|
| OCELLS
d'ESPAIS OBERTS
|
|
de mida mitja i grossa |
| a
Olesa
de Montserrat |
| |
| |
|
| |
| |
| |
Perdiu |
|
|
|
Alectoris
rufa |
|
Alçada:
32 - 35 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Granívora.
Hàbitat:
Zones obertes.
Identificació:
Per la mida i colors
no les confondrem amb cap altre ocell de la zona.
El cant del mascle també és una bona
manera de detectar-les. |
|
Comportament:
Com a bons ocells de costums terrícoles, les perdius
prefereixen córrer a alçar el vol. Quan han
de fugir realitzen curtes volades molt sorolloses seguides
de llargues planejades. |
| |
| CATALUNYA:
Present arreu del país tot i (o gràcies) a la
intensa pressió cinegètica. |
| |
OLESA
DE MONTSERRAT:
Sotmesa
a una pressió inaguantable deguda a la caça,
es mantenen les seves poblacions (?) gràcies
a les repoblacions. En
veurem a Puigventós.
Fàcilment després de les repoblacions, cada
cop menys a partir de l'inici de la caça. |
| |
|
|
| |
Faisà |
|
|
Phalsianus
colchicus |
| Amplada
d'ales :
62 - 68 cm.
Alçada:
55 - 90 cm (cua de 20 a 45 cm).
Presència:
Resident.
Alimentació:
Grans insectes, ocellets, rèptils,
micromamífers, etc.
Hàbitat:
Zones forestals amb espais oberts on alimentar-se.
Identificació:
Per les dimensions
i la llarga cua no la confondrem amb cap altre ocell.
Especialment en el cas dels mascles, de coloració
espectacular.
CATALUNYA:
Au al·lòctona (introduïda per
motius cinegètics) que ha arribat a crear
veritables poblacions en algunes àrees de
Catalunya. |
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
Tots els exemplars del terme provenen de les repoblacions
fetes pels caçadors. No es pot considerar que tingui
una veritable població establerta tot i que s'ha
confirmat la seva reproducció al terme. En veurem
a Puigventós. |
| |
|
|
| |
| Enganyapastors |
|
Siboc |
|
| |
|
| Caprimulgus
europaeus rufa |
Caprimulgus
ruficollis |
| Amplada
d'ales : 52 - 58 cm |
Amplada
d'ales : 60 - 65 cm |
| Alçada:
24 - 28 cm |
Alçada:
30 - 34 cm |
Presència:
Estiuenc (abril - octubre) |
Alimentació:
Insectívor.
|
Hàbitat:
Espais
oberts i petites pinedes o bosquines fluvials.
|
|
|
|
| |
|
| |
Identificació:
De cap gros i ales llargues
i estretes, el problema és distingir l'enganyapastors
del siboc (també present al terme, però escassíssim
com a reproductor). El collar de color rovell del siboc
és el seu tret característic, però
és gairebé un miracle arribar a veure'l mentre
vola al capvespre. L'absència de taques blanques
a cua i ales també permet diferenciar les femelles
dels enganyapastors (mascles d'aquesta espècie i
mascles i femelles de siboc si que en tenen). La solució
al problema és poder sentir el cant, molt diferent
entre ambdues espècies. |
| |
| Comportament:
Degut als seus hàbits
nocturns, és freqüent trobar enganyapastors o
sibocs aturats al mig dels camins que es queden ben quiets
al ser enlluernats pels llums dels automòbils. La seva
enorma boca els serveix com a xarxa per capturar insectes
mantenint-la oberta mentre volen. |
| |
| CATALUNYA:
Trobem l'enganyapastors per gairebé tot el territori, des
del Pirineu fins a la costa tarragonina. El siboc només
ocupa la meitat sud de Catalunya. |
| |
| OLESA
de MONTSERRAT :
Sense ser abundant, és més comú l'enganyapastors
que el siboc. Podrem veure ambdues espècies
al capvespre d'estiu a les zones riberenques. |
| |
|
|
| |
Puput |
|
|
|
Upupa
epops |
Amplada
d'ales: 44 -
48 cm.
Alçada:
25 - 29 cm.
Presència:
Estiuenc (març - setembre).
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat: Espais
oberts amb arbres. |
|
|
Identificació:
Colors,
mida i, sobretot, cresta les fan inconfusibles. Reclam característic. |
| |
Comportament:
Cria en forats a arbres, fet que els crea molts problemes pel
fet que cada cop són més escassos els arbres
prou vells per a tenir-ne. |
| |
| CATALUNYA:
present a tot el País, tot i que els seus efectius
disminueixen clarament. |
| |
OLESA
DE MONTSERRAT:
En descens. En veurem a les vinyes
dels volts de Can Llimona. |
| |
|
|
|
Abellerol |
|
|
| Merops
apiaster |
Amplada
d'ales: 36 - 40 cm.
Alçada:
26 - 29 cm.
Presència:
Estiuenc (abril - setembre).
Alimentació:
Insectes voladors.
Hàbitat: Espais
oberts amb talusos on fer els nius.
Identificació:
Cap altre ocell té la seva combinació
de colors. Veu molt caraterística que permet
detectar-los ràpidament mentre volen.
