La normativa de caça

Malgrat que pugui semblar fora de lloc trobar informació sobre la caça en una web d'ornitologia, és evident que la relació existeix i és important: Per culpa de la caça cada any moren i s'engabien un nombre molt elevat d'ocells al nostre país. Amb aquest apartat només he volgut resumir la normativa actual de caça que, ens agradi més o menys, és la que és i ha de ser respectada.

Qualsevol infracció d'aquestes normes pot ser denunciada al cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, als Mossos d'Esquadra o al Servei de Protecció de la Narura de la Guardia Civil (SEPRONA).

   
Captura d'ocells cantaires
   
Caça menor
   

Caça major

   

 

Si detecteu qualsevol error, omissió important o sabeu de canvis en les normatives no dubteu a fer-m'ho saber via e-mail.

 



 

Què es pot caçar?

 

OCELLS

Pinsà (Fringilla coelebs)
A Catalunya es reprodueix a part del territori, però és a l'hivern quan, gràcies a l'arribada d'aus centre europees, esdevé abundant.
Cadernera (Carduelis carduelis)
Hi ha una població resident important a la que s'afegeixen ocells hivernants.
Verdum (Carduelis chloris)
Hi ha una important població resident a la que s'afegeixen ocells hivernants.
Passerell (Carduelis cannabina)
Reproductor local amb importants efectius hivernants.
 

Quan es pot caçar?

Els des de caça d'ocells fringil·lids són el dijous, el dissabtes i els diumenges que corresponen a les dates següents:
Mes d’agost:
Pinsà: dies 28, 30 i 31 .
Cadernera: dies 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 28, 30 i 31 .
Verdum: dies 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 28, 30 i 31 .
Passerell: dies 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 28, 30 i 31 .
Durant el mes d'agost no es poden capturar exemplars adults de cap espècie. Només es poden capturar els ocells joves (nascuts aquest any).
Mes de setembre:
Pinsà: dies 18, 20, 21, 25, 27 i 28.
Verdum: dies 21 i 28.
Passerell: dies 21 i 28.
Durant tot el més de setembre no es poden capturar exemplars de cadernera.
Mes d’octubre:
Pinsà: dies 2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23, 25, 26 i 30.
Cadernera: dies 2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23, 25, 26 i 30.
Verdum: dies 2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23, 25, 26 i 30.
Passerell: dies 2, 4, 5, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 23, 25, 26 i 30.
Mes de novembre:
Pinsà: dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23, 27, 29 i 30.
Cadernera: dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23, 27, 29 i 30.
Verdum: dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23, 27, 29 i 30.
Passerell: dies 1, 2, 6, 8, 9, 13, 15, 16, 20, 22, 23, 27, 29 i 30.
Mes de desembre:
Pinsà: dies 4, 6, 7 i 8.
Cadernera: dies 4, 6, 7 i 8.
Verdum: dies 4, 6, 7 i 8.
Passerell: dies 4, 6, 7 i 8.
El dia 8 de desembre cau en dilluns, és l'únic dia de caça fora de dijous, dissabte o diumenge de la temporada.

Qui la pot practicar?

Qualsevol persona major de 14 anys que tingui la llicència de caça, sigui membre d'una societat d'ocellaires federada a la Federació Catalana de Caça i disposi d'un certificat, validat per la Federació Catalana de Caça on el president de la societat ocellaire certifiqui la seva participació en concursos oficials de cant.

Si és un menor d'edat, sempre ha d'anar acompanyat d'un adult i tenir els permisos corresponents.

On no es pot caçar?

Està totalment prohibida la caça en abeuradors (vora del riu, rierols, fonts, llacs, basses, etc.).

Normativa específica

Només es poden agafar cinc ocells mascles de cada espècie per caçador i dia de caça o 10 mascles si només es caça una sola espècie.
Només és permesa la utilització de trampes amb xarxa tipus ballesta (xarxes abatibles), són prohibits el vesc i les xarxes japoneses.
Es prohibeix la utilització i venda d’enregistraments i artefactes mecànics en els quals es reprodueixin els reclams i/o cants univocals d’espècies cinegètiques. No es consideren com a artefactes mecànics ni el xiulet ni el plec ("fuelle") o similars.
Està completament prohibida la venta dels ocells capturats.
La Direcció General del Medi Natural està elaborant una disposició normativa nova que s'ajusti a la legalitat vigent (europea, estatal i autonòmica) que fa que tota la normativa actual es consideri transitòria.

