RESUM DELS TEMES D'HISTÒRIA D'ESPANYA - SEGLE XIX

 

TEMA 1 La crisi de l'Antic Règim

Definició - Període de plena vigència, però d'inici de la crisi, de l'antic règim (demografia antiga, monarquia absoluta, societat estamental, economia feudal i agrària).
- Es donà un procés de transformació política, social i econòmica a tota Europa, que té el seu punt culminant amb l'esclat de la Revolució francesa el 1789 (de l'absolutisme al liberalisme / del feudalisme al capitalisme)
- Carles IV
o (1793 - 1795): Guerra Gran (a causa de la Revolució liberal francesa, després, període d'aliança amb França)
o (1808 - 1814): Guerra del Francès (invasió francesa i coronació de Josep I Bonaparte com a Rei d'Espanya, però es troba amb la resistència popular. Es formen les "Juntas Provinciales " que porten a la celebració de Corts de Cadis i a la Promulgació de la primera Constitució liberal d'Espanya ("La Pepa") el 1812.
- Ferran VII
o 1814 - 1820: retorn de l'absolutisme. Persecució dels liberals
o 1820 - 1823: el Trienni Liberal (que acaba amb la intervenció de la Santa Aliança i la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís).
o 1823 - 1833: La Dècada Ominosa - Retorn de nou a l'absolutisme i a la persecució dels liberals. Greus problemes financers, plantejament del problema successori (la Llei Sàlica, que impedia regnat a les dones, davant la nova Pragmàtica Sanció, que deixava via lliure al regnat de la filla gran del rei, la futura Isabel II, i que l'enfrontava a l'opció del germà del rei, el príncep Carles Maria Isidre).

Durant el regnat de Ferran VII també es va donar el procés d'emancipació de les colònies americanes, que acabarà amb la independència de les noves nacions iberoamericanes.

TEMA 2 La configuració de l'estat liberal (1833-68)
- L'etapa de les Regències: període de minoria d'edat de la reina Isabel II, filla de Ferran VII, ien que realment es va anar "desmantellant" l'Estat absolutista i es van configurant un nou Estat liberal. Durant aquesta etapa es va produir la Primera Guerra Carlina (País Basc, Navarra, Aragó, el Maestrat i algunes comarques de Catalunya), entre l'opció isabelina (liberal) i l'opció carlina (absolutista), amb el triomf final dels partidaris d'Isabel II.
o Regència de Mª Cristina (1833-1840)
Govern del progressita Mendizábal - Desamortització dels béns de l'església, abolició del règim senyorial i creació d'una nova Constitució (1837)
o Regència del general Espartero (1840 - 43): política lliurecanvista, forta oposició de la burgesia barcelonina, contestada amb el bombardeig de la ciutat. Va acabar exiliat a Londres.
- Regnat d'Isabel II
o 1844-54: dècada moderada (Narváez) - Nova Constitució de signe conservadora i Segona guerra carlina.
o 1854-56: bienni progressista (retorn d'Espartero) - desamortització de Madoz (béns comunals ...) i Llei del Ferrocarril. Projecte d'una nova Constitució progressista, que no s'arribà a promulgar.
o 1856-68: retorn dels moderats (Narváez, O'Donnell) - Retorn a la Constitució del 45. Política molt conservadora. El 1866 els demòcrates (Prim), els progressistes i els unionistes signen el Pacte d'Ostende contra la Reina, que va perdent els seus suports.
o 1868: Revolució del 68 (La Gloriosa) - les tropes de la Reina foren derrotades a la batalla d'Alcolea i aquesta es va haver d'exiliar a París. Final de la dinastia borbònica i inici de l'etapa del Sexenni Revolucionari (o Democràtic)
TEMA 3 El Sexenni Democràtic (1868-74)

Després del triomf de la Revolució de setembre de 1868 i de l'exili d'Isabel II, es va establir un Govern Provisional encapçalat pel General Serrano i pel General Prim. L'any 1869 hi ha unes eleccions generals, que guanyen els partits que havien protagonitzat la Revolució, i es redacta una nova Constitució (sufragi universal masculí, amplis drets dels ciutadans, i definició d'Espanya com una monarquia parlamentària).

