OCELLS d'ESPAIS OBERTS
i de mida petita
a Olesa de Montserrat
 


 

 

 

Colltort

© Fotografia: Mike Danzembaker

Jynx torquilla

Alçada: 16 - 17 cm.

Pes: 17,5 - 24,5 gr.

Presència: Estiuenc (abril a octubre)

Alimentació: Insectívor (principalment formigues).

Hàbitat: Zones obertes amb arbres.

Identificació: Difícil de veure. De lluny sembla un pardal gros. Més fàcil de descobrir pel crit que és molt semblant al del xoriguer.

Comportament: S'anomenen colltorts perquè en veure's atrapats dins del niu o en ser agafats, s'estiren i mouen el cap tot torçant el coll i xiulant per imitar una serp.
 
CATALUNYA: Tot i que no hi ha gaires dades d'aquesta espècie que es distribueix irregularment per tot el territori, sembla que estaria en regressió.
 

OLESA de MONTSERRAT:Espècie escassa al terme. Confirmada una parella, però probablement n'hi ha més. En podrem sentir a Puigventós, veure'ls ja és un altre cosa.

Roquerol

© Fotografia: Alain Fossé

Ptyonoprogne rupestris

Alçada: 14 - 15 cm.

Presència: Resident (hivernant escàs)

Alimentació: Petits insectes voladors.

Hàbitat: Zones obertes amb parets rocalloses pròximes on poder nidificar.

Identificació: D'aspecte molt semblant a una oreneta vulgar, però de color marronós. Els nius, que mai trobarem en edificis habitats, són també molt semblants. Fets amb fang sota petites baumes o sostres rocallosos.

Comportament: Tot i ser uns ocells petits, protegeixen decididament el seu niu i no dubtaran a fer picats sobre nosaltres si ens hi aproximem massa.
 
CATALUNYA: Present a tot el país sempre que hi trobi parets rocalloses on nidificar.
 

OLESA de MONTSERRAT: Força escàs com a nidificant al terme. En veureme al riu Llobregat, a la zona rocallosa que queda davant de La Puda.

Cotxa fumada

© Fotografia: Bavarianbirds

Phoenicuros ochruros

Alçada: 13 -14,5 cm.

Presència: Hivernant i resident.

Alimentació: Petits invertebrats.

Hàbitat: Zones rocalloses on poder nidificar. A l'hivern, arreu.

Comportament: Se situen típicament en punts elevats (talaies) des d'on inicien la captura d'invertebrats.

Identificació: Els mascles són fàcils de reconèixer per la cua vermellosa que contrasta amb el cos fosc. Les femelles són més marronoses, però amb la mateixa i característica cua que mouen contínuament. Alerta amb no confondre'ls amb les cotxes cua-roges (molt semblants a les fumades, però amb les parts ventrals clares i gola i pit vermells en els mascles), que només trobarem en pas pel terme.
 
CATALUNYA: Nidifica a les zones on troba roques i esquerdes on poder fer el niu. En els darrers 20 anys ha començat a colonitzar les grans ciutats. A l'hivern és comú arreu.
 

OLESA de MONTSERRAT: Molt comú com a hivernant (fins i tot dins del nucli urbà), però molt escassa com a reproductor resident.En veurem a Puigventós.

Cercavores

© Fotografia: Aves de España

Prunella collaris

Alçada: 15 - 17,5 cm.

Presència: Hivernant.

Alimentació: Insectívor, omnívor a l'hivern.

Hàbitat: Zones rocalloses.

Identificació: Ocell més haviat gros i rabassut de bec molt finet i de tonalitats grisoses i vermell-marronoses. Destaquen les ratlles negres de la part dorsal, el pit i parts ventrals tacades de tons rovellats i la gola que presenta una mena de collar blanquinós (no sempre visible).
 
Comportament: Es mouen per les zones rocalloses i tenen tendència a situar-se a les vores de barrancs i cincles (d'aquí el nom). Són molt confiats, sobretot a l'hivern, i s'acosten a alimentar-se de les restes de menjar dels excursionistes.
CATALUNYA: Ocell típic d'espais pedregosos d'alta muntanya. a l'hivern, però, baixen i es poden observar per tot el país.
 

OLESA de MONTSERRAT: Escàs. Cada hivern se'n poden veure a l'ermita de St. Salvador de les Espases, però també apareix a zones menys altes com a La Puda.

Còlit ros

© Fotografia: Stefan Johansson

Oenanthe hispanica

Alçada: 13,5 - 15,5 cm.

Presència: Estiuenc (abril - agost).

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Zones àrides.

Comportament: Se situen típicament en punts elevats (talaies) des d'on inicien la captura d'invertebrats.

Identificació: Mascle fàcil de reconèixer pel contrast entre els colors clars de ventre (blanc) i dors (color crema) i el negre de l'antifaç, les ales i la cua. Les femelles no tenen les taques negres, no presenten l'antifaç i les zones fosques no ho són tant. Ambdós, però tenen un cridaner carpó blanc i una cua amb bandes laterals negres i banda central blanca que mostren en vol.
 
CATALUNYA: Ocell típic d'espais secs i oberts. No arriba a la Serralada Pre-pirinenca ni a la Pirinenca.
 