Problemàtica

En contra

La major part dels ocells que es capturen a l'hivern són procedents de països on estan considerats com a espècies protegides. Capturant-los estem perjudicant les seves poblacions.

Alguns dels ocells capturats moren durant els primers mesos de captiveri degut a l'estrès.
Els ocells capturats amb vesc i alliberats després, poden morir al quedar incapacitats per volar si perden moltes plomes o al intoxicar-se al acabar-se de netejar les plomes i ingerir restes d'aquesta substància tòxica.
És discutible, èticament, el manteniment dels ocells de cant tancats en gàbies de mides irrisòries durant tota la seva vida.

A favor

És considerada una activitat tradicional.

No es maten els ocells. S'alliberen les femelles o mascles que no interessen en el mateix moment de la captura i, més endavant, s'acostumen a alliberar els ocells capturats que no tenen el nivell de cant desitjat.
Els ocells són, per norma general, tractats amb miraments pel fet que els seus propietaris són els principals interessants en que estiguin bé de salut.
 

Pràctiques il·legals relacionades

Comerç amb ocells capturats.

No respectar els límits de captures.
Utilització de xarxes japoneses o vesc per fer les captures.
Captura i engabiat d'espècies protegides com el lluer (Carduelis spinus) o el gafarró (Serinus serinus) i, menys freqüentment, el pinsà mec (Fringilla montifringilla); pinsà borroner (Phyrrula phyrrula), el picapinyes (Loxia curvirostra) o el durbec (Coccothraustes coccothraustes).
Captura i sacrifici d'ocells no cantors per a ser consumits ("pajaritos fritos").


 

 

Què es pot caçar?

