Estimar la poesia

o com llegir els versos escrits sobre la pell d'una gota d'aigua

Biblioteca i poesia, un binomi indestriable

Tinc dins del meu cor molts flasconets
on desaré, un a un, els meus afectes.
...
I quan em senti sola,
els obriré.
Molt a poc a poc
tancant els ulls
tot olorant-los.
Escoltant el món.
Escoltant el silenci.

MARIA JOSÉ OROBITG(1)

La poesia expressa una idea, un concepte sobre el qual, a més, es pot reflexionar i donar-hi voltes. Ens permet un acostament per la sonoritat, per les rimes, pels cal·ligrames, pels acròstics, per la màgia. La poesia, per la seva brevetat, és adient per treballar-la des de la biblioteca.
Els llibres de poesia, juntament amb els contes, els llibres de no-ficció i la resta de materials, representen tipologies complementàries que afavoreixen la formació integral que ambicionem per als nostres infants.
D'igual manera que no pretenem que comprenguin aquells fragments de simfonies o cançons que s'escolten a l'aula de música, no s'ha de cobejar la comprensió total dels textos poètics que podem posar al seu abast. El nostre desig només expressa la necessitat d'una educació en el llenguatge poètic, en la sensibilitat per la paraula sentida, la incentivació per l'expressió oral, per la imaginació, la fantasia i la descoberta del que hi ha més enllà dels sons i d'allò que hi ha al món que ens envolta.
Es tracta que, a més a més de transmetre elements lingüístics i artístics (la musicalitat, el ritme, la rima, la comparació, la metàfora) aconseguim que els nens i les nenes
... es parin un moment a mirar el seu voltant, a reflexionar què senten, què pensen davant de (certs) fenòmens i que puguin expressar els seus pensaments i sentiments a través de la paraula poètica… (2).

Aquests fenòmens són els paisatges, les expressions de la natura, els fets quotidians i els sentiments. Serà la manera de sentir-ho, de relacionar-ho amb altres experiències i d'expressar allò que ho farà poètic.

... Sortir al pati, estar sota un arbre, sentir el sol damunt la pell, escoltar el vent, acaronar un amic, sentir la seva mà i parlar d'allò que s'està vivint en aquells moments, pot ser un dels mitjans que els endinsarà en un món copsat amb més sensibilitat, o bé els permetrà valdre's d'aquesta sensibilitat per expressar les seves vivències particulars a través d'un codi diferent, més ric...(3)

Els objectius que s'ambicionen amb la pràctica poètica giren al voltant de dos eixos principals: l'educació en la sensibilitat artística i el coneixement de la diversitat cultural.
Es pot acceptar que l'únic anhel és familiaritzar-se amb el llenguatge poètic, conèixer autors i poemes, desenvolupar les expressions plàstiques, verbals i escrites i potenciar la capacitat de memòria.
A la biblioteca de l'Escola dediquem al voltant de quatre sessions cada curs, a cada nivell, a traginar amb les poesies. Les activitats es divideixen en dos grans apartats:

A. Ens emocionem llegint poemes
B. Fem les nostres pròpies poesies

A. Ens emocionem llegint poemes

Tot el que es pugui dir de la lectura en general també serveix per a la poesia, però amb un matís: el text poètic no és un text com els altres. La diferència no està en les característiques particulars de rima, versificació, ritme, etc., sinó en l'atenció especial que exigeix la poesia. Georges Jean afirma que llegir poesia significa recórrer un univers conegut i nou alhora, captar les paraules no només pel que diuen sinó també pel que són (4). Es tracta de llegir el text i també allò que hi ha al "darrere".
Si entenem que amb la poesia es posa en marxa la capacitat de commoure, de lloar el món imaginari i d'expressar vivències personals mitjançant un codi diferent, molt més ric, podrem entendre que al noi o a la noia que llegeix, la poesia li suggereix sensacions que li permetran veure el món amb nous ulls.
Hi ha qui defensa la lectura de poemes incitant a la seva relectura, un, dos, deu cops, fins a aconseguir penetrar-hi, fins a trobar les seves línies de força. Es justifica el valor de la poesia pels grans avantatges que té com afavoridora del joc creador, per la seva brevetat, per la facilitat de memorització i per aconseguir el màxim significat amb la mínima expressió.

