Arriba el picotet
 
 
En plena expansió del picot garser petit (Dendrocopus minor) per tot Catalunya, tot sembla indicar que ja es pot considerar com a establert a la nostra àrea.
---------- Distribució ------------- Identificació ------------ Observacions -----------

 

Distribució
 
A Catalunya, el picot garser petit (el picotet), era considerat com a un reproductor molt local i escàs a principis dels 80. En els últims anys, està sent observat a molts punts d'on no se'n tenia cap dada i, tot i que és cert que és un ocell difícil de detectar, no sembla que aquesta aparició recent sigui només atribuïble a problemes de prospecció. Tot fa pensar que ens trobem enmig d'un procés d'expansió de l'espècie.
 

Un picotet mascle enmig del brancatge.

La seva mida petita i el fet que es mogui sempre per la capçada dels arbres complicada la seva observació.

 

©Fotogr.: Nick Kontonicolas

 

L'hàbitat típic del picotet cal buscar-lo en els boscos caducifolis humits de tipus centreeuropeu. A casa nostra, però, els boscos de ribera són de gran importància per a l'espècie on la superfície de boscos caducifolis és molt minsa.

A Catalunya, les dades (Aymí & Herrando, 2003; Romero, 2004) apunten cap a la presència de tres poblacions separades de Picotet. Una a la Vall d'Aran, una altra a la Cerdanya i una darrera al nord-est que inclouria les conques del Fluvià, Ter i Tordera.

Sembla ser que la darrera població seria la que estaria experimentant un major creixement, un fet potser relacionat amb que molts dels seus efectius ocupin plantacions d'arbres caducifolis o petits fragments de boscos riberencs.

Els picotets construeixen cada any cavitats als arbres per a nidificar.
 

La presència de l'espècie a la part baixa del Llobregat, però, presenta una qüestió interessant sobre el seu origen. Suposant que les seves poblacions tinguin una continuïtat cap al nord de la conca (i això no està demostrat), faria evident el procés d'expansió cap al sud d'aquesta espècie, però sembla més probable que hagin "saltat" directament des de la part baixa de la conca de la Tordera a la part baixa de la del Llobregat.

En qualsevol cas, cal tenir present que tot i haver estat trobada en zones amb hàbitats molt adequats, també apareix en petites illes formades per uns quants arbres madurs. La nostra àrea no es caracteritza pas pel bon estat dels boscos riberencs i localitzar aquests espais aïllats i establir-s'hi demostra una gran capacitat colonitzadora per part dels picotets.

Bibliografia:

Aymí, R. & Herrando, S. (eds). 2003. Anuari ornitològic de Catalunya 2000. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia.

Romero, J.L. 2004. Picot garser petit (Dendrocopus minor). A: Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, Ll. i Herrando, S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. p.326-327. Ed. Lynx (Bellaterra).


 

 

Identificació
 
El picotet llu el típic plomatge dels picots garsers, amb parts ventrals i cara clares i ales negres amb barrat blanc. El mascle mostra una taca vermella al cap que falta a la femella. No tenen cap altra zona vermellosa ni el carpó blanc.
©Fotogr.: Kim Aaen
©Fotogr.: Lubomir Hlasek

La millor característica per a diferenciar-los dels altres picots és la seva mida: entre els 14 i els 16,5cm de longitud (una mica més gros que un pardal). Tenen un vol àmpliament ondulant i emeten un crit i tamborilegen durant l'època de zel.

Els forats que realitzen als arbres també poden ser útils per a identificar la seva presència. Tenen un diàmetre d'entrada de 3 a 3,5cm, cap altre picot els fa tan petits.


 

Observacions
 

Observacions del picotet a la zona del Baix-Llobregat Nord

Abrera:

Localització d'un parell d'individus el 10 febrer del 2004 dins del seguiment efectuat per SEO birdlife en finques d'aquest municipi. Continuen les observacions durant el març, l'abril i el maig amb i sense reclam.

El mes de maig encara se senten reclams i es localitza una cavitat excavada per aquesta espècie. Ara només fa falta confirmar una reproducció que és més que probable.

L'habitat en què s'han trobat és una pollancreda ben desenvolupada i amb zones de roureda a la mateixa riba del Llobregat, en un àrea aproximada de 48 ha. Anteriorment hi havien diverses cites probables aïllades el febrer de 2002 i juny de 2003.

(Obs.: Jordi Ballesta)

Olesa de Montserrat:

Sentits repetidament els reclams d'un exemplar a la riera de St. Jaume el febrer del 2004 (Obs.: Albert Martínez-Vilalta). Sortides a la zona durant el mes d'abril no en detecten, però, la presència.

S'observa un mascle l'11 de setembre del 2004 a l'Areny del Molí (ribera del Llobregat). (Obs.: Xavi Larruy)

No s'ha utilitzat reclam.

Si tens observacions de picotet a qualsevol punt de la conca del Llobregat, envia les dades apuntant la data, el lloc, l'hàbitat i el nom dels observadors !!



 

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 2, 2004)