OCELLS DE RIBERA de mida petita
a Olesa de Montserrat
 


 

 

 

Cuereta blanca

© Fotografia: Bavarianbirds

Motacilla alba

Alçada: 16,5 - 18 cm.

Pes: 17,5 - 24,5 gr.

Presència: Resident / Hivernant.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: El contrast de blanc i negre fan que no la poguem confondre amb les altres dues cueretes (torrentera i groga). Molt característic el moviment de balancí de la llarga cua mentre camina. El crit d'alarma també és fàcilment identificable.

 
CATALUNYA: Present a tot el país. És molt tolerant respecta a la presència d'aigua i es conforma amb espais oberts i humits on poder capturar preses.
 

OLESA de MONTSERRAT:A l'hivern n'augmenta molt la població i es troben estols importants a les vores del Llobregat. Els podrem veure a qualsevol punt de la ribera, caçant invertebrats arrant d'aigua o en zones obertes. També en altres punts i, a l'hivern, fins i tot al nucli urbà.

Cuereta torrentera

© Fotografia: Kenneth Johansson

Motacilla cinerea

Alçada: 17 - 20 cm.

Pes: 14 - 22 gr.

Presència: Resident.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Potes i cua llargues amb parts ventrals grogues i dorsals d'un gris blavós (alerta amb la cuereta groga de parts dorsals verd-grogoses i de mascle amb cap grisós).
 
Comportament: Força exigent amb la qualitat de l'aigua, es considera un indicador del bon estat de l'aigua quan cria en una zona humida.
 
CATALUNYA: Present a tots els ecosistemes aquàtics en bon estat, necessita de la presència de l'aigua (no com la cuereta blanca) i no se'n allunya per a criar.
 

CATALUNYA: Algunes parelles repartides per la ribera del Llobregat (mínim 4). Les podrem veure a l'Areny del Molí caçant invertebrats per les pedres que sobresurten de l'aigua.

Titella

© Fotografia: IVN

Anthus pratensisa

Alçada: 14 - 15,5 cm.

Pes: 14,5 - 22 gr.

Presència: Hivernant.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones més o menys humides.

Identificació: Cua llarga i colons marronosos (típics dels ocells del gènere Anthus).Mou la cua amunt i avall en desplaçar-se. El tret més distintiu és el cant d'alerta que emet sempre en ser aixecat. A l'hivern, és gairebé l'únic ocell d'aquestes característiques que apareix habitualment per la zona (a excepció del grasset de muntanya,...).
 
CATALUNYA:Present a tots els ecosistemes aquàtics durant l'hivern. No cria a casa nostra.
 

OLESA de MONTSERRAT:A tota la ribera del Llobregat, especialment quan arriba el fred. Les podrem veure i sobretot sentir fàcilment a Vilapou, a la zona més oberta, al costat del riu.

 
Rossinyol bord

© Fotografia: GOB

Cettia cetti

Alçada: 17 - 20 cm.

Presència: Resident / Hivernant.

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Difícil d'observar, és molt més senzill identificar el seu cant. La femella és més grossa que el mascle.

 
Comportament: A la primavera, el cant d'un mascle provoca la resposta dels veins de manera que es produeix una veritable cadena de cants.
CATALUNYA: Present a tots els ecosistemes aquàtics. A l'hivern arriben un gran nombre d'ocells del centre i nord d'Europa.
 

OLESA de MONTSERRAT:El trobarem en densitats considerables a les zones de canyars. També en rieres humides lluny del riu. A l'Areny del Molí sentirem el seu cant típic a qualsevol punt de la ribera, especialment al capvespre.

Balquer

© Fotografia: Delta del Po

Acrocephalus arundinaceus

Alçada: 16 - 20 cm.

Presència: Estiuenc (març a octubre).

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Fàcil d'identificar pel seu cant característic i la seva mida grossa.

 
CATALUNYA:Present a zones humides litorals i interiors, però sempre condicionat a la presència de canyís.
 

