OCELLS DEL MEDI URBÀ i de mida petita


 

 

 

Pardal comú
Passer domesticus
 

Alçada: 14 - 16cm.

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Principalment granívor, però també insectívor (època de cria).

Hàbitat: Àrees agrícoles i tot tipus d'espais humanitzats.

 

© Fotografia: Bavarianbirds

Identificació: Mascle amb "casquet" gris i "pitet" negre que li arriba ben avall difícl de confondre. La femella, de tons marronosos i amb una línia clara sobre l'ull, és més enganyosa. Cal no confondre'ls amb el pardal xarrec (veure fitxa següent).
Comportament: Molt oportunistes, són capaços d'explotar fons d'alimentació de tot tipus i per això s'han adptat tan bé a viure al nostre costat.
 
CATALUNYA: Sempre lligat a l'home, és un dels ocells més abundants a casa nostra.
 

OLESA de MONTSERRAT: És l'ocell més nombrós del terme. El veurem a tot el nucli urbà i voltants.

 
Pardal xarrec

© Fotografia: Bavarianbirds

Passer montanus

Alçada: 12,5 - 14cm.

Presència: Resident (tot l'any).

Alimentació: Principalment granívor, però també insectívor (època de cria).

Hàbitat: Àrees agrícoles i, en menor grau, ambients humanitzats sempre que siguin rics en vegetació (urbanitzacions, grans parcs i jardins, etc.).

Identificació: Més petit que el pardal domèstic, se'n diferencia per tenir el sobre del cap marró teula, "pitet" negre molt curt i unes taques en forma de mitja lluna negra a les galtes. Mascle i femella són iguals.
 
Comportament: Molt lligada a l'agricultura tradicional, les seves poblacions europees disminueixen espectacularment, sembla que per culpa del sistemes actuals d'agricultura intensiva.
 
CATALUNYA: Present a tot el territori. Les seves poblacions, però, sembla que van a la baixa, principalment a àrees amb alta densitat de territori urbanitzat.
 

OLESA de MONTSERRAT: S'han reduït les seves poblacions espectacularment, tot i que la instal·lació de caixes nius sembla haver fet augmentar els seus efectius. Ha desaparegut del nucli urbà i només es troben colònies a zones industrials o periurbanes. En veurem a les zones de ribera, al bosquet de Ca l'Isard (Vilapou) hi és molt freqüent.

Oreneta vulgar

© Fotografies: Bavarianbirds

Hirundo rustica

Alçada: 17 - 21 cm (amb cua).

Pes: 16 - 24 gr.

Època: Estiuenca (abril - octubre).

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Àrees obertes, principalment agrícoles. Nidifica sempre en construccions humanes.

Identificació: Típica oreneta que cal no confondre amb les altres o les falzies. Tenen una característica cua en forma de llarga forca (alerta que els joves de l'any encara no la tenen), parts dorsals ben fosques i ventrals blanques a excepció d'un ample collar negre i gola i front vermells.

Comportament: Construeix els nius amb una barreja de fang i palla que recull de bassals i del terra. El niu és semicircular i el construeix sota un sostre o relleix. No té gens de por als humans i sovint construeix el niu a molt poca alçada i a llocs molt concorreguts.

 
CATALUNYA: Sempre lligat a l'home, estan en clara devallada perquè es veuen afectades per una falta de llocs idonis per construir el niu (els edificis moderns els ho posen molt complicat) i per l'efecte dels negatiu dels pesticides que ingereixen amb les seves preses.
 

OLESA de MONTSERRAT: S'han reduït les parelles dins de la vila, però encara és prou habitual. En podem veue a l'Eixample i a molts altres punts del nucli urbà.

Oreneta cuablanca

© Fotografies: Bavarianbirds

Delichon urbicum

Alçada: 13,5 -15 cm

Pes: 16 - 23 gr.

Presència: Estiuenc (abril - octubre).

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Àrees humanitzades.

Identificació: Més rabassuda que l'oreneta vulgar, no té la cua allargada i presenta ventre, gola i carpó blanc. Reclam característic que permet identificar-les de lluny.
Comportament: No tolera tant la proximita de l'home com l'oreneta vulgar i construeix els nius a força alçada i assegurant-se que siguin poc assequibles.
 
CATALUNYA: La trobarem per tot el territor aprofitant les construccions humanes per a nidificar.
 

OLESA de MONTSERRAT: Semblen tenir menys problemes que les orenetes vulgars, però també n'ha baixat el nombre. La colònia més important del terme és al col·legi Montserrat.

Falzia negre

© Fotografia: Mike Danzenbaker

Apus apus

Amplada d'ales: 40 - 44 cm.

Alçada: 18 cm.

Pes: 36 - 52 gr.

Presència: Estiuenc (abril - setembre).

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Actualment nidifiquen, majoritàriament, en forats de construccions humanes.

 
Identificació: Totalment negra, no l'hem de confondre amb les orenetes. El seu vol és extremadament ràpid i àgil gràcies a les llargues i punxegudes ales.
 
Comportament: Plenament adaptades al vol, fins i tot hi dormen (volant en cercles a gran alçada) i hi copulen. Si cauen al terra tenen molts problemes per enlairar-se perquè tenen les potes molt curtes i les ales els piquen al terra..
 
CATALUNYA: La trobarem per tot el territor aprofitant els edificis per a nidificar. Molt comú.
 

OLESA de MONTSERRAT:Cria en tota mena de forats als edificis de tot el nucli urbà. Molt comú. En veurem al matí i capvespre volant ràpidament sobre tot el nucli urbà

Ballester

© Fotografia: Jordi Cerdeira

Apus melba
 

Amplada d'ales: 51 - 58 cm.

Alçada: 20 - 23 cm.

Pes: 104 gr.

Presència: Estiuenc (març - octubre).

Alimentació: Insectívor.

Hàbitat: Parets rocalloses i edificis de zones urbanes.

Identificació: De mida considerable, els distingirem de les falzies per tenir gola i ventre blanc. Tenen un crit característic que sovint emeten de nit des del niu.
 
CATALUNYA: Gràcies a la colonització dels ambient urbans que iniciaren als anys 70, aquesta espècie està en expansió per tot Catalunya. Abans era exclusiva de zones amb parets rocoses.
 

OLESA de MONTSERRAT:En augment. Colònies de cria a forats d'edificis alts a tot el nucli urbà i al pont de la C-33 davant la Puda. Els podrem veure sobrevolant el nucli urbà, sobretot al matí i el vespre, quan tornen a les colònies de cria cridant sorollosament.

© Jordi Cerdeira i Ribot (any 4, 2006)