. I finalment l'altar del Sant Crist tot entrant
a l'església.
El dia que van
matar a Jesús els cristians van vetllar tota la nit .La setmana abans
a Puiggròs pengen un cartell a la porta on la gent s'apunta per vetllar-
lo durant tota la nit. Hi pot anar tothom que vulgui amb la condició
que s'estigui callat i que preguin. Qui vol pot encendre una espelma. Durant
tota la nit des de les 12 fins a les 6 del matí es vetlla al crist crucificat.
Un bon dia,arribà un peregrí fins al nostre poble i tota la gent es queixava de no tenir la imatge de Sant Roc. El peregrí preguntà perquè no en tenien una a la qual cosa la gent contestà que no tenien diners perquè passaven per uns anys de molta misèria per culpa de la sequera. El peregrí els digué que no perdessin la confiança. Demanà hostatge per tres dies i s'allotjà en una casa que després anomenaren cal Roc. Demanà als de la casa si li podien portar el menjar a l'habitació i un tronc de fusta, els de la casa li diguren que sí.
Al arribar al tercer
dia quan encara no havia sortit el sol sentiren com el peregrí baixava
les escales i els digué que a dalt teníen el que el que poble
necessitava. Pujaren i trobaren la imatge de San Roc feta d'aquell tronc de
fusta que li havien donat el primer dia. A partir d'aquell moment aquella casa
s'anomenà cal Roc i els primers anys la pocessó sortia d'allí.