1870-1873 - Monarquia d'Amadeu de Savoia - Dura oposició per part dels republicans, dels socialistes, dels tradicionalistes (carlins) i dels partidaris de la dinastia borbònica. Amadeu acabà abdicant de la Corona. Les Corts votaren l'establiment d'un règim republicà

1873-1874 . I República Espanyola - La seva curta durada va veure la successió de 4 presidents (Figueras, Pi i Margall, Salmeron i Castelar), amb les oposicions de monàrquics i carlins, conflictes bèl·lics (3a guerra carlina, guerra de Cuba, insureccions cantonalistes) i una forta conflictivitat social. La vida de la República acabà amb el cop d'Estat del general Pavia el gener del 1874, que establí un règim presidencialista (sota forma "republicana") dirigida pel general Serrano. Mentre, anava creixent l'opció "alfonsina", encapçalada pel polític Antonio Cánovas del Castillo.

L'experiència del Sexenni es va donar definitivament per acabada amb el cop d'Estat del general Martínez Campos, el desembre de 1874, que inicia el règim de la Restauració amb el retorn del príncep Alfons (fill d'Isabel II), com a nou Rei d'Espanya (Alfons XII)

TEMA 4 - La societat del segle XIX

Als inicis del segle XIX la societat de l'Antic Règim (monarquia absoluta, economia feudal, societat estamental) es va veure fortament atacada, i començaren a sorgir idees d'igualtat entre els ciutadans. A més, la burgesia va anar desplaçant la noblesa com a classe dominant de la societat, mentre l'Església també perdia, lentament, parceles de domini sobre la cultura i sobre la societat. A Espanya, aquest procés fou molt més lent que el que es donava a altres països com Anglaterra o França. A poc a poc, també sorgiren noves classes populars urbanes, com els menestrals, els obrers industrials (el proletariat), etc.

Les noves ideologies del segle XIX

  • el Socialisme utòpic: defèn la propietat col·lectiva i els ideals democràtics, defuig de la revolució i de la violència com a mitjà.
  • el Socialisme científic (marxisme): el motor de la història és la lluita de classes, es pretèn arribar a una societat sense classes per la via d'una revolució (protagonitzada pel Partit Comunista) que establirà una dictadura del proletariat que abolirà la propietat privada i totes les diferències de classe, fins arribar a una futura "societat comunista". Karl Marx i Friedrich Engels
  • l'Anarquisme ("sense govern"): defuig qualsevol forma d'autoritat i de religió, visió naturalista de la societat, defensa de la llibertat col·lectiva i d'una revolució espontània i popular, sense direcció política, que portarà a una societat sense classe ni propietat de manera immediata. Rebutja qualsevol organització de tipus polític. Bakunin, Kropotkin ...

A Espanya, les idees "internacionalistes" (marxistes + bakuninistes) van arribar a partir del període del Sexenni, i van impregnar el moviment obrer i sindical espanyol, que havia patit temps de prohibició i de persecució (existia una certa tradició "mutualista" a Catalunya i a altres llocs de l'Estat). L'anarquisme va arrelar fortament al camp andalús i a les zones obreres de Catalunya, mentre el socialisme prenia força a Madrid, al País Basc i a les conques mineres d'Astúries.

TEMA 6 - L'època de la Restauració (1874-1902)

Alfons XII va arribar a Espanya el gener de 1875, iniciant així l'etapa coneguda com la Restauració Borbònica. El principal protagonista del retorn de la Monarquia havia estat el polític Antonio Cánovas del Castillo, veritable artífex del sistema (el "sistema canovista"). Les bases del nou règim es van establir a la Constitució de 1876: sufragi censitari (al 1891 es va donar el sufragi universal masculí), confessionalitat catòlica de l'Estat, àmplies atribucions per a la Corona i per al poder executiu i una declaració molt restringida dels drets dels ciutadans ...