OCELLS
Perdiu (Alectoris rufa)
Sotmesa a una gran pressió cinegètica. Les seves poblacions es mantenen a molts punts gràcies a les contínues repoblacions fetes per les societats de caçadors. Aquest seria el cas d'Olesa on la pressió sobre l'espècie és insostenible per a les seves poblacions naturals.
Faisà (Phasianus colchicus) 
Els exemplars provenen d'alliberament i repoblacions o de la cria esporàdica dels ocells alliberats. No és una espècie pròpia de la nostra àrea.
Guatlla (Coturnix coturnix)
Espècie amb un clar descens de les poblacions a tot Catalunya. És un migrador important i la major part dels exemplars caçats durant la mitja veda estan de pas pel nostre territori. Espècie amb una reglamentació especial que en limita la caça a determinades zones.
Tudó (Columba palumba)
Ocell comú a la Catalunya boscosa. Trobem exemplars sedentaris, però també molts ocells centre europeus que hivernen a casa nostra.
Xixella (Columba oenas)
Localment comú, a Olesa i voltants no arriba a ser freqüent.
Colom roquer (Columba livia)
A Catalunya són coloms domèstics i, per tant, no acostumen a ser caçats.
Tórtora (Streptopelia turtur)
Espècie amb una clara tendència a la baixa a tot Catalunya que només es caça durant la mitja veda (és un ocell estival).
Becada (Scolopax rusticola)
Espècie amb una reglamentació especial.
Tord ala-roig (Turdus iliacus) i griva cerdana (Turdus pilaris)
Ocells hivernants que apareixen en determinades zones i en nombre molt variable en funció de la rigorositat de l'hivern centreuropeu.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Considerat un ocell perjudicial pels cultius, és permesa la seva caça com a mesura de control de poblacions. No té valor culinari.
Garsa (Pica pica)
Considerat un ocell perjudicial perquè, entre altres, s'alimenta d'ous i polls d'espècies cinegètiques. És permesa la seva caça com a mesura de control de poblacions. No té cap valor culinari.
Gaig (Garrulus glandarius)
Considerat un ocell perjudicial perquè, entre altres, s'alimenta d'ous i polls d'espècies cinegètiques, és permesa la seva caça com a mesura de control de poblacions. No té cap valor culinari.
Cornella negra (Corvus corone) 
Pot ser caçada només en circumstàcies especials. Quan és considerada una "plaga" principalment perquè pot depredar sobre ous i polls d'espècies cinegètiques. No té cap mena de valor culinari.
Cotorra argentina (Myopsitta monachus) 
Pot ser caçada només en circumstàcies especials. Considerada espècie perjudicial, ha estat introduïda i a partir de les poblacions existents a les ciutats s'està extenent per tot Catalunya. Pot ocasionar problemes importants als cultius principalment d'horta i fruiters. No té cap mena de valor culinari.
OCELLS AQUÀTICS
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Ànec griset (Anas strepera) Ànec xiulador (Anas penelope) Ànec cuallarg (Anas acuta) Ànec cullerot (Anas clypeata) Xarrasclet (Anas querquedula) Xarxet comú (Anas penelope) Xibec (Netta rufina) Morell de cap-roig (Aythia ferina) Morell de plomall (Aythia fuligula) Fotja (Fulica atra) Fredeluga (Vanellus vanellus) Becadell comú (Gallinago gallinago)
Tots aquests ocells són, en la gran majoria, ocells hivernants procedents del centre i nord d'Europa (l'ànec coll-verd és l'únic que presenten una població resident significant pel que fa a percentatge d'ocells existents durant l'època de caça).
Gavià argentat de potes rosses (Larus cachinans) Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Són considerats com a ocell perjudicial al haver augmentat enormement els seus efectius (principalment degut a l'aliment que troben a abocadors d'escombraries). No tenen cap mena de valor culinari.
MAMÍFERS
Conill (Oryctolagus cuniculus)
Les poblacions olesanes es troben sota mínims malgrat les contínues repoblacions. Havia estat una espècie molt freqüent, però les malalties han fet baixar enormement les seves poblacions que, malgrat tot, poden ser molt altes en zones concretes del país ocasionant problemes a l'agricultura.
Guineu (Vulpes vulpes)
Pot ser caçada si hi ha una autorització del Dep. de Medi Ambient.  És caça per estar catalogat com un animal perjudicial (s'alimenta d'espècies cinegètiques). Les seves poblacions a Olesa en cap cas justifiquen que és pugui considerar una plaga.
Visó americà (Mustela vison)
Pot ser caçat si hi ha una autorització del Dep. de Medi Ambient.   És una espècie introduïda i considerada perjudicial per a la fauna autòctona, però el fet que, a la nostra àrea, es trobi en zones riberenques fa que no es caci.
Geneta (Genetta genetta)
Com a depredador d'animals cinegètics es pot autoritzar la seva caça en ocasions i zones on les seves poblacions siguin considerades massa altes.

Quan es pot caçar?

Segons la resolució MAH/2161/2005, de 5 de juliol(DOGC num. 4427 de 15/7/2005), el període hàbil de caça menor comprèn tots els diumenges, dijous i festius des del segon diumenge d'octubre (dia 12) fins al primer diumenge de febrer (dia 1), ambdós inclosos. Per les espècies següents, però, hi ha les dates específiques següents:

Per a la perdiu roja (Alectoris rufa) i la perdiu xerra (Perdix perdix), el període hàbil de caça serà el comprès des del segon diumenge d'octubre (dia 12) fins al segon diumenge de gener (dia 4), ambdós inclosos.

El període hàbil de caça de la fotja (Fulica atra) és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 9) i el 12 de febrer, ambdós inclosos.

Per a l'ànec griset (Anas strepera) i la fredeluga (Vanellus vanellus) el període hàbil serà el comprès des del tercer diumenge d'octubre (dia 12) fins al tercer diumenge de gener (dia 18), ambdós inclosos.
 
Mitja veda (només en aquells vedats que ho han sol·licitat)
Només es poden caçar: guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), garsa (Pica pica) i estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
Barcelona: Dies 15, 16 i 17 d'agost i dia 4 de setembre
Girona: dijous, diumenges i festius no locals dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 7 de setembre, ambdós inclosos
Lleida: dijous, diumenges i festius no locals dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 14 de setembre, ambdós inclosos
Tarragona: Dies 15, 17, 24 i 31 d'agost

Qui pot caçar?

