RESUM DELS TEMES D'HISTÒRIA D'ESPANYA - SEGLE XX

 

Tema 10 - La Fallida de la Restauració (1917-1923) i la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La Primera Guerra Mundial (1914-18) va provocar una gran entrada de diners i un fort augment de les exportacions, però en poc temps el fenomen va esdevenir en una forta inflació, amb un empobriment real de la població i un gran augment de la conflictivitat social. L'entrada de riquesa no va es va utilitzar ni en la millora de les infrastructures ni de la productivitat, ni va repercutir en un augment del nivell de vida dels obrers, sinó que va anar a parar en despeses suntuàries i en inversions de tipus especulatiu.
Crisi de la restauració
- Aspectes militars: mala estructura funcional de l'Exèrcit i sobredimensió dels comandaments, als quals es sumen els conflictes pels criteris d'ascens dins de la jerarquia militar (els africanistes contra els peninsulars)
- Aspectes socials: vaga de la Canadenca (1919), atemptats dels anarquistes contra els autoritats i els empresaris + pistolerisme de la patronal. La influència de la revolució soviètica va incidir en l'anomenat trienni bolxevic, amb un important augment de la violència social i dels atemptats de signe revolucionari, paral·lels a una dura repressió policial.
El desastre d'Annual - 1921
El general Silvestre fracassà en la seva campanya de pacificació del Rif (nord del Marroc) i acabà amb una gran tragèdia i milers de víctimes. El Govern encarrega l'Informe Picasso que volia trobar les causes dels greus errors que varan portar a la derrota i que destapava un gran nombre de corrupcions i fins i tot podia implicar la Corona en el desastre.

La dictadura de Primo de Rivera
Miguel Primo de Riva protagonitzà un cop d'estat el setembre de 1923 sense trobar un resistència real per part de cap força política, i amb el recolzament de l'Exèrcit, l'oligarquia i la pròpia Corona.
Etapes:
A. 1923 - 25 - El Directori militar // B. 1925-1929 - El Directori Civil

* Abolició de la Constitució, tancament del Parlament, prohibició dels partits polítics.
* Política econòmica basada en el proteccionisme i l'intervencionisme estatal + política de grans obres públiques (Exposició Universal de Barcelona de 1929) / creació de monopolis estatals (CAMPSA, Telefònica ...)
* Problemes interns en l'Exèrcit. Ees va abolir la Mancomunitat, i el catalanisme i tota manifestació de catalanitat fou fortament perseguida.
La caiguda de la dictadura (la "Dictablanda", 1930)
- crisi del 29 - greu crisi econòmica mundial després del crack de la Borsa de Nova York, que afectà fortament l'economia dels països europeus. A Espanya la crisi econòmica va venir marcada per una gran inflació, i per l'endeutament de la hisenda pública a causa de les despeses practicades per la Dictadura.
- Agost del 1930 - Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i catalans d'esquerra) acorden el treball conjunt per enderrocar la Monarquia i instaurar un règim republicà democràtic, amb el reconeixement de les demandes dels nacionalistes catalans d'autogovern.
Desembre de 1930 - Insurrecció militar de signe republicà a Jaca (castigada amb l'execució dels seus líders Galán, Hernández...), L'almirall Aznar es nomenat cap del govern amb l'encàrrec de convocar unes eleccions municipals l'abril del 1931, que van s'entenen com un autèntic referendum a la monarquia, i que foren guanyades pels republicans a les principals capitals del país. Alfons XIII es va veure forçat a abdicar i a abandonar el país el 14 d'abril.

