|
OCELLS
d'ESPAIS OBERTS
|
i
de mida petita |
a
Olesa
de Montserrat |
|
|
|
|
|
Colltort |
|
|
Jynx
torquilla |
Alçada:
16 - 17 cm.
Pes:
17,5 - 24,5 gr.
Presència:
Estiuenc (abril a octubre)
Alimentació:
Insectívor (principalment formigues).
Hàbitat: Zones
obertes amb arbres.
Identificació:
Difícil de
veure. De lluny sembla un pardal gros. Més
fàcil de descobrir pel crit que és
molt semblant al del xoriguer. |
|
Comportament:
S'anomenen colltorts perquè
en veure's atrapats dins del niu o en ser agafats, s'estiren
i mouen el cap tot torçant el coll i xiulant per
imitar una serp. |
|
CATALUNYA:
Tot
i que no hi ha gaires dades d'aquesta espècie que
es distribueix irregularment per tot el territori, sembla
que estaria en regressió. |
|
OLESA
de MONTSERRAT:Espècie
escassa al terme. Confirmada una parella, però
probablement n'hi ha més. En podrem sentir a Puigventós,
veure'ls ja és un altre cosa. |
|
|
|
|
Roquerol |
|
|
Ptyonoprogne
rupestris |
Alçada:
14 - 15 cm.
Presència:
Resident (hivernant escàs)
Alimentació:
Petits insectes voladors.
Hàbitat: Zones
obertes amb parets rocalloses pròximes
on poder nidificar.
Identificació:
D'aspecte molt semblant
a una oreneta vulgar, però de color marronós.
Els nius, que mai trobarem en edificis habitats,
són també molt semblants. Fets amb
fang sota petites baumes o sostres rocallosos. |
|
Comportament:
Tot i ser uns ocells petits,
protegeixen decididament el seu niu i no dubtaran a fer
picats sobre nosaltres si ens hi aproximem massa. |
|
CATALUNYA:
Present
a tot el país sempre que hi trobi parets rocalloses
on nidificar. |
|
OLESA
de MONTSERRAT: Força
escàs com a nidificant al terme. En veureme al
riu Llobregat, a la zona rocallosa que queda davant de
La Puda. |
|
|
|
|
Cotxa
fumada |
|
|
Phoenicuros
ochruros |
Alçada:
13 -14,5 cm.
Presència:
Hivernant i resident.
Alimentació:
Petits invertebrats.
Hàbitat: Zones
rocalloses on poder nidificar. A l'hivern, arreu.
Comportament:
Se situen típicament
en punts elevats (talaies) des d'on inicien la
captura d'invertebrats. |
|
Identificació:
Els mascles són fàcils
de reconèixer per la cua vermellosa que contrasta
amb el cos fosc. Les femelles són més marronoses,
però amb la mateixa i característica cua
que mouen contínuament. Alerta amb no confondre'ls
amb les cotxes cua-roges (molt semblants a les fumades,
però amb les parts ventrals clares i gola i pit
vermells en els mascles), que només trobarem en
pas pel terme. |
|
CATALUNYA:
Nidifica
a les zones on troba roques i esquerdes on poder fer el
niu. En els darrers 20 anys ha començat a colonitzar
les grans ciutats. A l'hivern és comú arreu. |
|
OLESA
de MONTSERRAT: Molt
comú com a hivernant (fins i tot dins del nucli
urbà), però molt escassa com a reproductor
resident.En veurem a Puigventós. |
|
|
|
|
Cercavores |
|
|
Prunella
collaris |
Alçada:
15 - 17,5 cm.
Presència:
Hivernant.
Alimentació:
Insectívor, omnívor a l'hivern.
Hàbitat: Zones
rocalloses. |
|
Identificació:
Ocell més haviat gros
i rabassut de bec molt finet i de tonalitats grisoses
i vermell-marronoses. Destaquen les ratlles negres de
la part dorsal, el pit i parts ventrals tacades de tons
rovellats i la gola que presenta una mena de collar blanquinós
(no sempre visible). |
|
Comportament:
Es mouen per les zones rocalloses
i tenen tendència a situar-se a les vores de barrancs
i cincles (d'aquí el nom). Són molt confiats,
sobretot a l'hivern, i s'acosten a alimentar-se de les
restes de menjar dels excursionistes. |
CATALUNYA:
Ocell
típic d'espais pedregosos d'alta muntanya. a l'hivern,
però, baixen i es poden observar per tot el país. |
|
OLESA
de MONTSERRAT: Escàs.
Cada hivern se'n poden veure a l'ermita de St. Salvador
de les Espases, però també apareix a zones
menys altes com a La Puda. |
|
|
|
|
Còlit
ros |
|
|
Oenanthe
hispanica |
Alçada:
13,5 - 15,5 cm.
Presència:
Estiuenc (abril - agost).
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat:
Zones àrides.
Comportament:
Se
situen típicament en punts elevats (talaies)
des d'on inicien la captura d'invertebrats. |
|
Identificació:
Mascle
fàcil de reconèixer pel contrast entre els
colors clars de ventre (blanc) i dors (color crema) i
el negre de l'antifaç, les ales i la cua. Les femelles
no tenen les taques negres, no presenten l'antifaç
i les zones fosques no ho són tant. Ambdós,
però tenen un cridaner carpó blanc i una
cua amb bandes laterals negres i banda central blanca
que mostren en vol. |
|
CATALUNYA:
Ocell
típic d'espais secs i oberts. No arriba a la Serralada
Pre-pirinenca ni a la Pirinenca. |
|
OLESA
de MONTSERRAT: Escàs
a toto el terme, tot i que sembla estar-hi en expansió
(des de la zona de St. Salvador va ocupant territoris
en direcció a Creu de Saba). En veurem al pla del
Fideuer, cap al camí vell a Vacarisses. |
|
|
|
|
Còlit
negre |
|
|
Oenanthe
leucura |
Alçada:
16 - 18 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat:
Zones rocalloses i àrides.
