|
| RAPINYAIRES
NOCTURNS |
| a
Olesa
de Montserrat |
| |
|
|
No
s'indiquen punts concrets on observar-los per evitar-hi molèsties
excessives
|
|
| |
|
|
Mussol |
|
|
Athene
noctua |
Amplada
ales: 55
cm.
Alçada:
25 cm.
Pes:
160 - 205 gr.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Insectes, petits rèptils i micromamífers.
Hàbitat: Espais
obertes i àrees agrícoles. |
|
Identificació:
Cap gros i molt arrodonit, potes llargues, mida petita
i grans ulls grocs. Molt curiós, fa un típic
moviment de balanceig amb el cap quan l'intriga alguna
cosa. Els crits que pot fer són molt variats. |
| |
Identificació:
Tot i ser un rapinyaire nocturn, sovint està actiu
durant el dia. Al capvespre o els dies ennuvolats el podrem
observar sense problemes dalt dels pals de telèfon
o en altres talaies naturals. |
| |
CATALUNYA:
És el rapinyaire nocturn més abundant, tot
i que està experimentant un important descens de
les seves poblacions degut a la seva dependència
dels espais agrícoles tradicionals. El trobarem
a tot el País a excepció de les zones de
muntanya. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT:
En descens degut a la urbanització
de les vinyes. Tot i això encara és el rapinyaire
més freqüent del terme. |
| |
|
|
| |
Cabrota |
|
|
Strix
aluco |
Amplada
ales: 85
- 100 cm.
Alçada:
40 cm.
Pes:
440 - 555 gr.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Micromamífers i ocells.
Hàbitat: Zones
arbrades. |
|
Identificació:
Mida considerable, forma molt arrodonida i ulls completament
negres. Cant amb una nota tremolosa típica. |
| |
Identificació:
Aquesta espècie pot ser molt agressiva en la defensa
del seu niu i polls. Cal evitar d'aproximar-s'hi en època
de cria. |
|
CATALUNYA:
Típic de les zones forestals, el trobarem per tot
el país sempre que hi trobi arbres on nidificar
i amagar-se. La reforestació del territori està
afavorint les seves poblacions. |
| |
|
OLESA
de MONTSERRAT:
Es mantenen, com a mínim, dues parelles dins del
terme. |
|
|
|
|
| |
Mussol
banyut |
|
|
Asio
otus |
Amplada
ales: 90
- 100 cm.
Alçada:
35 - 40 cm.
Pes:
260 - 435 gr.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Micromamífers.
Hàbitat: Zones
arbrades. |
|
Identificació:
De silueta allargada. Alerta amb el típics "plomalls"
que pot mantenir abaixats. L'iris és taronja i
les ales, en vol, són llargues i estretes. |
| |
Identificació:
Molt silenciós (canta durant poc temps), passa molt
desapercebut. La millor opció per detectar-lo és sentir
els crits que fan els polls per denar menjar als pares
quan encara no volen. |
|
CATALUNYA:
Presenta una distribució molt irregular per tot el territori.
necessita de la presència d'arbres, però
s'adapta a tot típus d'hàbitats. |
| |
| OLESA
de MONTSERRAT:
Falten dades sobre aquesta discreta espècie. Només
en podem asseguran la presència d'adults cantant
a un parell de punts del terme. |
| |
|
|
|
Duc |
|
|
Bubo
bubo |
Amplada
ales: 160
- 190 cm.
Alçada:
60 - 75 cm.
Pes:
1.500 - 4.200 gr.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Ocells i mamífers de mida mitjana.
Hàbitat: Principalment,
espais obertes per caçar amb zones rocalloses
properes on criar, però s'adapta fàcilment
si disposa de preses i algun punt on criar. |
|
Identificació:
Cap altre rapinyaire nocturn assoleix les seves dimensions.
És corpulent, pot aixecar "orelles" i
té l'iris taronja. El cant és característic
i l'emet durant tot l'hivern. |
| |
Identificació:
Els ducs ataquen i depreden altres rapinyaires
nocturns i, sobretot, adults i polls dels diurns. Falcons
i àligues, a la vegada, fan el mateix amb els polls
dels ducs, si els troben. |
|
CATALUNYA:
El podem trobar per tot el país. Molt adaptable i
més tolerant del què sembla amb la presència
dels humans, des de què s'ha deixat de perseguir,
està experimentant una important recuperació
de les seves poblacions. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT:
Com a mínim, dues parelles dins del terme municipal
estricte. Més
infromació. |
| |
|
|
| |
Xot |
|
|
| Otus
scops |
Amplada
ales: 55
- 65 cm.
Alçada:
16 - 20 cm.
Pes:
60 - 135 gr.
Presència:
Estiuenc (abril-setembre).
Alimentació:
Insectes i petits rèptils.
Hàbitat: Espais
obertes i àrees agrícoles.
Identificació:
Cant característic (alerta a no confondre'l
amb el crit del tòtil, un gripauet). Mida
petita i figura allargada. Pot aixecar les "orelles".
Iris groc. En vol, ales llargues i clares per
sota. |
|
| |
Identificació:
Sovint nidifica en construccions (sempre a zones rurals
o molt ajardinades) i caça prop dels fanals per
capturar els insectes nocturns que atrauen. |
|
CATALUNYA:
Present a tot Catalunya, és típic de masses
forestals, especialment caducifòlies. La seva població
està en descens, probablement per l'abús
de pesticides en l'agricultura i per problemes a les àrees
d'hivernada. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT:
En perill. Una parella ha mantingut un territori i probablement
ha criat al nucli urbà després d'uns anys
en què havia desaparegut de l'interior del nucli
urbà (fa 5 anys hi nidificaven 3 parelles). També
queda alguna parella al medi natural. |
| |
|
|
| |
Òliba |
|
|
|
Tyto
alba |
|
Amplada
ales: 80
- 95 cm.
Alçada:
33 - 39 cm.
Pes:
160 - 205 gr.
Presència:
Resident.
Alimentació:
Micromamífers, petits ocells i
grans insectes.
Hàbitat: Espais
obertes i àrees agrícoles.
Identificació:
És l'únic mussol que té uns colors
tan clars. Cara característica amb disc
facial blanc i ulls completament foscos. Crit
molt característic.
Identificació:
Les òlibes tenen els plomes de les ales acabades
en una mena de borrissol que fa que no facin gens
de soroll en volar. Això els permet capturar
els micromamífers sense que les sentin
aproximar-se. |
|
|
CATALUNYA:
En trobarem per tot el país, a excepció
de les zones de muntanya. |
| |
OLESA
de MONTSERRAT :
Només hi ha dades antigues d'un parell d'exemplars
a punts diferents del terme. |
| |
|
|
|
| ©
Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006) |
|
