|
|
Picot
garser petit |
 |
|
|
Dendrocopus
minor |
|
Amplada
d'ales: 24 - 29 cm
Alçada:
14 - 16,5 cm
Presència:
Resident (tot l'any)
Alimentació:
Petits invertebrats..
Hàbitat:
Boscos de fulla caduca (especialment els riberencs)
i plantacions de caducifolis. |
|
Identificació:
La mida (com la d'un pardal) és el tret característic
per a diferenciar-los dels altres picots. El mascle té
una cridanera taca vermella al cap, que falta a la femella.
Les ales són barrades de blanc i volen fent grans
ondulacions. Són molt difícils de veure.
Més fàcil és de detectar el seu crit
i el repicar del bec amb els arbres. |
| |
Comportament:
Es mouen pel tronc dels arbres com els raspinells. Els
forats que excaven per a nidificar tenen entre 3 i 3,5
cm de diàmetre (cap picot els fa tan petits). |
| |
CATALUNYA:
Espčcie en plena expansió.
Era considerada molt localitzada als anys 80, però
està colonitzant amb èxit boscos de ribera,
plantacions i boscos caducifolis. Des de la zona nord-est
s'estén ràpidament cap al sud i l'oest. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT:
Detectat a la riera de St. Jaume i a l'Areny del Molí
durant el 2005. No hi ha cites del 2006. Hi ha una parella
criant en terme d'Abrera. |
| |
|
|
|
|
Cargolet |
|
|
|
Troglodytes
troglodytes |
|
Alçada:
9 - 10,5 cm
Presència:
Resident (tot l'any)
Alimentació:
Petits invertebrats..
Hàbitat:
Especialment en zones embardissades i humides.
Identificació:
Mida molt petita i
colors brunencs. És molt característica
la petita cua de tons vermellosos que manté
visiblement aixecada. Bec fi i línia blanca
sobre l'ull. |
|
| |
Comportament:
És un ocell molt inquiet que no
para mai de bellugar-se d'aquí El seu cant és
molt característic i potent, sembla mentida que
un ocellet tant petit pugui cantar tant fort. |
| |
CATALUNYA:
Ocell comú a tot el Principat, sempre que trobi
un hàbitat més aviat humit amb vegetació
arbustiva prou densa (sotabosc, bosc de ribera, torrenteres,
matollars, etc. |
| |
| OLESA
de MONTSERRAT:
El sentirem fàcilment a la primavera al bosc del
Gavatx. Veure'l no serà tan fàcil. |
| |
|
|
|
| Rossinyol |
|
|
|
Luscinia
megarhynchos |
Alçada:
15 - 16,5 cm
Presència:
Estiuenc (març - setembre)
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat:
Zones forestals o amb molta vegetació.
Identificació:
Ocell
d'aparença discreta. Zones dorsals d'un marró
teula i ventrals clares (grisoses). La gola és
blanquinosa i la cua, molt característica,
d'un to teula tirant a vermellós i força
llarga. L'ull, completament negre, destaca força. |
|
| |
Comportament:
Si per alguna característica es coneix al rossinyol
és, sens dubte, el cant. És fort, llarg
i molt melòdic i el sentirem tan de dia com de
nit. |
| |
CATALUNYA:
Ocell molt comú.
El trobarem a tot Catalunya. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Ocell
molt comú, el trobarem a totes les zones forestals
i embardissades del terme. |
| |
|
|
|
| Pit
roig |
|
©
Fotografia:
Jordi
Cerdeira
|
|
|
Erithacus
rubecula |
Alçada:
12,5 - 14 cm
Presència:
Resident i hivernant
Alimentació:
Invertebrats i altres.
Hàbitat:
Zones forestals quan cria.
Identificació:
Inconfusible
pel vermell-taronja del pit i cara. Zones dorsals
brunenques, bec fi, ulls grossos i parts ventrals
clares. |
|
| |
Comportament:
És un ocell fortament territorial i molt confiat. Permet
l'aproximació a molt poca distància (sobretot
a l'hivern que mantenen territoris més petits). |
| |
CATALUNYA:
Ocell típicament forestal, nidifica a tot el país
sempre que trobi zones prou humides i amb prou vegetació.