Identificació:
La combinació
del color negre amb el carpó i la cua blanca
la fan inconfusible. |
|
|
Comportament:
Durant el festeig el mascle
transporta pedres al niu de forma que com més
grosses i més quantitat, més possibilitats
té de conquistar la parella.
|
|
CATALUNYA:
Ocell
típic de zones rocalloses seques, principalment
calcàries. Força escàs a tot el Principat.
Les seves poblacions principals són a les zones
de ponent de les comarques tarragonines, però també
apareixen en punts amb l'hàbitat adequat. |
|
OLESA
de MONTSERRAT: Parelles
detectades fora del que és estrictament terme municipal
olesà, a la zona de la serra de l'Hospici, Can
Tobella i el Tossal Rodó. Hi ha, però, alguna
observació a St.Salvador de les Espases. Possiblement
es va expandir per la zona gràcies als efectes
dels incendis dels 90. Actualment (2004-06), sembla que
s'està tornant a raríficar, potser degut
a la recuperació de la vegetació. No hi
ha dades des de l'hivern del 2004-05. |
|
|
|
|
|
Bitxac
comú |
|
|
Saxicola
torquata |
Alçada:
15,5 - 13 cm.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat:
Zones obertes amb arbusts.
Identificació:
Mascle
fàcil de reconèixer per la "caputxa"
negra i franges blanques al costat del coll. La femella
és tota brunenca, però també té
les zones ventrals vermelloses i la cua negra. |
|
|
Comportament:
Són molt territorials,
principalment durant l'època de cria, i es passen
el dia emetent un reclam molt característic des
de talaies molt visibles.
|
|
CATALUNYA:
Ocell
típic d'espais oberts i secs, no arriba a les àrees
pre-pirinenques ni pirinenques. |
|
OLESA
de MONTSERRAT: Més fàcilment detectable durant
l'època de cria pel fet de ser molt territorials. En veurem a Puigventós,
fent el reclam des de talaies situades a punts elevats. |
|
|
|
|
Tallereta
cuallarga |
|
|
Sylvia
undata |
Alçada:
13 - 14 cm (cua molt llarga).
Presència:
Resident.
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat:
Zones arbustives i seques. |
|
Identificació:
El més característic és la seva llarga
cua que sovint manté enlairada, però que també
destaca quan vola d'un arbust a un altre. El mascle presenta
les parts dorsals i cap de color gris blavós i les
ventrals, coll i gola marró vermelloses. A la gola
hi té un piguellat blanc característic i al
volt de l'ull hi ha un anell vermellós força
difícil de veure al camp. La femella és molt
més pàl·lida. |
|
Comportament:
Com tots els tallarols, són difícils d'observar
perquè s'acostumen a moure per l'interior dels arbusts.
El seu reclam serà el que ens indicarà la
seva presència, tot i que no sempre és fàcil
de diferenciar del dels altres tallarols. |
|
CATALUNYA:
Present a tot el país als hàbitats adequats. |
|
OLESA
DE MONTSERRAT: La
zona on es més fàcil d'observar és
a Puigventós, sobretot a la primavera perquè
llavors els mascles canten contínuament des de la
part alta dels matolls. |
|
|
|
|
Tallarol
capnegre |
|
|
Sylvia
melanocephala |
Alçada:
13 - 14 cm.
Presència:
Resident tot l'any.
Alimentació:
Insectívor.
Hàbitat: Zones
arbustives més haviat seques.
Identificació:
Mascle de colors cendrosos
amb gola clara i una característica "caputxa"
negra al cap. Ull rodejat d'una anella vermella
(no sempre fàcilment visible). La femella
és marronosa i amb"caputxa" grisenca. |
|
|
Comportament:
tots els tallarols, són difícils d'observar
perquè s'acostumen a moure per l'interior dels arbusts.
El seu reclam serà el que ens indicarà la
seva presència, tot i que no sempre és fàcil
de diferenciar del dels altres tallarols. |
|
CATALUNYA:
En trobarem a tot el País on trobi l'hàbitat
adequat. |
|
OLESA
DE MONTSERRAT:
És el tallarol més freqüent del terme.
En veurem a Puigventós. Voleiant
entre els arbustos i cantant des del seu interior. |
|
|
|
|
Tallarol
de garriga |
|
|
Sylvia
cantillans |
Alçada:
12 - 13 cm.
Presència:
Estiuenc.
Alimentació:
Insectívor, omnívor a l'hivern.
Hàbitat: Zones
arbustives i arbredes obertes.
Identificació:
Mascle amb parts dorsals d'un blau grisos, gola vermell
teula i un cridaner "bigoti" blanc que
baixa des del bec. el volt dels ulls hi ha un anell
de color vermell. les femelles, molt més
discretes presenten el "bigoti menys marcat
que es confon amb la gola lleugerament rosada. |
|
|
Comportament:
Com tots els tallarols, són
difícils d'observar, però el mascle, a la
primavera, és molt sorollós i canta des de
punts visibles o en vol. |
|
CATALUNYA:
Comú arreu on trobi l'hàbitat adient. Falta
a amplies zones de les comarques tarragonines i del Pirineu. |
|
OLESA
DE MONTSERRAT:
Tot i no ser tant freqüent com el tallarol capnegr
o el de casquet, també el trobarem al terme olesà.
En veurem al Pla del Fideuer. |
|
|
|
©
Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006) |
|