Algunes de les activitats que realitzem habitualment són:

Lectura en veu alta
És el mestre qui llegeix els poemes i reclama del grup una atenció directa per poder-ne captar tot el sentit.
Després de la lectura se sol comentar allò que ens vol dir el poema, fent notar els recursos que s'han usat. De vegades convé lliurar fotocòpies del text perquè el puguin seguir, gaudir i analitzar molt millor.

Poesia amb els braços
El mestre o la mestra assigna un gest a cada vers i el grup recita el fragment que correspon. Per aquest exercici serveixen tots els poemes de quatre versos.
Per exemple, si volem aprendre el poema Roba que camina(5)

Un jersei i uns pantalons (el mestre mou el braç en forma d'arc fent-lo passar per sobre del cap)
que corrien per la prada (un segon gest que vol representar algú que corre, movent els dits índex i gran com si caminessin mentre el braç passa pel davant del cos)
hi van fer una ensopegada (un gest cap al davant amb el puny clos)
que s'hi van deixar els mitjons. (recollir la mà portant-la cap al narrador)

El mestre recita i fa els gestos. Els nois i noies repeteixen els versos. Es fa unes quantes vegades. Després només caldrà moure els braços i els nois i noies diuen la frase. Es pot anar variant l'ordre dels gestos.

Poesia amb forats
Primer es fa una lectura i un comentari o explicació del significat del poema.
Seguidament el mestre o la mestra va llegint el poema, deixant forats verbals que els nens i nenes han d'omplir de memòria. Per exemple, el poema El pollet (6)

Voldria saber què diu
El pollet quan fa (silenci)... "piu, piu" (afegeix el grup )
Si té gana, (silenci)... si té set, (grup)
Si pateix calor (silenci)... o fred; (grup)
Si està trist, (silenci)... si està content (grup)
Si m'entén (silenci)... o no m'entén (grup)

Si ell no pot saber parlar (silenci)... Hauré d'aprendre a piular (grup)

A mesura que es va recitant diverses vegades, els forats verbals poden anar augmentant. Així, de mica en mica, s'anirà aprenent la poesia.

Poesia amb cors
Per exemple amb el poema Joc del cotxe atrotinat (7).
Si volem aprendre aquest divertit diàleg podem seguir el procés següent:
Primer es fa la lectura i l'explicació del poema.
Després es proposa que els nois i les noies facin "Pipit tutut" i el mestre acaba el vers.

- Pipip tutut, d'on véns?
- Pipip tutut, d'enlloc.
- Pipip tutut, véns a jugar?
- Pipip tutut, no tinc benzina.
- Pipip tutut, véns a ballar?
- Pipip tutut, no tinc volant.
- Pipip tutut, véns a la platja?
- Pipip tutut, em cau la porta.
- Pipip tutut, véns a la plaça?
- Pipip tutut, em falten rodes.
- Pipip tutut, on caram vas?
- Pipip tutut, a Enlloc me'n vaig!

Es repeteix però, ara, són alguns infants els qui diuen les preguntes i les respostes.
De manera similar podem recitar el poema La Humanitat (8)
Algú comença el primer vers. Diu: Jo.
Algú altre s'afegeix al primer i tots dos diuen el segon vers: Jo i una persona som un parell.
Un tercer s'incorpora a la recitació i tots tres diuen: Molts com nosaltres formem un nombre de gent.
I així succesivament fins a recitar tot el poema.

