OCELLS DE RIBERA de mida mitja
a Olesa de Montserrat
 


 

 

 

Cabusset

© Fotografia: Chris Gomersal

Tachybaptus ruficollis

Alçada: 23 - 29 cm.

Pes: 130 - 236 gr.

Presència: Resident / Hivernant.

Alimentació: Peixets, artròpodes, etc.

Hàbitat: Masses d'aigua lentes amb vegetació riberenca abundant.

Identificació: El seu bec fi el diferencia clarament dels ànecs. La mida petita i els tons marronosos amb només una mica de color blanquinós a la gola el diferencia dels altres cabussons. A la primavera, amb plomatge nupcial, agafen tons més foscos i vermellosos al coll. El comportament també és un tret molt característic.
 
Comportament: Com tots els cabussons, té el costum de sumergir-se totalment a l'aigua fent un petit saltiró i corbant el cos cap al fons. Pot estar un temps considerable sota l'aigua, tot i que normalment reapareix al cap de pocs segons (5 a 10), això si, pot fer-ho un bon tros més enllà d'on s'havia sumergit.
CATALUNYA: Present com a nidificants a aiguamolls, deltes, embassaments i zones idònies de grans rius . A l'hivern, amb l'arribada d'ocells del centre i nord d'Europa, és comú a la major part de zones humides, encara que siguin de reduïdes dimensions.
 

OLESA de MONTSERRAT: Hivernant fins fa poc escàs que sembla fer-se cada cop més comú. Segurament gràcies a la recuperació de la vegetació de ribera (canyís i boga). No s'ha de descartar que, en un futur pròxim, pugui arribar a nidificar a la zona. Els podrem veure, amb una mica de sort, a l'Areny del Molí o sota els ponts dels FFCC i de la C-33.

Martinet menut

© Fotografia: Ben van den Broek

Ixobrychus minutus

Amplitud d'ales: 40 - 58 cm.

Alçada: 27 - 36 cm.

Pes: 60 - 150 gr.

Presència: Estiuenc (març - oct.)

Alimentació: Peixos, amfibis, rèptils, micromamífers i grans invertebrats.

Hàbitat: Zones humides amb abundància de canyís.

Identificació: És el martinet de mida més petita. La seva capatitat d'estirar i arronsar el coll pot fer-ne variar l'aspecte general. Destacable el contrast entre les ales groguenques i l'esquena fosca (especialment visible quan l'ocell emprèn el vol).
 
Comportament: Quan se sent insegur estira el coll i el bec enlaire per passar desapercebut entre el canyís
CATALUNYA: La seva presència està lligada a l'existència d'una vegetació aquàtica adequada (canyís i/o boga principalment). En embassaments, aiguamolls, grans basses i cursos baixos de rius importants pot arribar a ser comú.
 

OLESA de MONTSERRAT: Detectat en època de migració. Tot i això, la ràpida recuperació del canyís i la boga (en els darrers cinc anys està guanyant molt terreny a la riba del Llobregat) i el fet que nidifiqui a zones relativament pròximes riu amunt, fan pensar en una probable recolonització de la nostra zona riberenca.

Rascló

© Fotografia: IVN

Rallus aquaticus

Amplitud d'ales: 38 - 45 cm.

Alçada: 23 - 26 cm (amb bec).

Pes: 74 - 190 gr.

Presència: Resident/ hivernant.

Alimentació: Omnívor (vegetació aquàtica i invertebrats).

Hàbitat: Zones humides amb vegetació densa.

Identificació: Ocell molt discret i tímid. Molt semblant a una polla d'aigua, però amb les parts dorsals marronoses i un característic bec llarg. Vist d'esquena mostra la part inferior de la cua blanquinosa sense el típic triangle central negre de les polles d'aigua.
 
CATALUNYA: Sense ser abundant, és present a aiguamols litorals, embassaments i cursos fluvials com a resident reproductor (sempre que disposi d'una cobertura vegetal destacable). A l'hivern, arriben exemplars del Centre i Nord d'Europa i pot apareixer a punts on no s'hi troba com a reproductor.
 

OLESA de MONTSERRAT: Hi ha dues cites en els darrers quinze anys. Cal aclarir la seva situació, però tot apunta a que és un hivernant escàs.

Blauet

© Fotografia: Bavarianbirds

Alcedo athis

Alçada: 16 cm.

Pes: 30 - 35 gr.

Presència: Resident / hivernant.

Alimentació: Peixets, amfibis i invertebrats aquàtics.

Hàbitat:  Zones fluvials, aiguamolls, embassaments, etc.

Identificació: Inconfussible pel blau intens del seu plomatge dorsal (la part ventral es taronjosa). Normalment el sentirem abans (escoltar so) i podrem veure'l volant ràpidament com una gúspira blava. El gran bec, en proporció al cos, també és característic.
 