A l'hivern arriben gran quantitat d'ocells centre i nord
europeus i apareixen arreu. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Ocell
escàs com a reproductor (bosc del Gavatx, riera
de St.Jaume). Molt abundant a l'hivern per tot el terme
(fins i tot entra al nucli urbà). |
| |
|
|
|
| Bosqueta
vulgar |
|
|
|
Hippolais
polyglotta |
Alçada:
12 - 13 cm
Presència:
Estiuenc (abril-setembre)
Alimentació:
Invertebrats.
Hàbitat:
Zones arbrades no gaire denses, però també
en matollars amb arbres dispersos.
Identificació:
De
colors verd-groguencs. Les parts inferiors són
força groguenques i les dorsals d'un to fosc
marró-verdós. Bec fi i groguenc i
una lleugera línia clara que travessa l'ull
en horitzontal. |
|
| |
Comportament:
El seu cant és molt característic
i l'emeten des de punts elevats i prou visibles (normalment
a la punta d'un arbre o matoll). També emeten un
so de contacte que recorda al dels pardals. |
| |
CATALUNYA:
Ocell molt comú, el trobarem a tot el país
a excepció de les zones pirinenques. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Espècie
freqüent. En trobarem a tot el terme, però
fàcilment a les zones arbrades de Puigventós. |
| |
|
|
|
| Mosquiter
pàl·lid |
|
|
|
Phylloscopus
bonelli |
Alçada:
11 - 12,5 cm
Presència:
Estiuenc (abril-setembre)
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat:
Cria
a zones boscoses de tot tipus a tot el Principat.
Comportament:
Veu
característica, Com tots els mosquiters,
no para quiet i costa de localitzar entre les branques
dels arbres.
|
|
| |
Identificació:
Petit ocellet de bec curt i fi de tons verdosos a la zona
dorsal. El diferenciarem (amb paciència i experiència)
dels altres mosquiters pel blanc de la zona ventral, el
to groguenc del carpó, els tons groc-verdosos dels
marges de les plomes de les ales i les potes d'un gris
fosc, no negres. |
| |
CATALUNYA:
Viu a zones boscoses de tot tipus per tot el Principat. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT: En
sentirem a zones boscoses com el bosc del Gavatx, però
també a punts amb petites bosquines com als Llumasos. |
| |
|
|
|
| Mosquiter
comú |
|
|
|
Phyllosocpus
collybita |
Alçada:
10 - 12 cm
Presència:
Principalment hivernant.
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat:
Cria
a zones boscoses, però a l'hivern el trobarem
arreu. |
|
| |
Identificació:
Petit ocellet de bec curt i fi de tons verdosos a la zona
dorsal. El diferenciarem (amb paciència i experiència)
dels altres mosquiters pels tons blancs-groguencs de la
zona ventral, per les potes negres i la línia ocular
fosca amb una "cella" clara a sobre. |
| |
Comportament:
Com els altres mosquiters, no para quiet i es mou incessantment
per les branques dels arbres buscant aliment. El cant
és inconfusible, però no el sentirem a l'hivern. |
| |
CATALUNYA:
Cria principalment a
la meitat nord del Principat, tot i que també
ho fa localment a la resta, sempre que hi trobi boscos
prou humits. A l'hivern arriben un gran nombre d'ocells
del centre i nord d'Europa que envaeixen tot el territori
i apareix en jardins, zones de conreus, riberes, etc.
|
| |
| OLESA
de MONTSERRAT:
Molt comú a l'hivern. És rar com a nidificant.
Sentit (i no cada any) al bosc del Gavatx en època
de cria. |
| |
|
|
| |
| Tallarol
emmascarat |
|
|
|
Sylvia
hotrtensis |
Alçada:
15 - 16 cm
Presència:
Estiuenc (abril-setembre).
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat:
Zones
arbrades amb espais oberts i d'ambient càlid
(p. ex. oliverars). |
|
| |
Identificació:
Mida grossa per ser un tallarol.
Amb un "antifaç" negre que es confon
amb el color fosc del cap. Les parts dorsals són
marronenques i les ventrals clares (especialment la gola).
