CICONIFORMES
 
a Catalunya
ARDÈIDS
Alerta, el martinet ros, el menut, el bitó i, especialment, el martinet de nit, sovint mantenen el coll encongit, però també el poden estirar canviant el seu aspecte general.
El bernat pescaire i l'agró roig són relativament fàcils de confondre ja que, segons la llum o fins i tot l'estat del plomatge, no sempre és aparent la diferència de color.
Els ardèids blancs poden ser difícils de distingir. L'agró blanc és molt més gros que els altres dos. La mida del bec i el color de bec, peus i potes són molt útils per diferenciar esplugabous i martinet blanc.
CICÒNIDS
GRUÏDS
Alerta! La GRUA no és un ciconiforme! Pertany als GRUÏFORMES! Per la seva semblança, però, està inclosa en aquest apartat. Pel que fa a les cigonyes, són fàcilment identificables pel seu llarg bec vermell.
PHOENICOPTÈRIDS
TRESKIORNITHIDS
Molt diferents entre si i fàcilment distingibles dels altres per les característiques formes dels seus becs.
 
Altres ocells semblants
Becut
Cames-llargues
Bec d'alena
Alguns limícoles també es poden confondre amb els ciconiformes, tot i que són de mida més petita i famílies diferent. El cames-llargues i el bec d'alena són els que ens podrien fer dubtar més pels seus colors cridaners. La resta tenen sovint colors brunencs i són més petits, però hi ha alguna excepció pel que fa a la mida com passa amb el becut.


 

 

 

Martinet de nit

© Fotografia: Lubomir hlasek

Nycticorax nycticorax

Amplitud d'ales: 105 - 112 cm.

Alçada: 58 - 65 cm.

Pes: 525 - 800 gr.

Presència: Estiuenc / Resident.

Alimentació: Peixos, amfibis i insectes.

Hàbitat: Cursoso fluvials, deltes, pantans, aiguamolls, etc.

Identificació: Adults molt fàcils d'identificar tant per la combinació de colors (parts ventrals d'un gris blanquinós que contrasta fortament amb les ales grises i les parts dorsal molt fosques que formen un capell que arriba fins a l'ull) com per l'aspecte (mantenen el coll encongit i semblen molt rabassuts i tenen el bec relativament curt). Alerta, els joves (veure foto) són de color brunenc i semblen d'una espècie diferent.

Comportament: Com la major part dels ardèids, utilitza el llarg coll per pescar en estirar-lo ràpidament per travessar amb el bec esmolat les seves preses. En aquest cas, però, habitualment manté el coll encongit i la seva silueta és típica amb el cap enganxat al cos.

© Fotografia: Univ-ubs

 
CATALUNYA: Ocell estiuenc present com a reproductor principalment al delta de l'Ebre, a l'Empordà i a les planes de Lleida. Està en expansió i cada cop hi ha també un major nombre d'ocells que passen l'hivern a casa nostra.
 

OLESA de MONTSERRAT:Tot i que en nombre molt baix, no acostumen a fallar en cap dels dos passos, tant postnupcial (setembre i octubre) com, principalment, prenupcial (març i abril). Els podrem veure, si encertem el dia, a qualsevol zona riberenca.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Bernat pescaire

© Fotografia: Amit Dutta

Ardea cinerea

Amplitud d'ales: 175 - 195 cm.

Alçada: 84 - 102 cm.

Pes: 1.020 - 2.075 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, micromamífers i grans invertebrats.

Hàbitat: Cursos fluvials, deltes, pantans, aiguamolls, etc.

Identificació: Fàcil d'identificar tant pels colors com, sobretot, per la mida i la forma. Els adults s'identifiquen pel front i part superior del cap blanca (gris blavosa en els joves) i el llarg bec taronja (de colors clars apagats en els joves).
 
Comportament: Quan reposen ho fan amb el coll encongit, però l'estiren ràpidament quan se senten insegurs. Poden empassar-se peixos de dimensions considerables.
 
