|
Els
Mol·luscs
Una aproximació per 2n Cicle d'ESO
|
|
Els mol·luscs són metazous amb el cos dividit en cap, massa
visceral i peu, i, generalment, envoltat d'una closca.
Els mol·luscs
tenen òrgans aparells i sistemes. La seva reproducció
és sempre sexual.
Els mol·luscs
es divideixen en set classes, les més importants de les quals
són els gasteròpodes, els bivalves i els cefalòpodes.
|
|
Caràcters
generals dels mol·luscs |
|
|
Els mol·luscs
són animals que en la seva majoria viuen al fons dels medis aquàtics.
Les espècies terrestres són minoria i, amés només
poden sobreviure en llocs humits.
Els mol·luscs
són metazous de cos tou no segmentat, dividit en cap, peu i massa
visceral.
La massa visceral està envoltada pel mantell, les cèl·lules
del qual segreguen la closca, o conquilla, constituïda per matèria
orgànica (conquiolina) i per matèria inorgànica (carbonat
de calci -CO3Ca- com prismes de calcita i làmines d'aragonita).
La massa visceral conté la major part dels òrgans de l'animal.
Al cap tenen ulls, tentacles amb missió olfactiva i tàctil
i òrgans de l'equilibri. Es desplacen gràcies a una massa
muscular denominada peu que treuen de l'interior de la conquilla.
|
Anatomia
interna dels mol·luscs |
|
|
Entre el
mantell i els diferents òrgans interns hi ha una cavitat denominada
cavitat del mantell o cavitat pal·lial, on se situen les brànquies
i hi desemboquen tant l'anus com els conductes reproductors i excretors.
La respiració
es fa per mitjà de brànquies en els mol·luscs aquàtics,
mentre que els terrestres respiren a través d'un pulmó o
cavitat interna, on entra l'aire.
A l'aparell digestiu
destaca la ràdula, una mena de petita llengua eriçada de
dentetes quitinoses situada a l'interior de la boca. Els mol·luscs
tenen hepatopàncreas o glàndula digestiva, que participa
en l'alimentació.
La circulació
és oberta o lacunar. Comprèn un cor amb diverses cavitats
(aurícula i ventricle) englobat en el pericardi, i vasos sanguinis
que connecten amb les brànquies i aboquen la sang a la cavitat
general del cos. A la sang hi ha pigments respiratoris.
L'excreció,
o eliminació de substàncies residuals s'efectua a través
de nefridis, també anomenats ronyons, que surten d'unes cavitats
especials del cos.
Tenen un sistema nerviós
compost per un anell de ganglis que envolten l'esòfag (anell periesofàgic)
units per cordons nerviosos que es prolonguen pel peu i pel mantell. En
alguns casos aquests ganglis poden assolir un gran desenvolupament.
|
Reproducció
dels mol·luscs |
|
|
La reproducció
dels mol·luscs és sempre sexual. El desenvolupament, en molts
casos, és indirecte, perquè del zigot (ous) s'origina una
larva característica denominada velíger, semblant a la trocòfora
dels anèl·lids, la qual, mitjançant una metamorfòsi,
es transforma en organisme adult.
En algunes classes de mol·luscs hi ha mascles i femelles, mentre
que en altres hi ha hermafroditisme. La fecundació és interna,
per còpula.
|
Classificació
dels mol·luscs |
|
|
Els mol·luscs
es divideixen en set classes, les més importants de les quals són:
els poliplacòfors, els escafòpodes, els gasteròpodes,
els bivalves i els cefalòpodes.
|
|
|
Tenen la
closca dividida en vuit plaques articulades entre elles.
Els sexes estan separats.
Són de règim alimentari herbívor.
Són mol·luscs litorals que viuen sota les pedres.
Exemple Chiton
|
|
Tenen una
closca cilíndrica, semblant a un ullal d'elefant. Viuen mig enterrats
en els fons sorrencs i fangosos. A la boca tenen unes expansions anomenades
captacles, amb les quals capturen microorganismes. El peu el tenen convertit
en un òrgan especialitzat per cavar el fons arenós. Tenen
un sistema nerviós primitiu i no tenen brànquies.
Exemple: Dentalium
|
|
És
la classe de mol·luscs més nombrosa. Tenen el cos asimètric
a causa d'una torsió de la massa visceral durant el desenvolupament
embrionari. Per aquest motiu la closca té forma espiral. Tenen el
peu transformat en una sola reptant.
Tenen un cap molt
ben diferenciat, proveït d'ulls, generalment pedunculats. El sistema
nerviós es compon de ganglis cefàlics, cerebrals, pedis
i pleurals i d'altres ganglis situats a la massa visceral.
Hi ha tres grans grups:
Prosobranquis, o cargols de mar, de sexes separats. Exemples: Patella
o pegellida i Conus o con.
Opistobranquis, també marins però hermafrodites, que poden
no tenir closca, com els nudibranquis.
Pulmonats, o cargols terrestres, que són hermafrodites i respiren
per un pulmó, com Hèlix, o cargol d'horta
i Arion o llimac.
|
|
|
Coneguts
també com lamel·libranquis o pelecípodes. Tenen la
closca formada per dues valves articulades entre elles mitjançant
unes dents que encaixen, la xarnera, i un múscul, el lligament. Les
valves s'obren i tanquen a voluntat de l'animal.
Tenen brànquies
laminars, raó per la qual també es denominen lamel·libranquis.
No tenen cap diferenciat.
El peu té forma de destral o pala excavadora o bé és
molt reduït i presenta una glàndula que segrega el bissus
per adherir-se a les roques.
Exemples: Mytilus
o musclo, Tapes o cloïssa, Ostrea o
ostra, Pinna o nacre, espècie que pot fer gairebé
un metre i Tridacna o pica baptismal, amb més d'un
metre de longitud i fins a 200 kg de pes.
|
|
Tenen el
peu modificat en forma de tentacles, que en nombre de 8 o 10 envolten la
boca. Els tentacles tenen ventoses.
Tenen el cap ben diferenciat
amb un parell d'ulls de visió molt perfeccionada. La boca disposa
d'una peça dura, semblant a un bec, amb les quals trosseja les
peces de que s'alimenta.
El mantell que envolta
les vísceres té forma de sac. Hi entra l'aigua, que surt
expulsada amb força pel sifó, procediment que permet els
cefalòpodes "nedar a reacció".
Alguns cefalòpodes
no tenen closca, altres la poden tenir externa o interna, en aquest darrer
cas pot ser calcificada o cartilaginosa.
Grup de mol·luscs
molt evolucionat, amb gran desenvolupament del sistema nerviós,
conductes molt complexes, i, fins i tot, capacitat d'aprenentatge.
Exemples: Nautilus
amb closca externa, Sepia o sípia, amb la closca
interna calcificada, Loligo o calamars, amb closca interna
cartilaginosa, i Octopus o pop, sense closca.
|
|
|
|