Música i poesia
La poesia és musicalitat. Al mercat trobem força discos de cantants que han posat música a poemes coneguts. És el cas dels poemes de Martí i Pol que trobem al cedé La Roda; les poesies d'Ángel González cantades per Pedro Guerra a l'àlbum La palabra en el aire; els reculls de Serrat homenatjant Miguel Hernández o Antonio Machado o els reculls del grup mallorquí Espiral d'Embulls, que musiquen poesies de Palau i Fabre, Ponç Pons i Ausiàs March, entre altres(9).
Una activitat relacionada amb la música consisteix a llegir els poemes sobre un fons musical. Una lectura calmosa, dramatitzada, amb silencis. Proposem les cançons d'Enya però també van bé les músiques de Jean Garbarek, Mike Olfields, Vangelis, Alan Parsons, Carlos Núñez i les melodies celtes, en general.
Sol ser una experiència molt reeixida. Solem repartir els llibres de poemes, un per a cada infant, per tal que se'ls enduguin a casa durant una setmana. Quan l'han llegit trien el poema que més els ha agradat, es llegeix i es comenta, es busca l'entonació adequada i es fa una lectura dramatitzada amb acompanyament musical per als companys dels altres grups.
Imagineu-vos el següent poema, o millor busqueu una música de fons i llegiu-lo en veu alta per veure l'efecte. Us sorprendrà, segur!

Torno de la dolçor de les muntanyes(10)

Torno de la dolçor de les muntanyes
i de veure el mar blau de dalt dels cims:
tot era ple de llum i alegria;
pels plans brillaven tremolant els rius.

Tot era prop i lluny, i tot tenia
com una resplendor d'eternitat;
aquell repòs que l'ànima somnia
per quan aquest camí s'haurà acabat.

Una activitat habitual és llegir el poema i sentir com altres l'han interpretat amb música i amb cançons, però també podem donar-li expressió musical nosaltres, amb els instruments de què disposem a l'escola. Per exemple, amb el poema següent:

SARGANTANA BARRUDA I FORMIGUES BABAUES(11)

Una sargantana
en una paret
passava més gana
que no un esquelet.

Planta, doncs, al cau,
amb sanefa artística,
un cartellet blau:
GRAN COVA TURÍSTICA.

Totes les formigues
del vell formiguer
hi volen ser amigues
per fer el tafaner.

I un dia hi fan cap
-amb vestit turista
i un barret al cap-
a veure la vista.

Amb la boca oberta,
les està esperant
la llengua d'experta
del rèptil bergant.

Tot el formiguer
visita la panxa
del gran mentider,
que sembla una manxa.

(I la sargantana
tan de soca-rel
ha matat la gana
que ja li ve gana
d'obrir un gran hotel!).

Recitarem aquest poema però amb l'acompanyament d'instruments de percussió.
Primer ho provem amb les maraques. Seguirem un ritme de negra - negra - blanca. Així:
Una / sargan / tana
en u / na pa / ret
passa / va més / gana
que no / un esque / let.

Després amb la pandereta a ritme de negra - negra - negra - negra:
Una / sargan / ta / na
en u / na pa / re / et
passa / va més / ga / na
que no / un esque / le / et

Amb un altre instrument de percussió (el timbal, el xilofon, etc.) fem un ritme més lent, de blanca - blanca:
Una sargan / tana
en una / paret
passava / més gana
que no un es / quelet.

Altres activitats de lectura

Llegir un poema amb diferents tons de veu i estats d'ànim:
- Amb un to de tristesa
- Amb alegria
- Cridant
- Molt fluixet
- Com si féssim un míting
- Com en un anunci publicitari
- Com una pel·lícula de l'Oest

Joc de les targetes
Es confeccionen petites targetes de cartolina. En unes es posen els títols i a les altres s'escriuen els poemes però sense els títols.
Es col·loquen els infants en cercle i es reparteixen les targes aleatòriament (hem de preveure que tothom tingui una targeta, com a mínim).
Es fa una primera lectura en la qual cadascú llegeix la seva targeta.
En una segona lectura els nois i noies es van agrupant i s'asseuen junts els qui pensen que han format una parella (títol i poesia).
Finalment es fan les comprovacions i els aclariments corresponents.

Joc de la pilota
Asseguts en rotllana. Cada infant té al cap alguns versos que li agraden (inventats o extrets d'un poema). Es va passant la pilota i qui la rep diu en veu alta el vers. Es van anotant en un full, correlativament. Així formarem un nou poema (potser un non-sense).

