picotet

Cotorretes de pit gris

Tornar a monogràfics

La cotorra de pit gris o argentina (Myiopsitta monachus) és una espècie introduïda que ja té poblacions ben establertes principalment al Barcelonès i sud del Baix Llobregat.

La presencia d'un estol nombrós (una desena d'individus) d'aquests ocells al nucli urbà i zones riberenques d'Olesa des de l'estiu del 2005 i el fet que hagin construït refugis al nucli urbà fa interessant mantenir-ne un control acurat per documentar l'evolució d'aquesta població incipient.

---------- Distribució ------------- Identificació ------------ Col·labora ----------- Altres --------

Distribució

La cotorreta de pit gris és originària d'Amèrica del Sud. Viu al sud de Brasil i Bolívia, Paraguai, Uuguay i la meitat superior d'Argentina. Ocupa zones semi-obertes amb petites zones forestals on nidifica i espais més oberts on s'alimenta. Les seves poblacions a Catalunya apareixen a finals dels anys 70 a partir d'ocells captius escapats o alliberats pels seus propietaris. Ràpidament, però, van començar a reproduir-se amb èxit a casa nostra i actualment, tot i l'aporta contínua d'exemplars provinents de la captivitat, les seves poblacions augmenten gràcies al seu èxit reproductiu en llibertat.

Es considera que ha Catalunya hi ha unes 2000 cotorretes de pit gris en llibertat. La major part de la població (unes 400 parelles) es troben a Barcelona ciutat, però hi ha colònies relativament importants a tot el Baix Llobregat (meitat sud de la comarca), Vallès oriental, Alt i Baix Penedès, Anoia , tarragonès, Alt i Baix Empordà, Osona i el Bages (Domènech & Senar, 2004)

Els estudis efectuats demostren que el creixement de les seves poblacions és exponencial (cada 9 anys es duplica la població a Barcelona - Domènech et al, 2005-).

Tot i que inicialment (des del 1975) la cotorreta de pit gris es va establir en parcs i carrers arbrats de la ciutat de Barcelona, actualment també es troba en àrees periurbanes, espais agrícoles, zones riberenques i altres espais naturals.

L'alimentació d'aquesta espècie (consumeix una varietat increïble de vegetals, fruits, llavors, etc.) fa que ocasioni greus problemes a l'agricultura a la seva àrea natural de distribució i que ja s'hagin detectat danys en algunes zones del sud del Baix Llobregat. No s'ha realitzat, però, cap intent des de l'administració de limitar la seva expansió.

Bibliografia:

Domènech, J. & Senar, J.C. 2004. Cototrreta de pit gris (Myiopsitta monachus). A: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. i Herrando, S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. p.270-271. Ed. Lynx (Bellaterra).

Domènech, J., Carrillo, J. & Senar, J.C. 2005. Population size of the Monk ParaKeet (Myiopsitta monachus) in Catalonia. Revista Catalna d'Ornitologia (209): p.1-9. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia.

Identificació

La cotorra argentina o de pit gris és relativament fàcil d'identificar tant per l'aspecte com per la veu.

Fa uns 30 centímetres des de la punta de la cua al bec. La part dorsal verdosa contrasta fortament amb les parts inferiors: Galtes, coll i pit són gris clar amb un barrat transversal fosc al pit. A partir del pit, les parts ventrals són d'un groc verdós, que es torna més verd al apropar-nos a la cua.

©Fotogr.: Loro Parque

La veu és un altre mètode fàcil de localització: Les cotorretes de pit gris són molt sorolloses (de fet es considera que és per aquest motiu pel que són alliberades, ja que els seus propietaris acaben farts dels seus crits). Serà fàcil sentir-les cridant mentre volen o quan estan parades als arbres.

		Les seves construccions també ens poden fer adonar de la seva presència. La seva grandària i la forma globular són característiques (cap altre ocell no les fa a casa nostra). Cal buscar-les especialment a la capçada de les palmeres i grans pins, però també en altres arbres.
© Fotografies: *J.Cerdeira*
A l'interior d'aquestes construccions hi ha diverses cambres on es refugien i construeixen el niu. S'hi accedeix atrvés d'un túnel circular que comunica amb l'exterior (veure fotografia).