Ull amb l'iris groc. |
| |
| Comportament:
El seu cant és especialment característic
i, com la majoria de tallarols, és de costums discrets. |
| |
CATALUNYA:
No és especialment
freqüent, tot i que pot ser localment abundant. Més
comú a les comarques tarragonines i de la plana
lleidatana, però també en altres punts de
tot el país. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT:
Sembla
estar-se produínt una certa expansió de
l'espècie per la zona alta del terme (probablement
relacionada amb la recuperacio de la vegetació).
Caldrà
anar cap al pla del Fideuer i Can Mimó si volem
veure'l.
|
| |
|
|
| |
| Tallarol
de casquet |
|
|
|
Sylvia
atricapilla |
Alçada:
13,5 - 15 cm
Presència:
Resident (tot l'any).
Alimentació:
Petits invertebrats i fruïts.
Hàbitat:
Zones
arbrades més o menys humides o espais amb
molta vegetació.
|
|
| |
| Identificació:
De colors grisosos, més amarronats a femelles i joves.
Parts inferiors més clares (sobretot a femelles i
joves) i característic i inconfusible "casquet"
de color negre en els mascles adults i vermellós
en femelles i mascles joves. |
| |
Comportament:
El seu cant és especialment característic,
molt fort i melodiós. Com tots els tallarols és
força discret i es mou entre les branques i matolls
emetent el "xec-xec" típic del grup que
els dóna nom. |
| |
CATALUNYA:
Ocell molt comú, el trobarem a tot el País. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Espècie
molt freqüent a tot el terme. |
| |
|
|
| |
| Tallarol
gros |
|
|
Sylvia
borin |
| Alçada:
13 - 14,5 cm
Presència:
Estiuenc (març-octubre).
Alimentació:
Petits invertebrats i fruïts.
Hàbitat:
Zones
arbrades més o menys humides o espais amb
molta vegetació. |
|
| |
Identificació:
No
té trets distintius. És marronós,
més clar per les parts inferiors. Si ens hi fixem
veurem que té una taca grisosa al costat del coll
i que la zona de sota el carpó és blanquinosa. |
| |
Comportament:
Molt amagadís, es passa el
dia entre les branques o els matolls. És francament
difícil de veure. El podem identificar pel cant,
tot i que pot ser difícil de diferenciar del d'altres
tallarols sense experiència. |
| |
CATALUNYA:
Ocell comú, tot
i que passa molt desapercebut.
|
| |
| OLESA
de MONTSERRAT: És
més freqüent del que sembla. El podrem sentir
a l'obaga del Mimó, a la roureda de les Valls o al
bosc del Gavatx. |
| |
|
|
| |
| Papamosques
gris |
|
|
Muscicapa
striata |
Alçada:
13,5 - 15 cm
Presència:
Estiuenc (abril-setembre).
Alimentació:
Invertebrats.
Hàbitat:
Zones
més o menys arbrades. |
|
| |
Identificació:
Ocell
petit, però corpulent (sembla més gros que
un pardal). N'és característic el cap: gros,
amb ulls negres també grossos i bec fosc, llarg
i robust. Potes ben negres. Parts dorsals brunes i ventre
més clar amb ratllat discontinu fosc (sobretot
al pit). Front i part superior del cap també ratllats. |
| |
Comportament:
Caça des de punts
elevats i amb bona visibilitat (talaies) des d'on es llença
a capturar invertebrats en vol o al terra. |
| |
CATALUNYA:
Present a tot el país, ocupa qualsevol zona arbrada,
fins i tot jardins. |
| |
| OLESA
de MONTSERRAT:
Comú, però no freqüent. Nidifica cada
any a la roureda de Puigcendrós. També a zones
riberenques. |
| |
|
|
|
| Bruel |
|
|
Regulus
ignicapilla |
Alçada:
9 - 10 cm
Presència:
Resident.
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat:
Zones
forestals.
