Al voltant del fet lector hi ha diversos punts de vista. Llegir, aprendre a llegir, no té el mateix significat necessàriament per als vèrtex del triangle infant-família-mestre. L'aprenentatge de la lectura és una activitat mental que requereix un esforç important, de vegades extenuant, però alhora apassionant. És en aquesta dicotomia entre la pressió i la passió per on es mou la vida escolar al cicle infantil. És funció dels mestres i de les mestres, arribar a fer comprendre la utilitat de la lectura, la diversitat de les seves formes, dels seus suports, dels seus objectius. És tasca dels mestres emprar totes les estratègies per desvetllar l'interès, el desig de saber llegir. Una de les eines importants de què disposem és, sens dubte, la biblioteca.

La biblioteca de l'escola, situada en un espai ampli i acollidor, permet sentir i experimentar múltiples sensacions, com un políedre que irradia llum i escalfor per cadascuna de les seves cares. Els nens i nenes de cicle infantil, les seves mestres i els seus pares i mares l'espremen en diverses ocasions:

L'hora del conte

"El cuento necesita del reposo, de un detenimiento en el trabajo, un oído grupal, un narrador. La palabra se despoja del cuerpo-espacio-ritmo, se desnuda en el oído-agrupado. Lo oral se esparce, se difumina; lo oral, como lo recuerda el diccionario, también es "viento fresco y suave."

Ana Pelegrín

Aquest moment màgic ocupa una tarda a la setmana. És l'hora del somni, l'hora en què la càlida presència dels altres ens tranquil·litza, l'hora en què anem a viure, colze amb colze, una mateixa emoció. Aquella tarda esperada ens traiem les bates i fem el viatge des de la nostra classe fins a la biblioteca. Creuem la porta i entrem en un món meravellós on tot és possible. Seiem en les cadires o en els coixins i al voltant del mestre, s'atura el temps, es fa el silenci, dolçament les cortines es tanquen, els ulls guspiregen, les primeres paraules ",Vet aquí que en aquell temps dels catorze vents, que set eren bons i set eren dolents ... " ens extrapolen en el temps i en l'espai. L'atmosfera única de calma, de vida interior intensa, ens porta a una reflexió, a formes d'expressió que s'han d'alliberar, a les satisfaccions de reaccionar com els altres i de multiplicar les emocions en contacte amb els companys, amb riures inextingibles.

En acabar el conte sempre hi ha una estona per mirar i remirar lliurement els materials de la biblioteca. Es l'estona d'agafar un conte i seure a la vora de la mestra que va llegint el llibre triat. I abans de tornar a la classe el follet ens dóna un cromo(1) per al nostre àlbum de "cromocontes" i un regal (2) que portarem a casa i que serà el vincle afectiu, el nexe entre nosaltres, la biblioteca i els pares i mares.

El servei de préstec

L'alumnat de cicle infantil i les seves famílies tenen la possibilitat d'endur-se a casa llibres i altres documents de la B.E. Moltes famílies fan ús d'aquest servei i ens expliquen les seves experiències:

"Al Miguel li agraden els contes i les cançons. Però sobretot li agraden quan li expliquem de viva veu, i més si el tenim assegut als genolls, o quan està al llit, abans d'anar a dormir" (família d'en Miguel de P3).

"El follet de la biblioteca i els mestres d'aquesta escola demostreu que sempre és possible anar més enllà i trobar maneres riques d'establir un pont entre nosaltres, les famílies, i l'escola, i d'ensenyar-nos de manera subtil, amable i respectuosa aspectes importantíssims per a l'educació dels nostres fills/es i que, sovint, aquesta vida de presses i superficialitat ens fan oblidar o descuidar" (família de la Maria de P5).

"L'Álvaro s'emporta tot el que li agrada al llit. De vegades s'adorm amb els llibres que porta de l'escola" (família de l'Álvaro de P3).

"Des que en Sergi tenia un any, cada nit, abans d'anar a dormir, mirem un conte. No faltem ni un dia a aquesta cita amb la lectura. L'últim que va portar -Qui sóc?- se l'ha mirat un munt de vegades" (família d'en Sergi de P4).

"La lectura és important i sobretot si la compartim amb els nostres fills, però molt sovint, per diverses circumstàncies anem a allò que és més fàcil, engegar la "tele". I mira que les poques estones que dediquem a mirar contes ens ho passem bé, eh?" (família d'en Javier de P5).

"A l'Óscar li agraden els contes que expliqueu a la biblioteca perquè alguns ja els coneixia per la seva àvia. Amb el que disfruta més és amb els cedés de cançons" (família de l'Óscar de P3).

"Perquè ens hem d'enganyar? El nostre fill no és un entusiasta de la lectura. Quan porta llibres a casa passa les pàgines de pressa i no s'hi està molta estona. En canvi quan va portar el CD-ROM del Pingu no el va deixar en tot el cap de setmana, com boig." (família d'en Jonathan de P4).