Col·labora

Observacions de cotorra argentina

Si observes exemplars d'aquesta espècie a l'àrea d'olesa i voltants, envia un e-mail a ornitolesa@yahoo.es . Indican-hi la data, l'hora i el lloc; el nombre d'exemplars; l'activitat que duien a terme (si eren parades o volant, si estaven menjant, etc.) i no t'oblidis del nom de l'observador/a.

Per senzilla que sigui l'observació sempre serà interessant i útil per a determinar com aquesta espècie s'estableix al terme.

Observacions :

Continuen les observacions d'exemplars a les palmeres del pati de La Clota (desembre de 2006). (J.Ce)

Sentit un mínim de tres exemplars al pati de La Clota (08 setembre de 2006). (E.Ca i J.Ce)

Grup nombros als pins del pati de l'Escola Povill (05 setembre 2006). (J.Ce)

Dos exemplars menjant llavors de card a l'Areny del Molí (05 juny 2006). (J.Ce.)

Dos exemplars a les palmeres del jardí de La Clota (19 maig 2006). (J.Ce.)

Observats i sentits diversos exemplars al jardí de La Clota (abril 2006). (C.Ca.)

Durant tot el març i abril, les cotorretes s'alimenten cada dia a la part alta dels xipresos d'un pati del carrer Clota entre les 7:30 i les 9h volant sobre l'eixample en direcció a l'estació. (J.Ca.)

Dos exemplars volant sobre l'eixample en direcció a l'estació (02 abril 2006). (E.Ca.)

Observacions diverses a les zones riberenques: Can Vinyals i areny de Vilapou durant gener, febrer i març. (J.Ce. i altres)

Les cotorres han abandonat els nius del carrer Margarita Biosca i els han traslladat a les palmeres del jardí de la Clota (gener 2006). (J.Ce.)

Grups de cotorres passen moltes hores a les palmeres del jardí de la Clota (desembre 2005).

Sis exemplars volant en formació sobre l'Escola Povill (17/11/05). (J.Ce.)

Un nombre indeterminat d'exemplars passen moltes estones al Parc Municipal (octubre 2005). (E.Pi.)

Quatre exemplars al gran pi pinyer del Parc municipal a quarts de vuit del vespre (01/10/05)). (J.Ce.)

Descoberts uns refugis encara no ben acabats en un gran arbre d'un jardí particular al carrer Margarita Biosca (09/09/2005). (J.Ce.)

Observada a la zona de ribera del Llobregat de Can Vinyals el 03/09/2005. (J.Ba.)

2 exemplars transportant branquetes als pins de l'Escola Povill el 01/09/2005. (J.Ce.)

Mínim 10 exemplars parats als pins de l'Escola Povill el 30/082005. (J.Po. i O.Po.)

7 exemplars parats en unes grans acàcies a l'areny de Vilapou el 29/082005. (J.Ma. i J.Ce.)

Mínim 6 exemplars volant a l'Eixample el 15/082005. (E.Ca. i J.Ce.)

Mínim 7 exemplars al porxo de Sta.Oliva el 13/08/2005. (E.Ca.)

Altres

Premi de recerca escolar :

El passat 9 de juny de 2006 es va otorgar el premi de Recerca Escolar Vila d'Olesa al treball

La cotorreta de pit gris a Olesa de Montserrat

de Neus Companyó, Carla Nieto i Marta Ruzafa, alumnes de 1r d'ESO de l'Escola Povill.

Al treball, s'hi fa una descripció de l'espècie i de la seva biologia. S'hi analitza com va arribar i com s'ha anat escampant per Catalunya i es documenta la seva aparició a Olesa. També es valoren els efectes negatius de l'expansió d'aquesta espècie exòtica i s'hi proposen mesures concretes d'actuació a Olesa de Montserrat. El treball inclou un parell d'entrevistes a J.Carles Senar (autor de gran nombre dels estudis sobre les cotorretes de pit gris a Barcelona) i a Jordi Clavell (president del grup d'aus exòtiques de la Sociedad Española de Ornitología).

L'enorabona a les autores.