OLESA de MONTSERRAT:Fins a tres parelles a tota l'àrea de ribera durant els anys noranta. Des del 2002, però, cap ni una. Extingit al terme? Últims exemplars controlats el 2002 sota els ponts dels FFCC i la C-33.

Boscarla de canyar

© Fotografia: A.R. Dean

Acrocephalus scirpaceus

Alçada: 12,5 - 14 cm.

Presència: Estiuenc (abril a novembre).

Alimentació: Invertebrats.

Hàbitat: Zones humides amb canyís.

Identificació: Com una rèplica en petit del balquer. Tons brunencs, més foscos a les parts dorsals, aspecte allargassat i bec llarg i prim. Cant semblant al del balquer, però ménys potent.

 
OLESA de MONTSERRAT:Present a zones humides litorals, curs baix dels grans rius catalans i embassament de les comarques lleidatanes (mai per sobre dels 600m).
 

OLESA de MONTSERRAT:Present al llarg de tota la ribera del Llobregat, sempre lligat al canyissar. En sentirem i veurem a l'areny del Molí.

Teixidor

© Fotografia: Just bird

Remiz pendulinus

Alçada: 10 - 11,5 cm.

Presència: Resident.

Alimentació: Petits invertebrats.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Ocell petit i inquiet amb un cridaner antifaç negre (excepte en els joves), gola blanca i cap i nuca grisos. Parts ven trals taronjoses i dors marró teula. Inconfussible.

 

Comportament: El nom li ve de l'habilitat que demostra per construir el niu penjat de l'extrem de fines branques. És en forma de bossa i amb un petit tub d'entrada i està fet entreteixint llavors cotonoses i herbetes.

© Fotografia: Jordi Cerdeira

 
CATALUNYA: Present a les zones humides litorals i també terra endins seguint el curs d'alguns rius i en zones humides. Sembla trobar-se altra cop en expansió.
 

OLESA de MONTSERRAT:En augment. Les seves poblacions experimenten fortes fluctuacions, sobretot pel que fa a les zones interiors. Després d'uns anys en que ha estat molt escàs, des del 2003 cada any apareixen més nius. Cria a tota la zona riberenca.

Bec de corall senegalès

© Fotografia: Kenneth Johansson

Estrilda astrild

Alçada: 11 - 12 cm.

Presència: Resident.

Alimentació: Granívor.

Hàbitat: Zones humides, rieres, etc.

Identificació: El més destacat és l'antifaç vermell. Parts dorsals marronoses, pit ratllat i parts ventrals vermelloses. Mida petita i veu molt caracterísitica.

 
CATALUNYA:Ocell africà que s'ha establert a casa nostra gràcies als exemplars que s'han alliberat o escapat. Manté poblacions reproductores principalment a la part baixa de les conques del Besós i del Llobregat. La seva població total s'estima en unes 200 parelles. Està en expansió.
 

OLESA de MONTSERRAT:L'espècie s'ha citat per primer cop durant el 2005. Amb un màxim de 30 exemplars al febrer del 2006. La població reproductora més propera és a Abrera. Es mouen entre la zona de l'areny de Vilapou i els horts que hi ha entre les zones industrials i el nucli urbà d'Olesa.

 
Repicatalons

© Fotografia: Delta del Po

Emberiza schoeniclus

Alçada: 13,5 - 15,5 cm.

Presència: Hivernant (localment resident).

Alimentació: Granívor.

Hàbitat: Zones humides.

Identificació: Com que apareixen a l'hiven, no llueixen l'espectacular cap negre del mascle de la fotografia. S'identifiquen per les línies clares del dors i la línia blanca ("bigotera") que els baixa des del bec i marxa endarrera sota la galta.

 
CATALUNYA: Comú a totes les zones humides del país com a hivernant, però molt escàs com a reproductor (només al Delta de l'Ebre i, en menor grau, en alguna localitat interior)..
 

OLESA de MONTSERRAT: A l'hivern apareixen a la riba del Llobregat petits grups o exemplars aillats que volten més o menys dies per la zona. En veurem a l'Areny de Vilapou, entre les canyes i arbusts.

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006)