OLESA de MONTSERRAT: Escàs a toto el terme, tot i que sembla estar-hi en expansió (des de la zona de St. Salvador va ocupant territoris en direcció a Creu de Saba). En veurem al pla del Fideuer, cap al camí vell a Vacarisses.

Còlit negre

© Fotografia: Pedro Holgado

Oenanthe leucura

Alçada: 16 - 18 cm.

Presència: Resident.

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Zones rocalloses i àrides.

Identificació: La combinació del color negre amb el carpó i la cua blanca la fan inconfusible.

 

Comportament: Durant el festeig el mascle transporta pedres al niu de forma que com més grosses i més quantitat, més possibilitats té de conquistar la parella.

 
CATALUNYA: Ocell típic de zones rocalloses seques, principalment calcàries. Força escàs a tot el Principat. Les seves poblacions principals són a les zones de ponent de les comarques tarragonines, però també apareixen en punts amb l'hàbitat adequat.
 

OLESA de MONTSERRAT: Parelles detectades fora del que és estrictament terme municipal olesà, a la zona de la serra de l'Hospici, Can Tobella i el Tossal Rodó. Hi ha, però, alguna observació a St.Salvador de les Espases. Possiblement es va expandir per la zona gràcies als efectes dels incendis dels 90. Actualment (2004-06), sembla que s'està tornant a raríficar, potser degut a la recuperació de la vegetació. No hi ha dades des de l'hivern del 2004-05.

 
Bitxac comú

© Fotografia: Pedro Holgado

Saxicola torquata

Alçada: 15,5 - 13 cm.

Presència: Resident.

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Zones obertes amb arbusts.

Identificació: Mascle fàcil de reconèixer per la "caputxa" negra i franges blanques al costat del coll. La femella és tota brunenca, però també té les zones ventrals vermelloses i la cua negra.

 

Comportament: Són molt territorials, principalment durant l'època de cria, i es passen el dia emetent un reclam molt característic des de talaies molt visibles.

 
CATALUNYA: Ocell típic d'espais oberts i secs, no arriba a les àrees pre-pirinenques ni pirinenques.
 

OLESA de MONTSERRAT: Més fàcilment detectable durant l'època de cria pel fet de ser molt territorials. En veurem a Puigventós, fent el reclam des de talaies situades a punts elevats.

Tallereta cuallarga

© Fotografia: Ugo Mellone

Sylvia undata

Alçada: 13 - 14 cm (cua molt llarga).

Presència: Resident.

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Zones arbustives i seques.

Identificació: El més característic és la seva llarga cua que sovint manté enlairada, però que també destaca quan vola d'un arbust a un altre. El mascle presenta les parts dorsals i cap de color gris blavós i les ventrals, coll i gola marró vermelloses. A la gola hi té un piguellat blanc característic i al volt de l'ull hi ha un anell vermellós força difícil de veure al camp. La femella és molt més pàl·lida.
 
Comportament: Com tots els tallarols, són difícils d'observar perquè s'acostumen a moure per l'interior dels arbusts. El seu reclam serà el que ens indicarà la seva presència, tot i que no sempre és fàcil de diferenciar del dels altres tallarols.
 
CATALUNYA: Present a tot el país als hàbitats adequats.
 

OLESA DE MONTSERRAT: La zona on es més fàcil d'observar és a Puigventós, sobretot a la primavera perquè llavors els mascles canten contínuament des de la part alta dels matolls.

Tallarol capnegre

© Fotografia: Bavarianbirds

Sylvia melanocephala

Alçada: 13 - 14 cm.

Presència: Resident tot l'any.

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Zones arbustives més haviat seques.

Identificació: Mascle de colors cendrosos amb gola clara i una característica "caputxa" negra al cap. Ull rodejat d'una anella vermella (no sempre fàcilment visible). La femella és marronosa i amb"caputxa" grisenca.

 
Comportament: tots els tallarols, són difícils d'observar perquè s'acostumen a moure per l'interior dels arbusts. El seu reclam serà el que ens indicarà la seva presència, tot i que no sempre és fàcil de diferenciar del dels altres tallarols.
 
CATALUNYA: En trobarem a tot el País on trobi l'hàbitat adequat.
 

OLESA DE MONTSERRAT: És el tallarol més freqüent del terme. En veurem a Puigventós. Voleiant entre els arbustos i cantant des del seu interior.

Tallarol de garriga

© Fotografia: JViana

Sylvia cantillans

Alçada: 12 - 13 cm.

Presència: Estiuenc.

Alimentació: Insectívor, omnívor a l'hivern.

Hàbitat: Zones arbustives i arbredes obertes.

Identificació: Mascle amb parts dorsals d'un blau grisos, gola vermell teula i un cridaner "bigoti" blanc que baixa des del bec. el volt dels ulls hi ha un anell de color vermell. les femelles, molt més discretes presenten el "bigoti menys marcat que es confon amb la gola lleugerament rosada.

 
Comportament: Com tots els tallarols, són difícils d'observar, però el mascle, a la primavera, és molt sorollós i canta des de punts visibles o en vol.
CATALUNYA: Comú arreu on trobi l'hàbitat adient. Falta a amplies zones de les comarques tarragonines i del Pirineu.
 

OLESA DE MONTSERRAT: Tot i no ser tant freqüent com el tallarol capnegr o el de casquet, també el trobarem al terme olesà. En veurem al Pla del Fideuer.

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006)