Comportament: Si tenim la sort de descobrir-lo parat en una canya o en una branca sobre l'aigua, potser podrem veure'l pescant: Es llança en picat a l'aigua i en surt amb un peixet o un altra presa al bec. És molt espectacular.
CATALUNYA: Present a tot el País. Sembla que l'espècie es recupera gràcies al millor estat de l'aigua dels rius. A l'hivern, arriben exemplars del nord que es poden instal·lar en qualsevol punt amb aigua que contingui preses que pugui pescar.
 

OLESA de MONTSERRAT: 3 parelles segures i dues més de molt probables al tram de riu olesà. En veurem a l'Areny de Vilapou, volant ràpidament sobre l'aigua.

Corriol petit

© Fotografia: Felip Alcon Bel

Charadrius dubius

Amplitud ales : 45 cm.

Alçada: 15 - 18 cm.

Pes: 25 - 55 gr.

Presència: Estiuenc (març-setembre).

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Riberes i platges amb còdols.

Identificació: Típicament distingibles pel crit d'alerta que emeten. Físicament, només s'assemblen al corriol gros i al camanegre (ambdós únicament a zones litorals). Els distingirem per no tenir cap franja blanca a les ales quan volen i per les potes rosades (no taronjoses o negres), el bec completament negre i l'anell groc al volt dels ulls dels adults.
 
Comportament: Durant l'època de cria els adults críden l'atenció de qualsevol amenaça pel seu niu fent veure que no poden volar bé. Si el depredador els segueix, l'allunyen del niu i al final marxen volant deixant-lo amb un pam de nas.
CATALUNYA: Espècie molt extesa, tant per les zones litorals, com per les vores de rius i embassaments que satisfan els seus requeriments ecològics. Sembla haver augmentat de nombre gràcies a la major qualitat de les aigües.
 

OLESA de MONTSERRAT: Hem passat de tenir un mínim de 5 parelles al nostre tram de riu del 2003 a dues el 2006. La desaparció de zones de còdols que són ocupades per la vegetació podria ser la responsable de la disminució dels efectius d'aquesta espècie.

Xivitona

© Fotografia: Miguel Rouco

Actitys hipoleuca

Amplitud ales : 40 cm.

Alçada: 20 cm.

Pes: 35 - 85 gr.

Presència: En pas i hivernant.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones riberenques.

Identificació: Fàcil d'identificar per la seva mida petita, el coll curt i el continu moviment de balanceig de la part posterior del cos quan es mou. Veu molt característica i franja blanca a les ales quan vola.
CATALUNYA: Espècie comuna durant els seus moviments migratoris i divagants per totes les vies fluvials i zones humides del país. Com a nidificador és molt més escàs i localitzat en algunes riberes interiors.
 

OLESA de MONTSERRAT: Individus en pas durant tot l'any que romanen més o menys temps a la ribera del Llobregat. En podem veure a l'Areny del Molí, a la zona de la resclosa.

Xivita

© Fotografia: Alsirhan.com

Tringa ochropus

Amplitud ales : 55 - 60 cm.

Alçada: 20 - 24 cm.

Pes: 53 - 119 gr.

Presència: En pas.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones riberenques.

Identificació: Limícola típic de potes llargues i grogues, bec llarg, zona ventral blanca i parts dorsals molt fosques. En vol mostra el típic carpó blanc (gran contrast amb les ales fosques). La part de sota de les ales, també fosca, ens permetrà distingir-la de la molt menys freqüent valona (Tringa glareola) que les té clares.
CATALUNYA: Espècie prou freqüent durant l'hivern i èpoques de pas a les zones humides i riberes de tot Catalunya.
 

OLESA de MONTSERRAT: Tot i que en van apareixent individus durant gairebé tot l'any, són especialment freqüents durant la primavera i tardor. En Podem veure a l'Areny del Molí, Vilapou, etc.

Becadell

© Fotografia: Oixeaux.net

Gallinago gallinago

Amplitud ales : 40 - 45 cm.

Alçada: 23 - 28 cm.

Pes: 72 - 181 gr.

Presència: Hivernant.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones humides amb espais fangosos.

Identificació: Limícola de colors molt críptics (es camufla molt bé). Bec molt llarg (desproporcionadament llarg!), cos rodanxó i colors brunencs amb unes característiques línies clares a l'esquena. En espantar-se arrenca a volar fent espectaculars ziga-zagues.
 
Comportament: Com la majoria de límicoles, aprofita el seu llarg i sensible bec per furgar al fang buscant els cucs i larves diverses d'invertebrats de què s'alimenta.
 
CATALUNYA: Espècie freqüent durant l'hivern i èpoques de pas a espais humits de tot Catalunya (tan costaners com interiors), sempre que disposi de zones fangoses on alimentar-se.
 

OLESA de MONTSERRAT: De tant en tant apareixen individus en pas durant l'hivern. Difícils de veure, acostumen a moure's per les zones fangopses que queden al descobert quan el riu no baixa molt ple.

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006)