3. EL NOSTRE PROJECTE: D'UNA LLEI PRÒPIA (LA LEC) A UN PROJECTE PROPI (EL DECRET D'AUTONOMIA)

L'escola no transforma la societat, és la societat la que transforma l'escola”

Josep-Maria Terricabras

Una bona planificació, organització i gestió del nostre centre està directament relacionada amb els recursos humans i físics de que disposem. El principi fonamental que hi ha darrera d’aquesta idea és que el centre ha de fer un ús òptim de tots els recursos de que disposa de la millor manera possible per tal d'assegurar un èxit en cadascuna de les àrees de funcionament del centre. Per tal d'assegurar aquesta opció tots els membres de la comunitat escolar necessiten, d'una banda, un lideratge efectiu, i de l’altra,  un entorn en el qual puguin treballar i evolucionar favorablement.

 Per tal de garantir una evolució positiva de l'alumnat, un entorn propici esdevé fonamental. Un entorn que faciliti la transició de la casa a l’escola. Que ajudi a fer realitat els canvis necessaris i desitjables en el comportament i en l'actitud dels estudiants. Un entorn que catalitzi les seves inquietuds, que faci del centre educatiu un instrument d'evolució constant del nostre municipi, en particular; i de la societat, en general. Un entorn, en definitiva, que ens situï com a referent formatiu arreu.

3.1. Qui som? El nostre perfil professional

JORDI CANALDA

Professor de Llengües Estrangeres (especialitats: anglès i alemany) des de 1990. Ha estudiat a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Viena, al Goethe Institut de Dresden.

Ha estat professor-becari Fulbright a Califòrnia, ha treballat a Filadèlfia, a Tokio, i va gaudir d'una Llicència retribuïda a Escòcia per a l’elaboració de materials CLIL. Cap  Seminari

De Llengües Estrangeres

 

LLUIS ILLAS

Llicenciat en Història amb Premi Extraordinari Final de Carrera a la UdG (Universitat de Girona). Becari de doctorat del Ministerio de Ciencia y Educación. Cursos de doctorat amb la qualificació d’excel·lent en el programa Cultura i Societat contemporània en l’Europa mediterrània. Postgrau en Estudis de la Unió Europea amb la qualificació d’excel·lent. Cursos d’especialització a la UB (Universitat de Barcelona), la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i la London School of Economics.  Tutor-Coordinador de 3r ESO

 

TERESA MATAMOROS

Llicenciada en Farmàcia (1988). Màster en Industria Farmacèutica i Parafarmacèutica  (CESIF). Ha treballat a la indústria farmacèutica com a Cap de Control de Qualitat a LITRANS S.A. Tutora-Coordinadora de 2n ESO

 

CARINA TORRES

Llicenciada en filologia espanyola i francesa. Va estudiar a Paris III. Forma part del grup PEL  i actualment treballa com assessora de diferents seminaris i cursos relacionats amb la llengua i les competències bàsiques. Cap Departament de Castellà

 

3.2. Els pilars de la nostra filosofia

3.2.1. L'equitat i l’excel·lència

El mateix punt de partida...una estació d'arribada diferent.

L'equitat en un centre educatiu és un compromís bàsic que la societat fa amb el sistema d'ensenyament públic. Des del nostre punt de vista, l'equitat té una clara raó de ser. Respon a un profund sentit de joc net, de justícia social, de llei natural que ens diu que tots els individus d'una societat tenen el mateix valor i haurien de tenir les mateixes oportunitats a l'hora d'accedir als beneficis d'aquesta societat. En aquesta línia, el nostre centre ha apostat sempre per l'equitat, fins al punt que és precisament l’equitat l’eix pedagògic del nostre centre. I també del nostre projecte. Perquè, què significa, però, “equitat”? “equitat” significa “lliure de biaix o de favor”. Això és el que nosaltres entenem per equitat.  Nosaltres entenem i creiem fermament que l'equitat en educació estableix un concepte de justícia en relació a unes oportunitats educatives i a l'accés a aquestes oportunitats per part de totes les persones.

Tanmateix, aquesta noció d’equitat no es pot extrapolar als resultats. No és raonable pretendre que tots els alumnes, cadascun dels quals té unes necessitats educatives concretes, assoleixin els mateixos objectius amb la mateixa intensitat. El nostre centre, com a centre democràtic, ha d'acceptar i vetllar per l’excel·lència a través d'amplis programes i ha de potenciar les diferències individuals entre els estudiants, que tan enriqueixen la nostra societat.  Perquè des del nostre punt de vista l’excel·lència rau en l’assoliment màxim de les possibilitats individuals de cada estudiant, que ha de tenir l’oportunitat de desplegar el seu potencial al màxim nivell de les seves capacitats. En aquesta línia, proposem la creació de mecanismes que salvaguardin, encoratgin i assegurin que els alumnes virtuosos, talentosos i d'alta capacitat aprenguin tant com necessiten fer-ho. En definitiva, apostem per un model de centre que aconsegueixi que cada estudiant se senti ben atès i valorat i pugui, així, arribar a la seva estació. Perquè l’ igualitarisme ben entès no suposa que tothom arribi al mateix lloc, sinó que hom pugui partir del mateix punt.

