OCELLS DE RIBERA de mida grossa
a Olesa de Montserrat
 


 

 

 

Martinet de nit

© Fotografia: Lubomir hlasek

Nycticorax nycticorax

Amplitud d'ales: 105 - 112 cm.

Alçada: 58 - 65 cm.

Pes: 525 - 800 gr.

Presència: Estiuenc / Resident.

Alimentació: Peixos, amfibis i insectes.

Hàbitat: Cursoso fluvials, deltes, pantans, aiguamolls, etc..

Identificació: Adults molt fàcils d'identificar tant per la combinació de colors (parts ventrals d'un gric blanquinós que contrasta fortament amb les ales grises i les parts dorsal molt fosques que formen un capell que arriba fins a l'ull) com per l'aspecte (mantenen el coll encongit i semblen molt rabassuts i tenen el bec relativament curt).
 
Comportament: Com la major part dels ardèids, utilitza el llarg coll per pescar en estirar-lo ràpidament per travessar amb el bec esmolat les seves preses. En aquest cas, però, habitualment manté el coll encongit i la seva silueta és tipica amb el cap enganxat al cos.
 
CATALUNYA: Ocell estiuenc present com a reproductor principalment al delta de l'Ebre, a l'Empordà i a les planes de Lleida. Està en expansió i cada cop hi ha també un major nombre d'ocells que passen l'hivern a casa nostra.
 

OLESA de MONTSERRAT:Tot i que en nombre molt baix, no acostumen a fallar en cap dels dos passos, tant postnupcial (setembre i octubre) com, principalment, prenupcial (març i abril). Els podrem veure, si encertem el dia, a qualsevol zona riberenca.

Bernat pescaire

© Fotografia: NatuurBeleven/Mark Kuiper

Ardea cinerea

Amplitud d'ales: 175 - 195 cm.

Alçada: 84 - 102 cm.

Pes: 1.020 - 2.075 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, micromamífers i grans invertebrats.

Hàbitat: Cursoso fluvials, deltes, pantans, aiguamolls, etc..

Identificació: Inconfussible, tant pels colors com, sobretot, pel tamany i la forma. Els adults s'identifiquen pel front i part superior del cap blanca (gris blavosa en els joves) i el llarg bec taronja (de colors clars apagats en els joves).

 
Comportament: Quan reposen ho fan amb el coll encongit, però l'estiren ràpidament quan se senten insegurs. Poden empassar-se peixos de dimensions considerables.
 
CATALUNYA: Present a la majoria dels ecosistemes fluvials d'aigua dolça (rius mitjans i grossos, embassaments, aiguamolls, etc.). A l'hivern són molt més nombrosos per la presència dels ocells hivernants provinents de centre i nord d'Europa. Cria en colònies molt localitzades, tant en zones humides importants com, en menor grau, en boscos de ribera.
 

OLESA de MONTSERRAT:A l'hivern, arriben als 10 individus (majoritàriament joves) repartits per la ribera del Llobregat. No nidifiquen al terme i els exemplars que hi passen la nit (utilització de dormiders) cada cop és menor, segurament per la poca tranquilitat que hi troben. Els podrem veure parats a l'aigua, pescant o reposant als arbres de la vora dreta del Llobregat a l'Areny del Molí, especialment durant l'hivern.

Martinet blanc

© Fotografia: Bavarianbirds

Egretta garcetta

Amplitud d'ales: 86 - 104 cm.

Alçada: 55 - 65 cm.

Pes: 280 - 640 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixos, amfibis, serps d'aigua i grans invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Per la forma i el color, només es pot confondre amb l'esplugabous. Cal fixar-se amb el bec i potes: en el martinet blanc són negres i en l'esplugabous ataronjades (alerta amb els peus del martinet blanc que són grocs, però no les potes).
 
Comportament: Per a pescar mouen els peus grocs sota l'aigua de forma que espanten les preses. Quan és mouen per fugir són ràpidament arponejades amb un ràpid moviment de coll.
 
CATALUNYA: Present a zones humides costaneres, als trams mitjans i finals dels grans rius i en alguns grans embassaments. Ha experimentat un augment de les seves poblacions des dels anys 80. Colònies de cria molt localitzades i presència de gran nombre d'aus hivenants.
 

