 |
||||
Anelles
de PVC en l'estudi dels ocells |
||||
| Una
de les tècniques utilitzades en l'estudi dels ocells és
l'anellament d'espècies de mida mitjana i gran amb anelles de
PVC. El procés és
molt senzill, consisteix en situar a la pota una o diverses anelles
amb un codi que es pugui llegir a distància. Això permet
que, recollint les lectures efectuades a qualsevol lloc on hagi anant
l'ocell, es pugui confeccionar un mapa amb els seus moviments. L'anàlisi
del conjunt de les dades aportades per tots els individus marcats d'una
mateixa població permeten determinar les seves migracions, controlar
la dispersió dels exemplars joves, calcular la seva taxa de supervivència,
saber com evolucionen les poblacions, detectar els problemes a què
s'enfronten, etc. |
||||
|
|
||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El
corb marí gros és un ocell hivernant a Catalunya. Arriba
des de les seves zones de cria al nord d'Europa principalment a l'octubre
i s'està entre nosaltres fins al març per tornar cap al
nord a criar.
El
nombre de corbs marins hivernants deu voltar els 9.000. Es reparteixen
per les zones costaneres, rius i pantans interiors i són especialment
abundants a les costes tarragonines i als pantans de les comarques de
Lleida. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A
Dinamarca hi cria aproximadament un 30% de la població europea
de corb marí gros (entre 36.000 i 42.000 parelles) repartides
en unes 50 colònies (gairebé
un 30% de la població nidificant europea).
Fins al 1980 els corbs marins es caçaven i es destruïen
els nius. La seva població era molt baixa (el 1971 no sobrepassava
les 250 parelles). Un cop aprovada la seva protecció, l'espècie
es va anar recuperant a gran velocitat fins a començar a ocasionar
problemes, principalment a les piscifactories i zones de pesca. Actualment,
la seva població està estabilitzada gràcies a un
estricte control per part de l'administració que impedeix l'establiment
de noves colònies de cria i limita el creixement de les actuals. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A Denish great cormorant in Olesa de Montserrat (Catalonia) In December of 2005 was detected a great cormorant (Phalacrocorax carbo sinensis) with a PVC ring in Olesa de Montserrat, It was sunbathing at Llobregat river. After reading this PVC ring and sending facts, we have received news about "our" cormorant. Now, we know that it's a female and was ringed in 1998 when it was a chick in a Vorsø's colony (Denmark). It's seven years old and it has travelled 1700 Km to arrive at Llobregat river. This is the first time that this ringed great cormorant has been seen outside Vorsø. Olesa de Montserrat: City with 20.000 p. in Catalonia (NE of Iberian Peninsula). It's 25 Km to Barcelona (the capital of Catalonia) and to the Mediterranean sea coast, bottom of Montserrat Mountain and at the left side of Llobregat river. Llobregat river it's one of the biggest river of Catalonia and, in winter, the greats cormorants are commons in the medium and lower watercourse and in the dams of this river. Vorsø: Is a little island of 60 Ha in the Est coast of Jutland (continental Denmark), in Horsen's fiord. It's a wildlife reserve since 1928 and has the most important colony of great cormorant of Denmark. The cormorant's chicks are being ringed since 1977 and it's a reference site for the study of this specie. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| © Jordi Cerdeira i Ribot (any 3, 2005) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||
| |
|
||||||||||
A
principis d'abril del 2006, es va detectar la presència d'un
jove de Bernat pescaire (Ardea
cinerea)que duia una anella de PVC de color groc
a la pota dreta. Un
cop llegida i enviades les dades, va resultar que havia estat anellat
com a poll al Parc Zoològic de Barcelona. |
|||||||||||
| Els Bernats pescaires del zoo | |||||||||||
| Al zoo de Barcelona, just entre les instal·lacions dels óssos i les dels primats, hi ha una colònia de Bernats pescaires on, cada any, hi crien amb èxit força parelles. Els ocells, completament salvatges, van i venen lliurement. Volen fins a rius, rieres i altres zones humides dels voltants de Barcelona per alimentar-se o es queden al zoo a veure si poden arreplegar del menjar dels pelícans i d'altres animals. Al parc zoològic hi troben la protecció que els faltaria al medi natural (no hi ha animals que els ataquin i la gent els deixa tranquils en pensar-se que són animals captius). |
|||||||||||
| El programa d'anellament | |||||||||||
| Com passa a les colònies de cria més "normals" (situades en boscos de ribera, embassaments o aiguamolls), els Bernats pescaires joves abandonen la zona quan es fan grans (els pares han de tornar a criar i no els hi volen) i, per estudiar on van a parar, des de fa uns anys es porta a terme un programa en què es marquen alguns dels polls de les colònies de tot Catalunya amb anelles de colors. Així es poden estudiar els seus desplaçaments. |
|||||||||||
| La història del Bernat pescaire d'Olesa |
|||||||||||
|
Aquest ocell va ser anellat el 17 d'agost del 2005 al Zoo de Barcelona. Havia nascut en un dels nius de la colònia i ja tenia dos mesos d'edat. Com que no es poden diferenciar mascles i femelles pel plomatge, s'han de fer anàlisis als ocells per determinar-ne el sexe: en aquest cas es tracta d'un mascle. El jove Bernat pescaire va continua voltant pel Zoo fins que un bon dia va desaparèixer. No se n'havien tingut més notícies fins que, el dia 1 d'abril de 2006, va ser vist reposant en un pollancre a l'Areny de Vilapou, a la ribera del Llobregat al pas per Olesa de Montserrat. Des de llavors va anar apareixent intermitentment i, des de finals de setembre del 2006, sembla que ha adoptat definitivament l'Areny del Molí com a àrea fixa de residència. No és pas l'únic Bernat que podrem veure al riu, però al portar l'anella de PVC, si que és l'únic del que en sabem vida i miracles... |
|
||||||||||
Fotografies
|
|||||||||||
| ©
Jordi Cerdeira i Ribot (any 5, 2007) |
|||||||||||
 |