3.2.2.  El model participatiu

La centralització en la presa de decisions és un error conceptual, les persones no són millors que el col·lectiu

James Surowiec

 El nostre equip entén i vol fomentar el lideratge distribuït tal com ho concep Longo(2008). És a dir, pretenem ser activadors de talents, capaços de treure del nostre entorn el millor de les persones emprenedores per a que promoguin un aprenentatge actiu que convidi a fer projectes, col·laboracions, fòrums, etc. Per això, proposem un model de gestió participatiu perquè creiem en l'enorme potencial d'aquest model aplicat al nostre centre. Pensem que és vital la implicació de tots els membres del claustre, de manera més propera, o de tota la comunitat, a l'hora d'identificar objectius i definir estratègies de funcionament per tal d'assolir-los. Pensem, així mateix, que aquest model facilitarà la creativitat dels membres del claustre alhora que els permetrà desplegar les seves habilitats i els seus talents. Defugim d’associar el terme “lideratge” al repartiment de tasques perquè creiem que és un model que s’ha de superar, tal com la nova llei ens invita a fer.

Nosaltres, fugirem d’un model de gestió vertical, però també d’un model purament assembleari, tal com mostra el requadre inferior, ens situarem en aquell espai de l'espectre en què les decisions més importants es prenguin conjuntament amb el claustre i en termes d'igualtat amb aquest.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.2.3. L'exercici de l'autoritat en situacions de conflicte

People don't care how much you know until they know how much you care

John Maxwell

L'autoritat l'entenem com el permís amb el que claustre ens legitima per a influir en la gestió del centre. Pel nostre perfil personal i professional garantim l’habilitat necessària per a gestionar situacions de conflicte entre membres de la comunitat. Sabrem ser constructius, veure i preveure situacions de conflicte i serem persuasius i direm el que calgui i quan calgui per tal d'establir ponts a través de les paraules (o silencis) adequats. Es tracta d’una autoritat que es desprèn de la percepció que l’alumnat i el professorat tenen d’una gestió coherent i transparent.

 A través d'aquest lideratge fonamentat en una autoritat moral i basat en la confiança que el claustre diposita en nosaltres, sabrem ser propers a tots els agents de la comunitat educativa bo i vetllant pel seu benestar.

3.2.4. El treball en equip (la intel.ligència emocional de Goleman)

El treball en equip és essencial en moltes empreses acadèmiques i, innovar requereix aprendre a refiar-se d'altres companys. Treballar correctament en equip s'aconsegueix, disposant d'un bon assessorament pel que fa a les virtuts de tots els membres del claustre (és, per tant, vital conèixer el perfil professional dels companys per tal de canalitzar, d'una manera positiva les virtuts de tothom). Afavorirem un clima de treball apropiat, amb una interacció entre el personal positiva, que permeti afrontar amb més assossec totes les vicissituds i que garanteixi un treball de qualitat. És fonamental, per tant, aconseguir un ambient de treball sense crispació, sense conflictes,que caldrà vetllar i mantenir, i que farem extensiu a tota la comunitat. Diversos estudis assenyalen  la intel·ligència emocional com element harmonitzador de grups humans .Nosaltres pretenem integrar-lo en la nostra gestió del centre. Es tracta de fomentar l’harmonia entre les persones i això comença per desenvolupar-la dins de l’equip directiu, és per això que és tan important la comptabilitat moral i intel·lectual entre els seus membres. Per arribar a assolir aquesta fita dins de la totalitat de la comunitat educativa cal desenvolupar l’autoconsciència, l’autocontrol bo i despertant als altres la motivació, l’empatia i l’habilitat social. Aquestes bases, no només seran els pilars del nostre projecte, sinó que faran el nostre centre més sostenible. Pensem desplegar aquestes actuacions a través del PAT i del projecte de convivència.