Tema 11 - La Segona República Espanyola (1931-1939)
El Govern de l'almirall Aznar havia convocat eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931 (que tothom entenia com un veritable referèndum a la monarquia d'Alfons XIII). Es produeix una contundent victòria dels republicans a gairebé totes les capitals de província. El Rei Alfons va abdicar, i el 14 d'abril es proclamà la Segona República Espanyola, amb Niceto Alcalá Zamora com a President.
A Barcelona, Francesc Macià proclamà la República Catalana dins de la Federació Espanyola. Finalment acceptà un acord amb al govern de Madrid i s'engegà un procés autonòmic, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya com a institució d'autogovern.
L'acció política de la República en el període constituent (juny - desembre 1931)
' Concessió d'una amnistia general a presos polítics
' Estatut jurídic de la República (preocupació per la legalitat institucional)
' Constitució de 1931 de caràcter democràtic i progressista (aprovada el desembre)
" Declarava Espanya com un Estat de dret, democràtic, plural i laic
" Separació de l'Estat de l'Església
" Àmplia declaració de drets individuals i socials
" Sufragi universal masculí i femení
" Donava peu a un procés de descentralització i la possibilitat d'autonomia per a les regions que ho demanessin.
La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'autonomia
' Es redactà el projecte de l'Estatut de Núria que s'aprovà per àmplia majoria dels ciutadans de Catalunya. La seva aprovació definitiva no es farà fins el setembre de 1932 al Parlament de Madrid, força retallat.
Deia que la sobirania residia en el poble de Catalunya
Consideració de Catalunya com una regió autònoma dins de la República Espanyola
Competències en ensenyament, justícia, ordre públic, etc.
El català era declarada llengua oficial de Catalunya.
El bienni d'esquerres (juny 1931- novembre 1933)
Manuel Azaña (Izquierda Republicana) cap de govern amb el suport dels socialistes.
' Reforma i fidelització de l'Exèrcit
' Separació Estat-Església: llibertat de cultes i supressió del pressupost de culte i clergat. Aconfessionalitat de l'Estat. Llei de Divorci ...
' Política educativa (universalització de l'escola pública)
' Reforma Agrària (inici del procés de redistribució social de la propietat de la terra)
' Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (setembre de 1932)
' A l'estiu, el gral. Sanjurjo va protagonitzar un intent de cop d'Estat que va fracassar.
Bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936)
Durant tot l'any q033 i sobretot durant l'estiu s'aguditzà la crisi social i els atacs des de l'esquerra revolucionària i la dreta reaccionària, i Azaá perd el suport parlamentari. Alcalá Zamora va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.
Eleccions de novembre del 33 ' victòria de la recent creada CEDA (Gil Robles), però Alcalá Zamora nomena a Alejandro Lerroux (Partido Radical) com a President del govern
' S'aturà la reforma agrària i altres processos modernitzadors de l'etapa anterior.
' Fre a l'Estatut del País Basc i intent de retallar l'autonomia de Catalunya.
' Retorn dels privilegis perduts per l'Església Catòlica en la relació amb l'Estat.
La crisi interna del pacte de govern obligà a dimitir a Lerroux, que fou substituït per Ricardo Samper (amb el suport parlamentari de la CEDA). En aquest període es crea la Falange Española (José A. Primo de Rivera)
La crisi d'octubre de 1934: revolucions a Astúries i Catalunya.
El govern declarà l'estat de guerra, degut a les vagues, i a les revolucions d'Astúries (miners) i a la revolta de Catalunya, que acaba amb l'empresonament de Companys i la suspensió de l'Estatut. A Astúries la revolta minera fou brutalment sufocada amb la intervenció de l'Exèrcit comandat per Francisco Franco.
L'etapa del Front Popular (febrer - juliol de 1936)
Febrer del 36: Eleccions convocades per Alcalá Zamora, on es presenten dos grans coalicions d'esquerra i de dreta:
* Front popular (socialistes, republicans) ' Important victòria electoral a tota Espanya Ò Nou Govern del Front Popular (febrer - juliol de 1936)
* Bloque Nacional (dretes) CEDA + Partido Radical + altres
El nou govern del Front Popular, presidit primer per Azaña i després per Casares Quiroga, va restablir totes les propostes del bienni d'esquerres (amnistia dels presos polítcs, represa de la reforma agrària i educativa ...)
El President Alcalá Zamora fou destituït i Azaña serà el nou President de la república
* Inici de la conspiració militar que portaria a l'aixecament del 17 de juliol de 1936 (Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano, Cabanelles, Varela, Goded, etc.)
Fort clima de violència política protagonitzada per la Falange i les joventuts dels partits d'esquerra, molt crua en els mesos de maig a juliol (assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo ...)
 

 

 

 

 

 

 

 

Tornar al Portal