Comportament:
Construeixen el niu fent una galeria als talussos. A la primavera
és fàcil observar-los excavant incessantment.
S'alimenten principalment de vespes i abelles
a les que treuen primer el fibló colpejant-les
contra la branca on reposen. |
|
| |
| CATALUNYA:
Espècie típicament d'espais oberts i secs.
Prou comú arreu, a excepció de les àrees
pirinenques. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
Petites colònies en alguns talussos fluvials o no. Grups
nombrosos (>30 individus) que s'apleguen al riu a finals
d'estiu. En veurem a l'Areny del Molí, a la zona de la resclosa, volant i sobre
els cables elèctrics. |
| |
|
|
| |
| |
Cogullada |
|
|
|
Galerida
cristata |
| Alçada:
17 - 19 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Granívor/insectívor.
Hàbitat: Espais
ben oberts i més haviat secs. |
|
| Identificació:
El plomall sempre visible (tan si el manté aixecat,
com si l'aplana) junt amb una veu característica
són els dos trets que ens permetran diferenciar-les
de cotolius o altres alàudids. L'excepció
és la cogullada fosca (pràcticament indistingibles
a distància, sinó els sentim la veu). |
| |
| CATALUNYA:
Present a tot el país, excepte les zones més muntanyoses. |
| |
OLESA
DE MONTSERRAT:
Molt escasses al terme. En podem veure
a les Illes o als solars de la zona industrial de Can Vinyals. |
| |
|
|
| |
Merla
blava |
|
|
|
Monticola
solitarius |
| Alçada:
21 - 23 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Grans insectes i petits rèptils.
Hàbitat: Espais
ben oberts i més haviat secs. |
|
| Identificació:
El mascle és totalment blau amb les ales més
fosques que la resta (tot i això, alerta perquè
segons la llum pot semblar negrós). La femella
és marronosa, amb les parts ventrals clares i ratllades
de fosc. Ambdós tenen un bec llarg que els dóna
un perfil força característic. |
| |
Comportament:
Acostumen a situar-se en punts molt visibles dalt de pedres, arbusts,
etc. des d'on poder observar els voltants en busca de
preses. |
| |
CATALUNYA:
De distribució mediterrània, en trobarem a
totes aquelles zones rocalloses que no siguin especialment
fredes. Defuig les àrees pirinenques. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
En veurem, amb sort, a la zona de Puigventós o a la
zona de la Puda, sempre en ambients rocallosos. |
| |
|
|
| |
| |
Garsa
creuera |
|
|
Lanius
meridionalis |
| Alçada:
22 - 26 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Grans insectes i rèptils, ocells
i mamífers de mida petita.
Hàbitat: Espais
ben oberts amb arbres o arbusts on poder fer el
niu i des d'on buscar preses. |
|
| Identificació:
Mida considerable, cap gros amb antifaç negre, cua llarga,
taques blanques a les ales i bec poderós. Difícil
de confondre. |
| |
Comportament:
Tot i ser uns grans depredadors (a l'hivern capturen ocells
de la mida de les caderneres o ratolins), no disposen
d'urpes efectives per a subjectar-los i poder-los trossejar.
Per això empalen les captures en espines d'arbres
i arbusts per ajudar-se. |
| |
CATALUNYA:
De distribució irregular, les seves poblacions
estan disminuint de forma preocupant. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
Molt escàs i en clara regressió. En perill. En podem veure a la zona del Pla del Fideuer. |
| |
|
|
| |
Capsigrany |
|
|
Lanius
senator |
| Alçada:
17 - 19 cm.
Presència:
Estiuenc (abril-setembre).
Alimentació:
Grans insectes i petits rèptils.
Hàbitat: Zones
arbustives amb arbres dispersos.
Identificació:
El cap gros amb bec poderós, l'antifaç
negre, el marró teula del cap, les taques
blanques de les ales i el costum de situar-se
en talaies molt visibles el fan fàcil d'identificar. |
|
| |
Comportament:
Pot utilitzar (tot i que de forma més ocasional que
altres membres de la seva família) les espines
dels arbusts per empalar i guardar preses. |
| |
CATALUNYA:
Present a tot el País. També pateix, com la resta
dels ocells d'aquesta família, una important disminució
d'efectius. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
Freqüent,
tot i que en algunes zones n'ha baixat el nombre. En veurem als volts del Pla
del Fideuer. |
| |
|
|
| |
Corb |
|
|
Corvus
corax |
| Amplada
d'ales: 115
- 130 cm.
Alçada:
54 - 67 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Grans insectes i petits rèptils.
Hàbitat: Espais
ben oberts i més haviat secs. |
|
| Identificació:
Totalment negre i de mida important. Només la cornella (que
no es present a Olesa) s'hi podria confondre, però
és més
petita, de bec no tan corpulent i de cua no tan cuneïforme. |
| |
CATALUNYA:
Present a tot el país, especialment a les zones més
abruptes. Les seves poblacions, però, estan en
descens.
|
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
Hi ha tres exemplars que fa uns anys que
volten per la zona alta del terme tot l'any. Antigament havia criat a la riera de St. Jaume. |
| |
|
|
| ©
Jordi Cerdeira i Ribot (any
4, 2006) |
|