Qualsevol persona que tingui la llicència de caça i el permís d'armes. Si és un menor d'edat (entre 14 i 18 anys), sempre ha d'anar acompanyat d'un adult i tenir els permisos corresponents.

On es pot caçar?

Àrees de caça.
Zones de caça controlada.
Reserves nacionals de caça.
Zones d'aprofitament comú o lliures.

On no es pot caçar?

Està prohibida la caça en abeuradors (vora del riu, rierols, fonts, llacs, basses, etc.).
Zones de seguretat: Vies i camins d'ús públic, vies pecuàries, vies de tren, les aigües públiques inclosa llera i marges, canals navegables, nuclis urbans i rurals, zones habitades i proximitats, jardins, parcs, recintes esportius i altres llocs que puguin ser-ho declarats.
Refugis de caça i refugis de fauna salvatge.
En terrenys privats que, tot i estar dins de zones de caça, estiguin totalment tancats (la tanca ha d'envoltar la propietat i no ha de permetre el pas d'animals per cap punt)
Passos de fauna d'infrastructures viàries.
És prohibit l'exercici de la caça en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l'1 de gener de 2004 i als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes àrees incendiades.
És prohibit l’exercici de la caça menor i d’ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra.

Altres normes

És prohibit penetrar o transitar dins els límits de les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada amb armes de foc o qualsevol altre artifici susceptible de ser utilitzat per a la caça sense autorització expressa durant qualsevol època de l’any.
És totalment prohibida la repoblació amb híbrids de conill de bosc o de perdiu roja. Tots els alliberaments i repoblacions amb espècies cinegètiques hauran de ser sol·licitats a la secció d’Activitats Cinegètiques i de Pesca Continental corresponent, i no es podran realitzar sense la seva autorització.
Els cartutxos buits no es poden abandonar al medi natural, han de ser recollits.

Problemàtica

En contra

La caça s'ha de considerar, en general, com una activitat de lleure i, per tant, és èticament discutible la necessitat de matar animals per a divertir-se.

La pressió que s'exerceix sobre determinades espècies posa en perill les seves poblacions. Les repoblacions no són una bona solució perquè fan disminuir la variabilitat genètica.
La munició utilitzada comporta que cada any grans quantitats de plom (metall pesat altament contaminant) quedin escampades arreu.
La utilització d'armes de foc implica riscos per a la gent que practica altres modalitats de lleure en zones on es pot caçar.

A favor

És considerada una activitat tradicional i/o esportiva.

En casos concrets l'existència de "plagues" fa necessària l'eliminació d'animals de determinades espècies.
La conservació d'espais per a practicar la caça menor pot beneficiar a moltes altres espècies si es gestionen adequadament.
La caça genera una activitat econòmica més que considerable.

Pràctiques il·legals relacionades

Caça d'espècies protegides, especialment depredadors (rapinyaires).
Utilització d'esquers emmetzinats i paranys per eliminar depredadors de les àrees de caça.
Utilització d'armes semiautomàtiques (amb més de dos trets).
Caça en espais protegits.
Abandó de cartutxos al medi natural.


 

 

Què es pot caçar?

MAMÍFERS
Porc Senglar (Sus scrofa)
Gràcies a l'abandó de terres de conreu i a l'absència de grans depredadors naturals és una espècie que ha experimentat un elevat creixement de les poblacions. Provoca danys als conreus. La caça és un dels mecanismes que es poden utilitzar per controlar les seves poblacions. És una espècie comú al terme d'Olesa.
Daina (Dama dama) Cabirol (Capreolus capreolus) Isard (Rupicapra pyrenaica) Cèrvol (Cervus elaphus) Mufló (Ovis gmelini) Cabra salvatge (Capra pyrenaica)

L'absència de grans depredadors naturals en la major part del territori català fan de la caça un dels millors mecanismes que es poden utilitzar per controlar les seves poblacions. De moment cap d'aquests ungulats catalans es troba el terme olesà, tot i que per la proximitat de les poblacions creixents de Montserrat no seria extranya l'arribada de la cabra salvatge o, a partir de les repoblacions fetes a la Serra de l'Obac, del cabirol.