Llegir un poema en parella
Dos companys preparen un poema i el reciten o llegeixen vers a vers, alternativament, tot procurant donar-li la mateixa entonació.

Dramatitzacions
Alguns poemes expliquen històries. Amb unes quantes robes ens podem disfressar i recitar el poema com si fos una petita obra de teatre, o la representació d'un relat.

B. Fem les nostres pròpies poesies

La biblioteca pot ser un mitjà estimulant. Els nois i noies només seran realment creatius si el seu desig de crear es projecta de manera adequada al grup, als altres. Si hi ha un bon clima basat en la confiança i en la qualitat de les relacions, tot serà més fàcil. Serà funció nostra posar-los en situació, permetre que expressin les seves sensibilitats i que estiguin disposats a practicar jocs amb les paraules, les sonoritats, les metàfores i les associacions absurdes.
Vegem-ne alguns exemples.

Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies de David Cirici i Marta Balaguer. (12)
Primerament llegirem el llibre. És molt divertit. David Cirici es val de les rimes per compondre els poemes, i les il·lustracions de Marta Balaguer són una delícia, pura poètica visual.
Els personatges que apareixen al conte viuen en una illa estranya i són d'allò més inversemblants:

Els cap-i-cua, ja ho veus,
comparteixen mans i peus.

Aquests vòlics asseguts
semblen insectes peluts.

El mar és ple de peixos
que es mengen a ells mateixos.

Quan hem llegit el llibre (o un capítol) i hem entès com funcionen les rimes, les paraules que sonen semblant, proposem als infants que facin rimes, associacions de paraules.
Demanarem a cada noi o noia que agafi un paper i escrigui una paraula qualsevol, la que li passi pel cap. Després ha de donar el full a tres companys que escriuran, al costat, una paraula que rimi amb la seva.
Al final llegirem en veu alta com han quedat les nostres rimes.
Així, per exemple:

- Germà, demà, rabadà, entrepà,…
- Senyor, flor, olor, tractor,…
- Mina, fina, il·lumina, mandarina,…

La segona activitat proposada consisteix a crear una petita estrofa amb les paraules que han aparegut, amb les paraules que "sonen igual".
Per exemple:

Darrere del balcó obert,
un nen que es diu Albert
es menja un préssec que està verd
i escolta per la ràdio un concert.
Això és ben cert!

També podem fer un poema col·lectiu, però serà un poema especial, perquè farem els versos seguint una consigna: cada vers parlarà d'un objecte més gran que l'anterior, començant per la part més petita que puguem (per exemple, una puça si fem el poema sobre els animals) o a l'inrevés començant per un objecte o situació gran i anar-ho reduint.
Més o menys com ho feia Rafael Alberti a Nocturno (13)
...porque en Roma hay una calle,
en la calle hay una casa,
en la casa hay una alcoba,
en la alcoba hay una cama,
en la cama hay una dama,
una dama enamorada,...

Poemes paral·lels(14)
Treballar els textos poètics requereix tota una metodologia i un procés que va de la familiarització a la producció, passant per la memorització, la pràctica de fer comparacions, fer metàfores, sentir com determinades paraules atorguen determinats ritmes. Una activitat de familiarització i creació molt pautada és l'anomenada composició de poemes paral·lels a partir de l'estudi d'un poema concret.
Així, per exemple, del poema Marina (15) d'Olga Xirinacs,

La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.

en pot sortir un altre que canviï cargol per estrella, cavallet, etc., cosa que donarà lloc a un poema molt semblant però on els nens i les nenes de la classe han experimentat la composició i les modificacions que aquesta implica per tal que "quedi bé i ens agradi".
El mateix es podria fer d'alguna de les endevinalles que apareixen al llibre.