Les bases del sistema de la Restauració ("canovista"):

  • Sistema de dos partits: el Partit Conservador, liderat per A. Cánovas del Castillo i el Partit Liberal, amb Mateo P. Sagasta. Exclussivisme polític de dos grans partits que garantien el manteniment de la dinastia i del sistema i que acaparaven el poder polític (els "partits dinàstics"), sense gaire diferències ideològiques entre si.
  • Torn pacífic de partits: l'Exèrcit es comprometia a no intervenir en la vida política (tradició de "pronunciamientos") i els dos partits dinàstics s'alternaven en el poder per un sistema de "torn pactat".
  • Alt grau de corrupció electoral. Es complia la màxima que les eleccions sempre eren guanyades pel partit que les havia convocades, mitjançant el falsejament dels resultats de les eleccions (la tupinada), la coerció exercida sobre els electors pels "cacics" i pel fenomen del "cunerisme".

Qüestions polítiques durant el regnat d'Alfons XII (1875-1885)

  • Final de la Guerra de Cuba (1868-1878, amb la Pau de Zanjón), amb la promesa d'abolició de l'esclavitud i d'autonomia política per a l'illa.
  • Final de la Tercera Guerra Carlina. Exili del pretenents carlista i conversió de la minoria que no va reconéixer a Alfons XII en el Partit Tradicionalista. L'Església va donar el seu suport en bloc a la figura del rei Alfons.
  • Forta violència anarquista, que fins i tot es va cobrar la vida del propi Antonio Cánovas.
  • La política de la Restauració va venir marcada per la preocupació per l'ordre públic i per la uniformització administrativa a tots els territoris de l'Estat.
  • Oposicions al sistema per part de republicans (federalistes i unitaris), internacionalistes (socialistes i anarquistes), nacionalistes (catalans i bascos), tradicionalistes (carlins) i altres grups demòcrates.
  • Pel que fa al catalanisme polític, el 1885 una comissió d'intelectuals i polítcs catalans, encapçalada per Valentí Almirall (autor de llibre Lo Catalanisme i fundador, entre d'altres, del Centre Català i del Primer Congrès Catalanista), va presentar al rei Alfons el Memorial de Greuges, primer acte polític del catalanisme a Madrid, que reivindicava el manteniment del Codi Civil Català, la protecció de la llengua i demandava autonomia política per a Catalunya. Anys després, es fundaria la Lliga Regionalista, que després de la Guerra de Cuba va esdevenir el gran partit nacionalista de la burgesia catalana (Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó).

La Guerra de Cuba (1895-1898)

El 1895 es tornà a reobrir el conflicte cubà, fruit de l'incompliment d'allò promès a la Pau de Zanjón (ja el 1880 s'havia produït la "Guerra Chiquita"). Les campanyes militars de Weyler, amb un alt cost humà i material, aconseguiren més o menys mantenir l'ordre a l'illa, però la intervenció nord-americana, fruït dels seus interessos imperialistes a la zona del Carib, es va materialitzar amb l'incident del "Maine" el mes de febrer de 1898.

L'abril de 1898 esclatava la guerra entre els Estats Units i Espanya, que després de diverses derrotes navals a Santiago, a Cavite, i altres, havia de capitular davant la potència militar dels nord-americans. Al desembre de 1898 la Pau de París reconeixia l'absoluta derrota d'Espanya, la independència de Cuba (a partir d'ara, sota la "protecció dels EUA"), i la cessió de les Filipines, Puerto Rico i altres colònies als Estats Units. Espanya entrava en una fase de profunda crisi moral i política, que va tenir un important traducció en el camp de la cultura (literatura, etc.), que anomenem "La Crisi del 98".

 

 

 

Tornar al Portal