OLESA de MONTSERRAT:Presència molt variable. Entre 3 i 10 exemplars a tot el tram olesà. Sembla que cada cop són més freqüents. Sovint els podrem veure pescant sota els ponts del FFCC i la C-33 o a la rasclosa de l'Areny del Molí.

Esplugabous

© Fotografia: David Zarkozi

Bubulcus ibis

Amplitud d'ales: 88 - 96 cm.

Alçada: 45 - 56 cm.

Pes: 340 - 390 gr.

Presència: Resident / Hivernant

Alimentació: Insectes, amfibis, rèptils, peixets, etc.

Hàbitat: Principalment, zones humides amb conreus propers.

Identificació: De color blanc (però no tan blanc com el martinet blanc). Cames i bec groguencs que es tornen vermellosos a l'època de cria. Durant la reproducció també apareix una cresta groguenca i taques d'aquest color al pit i esquena.
 
Comportament: El nom prové de la seva tendència a seguir el bestiar (i també tractors i excavadores) per capturar els invertebrats que aixequen al seu pas. Sovint se situen a sobre d'aquests animals (bous, cavalls, etc.) i, des d'allà, observen si hi ha preses a l'abast.
CATALUNYA: Des dels anys vuitanta ha experimentat una gran expansió i, com a reproductor, és abundant a les principals zones humides catalanes, tant a les costaneres com a les interiors. A l'hivern s'escampen arreu on disposin de zones humides amb conreus propers.
 

OLESA de MONTSERRAT:Excepcional. Tot i que és comú a la part baixa del Llobregat, només rarament algun exemplar arriba fins a la zona d'Olesa.

Corb marí gros

© Fotografia: Bavarianbirds

Phalacrocorax carbo

Amplitud d'ales: 40 - 58 cm.

Alçada: 80 - 100 cm.

Pes: 1.150 - 1.300 gr.

Presència: Estiuenc (març - oct.)

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, micromamífers i grans invertebrats.

Hàbitat: Zones humides amb abundància de canyís.

Identificació: Per la forma només es pot confondre amb el corb marí emplomallat (molt més escàs, esclussiu de zones costaneres i més petit i esbelt). Els joves presenten la part ventral blanca i els adults són ben negres a l'hivern. En vol l'identificarem per la mida i per portar el coll ben estirat. A l'aigua té la línia de flotació molt alta i queda molt submergit.
 
Comportament: Per poder cabussar-se millor i perseguir sota l'aigua als peixos, no tenen el plomatge impermeabilitzat. Per això passen llargues estones inmòbils i amb les ales obertes fins a eixugar-les.
 
CATALUNYA: Present a tota la costa catalana, a part mitjana i baixa dels grans rius i a grans embassaments. Els exemplars que ens visiten provenen de les zones de cria del nord oest europeu (principalment de Dinamarca).
 

OLESA de MONTSERRAT:Presència variable durant tot l'hivern. Mantenen un dormider al terme (n'hi havia un altre a l'Areny del Molí, però va ser abandonat, probablement per la poca tranquilitat de què disposaven). Els podrem veure a l'Areny del Molí nedant i capbussant-se dins de l'aigua o eixugant-se amb les ales obertes als arbres de la vora dreta.

Ànec coll-verd

© Fotografia: Bavarianbirds

Anas platyrrhynchos

Amplitud d'ales: 75 - 100 cm.

Alçada: 50 - 70 cm.

Pes: 750 - 1.575 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Omnívor (vegetació aquàtica i invertebrats).

Hàbitat: Masses d'aigua més o menys lenta.

Identificació: És impossible confondre el mascle pel seu característic cap de color verd. Les femelles són brunenques, com les de moltes altres espècies d'ànec, però són de mida molt més grossa i mostren una petita franja verda característica al costat de l'ala, més visible en vol.
 
CATALUNYA: Present a totes les zones humides, embassaments i rius de mida mitjana i grossa amb aigües mínimament netes. És l'ànec més comú del País. Cria arreu i, a l'hivern, n'augmenten els efectius amb l'arribada dels ocells hivernants. En la darrera dècada, la major qualitat de l'aigua dels rius ha afavorit que recolonitzés aquests espais.
 

OLESA de MONTSERRAT:En els darres anys, els censos d'ànecs hivernants ha anat pujant fins a la setantena llarga d'exemplars (2005-06). Crien a tota la zona riberenca d'Olesa. Els podrem veure a l'Areny del Molí nedant i reposant, especialment a la resclosa.

