Karl Marx (1818-1883)

Karl Marx va néixer el 5 de maig de 1818 a la ciutat alemanya de Trèveris. Era el segon dels vuit fills d'un advocat jueu liberal, que es va convertir al protestantisme. Va estudiar en el "Gimnàs" jesuita de Trier i després a les universitats de Bonn, Berlín i Jena. L'any 1842 va publicar un article en la Rheinische Zeitung de Colònia, convertint-se poc temps després en el seu cap de redacció. Va tenir problemes amb les autoritats per les seves crítiques sobre les condicions socials i polítiques en els seus articles periodístics, i fou obligar a deixar el seu càrrec al periòdic el 1843. A l'any següent es casà amb Jenny von Westphalen. Es traslladà a París, ciutat de la que fou expulsat, i s'establí aleshores a Brusel·les, on va fer amistat amb Friedrich Engels, amb el qual va mantenir una forta amistat i col·laboració tota la vida, a partir de la convicció que ambdós compartien la mateixa concepció sobre la naturalesa dels problemes revolucionaris.

Marx i Engels van treballar junts en l'anàlisi dels principis teòrics del comunisme i en l'organització d'un moviment internacional de treballadors dedicat a la seva difusió. Van escriure La Sagrada Família (1845) i La ideologia alemanya (1845-46) contra les idees de Feuerbach i els hegelians d'esquerra, acusant-los d'idealistes. Marx organitzà i dirigí una xarxa de grups anomenats Comitès de Correspondència Comunista, que es van establir en diverses ciutats europees. Dos anys després, Marx i Engels van rebre l'encàrrec d'elaborar una declaració de principis destinada a unificar totes aquestes associacions i integrar-les a l'anomenada Lliga dels justos (la Lliga Comunista). D'aquesta manera naixia el Manifest Comunista. Les proposicions centrals del Manifest, aportades per Marx, van constituir la concepció del materialisme històric, concepció formulada més endavant en la Crítica de l'economia política (1859). En aquestes tesis, es presenta el sistema econòmic dominant en cada època històrica, pel qual es cobreixen les necessitats vitals dels individus. Aquesta determina l'estructura social i la superestructura política i intel·lectual de cada període. Així, la història de la societat és la història de la lluita entre els explotadors i els explotats. Després de la publicació del Manifest, van esclatar processos revolucionaris (les revolucions de 1848) a França, a Alemanya i a l'Imperi Austríac, i Marx fou expulsat de Bèlgica. Va tornar a París i després a Renània, i va col·laborar en activitats organitzadores d'activitats obreres. L'any 1849 fou arrestat i jutjat sota l'acusació d'incitació a la rebelió armada. Fou absolt, peró el van expulsar d'Alemanya i es va tancar la revista. Algun temps després les autoritats franceses també el van obligar a abandonar el país i es va traslladar a Londres, on es va quedar la resta de la seva vida. Elaborà diverses obres que van anar constituint la base doctrinal de la teoria comunista, i entre aquestes es troba el seu assaig més important, El Capital (volum 1, 1867, volums 2 i 3, editats per Engels i publicats després de la seva mort el 1885 i el 1894, respectivament), una anàlisi històrica i detallada de l'economia del sistema capitalista, en el qual va desenvolupar la següent teoria: la classe treballadora és explotada per la classe capitalista a l'apropiar-se aquesta del "valor excedent" (la plusvàlua) produïda per aquella. La seva segona obra, La Guerra Civil a França (1871), analitzava l'experiència del govern revolucionari francès (La Comuna de París), que es va establir en aquesta ciutat durant la guerra franc-prussiana. Va interpretar la seva creació i existència com una confirmació històrica de la necessitat que els treballadors prenguin el poder mitjançant una insurrecció armada i destrueixin l'Estat capitalista. Va desenvolupar la teoria en la Crítica del programa de Gotha (1875) en els següents termes: "Entre els sistemes capitalista i comunista, es troba un període de transformació revolucionària d'un a l'altre. Aquesta fase correspon a un període de transició, l'estat del qual no pot un altre que la dictadura revolucionària del proletariat". A més, va escriure cròniques sobre esdeveniments socials i polítics per a premsa d'Europa i dels Estats Units, i entre ells, diversos articles sobre les "revolucions liberals" a Espanya i a l'Amèrica hispana. Va treballar com a corresponsal del New York Tribune des de 1852 fins a 1861 i va escriure diversos articles per a la New American Cyclopedia.

L'any 1852 es va disoldre la Lliga Comunista, i va contactar amb centenars de revolucionaris amb la finalitat de crear una altra organització amb la mateixa ideologia. Els seus esforços i els dels seus col·laboradors va culminar l'any 1864 amb la fundació a Londres de la I Internacional. Va pronunciar el seu discurs inaugural, va escriure els seus Estatuts, i posteriorment va dirigir la tasca del seu Consell General (òrgan directiu), superant les crítiques del grup seguidor de Mijail Bakunin, de caràcter anarquista. Quan es va eliminar el règim revolucionari de la Comuna de París, en el qual havien participat membres de la I Internacional, la influència d'aquesta organització va disminuir i va traslladar la seva seu als Estats Units. En els darrers anys de la seva vida va lluitar contra les malalties que li impedien treballar en les seves obres polítiques i literàries. Va morir el 14 de març de 1883.

 

 

 

Tornar al Portal