Les mares i els pares dels nostres alumnes poden participar, es poden comprometre, si se'ls explica en les reunions periòdiques quin ha de ser el seu paper, quina és la finalitat de la lectura, per què serveix la biblioteca. Sovint es tracta de desangoixar, de treure les pors a que el seu fill o filla no arribi a saber llegir, el pànic de veure com passen els mesos i sembla que, malgrat els esforços, no s'avança en aquest sentit. Es tracta de fer-los entendre que cadascú fa el seu camí, que tots anem junts en aquesta aventura i que els infants, tots, se'n sortiran, transformats en persones més autònomes. Fer-los entendre que l'aprenentatge de la lectura no és una cursa ni un concurs entre veïns i que cal respectar el ritme de cadascú. A l'escola s'organitzen unes reunions per a pares i mares, de participació lliure, informals, que anomenem

Cafè i llibres

Són unes tertúlies(3) en les quals es tracten temes relacionats amb la lectura com per exemple els àlbums il·lustrats, la narració de contes, les biblioteques de la ciutat, llegir per a qué?, les novetats editorials, etcètera.

L'escola convoca els pares i les mares d'alumnes a la biblioteca i vetlla per tenir a punt l'espai i crear un ambient cordial i amistós on tothom s'hi senti bé, acollit i respectat. Alhora s'encarrega de preparar el cafè i l'acompanyament. Dos mestres, en representació del Claustre, són els encarregats de conduir les sessions, moderar els debats, recollir les informacions aportades i fer les actes de cada sessió. Els pares i les mares, per la seva banda, prenen el compromís de llegir els documents i comentar-los en la següent tertúlia.

Són reunions que serveixen per apuntar camins, per trobar criteris i per debatre llibres on tothom expressa els seus neguits i les seves idees. Es donen opinions diverses:

"Jo llegeixo al metro perquè tinc molt de temps, faig un recorregut diari de divuit parades, puc abstraure'm del soroll que m'envolta i puc llegir" - Comenta una mare.

"Doncs jo tinc tres criatures i entre el treball, la feina de casa i els meus fills no tinc pràcticament temps per llegir" - es lamenta una altra.

"Jo de petit llegia els llibres d'en Juli Verne, aventures del tipus Tom Sawyer i també els tebeus de les "hazañas bélicas" o el Capitán Trueno i tot i que eren violents no em sembla que fossin del mateix estil que els tebeus que anomenem "manga" i que enganxen el meu fill" - diu un pare.

"Quan venim a la biblioteca a agafar llibres en préstec, si el deixo triar sempre agafa contes de les pel·lícules d'en Disney, com La dama i el rodamón o El re¡ lleó" - una altra opinió que mereix un comentari del grup.

Escola, família i infant són els tres vèrtexs dels quals parlàvem unes línies més amunt. És un triangle equilàter que gira al voltant del seu ortocentre, allá on està la biblioteca, allà on viuen els llibres. Hem parlat del moment màgic de la narració de contes, de la visita setmanal a la B.E. per ser transportats a indrets misteriosos i llunyans - <el lector era quien más lejos había ido, el que más había viajado, el conocedor de los mundos más exóticos> (4) i hem comentat com resulta de beneficiós per als nens i nenes de cicle infantil formar part d'una família compromesa amb la lectura, d'una família que invita a llegir proporcionant als seus fills bons llibres que els ajudin a resoldre enigmes, endevinalles, llibres que els serveixin per trobar les respostes, per conèixer i per viatjar.

L'escola i la família han d'anar junts per oferir totes les possibilitats a l'infant que pugui ser, si vol, com el Bastian d'en Michael Ende, (5) capaç d'estar tardes senceres davant d'un llibre, amb les orelles bullint i el cabell caigut damunt la cara, llegint i llegint. Un noi que llegia de nit, al llit, arraulit sota la manta i amb una llanterna que li era companya d'aventures, un noi que plorava quan una història acabava i calla dir adéu als herois que volia i admirava. Perquè del que es tracta és de posar en contacte un llibre i un nen o una nena. Només d'això.

Hi ha més, molt més: les guies de lectura, les exposicions, les visites a la biblioteca pública del barri, la setmana cultural, la festa de Sant Jordi, el concurs del mes, el bibliopati, les maletes viatgeres, la visita d'un personatge d'un llibre..., és un procés lent i a llarg termini, dificultós a voltes, engrescador les més de les vegades (és clar, seria magnífic si es comptés amb un equip de mestres compromisos, uns pares i mares receptius, una mica de pressupost i el suport de les administracions,... però aquesta ja és una altra història).

"I, de sobte, es va sentir envaït per un estat d'ànim gairebé fastuós. Va redreçar el cos, agafà el llibre, va obrir-lo a la primera pàgina i comenta a llegir."

(de La història interminable)

1. Un cromo és la fotocòpia en color reduïda de la portada d'un dels llibres que s'han narrat durant la sessió. Aquests cromos s'enganxaran en les planes de l'àlbum que té cada nen a classe i quan estiguin plens, cap al final del trimestre - vuit cromos- se'ls enduran a casa (lligam afectiu i informatiu)
2. El regal sol ser un full -doblegat, pintat, emmotllat...-, on hi ha un dibuix del conte narrat i una breu explicació, així com indicadors de cara a les famílies per si el volen consultar.
3. Tertúlies de periodicitat mensual a les quals assisteixen al voltant de vint-i-sis persones, un dia determinat per la tarda de 3 a 2/4 de 5.
4. Mateo Díez, Luís. Lunas del caribe. Ed. Anaya
5. Ende, Michael. La història interminable. Ed. Alfaguara.