CATALUNYA: Present a la majoria dels ecosistemes fluvials d'aigua dolça (rius mitjans i grossos, embassaments, aiguamolls, etc.). A l'hivern són molt més nombrosos per la presència dels ocells hivernants provinents de centre i nord d'Europa. Cria en colònies molt, tant en zones humides importants com en boscos de ribera. Aquesta espècie ha patit una forta expansió en els darrers anys.
 

OLESA de MONTSERRAT: A l'hivern, arriben als 10 individus (majoritàriament joves) repartits per la ribera del Llobregat. No nidifiquen estrictament al terme, tot i que hi ha un parell de nius en zones molt properes. Els podrem veure parats a l'aigua, pescant o reposant als arbres de la vora dreta del Llobregat a l'Areny del Molí, especialment durant l'hivern.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Martinet blanc

© Fotografia: Bavarianbirds

Egretta garcetta

Amplitud d'ales: 86 - 104 cm.

Alçada: 55 - 65 cm.

Pes: 280 - 640 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixets, amfibis, serpetes i invertebrats aquàtics.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Per la forma i el color, només es pot confondre amb l'esplugabous. Cal fixar-se amb el bec i potes: en el martinet blanc són negres i en l'esplugabous ataronjades (alerta amb els peus del martinet blanc que són grocs, però no les potes).
 
Comportament: Per a pescar mouen els peus grocs sota l'aigua de forma que espanten les preses. Quan és mouen per fugir són ràpidament arponejades amb un ràpid moviment de coll.
 
CATALUNYA: Present a zones humides costaneres, als trams mitjans i finals dels grans rius i en alguns grans embassaments. Ha experimentat un augment de les seves poblacions des dels anys 80. Colònies de cria molt localitzades (Illes Medes, Delta Ebre, Utxesa, Segre-Cinca i zoo de Barcelona) i presència de gran nombre d'aus hivenants. En expansió.
 

OLESA de MONTSERRAT:Presència escassa, entre 1 i 3 exemplars a tot el tram olesà. Sovint els podrem veure pescant sota els ponts del FFCC i la C-33 o a la resclosa de l'Areny del Molí.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Esplugabous

© Fotografia: David Zarkozi

Bubulcus ibis

Amplitud d'ales: 88 - 96 cm.

Alçada: 45 - 56 cm.

Pes: 340 - 390 gr.

Presència: Resident / Hivernant

Alimentació: Insectes, amfibis, rèptils, petits mamífers, etc.

Hàbitat: Principalment, zones humides amb conreus propers.

Identificació: De color blanc (però no tan blanc com el martinet blanc). Cames i bec groguencs que es tornen vermellosos a l'època de cria. Durant la reproducció també apareix una cresta groguenca i taques d'aquest color al pit i esquena.
 
Comportament: El nom prové de la seva tendència a seguir el bestiar (i també tractors i excavadores) per capturar els invertebrats que aixequen al seu pas. Sovint se situen a sobre d'aquests animals (bous, cavalls, etc.) i, des d'allà, observen si hi ha preses a l'abast.
CATALUNYA: Des dels anys vuitanta ha experimentat una gran expansió, tot i que com a reproductor només el trobarem al Delta de l'Ebre, Illes Medes, pantà d'Utxesa-Secà, aiguabarreig del Cinca-Segre i al Zoo de Barcelona. A l'hivern s'escampen arreu on disposin de zones humides amb conreus propers i el seu nombre augmenta amb l'arribada d'aus hivernants.
 

OLESA de MONTSERRAT:Excepcional. Tot i que és comú a la part baixa del Llobregat, només rarament algun exemplar arriba fins a la zona d'Olesa.

Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Agró blanc

© Fotografia: Birds in Jeju

Casmerodius albus

Amplitud d'ales: 140 - 170 cm.

Alçada: 80 - 104 cm.

Pes: 700 - 1.500 gr.

Presència: Resident i hivernant.

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, micromamífers i grans invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Sembla un martinet blanc molt gros (de la mida d'un bernat pescaire). És molt estilitzat. El bec es pot tornar negrós i les potes rogenques durant l'època de zel.
 
