Tornar a la pàgina inicial dels mol·luscs
Els Mol·luscs
Una aproximació per 2n Cicle d'ESO

Els mol·luscs són metazous amb el cos dividit en cap, massa visceral i peu, i, generalment, envoltat d'una closca.

Els mol·luscs tenen òrgans aparells i sistemes. La seva reproducció és sempre sexual.

Els mol·luscs es divideixen en set classes, les més importants de les quals són els gasteròpodes, els bivalves i els cefalòpodes.

Caràcters generals dels mol·luscs
Els mol·luscs són animals que en la seva majoria viuen al fons dels medis aquàtics. Les espècies terrestres són minoria i, amés només poden sobreviure en llocs humits.

Els mol·luscs són metazous de cos tou no segmentat, dividit en cap, peu i massa visceral.
La massa visceral està envoltada pel mantell, les cèl·lules del qual segreguen la closca, o conquilla, constituïda per matèria orgànica (conquiolina) i per matèria inorgànica (carbonat de calci -CO3Ca- com prismes de calcita i làmines d'aragonita). La massa visceral conté la major part dels òrgans de l'animal. Al cap tenen ulls, tentacles amb missió olfactiva i tàctil i òrgans de l'equilibri. Es desplacen gràcies a una massa muscular denominada peu que treuen de l'interior de la conquilla.

Anatomia interna dels mol·luscs
Entre el mantell i els diferents òrgans interns hi ha una cavitat denominada cavitat del mantell o cavitat pal·lial, on se situen les brànquies i hi desemboquen tant l'anus com els conductes reproductors i excretors.

La respiració es fa per mitjà de brànquies en els mol·luscs aquàtics, mentre que els terrestres respiren a través d'un pulmó o cavitat interna, on entra l'aire.

A l'aparell digestiu destaca la ràdula, una mena de petita llengua eriçada de dentetes quitinoses situada a l'interior de la boca. Els mol·luscs tenen hepatopàncreas o glàndula digestiva, que participa en l'alimentació.

La circulació és oberta o lacunar. Comprèn un cor amb diverses cavitats (aurícula i ventricle) englobat en el pericardi, i vasos sanguinis que connecten amb les brànquies i aboquen la sang a la cavitat general del cos. A la sang hi ha pigments respiratoris.

L'excreció, o eliminació de substàncies residuals s'efectua a través de nefridis, també anomenats ronyons, que surten d'unes cavitats especials del cos.

Tenen un sistema nerviós compost per un anell de ganglis que envolten l'esòfag (anell periesofàgic) units per cordons nerviosos que es prolonguen pel peu i pel mantell. En alguns casos aquests ganglis poden assolir un gran desenvolupament.

Reproducció dels mol·luscs
La reproducció dels mol·luscs és sempre sexual. El desenvolupament, en molts casos, és indirecte, perquè del zigot (ous) s'origina una larva característica denominada velíger, semblant a la trocòfora dels anèl·lids, la qual, mitjançant una metamorfòsi, es transforma en organisme adult.
En algunes classes de mol·luscs hi ha mascles i femelles, mentre que en altres hi ha hermafroditisme. La fecundació és interna, per còpula.
Classificació dels mol·luscs
Els mol·luscs es divideixen en set classes, les més importants de les quals són: els poliplacòfors, els escafòpodes, els gasteròpodes, els bivalves i els cefalòpodes.
Classe poliplacòfors
Tenen la closca dividida en vuit plaques articulades entre elles.
Els sexes estan separats.
Són de règim alimentari herbívor.
Són mol·luscs litorals que viuen sota les pedres.
Exemple Chiton
Classe escafòpodes
Tenen una closca cilíndrica, semblant a un ullal d'elefant. Viuen mig enterrats en els fons sorrencs i fangosos. A la boca tenen unes expansions anomenades captacles, amb les quals capturen microorganismes. El peu el tenen convertit en un òrgan especialitzat per cavar el fons arenós. Tenen un sistema nerviós primitiu i no tenen brànquies.
Exemple: Dentalium
Classe Gasteròpodes
És la classe de mol·luscs més nombrosa. Tenen el cos asimètric a causa d'una torsió de la massa visceral durant el desenvolupament embrionari. Per aquest motiu la closca té forma espiral. Tenen el peu transformat en una sola reptant.

Tenen un cap molt ben diferenciat, proveït d'ulls, generalment pedunculats. El sistema nerviós es compon de ganglis cefàlics, cerebrals, pedis i pleurals i d'altres ganglis situats a la massa visceral.

Hi ha tres grans grups:
Prosobranquis, o cargols de mar, de sexes separats. Exemples: Patella o pegellida i Conus o con.
Opistobranquis, també marins però hermafrodites, que poden no tenir closca, com els nudibranquis.
Pulmonats, o cargols terrestres, que són hermafrodites i respiren per un pulmó, com Hèlix, o cargol d'horta i Arion o llimac.

Classe Bivalves
Coneguts també com lamel·libranquis o pelecípodes. Tenen la closca formada per dues valves articulades entre elles mitjançant unes dents que encaixen, la xarnera, i un múscul, el lligament. Les valves s'obren i tanquen a voluntat de l'animal.

Tenen brànquies laminars, raó per la qual també es denominen lamel·libranquis.

No tenen cap diferenciat. El peu té forma de destral o pala excavadora o bé és molt reduït i presenta una glàndula que segrega el bissus per adherir-se a les roques.

Exemples: Mytilus o musclo, Tapes o cloïssa, Ostrea o ostra, Pinna o nacre, espècie que pot fer gairebé un metre i Tridacna o pica baptismal, amb més d'un metre de longitud i fins a 200 kg de pes.

Classe Cefalòpodes
Tenen el peu modificat en forma de tentacles, que en nombre de 8 o 10 envolten la boca. Els tentacles tenen ventoses.

Tenen el cap ben diferenciat amb un parell d'ulls de visió molt perfeccionada. La boca disposa d'una peça dura, semblant a un bec, amb les quals trosseja les peces de que s'alimenta.

El mantell que envolta les vísceres té forma de sac. Hi entra l'aigua, que surt expulsada amb força pel sifó, procediment que permet els cefalòpodes "nedar a reacció".

Alguns cefalòpodes no tenen closca, altres la poden tenir externa o interna, en aquest darrer cas pot ser calcificada o cartilaginosa.

Grup de mol·luscs molt evolucionat, amb gran desenvolupament del sistema nerviós, conductes molt complexes, i, fins i tot, capacitat d'aprenentatge.

Exemples: Nautilus amb closca externa, Sepia o sípia, amb la closca interna calcificada, Loligo o calamars, amb closca interna cartilaginosa, i Octopus o pop, sense closca.

Anar a taules de classificació (Sortida Sitges)