CURIOSITATS
El 1968, amb el descobriment d'una estrella de
neutrons, objecte d'una extraordinària densitat, va permetre
començar a canviar a fons de registre teòric. D'aquí a
plantejar-se models teòrics sobre forats negres sols necessitava
un petit pas.
Un forat negre no és més que una estrella, d'una massa
determinada, que havent esgotat el combustible nuclear
s'encongeix fins que tota la seva massa s'aplasti fins una
densitat infinita concentrada en un sol punt, denominat la
singularitat, el qual es converteix en el centre d'un forat
negre. Ni tan sols la llum pot escapar de la seva poderosa
gravetat. Degut a tan alta densitat, per un observador situat en
la part més externa de tal objecte -més enllà de la
superfície del forat, en l'horitzó de successos- el temps es
ralentitza tant que s'arriba a parar el rellotge en aquest
horitzó.
Traspassat aquest horitzó de successos:
¡Les direccions del temps i l'espai s'intercanvien!
En la nostra vida quotidiana tenim llibertat per moure'ns per l'espai de tres dimensions; no en tenim, però, per desplaçar-nos per la quarta -el temps-:inexorablement anem del bressol a la tomba. Dins del forat negre, hi ha un canvi: no hi ha llibertat en el moviment en l'espai -és inevitable el desplaçament cap el colapse en la singularitat; però, pel que fa al temps... s'ha obtingut la capacitat de viatjar a través del temps.
Geomètricament s'ha representat així l'estructura d'un forat negre: el pont d'Einstein-Rosen. Lluny del forat negre, la gravetat és dèbil i per tant la làmina bidimensional és plana; tan bon punt ens apropem al forat, de més alta gravetat, la làmina es va corbant i es transforma en un embut. Ara bé, com interpretar aquesta figura?
Primera possibilitat: els forats negres connecten el nostre univers amb un univers separat i paral·lel. ( primer dibuix)
Segona possibilitat: Ambdues làmines enllaçarien dues parts del mateix univers. ( segon dibuix ). Aquest és el model del que es denomina forat de cuc. De poder passar a través seu, hom podria viatjar a allunyades regions i a distintes èpoques de l'Univers. Aquesta és la via per per viatjar a altres llocs de l'univers, segons Thorne.
Informació extreta de: www.chez.com/tonialb/realitat/relativ2.htm
Descoberta l'era del creixement de galàxies i forats negres
L'Observatori de rajos X Chandra (NASA) ha mostrat
intenses explosions de formació estel·lar en galàxies
molt distants, que al seu torn són fèrtils llocs de
creixement dels majors forats negres de l'Univers. Les
col·lisions galàctiques durant els primers temps deuen
ser causa essencial d'ambdós fenòmens. La combinació de la imatge més profunda en rajos X obtinguda fins al moment amb observacions en òptic i *submilimétrico, ha proporcionat evidències que algunes galàxies adolescents extremadament lluminoses i els seus forats negres centrals van desenvolupar un fenomenal creixement fa més de 10.000 milions d'anys, segons publica Astroenlazador. |
Informació treta de: http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/200504125/