CATALUNYA: Espècie en expansió que va nidificar per primer cop a Catalunya el 1997 (Delta de l'Ebre). Actualment és un nidificant comú al Delta de l'Ebre i podria començar a nidificar al pantà d'Utxesa. També és freqüent durant l'estiu al delta del Llobregat i a l'aiguabarreig del Segre-Cinca. A l'hivern, la seva població creix amb els ocells hivernants i es pot observar a qualsevol zona humida.
 

OLESA de MONTSERRAT: No s'ha observat mai a Olesa.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Bitó

© Fotografia: Marek Szczepanek

Botaurus stellaris

Amplitud d'ales: 125 - 135 cm.

Alçada: 64 - 50 cm.

Pes: 867 - 1.940 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils i grans invertebrats.

Hàbitat: Masses d'aigua més o menys lenta amb abundància de canyís.

Identificació: Els colors marronosos el fan passar molt desapercebut entre el canyís. La seva mida i aspecte són molt característics. Només hi ha el risc de confondre'l amb algun jove de martinet de nit o ros.
 
Comportament: Pot estirar molt el coll i restar immòbil, llavors és gairebé impossible distingir-lo entre el canyís.
 
CATALUNYA: Ocell extremadament amenaçat. Malgrat haver criat a moltes de les zones humides catalanes, actualment només ho fa habitualment als Aiguamolls de l'Empordà i, ocasionalment al Delta de l'Ebre. A l'hivern apareix a les principals zones humides (costaneres o interiors) sempre que tinguin amplies zones de canyís. És una espècie molt sensible a les molèsties humanes i per això han disminuït dràsticament les seves poblacions.
 

OLESA de MONTSERRAT: No s'ha observat mai a olesa.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Martinet menut

© Fotografia: Ben van den Broek

Ixobrychus minutus

Amplitud d'ales: 40 - 58 cm.

Alçada: 27 - 36 cm.

Pes: 60 - 150 gr.

Presència: Estiuenc (març - oct.)

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, micromamífers i grans invertebrats.

Hàbitat: Zones humides amb abundància de canyís.

Identificació: És el martinet de mida més petita. La seva capatitat d'estirar i arronsar el coll pot fer-ne variar l'aspecte general. Destacable el contrast entre les ales groguenques i l'esquena fosca (especialment visible quan l'ocell emprèn el vol).
 
Comportament: Quan se sent insegur estira el coll per passar desapercebut entre el canyís.
CATALUNYA: La seva presència està lligada a l'existència d'una vegetació aquàtica adequada (canyís i/o boga principalment). En embassaments, aiguamolls, grans basses i cursos baixos de rius importants pot arribar a ser comú.
 

OLESA de MONTSERRAT: Detectat en època de migració. Tot i això, la ràpida recuperació del canyís i la boga (en els darrers cinc anys està guanyant molt terreny a la riba del Llobregat) i el fet que nidifiqui a zones relativament pròximes riu amunt, fan pensar en una probable recolonització de la nostra zona riberenca.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Martinet ros

© Fotografia: Jens Søgaard Hansen

Ardeola ralloides

Amplitud d'ales: 80 - 92 cm.

Alçada: 42 - 47 cm.

Pes: 230 - 370 gr.

Presència: Estiuenca (març - setembre).

Alimentació: Petits peixets, amfibis i invertebrats aquàtics.

Hàbitat: Zones humides i grans rius amb presència de canyissar abundant.

Identificació: El plomall abundant i els tons ataronjats dels adults els fan fàcilment identificables, tot i que sovint semblen molt

més blancs al camps (sobretot en vol). Els joves són marronosos, amb el cap i coll clarament ratllats i es podrien confondre amb els joves de martinet de nit.

Comportament: Malgrat que habitualment manté el coll encongit, el pot estirar moltíssim per capturar les seves preses o per camuflar-se entre la vegetació de ribera.

CATALUNYA: És un ocell en expansió que cria al Delta de l'Ebre, Illes Medes, Delta del Llobregat, Aiguabarreig del Segre-Cinca i a Utxesa.