Comportament:
Per la mida petita i el costum de moures contínuament
entre les branques dels arbres es fa difícil
veure clarament aquest petit ocell. Serà
més fàcil sentir el seu reclam característic
a la primavera. |
|
| |
Identificació:
Junt amb el reietó (Regulus
regulus), és l'ocell més petit
de casa nostra. Té les parts dorsals groc-verdoses
i el ventre clar; un parell de franges blanques a les
ales; el costat del coll taronjós i presenta un
casquet negre amb una franja central groga) o ataronjada
(mascles). El tret característic, però,
és l'antifaç blanc i la franja negra que
li creua l'ull (el reietó és molt semblant,
però sense aquesta línia negra i sense tant
blanc al volt de l'ull) |
|
CATALUNYA:
Ocell prou comú en zones forestals de tot tipus
i per tot el territori. El seu parent, el reietó,
en canvi, només l'observarem habitualment a partir
dels 1.000 metres d'altitud i en boscs de coníferes.
|
| |
| OLESA
de MONTSERRAT:
Molt comú, en podrem
trobar a les zones boscoses com al bosc del Gavatx. El reietó
ha estat observat de forma accidental durant l'hivern. |
| |
|
|
|
| Mallerenga
cuallarga |
|
|
Aegithalos
caudatus |
Alçada:
13 - 15 cm (de 7 a 9 de cua)
Presència:
Resident (tot l'any).
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat:
Zones
forestals, especialment les d'arbres de fulla caduca. |
|
Identificació:
Ocell molt petit amb una cua desproporcionadament llarga.
Cos molt arrodonit. Parts ventrals clares i dorsals fosques.
franja negra que s'estén sobre l'ull des del clatell. |
| |
Comportament:
Fabriquen un niu característic penjat a l'extrem
de les branques dels arbres. Té forma de bolso
i està fet amb llavors cotonoses, molses, líquens
i teranyines. |
| |
CATALUNYA:
Ocell molt comú, el trobarem a tot el país
on trobi un hàbitat adequat. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT:
Ocell comú, el veurem
especialment a les zones de ribera i al bosc del Gavatx. |
| |
|
|
|
| Mallerenga
carbonera |
|
|
Parus
major |
| Alçada:
13,5 - 15 cm
Presència:
Resident (tot l'any).
Alimentació:
Principalment invertebrats.
Hàbitat:
Zones arbrades. |
|
Identificació:
Coloració molt característica i visible.
Parts ventrals grogues amb franja negra que des del coll
baixa fins al ventre. Cap amb dibuix típic blanc
i negre. Parts dorsals verd-groguenques amb ales d'un
to blavós. Cant molt repetitiu i audible a distància. |
| |
Comportament:
Com totes les mallerengues no paren mai quietes. Sempre
salten de branca en branca i d'arbre en arbre explorant
l'escorça, les fulles, els fruits, etc. buscant
menjar. |
| |
CATALUNYA:
Ocell molt comú, s'estén per tot el Principat
sempre que hi trobi arbres on nidificar.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: És
la mallerenga més freqüent. Ocuparà
tota mena d'hàbitats si hi troba algun arbre amb
forats per a nidificar. També en arbres del nucli
urbà. |
| |
|
|
|
| Mallerenga
blava |
|
|
Parus
caeruleus |
| Alçada:
10,5 - 12 cm
Presència:
Resident (tot l'any).
Alimentació:
Principalment invertebrats.
Hàbitat:
Zones arbrades. |
|
Identificació:
Esquena, clatell i part superior del cap blava (a vegades
molt descolorit). Cara i galtes blanques amb una línia
negre que va del bec al clatell passant per l'ull. Parts
ventrals grogues. Més petita que la mallerenga
carbonera i sense franja negra al pit. |
| |
Comportament:
Com totes les mallerengues no paren mai quietes. Sempre
salten de branca en branca i d'arbre en arbre explorant
l'escorça, les fulles, els fruits, etc. buscant
menjar. |
| |
CATALUNYA:
Ocell molt comú, s'estén per tot el Principat
sempre que hi trobi arbres on nidificar.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Arriba
a densitats notables a les zones de ribera i masses forestals
denses amb roures i alzines. |
| |
|
|
|
| Mallerenga
emplomallada |
|
|
Parus
cristatus |
| Alçada:
10,5 - 12 cm
Presència:
Resident (tot l'any).