Polla d'aigua

© Fotografia: Eva Solanes

Gallinula chloropus

Amplitud d'ales: 50 - 55 cm.

Alçada: 30 - 38 cm.

Pes: 195 - 490 gr.

Presència: Resident /( hivernant?).

Alimentació: Omnívor (vegetació aquàtica i invertebrats).

Hàbitat: Masses d'aigua més o menys lenta.

Identificació: No s'ha de confondre amb els ànecs, de bec molt més ample. És característica la línia blanca lateral i el triangle blanc al "cul". Quan neden, fan un moviment característic de vaivé amb el cap. Els adults tenen el bec d'un vermell intens amb la punta groga.
 
CATALUNYA: És un ocell molt comú que, tot i això, sembla trobar-se en regressió. Present com a reproductora a tot el País, també s'hi sumen un nombre no ben determinat d'exemplars provinents del nord durant l'hivern. Es troben a qualsevol punt amb aigua permanent i un mínim de vegetació on amagar-se. Són molt tolerants pel que fa ala qualitat de l'aigua i a les molèsties.
 

OLESA de MONTSERRAT:Ocell molt comú a la zona de ribera. Les veurem a l'Areny del Molí. Nedant o pasturant a la riba. També creuant el riu sorollosament mig volant, mig corrent arrant d'aigua quan s'espanten.

Gavià argentat de potes rosses

© Fotografia: Pavel Panchenko

Larus michahellis

Amplitud d'ales: 125 - 155 cm.

Alçada: 56 - 68 cm.

Pes: 800 - 1.500 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixos, carronyes, polls, ous, etc.

Hàbitat:  Zones costaneres, embassaments, rius i fins i tot àrees urbanes.

 
Identificació: Adults molt fàcils d'identificar tant per la combinació de colors (parts ventrals d'un gric blanquinós que contrasta fortament amb les ales grises i les parts dorsal molt fosques que formen un capell que arriba fins a l'ull) com per l'aspecte (mantenen el coll encongit i semblen molt rabassuts, tenen el bec relativament curt). Els joves són completament piguellats, brunencs i amb el bec fosc.
 
Comportament: No l'hem de confondre amb les gavines (molt més petites i de bec menys robust). Hi ha un parell d'espècies més de la seva mida, però són exclusives de zones litorals (gavià fosc i gavina corsa).
 
CATALUNYA: Present a tota la costa catalana, ha penetrat pels rius cap a l'interior fins als embassaments on també pot nidificar. Gràcies a la seva habilitat al utilitzar els abocadors d'escombraries com a font d'aliment ha experimentat un augment espectacular de les seves poblacions en els darrers vint anys. Actualment sembla que les poblacions s'han estabilitzat, gràcies, també, als controls de població que efectua l'administració.
 

OLESA de MONTSERRAT: Presència variable. Al Llobregat, molt escassos a l'estiu i més freqüents a l'hivern. Els podrem veure a l'Areny del Molí. Parats a la resclosa o a les illes que es formen a punts amb poc corrent.

Gavina riallera

© Fotografia: L.Salas

Larus ridibundus

Amplitud d'ales: 94 - 110 cm.

Alçada: 37 - 43 cm.

Pes: 290 - 360 gr.

Presència: Principalment hivernant.

Alimentació: Invertebrats, peixets, etc.

Hàbitat:  Zones costaneres, embassaments i grans rius.

Identificació: Tot i que hi ha altres espècies de gavines semblants (gavina menuda, capblanca o capnegre) no és normal que penetrin riu amunt. Fixem-nos en el bec fi i vermellós per a identificar-les. A l'hivern tenen el cap marró molt fosc, però a l'hivern només en queda una taca a "l'orella". Molt cridaneres.
CATALUNYA: Present a tota la costa catalana, rius mitjans i grossos i embassaments durant l'hivern. A l'estiu, nidifica al Delta de l'Ebre i, de forma puntual, a algun embassament interior.
 

OLESA de MONTSERRAT: Només a l'hivern. Estols de fins a 30 individus que no dormen al terme. Les podrem veure a l'Areny del Molí. Volant i parades a les zones de corrent lent i a la rasclosa.

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006)