Capses de poesia
Una altra activitat senzilla però potencialment rica per a la familiarització amb la poesia és la construcció de "capses de poesia", que no són altra cosa que il·lustracions plàstiques, concrecions per mitjà de petits muntatges en volum, d'allò que ens diu la poesia: pel poema anterior, cercaríem, per exemple, ninotets d'animals marins, i muntaríem una capseta on aquests ninotets s'estarien sobre un grapat de sorra, petxines, cargols, etc. tot esperant que nosaltres recitéssim, fent-los moure, la poesia de la Marina.
Depenent del tema general de la poesia, i de les sensacions que ens transmet, tractaríem de dissenyar una capseta: quan la capseta s'obre, surt la poesia en forma visual. Es pot fer en grup.

Auques
Una acció que ajuda a entendre la poesia és fer auques. El procés pot ser individual o col·lectiu i, en ambdós casos, desenvolupa la capacitat de seqüenciació, permet descobrir la musicalitat i el color dels poemes i facilita la seva memorització(16).

A la manera de...
Deixar que els infants s'enfrontin sols a l'escriptura d'uns versos sol produir uns resultats pobres per la manca de referents i de pràctica. Per això, quan proposem una composició escrita, és convenient dotar de les màximes crosses possibles els nois i les noies que necessiten models, pautes a imitar. Si fem agrupaments d'infants i provoquem el seu encontre és perquè considerem que el treball de grup permet veure maneres de fer diferents i permet "copiar" les qualitats i els procediments. En el cas de l'escriptura poètica haurem de posar al seu abast alguns (o molts) exemples de poetes o d'altres companys que han estat capaços d'expressar una idea amb les paraules precises. Si el que es pretén, per exemple, és fer unes produccions sobre el mar haurem de preveure un petit dossier amb poemes de diversos autors que hagin tractat aquest tema. Si volem que facin un poema visual haurem de dotar-los d'una base que els permeti comprendre on està el punt, la gràcia, la picada d'ull que ens condueix a la reflexió.
Vegeu sinó el poema El caçador(17) , que va escriure la Laia, alumna de cicle superior, i notareu les influències brossianes.

Si jo fos caçador
caçaria l'horitzó.
Si jo cacés l'horitzó
no hi hauria línia de separació.
Si no hagués línia de separació
el cel i el mar s'ajuntarien.
Si s'ajuntessin
què passaria?
què trobaríem?
El cel i el mar.
El mar i el cel
o...
el celmar.

Un altre exemple. Imaginem que volem jugar amb la sonoritat dels noms dels nois i noies. Els haurem d'explicar que per trobar el ritme convé situar al final del vers els noms que sonin igual (Albert i Robert, Isabel i Raquel, Julià i Adrià, etc.) i els mostrarem alguns models d'enfilalls de paraules, com Camí florit(18) , un recorregut per les plantes del camp, o Cau de llunes (19), una enumeració dels estris de neteja.

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mareselva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó

(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).

CAU DE LLUNES

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de fregar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camps de batalla.

Molts poemes permeten fer un treball plàstic a partir del que expliquen o suggereixen. Si són ocells o papallones construirem mòbils, si la poesia ens parla de paisatges marins o rurals els visualitzarem en forma de grans murals, si expressen sentiments els escriurem sobre paper vegetal i els guardarem dins d'uns flasconets, si convé aixecarem l'arbre de les paraules boniques, pintarem núvols d'aquells que plouen gotes que contenen missatges escrits a la seva pell, enlairarem globus i empaperarem l'escola de fotografies dels nostres poetes.
Hem mostrat algunes idees o maneres d'estimar i de comprendre la poesia. A l'escola creiem que cal potenciar la capacitat de fruir-la perquè la poesia ens servirà per comprendre allò que ens passa i allò que ens envolta d'una manera directa.
És important reservar una part del pressupost anual per a la compra de llibres de poesia.
És obvi que per aconseguir engrescar els infants cal que l'adult s'engresqui i sigui, també, lector de poesies.
La poesia és un excel·lent recurs del que disposa la biblioteca i que ens permet parlar per comprendre, escoltar, llegir, memoritzar, recitar, escenificar, cantar, pintar, gaudir. Tinguem-ho en compte!

