RESUM DELS TEMES D'HISTÒRIA D'ESPANYA - SEGLE XIX |
TEMA 1 La crisi de l'Antic Règim |
Definició
- Període
de plena vigència, però d'inici de la crisi, de l'antic
règim (demografia antiga, monarquia absoluta, societat estamental,
economia feudal i agrària). Durant el regnat de Ferran VII també es va donar el procés d'emancipació de les colònies americanes, que acabarà amb la independència de les noves nacions iberoamericanes. |
TEMA 2 La configuració de l'estat liberal (1833-68) |
- L'etapa
de les Regències: període de minoria d'edat de la reina
Isabel II, filla de Ferran VII, ien que realment es va anar "desmantellant"
l'Estat absolutista i es van configurant un nou Estat liberal. Durant aquesta
etapa es va produir la Primera Guerra Carlina (País Basc, Navarra,
Aragó, el Maestrat i algunes comarques de Catalunya), entre l'opció
isabelina (liberal) i l'opció carlina (absolutista), amb el triomf
final dels partidaris d'Isabel II. o Regència de Mª Cristina (1833-1840) Govern del progressita Mendizábal - Desamortització dels béns de l'església, abolició del règim senyorial i creació d'una nova Constitució (1837) o Regència del general Espartero (1840 - 43): política lliurecanvista, forta oposició de la burgesia barcelonina, contestada amb el bombardeig de la ciutat. Va acabar exiliat a Londres. - Regnat d'Isabel II o 1844-54: dècada moderada (Narváez) - Nova Constitució de signe conservadora i Segona guerra carlina. o 1854-56: bienni progressista (retorn d'Espartero) - desamortització de Madoz (béns comunals ...) i Llei del Ferrocarril. Projecte d'una nova Constitució progressista, que no s'arribà a promulgar. o 1856-68: retorn dels moderats (Narváez, O'Donnell) - Retorn a la Constitució del 45. Política molt conservadora. El 1866 els demòcrates (Prim), els progressistes i els unionistes signen el Pacte d'Ostende contra la Reina, que va perdent els seus suports. o 1868: Revolució del 68 (La Gloriosa) - les tropes de la Reina foren derrotades a la batalla d'Alcolea i aquesta es va haver d'exiliar a París. Final de la dinastia borbònica i inici de l'etapa del Sexenni Revolucionari (o Democràtic) |
TEMA 3 El Sexenni Democràtic (1868-74) |
Després del triomf de la Revolució de setembre de 1868 i de l'exili d'Isabel II, es va establir un Govern Provisional encapçalat pel General Serrano i pel General Prim. L'any 1869 hi ha unes eleccions generals, que guanyen els partits que havien protagonitzat la Revolució, i es redacta una nova Constitució (sufragi universal masculí, amplis drets dels ciutadans, i definició d'Espanya com una monarquia parlamentària). 1870-1873 - Monarquia d'Amadeu de Savoia - Dura oposició per part dels republicans, dels socialistes, dels tradicionalistes (carlins) i dels partidaris de la dinastia borbònica. Amadeu acabà abdicant de la Corona. Les Corts votaren l'establiment d'un règim republicà 1873-1874 . I República Espanyola - La seva curta durada va veure la successió de 4 presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmeron i Castelar), amb les oposicions de monàrquics i carlins, conflictes bèl·lics (3a guerra carlina, guerra de Cuba, insureccions cantonalistes) i una forta conflictivitat social. La vida de la República acabà amb el cop d'Estat del general Pavia el gener del 1874, que establí un règim presidencialista (sota forma "republicana") dirigida pel general Serrano. Mentre, anava creixent l'opció "alfonsina", encapçalada pel polític Antonio Cánovas del Castillo. L'experiència del Sexenni es va donar definitivament per acabada amb el cop d'Estat del general Martínez Campos, el desembre de 1874, que inicia el règim de la Restauració amb el retorn del príncep Alfons (fill d'Isabel II), com a nou Rei d'Espanya (Alfons XII) |
TEMA 4 - La societat del segle XIX |
Als inicis del segle XIX la societat de l'Antic Règim (monarquia absoluta, economia feudal, societat estamental) es va veure fortament atacada, i començaren a sorgir idees d'igualtat entre els ciutadans. A més, la burgesia va anar desplaçant la noblesa com a classe dominant de la societat, mentre l'Església també perdia, lentament, parceles de domini sobre la cultura i sobre la societat. A Espanya, aquest procés fou molt més lent que el que es donava a altres països com Anglaterra o França. A poc a poc, també sorgiren noves classes populars urbanes, com els menestrals, els obrers industrials (el proletariat), etc. Les noves ideologies del segle XIX
A Espanya, les idees "internacionalistes" (marxistes + bakuninistes) van arribar a partir del període del Sexenni, i van impregnar el moviment obrer i sindical espanyol, que havia patit temps de prohibició i de persecució (existia una certa tradició "mutualista" a Catalunya i a altres llocs de l'Estat). L'anarquisme va arrelar fortament al camp andalús i a les zones obreres de Catalunya, mentre el socialisme prenia força a Madrid, al País Basc i a les conques mineres d'Astúries. |
TEMA 6 - L'època de la Restauració (1874-1902) |
Alfons XII va arribar a Espanya el gener de 1875, iniciant així l'etapa coneguda com la Restauració Borbònica. El principal protagonista del retorn de la Monarquia havia estat el polític Antonio Cánovas del Castillo, veritable artífex del sistema (el "sistema canovista"). Les bases del nou règim es van establir a la Constitució de 1876: sufragi censitari (al 1891 es va donar el sufragi universal masculí), confessionalitat catòlica de l'Estat, àmplies atribucions per a la Corona i per al poder executiu i una declaració molt restringida dels drets dels ciutadans ... Les bases del sistema de la Restauració ("canovista"):
Qüestions polítiques durant el regnat d'Alfons XII (1875-1885)
La Guerra de Cuba (1895-1898) El 1895 es tornà a reobrir el conflicte cubà, fruit de l'incompliment d'allò promès a la Pau de Zanjón (ja el 1880 s'havia produït la "Guerra Chiquita"). Les campanyes militars de Weyler, amb un alt cost humà i material, aconseguiren més o menys mantenir l'ordre a l'illa, però la intervenció nord-americana, fruït dels seus interessos imperialistes a la zona del Carib, es va materialitzar amb l'incident del "Maine" el mes de febrer de 1898. L'abril de 1898 esclatava la guerra entre els Estats Units i Espanya, que després de diverses derrotes navals a Santiago, a Cavite, i altres, havia de capitular davant la potència militar dels nord-americans. Al desembre de 1898 la Pau de París reconeixia l'absoluta derrota d'Espanya, la independència de Cuba (a partir d'ara, sota la "protecció dels EUA"), i la cessió de les Filipines, Puerto Rico i altres colònies als Estats Units. Espanya entrava en una fase de profunda crisi moral i política, que va tenir un important traducció en el camp de la cultura (literatura, etc.), que anomenem "La Crisi del 98".
|