CATALUNYA: És un ocell molt comú que, tot i això, sembla trobar-se en regressió. Present com a reproductora s.

© Fotografia: Neophron

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Agró roig

© Fotografia: Sebastià Torrens

Ardea purpurea

Amplitud d'ales: 120 - 150 cm.

Alçada: 78 - 90 cm.

Pes: 525 - 1.345 gr.

Presència: Estiuenc (març - octubre).

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, i grans invertebrats aquàtics.

Hàbitat:  Zones humides amb grans àrees de canyissar.

Identificació: El diferenciarem del Bernat pescaire pels seus tons marronosos i pel seu aspecte general més esvelt.

 
CATALUNYA: Present com a nidificant als aiguamolls litorals i interiors sempre que disposi d'àrees extenses amb canyissars on fer els nius.
 

OLESA de MONTSERRAT: S'observa durant l'època migratòria de forma accidental.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Cigonya blanca

© Fotografia: Escapade

Ciconia ciconia

Amplitud d'ales: 155 - 165 cm.

Alçada: 100 - 102 cm.

Pes: 2.300 - 4.400 gr.

Presència: Estiuenc (febrer - setembre).

Alimentació: Micromamífers, amfibis, peixos, grans invertebrats, carronyes, deixalles...

Hàbitat:  Espais amb camps o zones humides on poder alimentar-se.

Identificació: Impossible confondre aquest conegut ocell. Només remarcar que els joves, a diferència dels adults, tenen el bec i les potes de color negrós.

Comportament: Tot i que també poden fer-ho dalt dels arbres, la major part de les cigonyes nidifiquen dalt de construccions humanes fet que els ha portat a ser uns animals molt populars. A l'època de zel, fan petar el bec emeten un so molt característic.
CATALUNYA: Actualment nidifica a les terres de ponent (principalment a la vall del Segre), a l'Empordà i a Sebes-Flix. Hi ha projectes de reintroducció d'aquesta espècie al Bages (Santpedor), Pla de l'Estany (Banyoles) i Vallès oriental (Gallecs) que han de permetre que recuperi els seus antics territoris de cria per tot Catalunya.
 

OLESA de MONTSERRAT: Observada ocasionalment durant les seves migracions.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
  Reintroducció al Bages  
Cigonya negra

© Fotografia: cnwildlife

Ciconia nigra

Amplitud d'ales: 144 - 155 cm.

Alçada: 95 - 100 cm.

Pes: 3.000 gr.

Presència: En pas.

Alimentació: Micromamífers, rèptils, amfibis, peixos, grans invertebrats, etc.

Hàbitat:  Zones costaneres, embassaments i grans rius.

Identificació: La combinació de parts superiors i ales fosques i parts ventrals blanques és única. És com una cigonya blanca, però amb les parts superiors negres...
Comportament: Al contrari que la seva parenta, la cigonya negre és molt tímida i defuig la presència de l'home. Només nidifica dalt dels arbres i és una espècie en perill d'extinció.
 
CATALUNYA: Present només durant les migracions i, excepcionalment, com a hivernant.
 

OLESA de MONTSERRAT: Observada en vol durant l'època de migració.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Capó reial

© Fotografia: Joël Bruezière

Plegadis falcinellus

Amplitud d'ales: 80 - 95cm.

Alçada: 49 - 66 cm.

Pes: 485 - 580 gr.

Presència: Resident / Hivernant.

Alimentació: Invertebrats, serps, peixets, granotes, etc.

Hàbitat:  Aiguamolls, llacs, deltes, etc.

Identificació: El bec corbat avall i el color fosc és únic entre els ciconiformes. No sempre es pot apreciar el to vermellós i les iridescències (reflexos) verd-blavoses de les ales, llavors dóna la sensació de ser un ocell completament negre. Els joves són iguals que els adults, però d'un gris fosc uniforme.
CATALUNYA: Malgrat que pot aparèixer durant l'hivern a qualsevol de les zones humides del país, només nidifica al Delta de l'Ebre.
 