NOTES

1. Fragment d'un poema intitulat Per a vosaltres, que es troba dins del llibre Esqueixada de versos, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat a la seva col·lecció "Els Flautats", núm. 31. La Maria José Orobitg és una companya bibliotecària que, durant molts anys, va treballar a la biblioteca de Santa Eulàlia de L'Hospitalet. Ara és la responsable de la biblioteca central de Sant Andreu de la Barca. En els anys que va romandre a L'Hospitalet vam tenir ocasió de compartir moltes sessions de contes però també vam dedicar alguns matins de dissabte a fer lectures i creació de poemes amb els infants i els joves usuaris de la biblioteca.

2. RAMÍREZ, Rosa María. La poesia al parvulari. Article inclòs dins del monogràfic Poesia a l'escola de la revista Guix núm. 241. (gener 1998).

3. ESCOLA NABÍ (Vallvidrera). Creativitat poètica a l'escola. Article inclòs dins el monogràfic Poesia a l'escola de la revista Guix núm. 241. (gener 1998).

4. JEAN, Georges. El poder de los cuentos. Barcelona: Pirene, 1988. ("Dejadles leer", 2).

5. Roba que camina, poema de Miquel Desclot inclòs dins el llibre Oi, Eloi?. Barcelona: La Galera, 1995. ("El Corsari", 6).

6. El pollet és un poema de Joana Raspall.

7. Joc del cotxe atrotinat, poema de Miquel Desclot inclòs dins el llibre Oi, Eloi?. Barcelona: La Galera, 1995. ("El Corsari", 6).

8. La Humanitat és un poema de Joan Brossa:

Jo
Jo i una altra persona som un parell
Molts com nosaltres formem un nombre de gent.
Gran nombre de persones són una multitud.
Una multitud de gent, un poble.
Un poble, una nació.
Moltes nacions, un continent.
Els continents, la humanitat.

9. La roda. Homenatge a Miquel Martí i Pol. Editat per PICAP.
SERRAT, Joan Manuel. Dedicado a Antonio Machado, poeta. Discos Zafiro.
SERRAT, Joan Manuel. Miguel Hernández. Discos RCA.
L'edat de plàstic és un recull del grup ESPIRAL D'EMBULLS. Discmedi.
GUERRA, Pedro; GONZÁLEZ, Ángel. La palabra en el aire. Llibre-disc editat per Lcd a Madrid.

10. Torno de la dolçor de les muntanyes és un poema de Joan Maragall.

11. Sargantana barruda i formigues babaues és un poema de Miquel Desclot inclòs al llibre Bestiolari de la Clara.

12. CIRICI, David; BALAGUER, Marta. Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies. Barcelona: Destino, 1986. Aquest llibre va ser mereixedor del premi Apel·les Mestres 1985.

13. ALBERTI, Rafael. Nocturno. Aquest poema el podeu trobar al llibre Mi primer libro de poemas, editat per Anaya a la seva col·lecció "Sopa de libros". Recull poemes de Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i Rafael Alberti. Les il·lustracions són de Luís de Horna, precioses.

14. Aquesta activitat està inspirada en una de semblant que van dissenyar la Pilar Iranzo i l'Enric Queralt per al postgrau de Formació de Mestres d'Educació Infantil, a la UOC.

15. Marina és un poema d'Olga Xirinacs que es troba al seu poemari Marina, editat per Empúries el 1986.

16. El procediment és senzill. Primer es llegeix i es comenta el poema perquè s'entengui el seu significat. Després es pensa quantes vinyetes podria contenir l'auca i se separen els versos. Finalment es tria la tècnica que s'adigui millor amb la idea que volem expressar.

17. Va ser escrit en uns tallers de poesia i música que es van celebrar pels voltants de Sant Jordi, l'any 1999. Els mestres que col·laboraren en aquell taller van ser Jesús Chivite, Maribel García i Salvador Sospedra. Amb totes les produccions es va fer un petit recull i es va repartir a totes les famílies de l'escola.

18. Camí florit és un poema de J. M. Llompart.

19. Cau de llunes és un poema de la Maria Mercè Marçal.