Alimentació:
Principalment invertebrats.
Hàbitat:
Zones arbrades.
Identificació:
El tret més característic és
el plomall que acostuma a ser clarament visible.
ocell marronós amb parts ventrals clares
i típic collar negre amb "pitet"
sota el bec que s'hi uneix i dibuix amb línies
negres a la galta. |
|
| |
Comportament:
Com totes les mallerengues no paren mai quietes. Sempre
salten de branca en branca i d'arbre en arbre explorant
l'escorça, les fulles, els fruits, etc. buscant
menjar. |
| |
CATALUNYA:
Ocell comú a tots els boscos de coníferes
del Principat. Des d'arran del mar fins als boscos d'avet
o de pi negre d'alta muntanya.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: No
tant abundant com les altres mallerengues, però
freqüent a les pinedes. |
| |
|
|
| |
| Raspinell |
|
|
Certhia
brachydactyla |
| Alçada:
12 - 13,5 cm
Presència:
Resident (tot l'any).
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat:
Zones arbrades.
Identificació:
Petit ocellet amb parts ventrals blanquinoses i
dorsals marró. Destaca el bec llarg i corbat
que no trobarem en cap altre ocell arborícola. |
|
| |
Comportament:
Es mou per l'escorça dels arbres recolzant-se en
la cua i pujant tot girant al voltant del tronc com si
fos un ratolí. És molt típic el seu
reclam. Un cop sentit cal buscar pel tronc dels arbres
propers. |
| |
CATALUNYA:
Molt comú. El trobarem allà on hi hagi
un mínim d'arbres.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Comú.
Present, fins i tot, a l'interior del nucli urbà. |
| |
|
|
| |
| Cadernera |
|
|
Carduelis
carduelis |
| Alçada:
12 - 13,5 cm
Presència:
Resident i hivernant.
Alimentació:
Granívor.
Hàbitat:
Zones més o menys obertes, seques, però
sempre amb arbres. |
|
Identificació:
Cap altre ocell presenta la cridanera seqüència
de vermell-blanc i negre del cap. Molt útil també
la franja groga de l'ala (sobretot en els joves que encara
no presenten els colors de la cara dels adults). La veu
també és molt característica. |
| |
Comportament:
Poden formar grans estols (sobretot a l'hivern) que tenen
el costum de parar-se dalt de tot de la vegetació
(canyes, arbres, arbustos, etc.) des d'on no deixen de
cridar-se unes a altres. |
| |
CATALUNYA:
Molt comú, és present a tot el territori.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Comú,
cria fins i tot dins del nucli urbà. |
| |
|
|
|
| Verdum |
|
|
Carduelis
chloris |
| Nom
científic: Carduelis
chloris
Alçada:
14 - 16 cm
Presència:
Resident i hivernant.
Alimentació:
Granívor.
Hàbitat:
Llindars de zones forestals i zones amb arbres dispersos. |
|
Identificació:
La mida més grossa i l'aspecte corpulent el diferencien
dels altres ocells verdosos de la zona. Presenta taques
grogues a les ales i a la cua, mai al carpó. |
| |
CATALUNYA:
Comú, és present a tot el territori.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Comú.
És habitual que crii als arbres de l'interior del
poble. |
| |
|
|
| |
| Gratapalles |
|
|
Emberiza
cirlus |
| Alçada:
12 - 13,5 cm
Presència:
Resident i hivernant.
Alimentació:
Granívor.
Hàbitat:
Zones més o menys obertes, seques, però
sempre amb arbres.
Identificació:
Aspecte típic dels sits. En aquest cas, el
mascle és inconfusible amb la combinació
de gola, capell i franges negres sobre combinades
amb un groc intens a cara, coll i sovint parts inferiors
del cos. La femella és molt més discreta,
però també presenta un parell de ratlles
negres a la cara. |
|
| |
Comportament:
És característic el cant del mascle que
acostuma a emetre des de punts prominents dalt d'arbres
o matolls. |
| |
CATALUNYA:
Molt comú, és present a tot el territori.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT: Sense
ser freqüent el trobem aquí i allà
a les zones més o menys boscoses i humides del
terme. |
| |
|
|
|