 Els centres educatius estan sotmesos (i encara ho estaran més) a moltes tensions que la pròpia evolució social implica: l'acceleració tecnològica, una societat més dinàmica, pressions per obtenir millors resultats acadèmics i neguits per la competència amb altres institucions. La nostra feina es transforma dia rere dia i les exigències cada cop són més grans. En aquestes circumstàncies, és important que els responsables de l'organització, els membres de l'equip directiu, liderin el grup en aquest procés de canvi constant amb una visió positiva i reflexiva del canvi.  Això s'aconsegueix a partir d'una autoritat moral i emocional que ens permetrà fer front a les circumstàncies canviants d'una manera assossegada i solvent. Som un grup de persones que, per trajectòria personal i professional, està habituat a l'evolució, que se sent còmode amb els canvis (societat dinàmica,noves expectatives familiars, ingent profusió d’informació,equips humans emprenedors),i que és capaç de gestionar aquesta evolució de manera positiva tot canalitzant les qualitats del grup humà que representarem tot primant-ne la voluntat d’innovació pedagògica  i de formació.

3.2.5. L'Administració i el seu paper d'orientador. Una oportunitat per aprendre dels encerts i dels errors

Els sistemes amb nivells més alts són aquells que disposen d' autonomia, d' una Direcció amb capacitat de lideratge i un sistema d' avaluació.

J. Pedrós

Les últimes xifres dels estudis sobre l'educació a Catalunya i a l'estat espanyol són del tot reveladores: una competència lingüística i matemàtica deficient i un creixent abandonament dels estudis de l' ESO. Tot això porta a qüestionar-nos l'estat de salut de la qualitat de l' educació i, en concret, què podem fer des de la nostra proposta per a contribuir a la millora de resultats positius i minvar aquest continu abandonament. Però sabem que això no ho podem fer sols, i precisament, l' Administració, gràcies a la nova llei, assumeix un paper d’acompanyament i un assessorament que nosaltres necessitem per tal d´ assolir els objectius esmentats en aquest projecte de direcció. Per això, posa al nostre abast el Decret d' Autonomia, que està al servei de la qualitat, l' equitat i la cohesió social. L' Administració vol que el centre esdevingui el veritable protagonista i aposta per una pràctica basada en la confiança. El mateix pretén la nostra proposta respecte a la resta dels agents educadors, en concret, el professorat i la pròpia Administració. Respecte als primers, cal reforçar el nostre paper de lideratge, com a equip directiu, per tal d' arribar a dinamitzar a tot un equip de professors que han de sentir el Centre com a seu i motivar-los per formar part activa del projecte i contribuir a la constitució d' una identitat, una singularitat i un tarannà propis. El nostre objectiu és allunyar aquesta concepció que la funció del professor s´ acaba en l' aula, sinó en la lluita per un mateix fi a partir de compartir els objectius de millora.

Pel que fa a la relació amb l'Administració, coneixem la seva preocupació a l’hora de vetllar pels drets dels alumnes i del professorat. Sabem, també, que aquesta confiança comporta un rendiment de comptes, transparent i sincer, on l' Administració no només censura els errors i lloa els encerts sinó que dóna l'opció al centre d'equivocar-se i l'oportunitat d’esmenar les errades amb la impulsió de mesures correctores. Per això, cal reforçar en el professorat la necessitat i els beneficis de treballar amb descriptors que portaran a l'assoliment dels objectius proposats, com per exemple, la millora de resultats. Finalment, hi ha dos nous reptes que l' Administració suggereix en la LEC i als que nosaltres volem contribuir amb el nostre projecte per fer-los realitat: 1.Elaboració d' un PEC comú amb els centres adscrits, perquè s' ha detectat una manca de continuïtat en el pas de primària  a secundària ,amb itineraris formatius continuats de les escoles als instituts. Elaboració d' un PEC territorial. Això s'entén quan l' entorn actua com element unificador. Per tant, l' Administració vetlla per buscar emmarcar els fronts comuns i utilitzar   l' entorn immediat com un element d' unió.

3.2.6. Vocació internacional

El nostre equip té una clara vocació internacional. Hem treballat i/o estudiat als Estats Units, al Regne Unit, a França, a Alemanya, a Àustria i al Japó. La rica formació de què disposem, i que posem al servei del claustre, l'hem confegida participant en programes o institucions de gran prestigi. Vàrem apostar, ja ben d'hora, pels idiomes perquè sabíem que era el que el món del futur exigiria. Més enllà de les llengües estrangeres tradicionals (anglès, francès i alemany) la nostra vocació ens va impulsar a explorar móns lingüístics llunyans i, així, vàrem estudiar xinès, euskera, thai i rus.

El nostre recorregut vital i intel·lectual ens ha fet valorar molt positivament  la possibilitat que hem tingut de treballar i estudiar a l’estranger. És a través d’aquest perfil propi que podem oferir al nostre alumnat les eines adequades per tal de ser capaços d’adaptar-se als reptes de la societat actual que obligarà el jovent català a buscar lluny de casa un futur laboral propi. D’aquesta manera pensem que les nostres experiències en un món laboral i acadèmic estranger són un bagatge enriquidor que oferirem als nostres alumnes per tal de facilitar-los l’adquisició d’aquestes noves competències i habilitats.

 

 

<