Quan es pot caçar?

El període hàbil de caça dels porc senglar (Sus scrofa) comprèn des del primer diumenge de setembre (dia 7) el quart diumenge de febrer (dia 22), ambdós inclosos.
A les zones d'aprofitament comú els dies de caça són diumenges i festius per les comarques de Barcelona i Tarragona i dijous, dissabtes, diumenges i festius per les de Lleida i Girona.
En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que indica el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica.
Caça de l'isard (Rupicapra pyrenaica), la cabra salvatge (Capra pyrenaica), el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon). El període hàbil de caça serà el que determinin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica.

Qui la pot practicar?

Qualsevol persona que tingui la llicència de caça i el permís d'armes. Si és un menor d'edat (entre 16 i 18 anys per rifles), sempre ha d'anar acompanyat d'un adult i tenir els permisos corresponents (el permís d'armes només es concedeixen a majors de 16 anys).

On es pot caçar?

Àrees de caça.
Zones de caça controlada.
Reserves nacionals de caça.
Zones d'aprofitament comú o lliures.

On no es pot caçar?

Està prohibida la caça en abeuradors (vora del riu, rierols, fonts, llacs, basses, etc.).
Refugis de caça i refugis de fauna salvatge
Zones de seguretat: Vies i camins d'ús públic, vies pecuàries, vies de tren, les aigües públiques inclosa llera i marges, canals navegables, nuclis urbans i rurals, zones habitades i proximitats, jardins, parcs, recintes esportius i altres llocs que puguin ser-ho declarats.
És prohibit l'exercici de la caça en els passos de fauna d'infrastructures viàries.
És prohibit l'exercici de la caça en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l'1 de gener de 2004 i als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes àrees incendiades.
Resta prohibit l’exercici de la caça menor i d’ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra.

Altres normes

Els caçadors han de portar alguna peça de roba de color cridaner (tons de vermell a groc) per fer-se visibles.
És prohibit caçar les femelles del porc senglar acompanyades de les cries, i també les cries. Es consideren cries els individus ratllats, denominats també lletons, porcells o raions.
Es prohibeix l'exercici de la caça en els passos de fauna d'infraestructures viàries.
És prohibit l'exercici de la caça en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l'1 de gener de 2003 i als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes àrees incendiades.
És prohibit penetrar o transitar dins els límits de les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada amb armes de foc o qualsevol altre artifici susceptible de ser utilitzat per a la caça sense autorització expressa durant qualsevol època de l’any.
 

Problemàtica

 

En contra

La caça s'ha de considerar, en general, com una activitat de lleure i, per tant, és èticament discutible la necessitat de matar animals per a divertir-se.

La utilització d'armes de gran calibre i de gossos dels considerats "perillosos" converteix aquesta caça en un perill pels altres usuaris del medi natural tot i l'actual normativa de senyalitzacions.
La caça de trofeus suposa, si no hi ha un estricte control, l'eliminació dels millors mascles que, per tant, no poden reproduir-se.
Molèsties a l'hàbitat d'espècies sensibles (si es fan batudes).

A favor

És considerada una activitat tradicional.

És un bon sistema de controlar les poblacions que, degut a la manca de grans depredadors, creixen exageradament i arriben a provocar danys importants en l'agricultura.
La conservació d'espais per a practicar la caça major beneficia a moltes altres espècies.
La caça genera una activitat econòmica més que considerable.

Pràctiques il·legals relacionades

Caça furtiva.
Utilització d'armes automàtiques (amb més de dos trets).
Caça d'espècies protegides.



 

ra
Normatives principals vigents a Catalunya
RESOLUCIÓ MAH/2246/2008, de 9 de juliol, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2008-2009 en tot el territori de Catalunya.
ORDRE de 17 de juny de 1999 (DOGC núm. 2922, de 2.7.1999), per la qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya.
LLEI 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat;
LLEI 1/1970, de 4 d'abril, de caça.

 

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 6, 2008)

 

 

eXTReMe Tracker