OLESA de MONTSERRAT: No s'ha observat mai al terme d'Olesa.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
 
Becplaner

© Fotografia: Joël Bruezière

Platalea leucorodia

Amplitud d'ales: 115 - 135 cm.

Alçada: 70 - 95 cm.

Pes: 1.130 - 1.190 gr.

Presència: En pas.

Alimentació: Invertebrats, amfibis, petits peixets, etc.

Hàbitat:  Zones humides d'aigua dolça, a l'hivern també zones costaneres.

Identificació: Els adults presenten plomall, un lleuger collar groguenc a la base del coll i la punta del bec groc.
 
Comportament: S'alimenten movent el coll a dreta i esquerra mentre avancen amb el bec submergit i mig obert a l'aigua. Quan toquen alguna presa (el bec és molt sensible gràcies a un gran nombre de terminacions nervioses) tanquen el bec i la capturen.
CATALUNYA: Només s'observa com a ocell migratori a les principals zones humides catalanes.
 

OLESA de MONTSERRAT: No ha estat observat mai a Olesa de Montserrat.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
  Espátula común  
Flamenc

© Fotografia: Flavio Lo Scalzo

Phoenicopterus roseus

Amplitud d'ales: 140 - 165 cm.

Alçada: 125 - 145 cm.

Pes: 2.100- 4.100 gr.

Presència: Resident i en pas.

Alimentació: Invertebrats i microorganismes.

Hàbitat:  Zones costaneres, deltes, aiguamolls, etc.

Identificació: És l'únic ocell rosat de la nostra àrea. Alerta, però, perquè els joves presenten un color grisenc uniforme i no assoleixen el plomatge dels adults fins gairebé als tres anys. Les llargues cames i coll i la forma del bec ens permetran identificar-los. Volen amb el coll ben estirat i tenen un reclam característic.

 
Comportament: S'alimenten filtrant de l'aigua invertebrats i microorganismes gràcies a l'acció combinada del seu bec i la llengua. El bec és molt útil perquè té forma de cullera si el mirem al revés (recorda que els flamencs s'alimenten baixant el cap i, per tant, queda capgirat). Les llargues cames i el coll li permeten entrar a l'aigua sense problemes. El seu color rosat apareix gràcies als pigments que aconsegueixen dels petits crustacis aquàtics que mengen.
 
CATALUNYA: Només crien al Delta de l'Ebre (i no tos els anys). Com que són animals que recorren grans distàncies per alimentar-se, però, apareixen sovint a les zones humides costaneres de tot Catalunya.
 

OLESA de MONTSERRAT: No s'ha observat mai a Olesa.

 
Més informació: ICOinfo Atles interactiu del flamenc comú
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
  Anellament polls Delta Ebre  
Grua

© Fotografia: Miguel Rouco

Grus grus

Amplitud d'ales: 180 - 200 cm.

Alçada: 115 cm.

Pes: 4.500 - 6.100 gr.

Presència: En pas.

Alimentació: Gra, fruits, tubercles, herbes, invertebrats, amfibis, petits rèptils, micromamífers, peixos, etc.

Hàbitat: Aiguamolls, grans planures, etc.

Identificació: Gran tamany. Colors cendrosos amb la vora de l'ala, gola i casquet negre. Presenta una no sempre aparent taca vermella sobre el cap i la part del darrera del coll és blanca. Veu molt característica. Els joves no tenen color negre i el cap i part superior del col és de tons brunencs.
 
Comportament: En migració, els grups fan formacions en "V" que avancen cridant contínuament, fet que els fa detectables fins i tot de nit.
 
CATALUNYA: S'observen grups durant la migració que es poden aturar a les principals zones humides catalanes. Durant l'hivern alguns exemplars poden restar un temps considerable en alguns punts..
 

OLESA de MONTSERRAT: Amb sort, és possible sentir i fins i tot observar el pas de grups migratoris.

 
Més informació: ICOinfo  
Aves de España Atlas virtual de las aves de España
  ECWG  
© Jordi Cerdeira i Ribot (any 5, 2007)
eXTReMe Tracker