Curial e Güelfa

INDEX

a Novel·les de cavalleries

 

i. Els llibres de cavalleries

ii. Les novel·les cavalleresques

 

b Anàlisi de l'evolució de Curial

 

iii. Evolució social i económica

iv. Evolució amorosa

v. Evolució psicológica

vi. Evolució com a cavaller

a Novel·les de cavalleries

i. Els llibres de cavalleries:

Es caracteritzen per la seva falta de realisme, ja que, solen basar les seves històries en personatges amb qualitats sobrehumanes, espais inexistents, éssers fantàstics i sovint mítics i tot això emmarcat en un temps que desconeixem.

ii. Les novel·les cavalleresques:

Es caracteritzen per tot el contrari, és a dir, pel seu realisme, marcat per cavallers que tot i ser forts estan dintre dels límits humans amb alguns defectes que en són propis, els espais són reals, i el temps en el qual es centren sol ser contemporani.
Aquesta obra pertany al segon grup, el qual no es basa en unes característiques determinades sinó que va evolucionant a mida que apareixen obres diferents a la seva estructura básica, ens mostra l'actuació d'un jove com a cavaller; l'autor idealitza al cavaller fent-lo quasi perfecte.

b Anàlisi de l'evolució de Curial

i. Evolució social i económica:

Podem observar com a l'obra, el jove Curial experimenta una ascensió social, ja que passa de provenir d'una família humil a entrar al servei del marquès de Montferrat, per més tard, millorar la seva posició social gràcies, en part, a la seva bellesa, un motiu important pel qual Güelfa decideix protegir-lo i ajudar-lo a arribar a ser un gran cavaller. L'evolució de Curial ha d'incloure el prestigi social necessari per a que aquest pugui ser digne de la Güelfa. Independentment de la jove, Curial no només aprèn a lluitar sinó que es forma intel·lectualment, arribant així a ser un bon cavaller per la seva saviesa, la seva habilitat amb les armes i el seu adequat i refinat comportament.
Curial també canvia en la seva posició econòmica gràcies a que l'ajut de Güelfa inclou proporcionar-li tots els diners que necessiti per tal que es pugui convertir en un bon i important cavaller.

ii. Evolució amorosa:

El primer cop que coneixem els sentiments de Curial cap a Güelfa és després de que aquesta li confessi el seu amor al jove. Curial explica a Melcior de Pando que sospitava dels sentiments de la noia des de feia temps i a més, li diu que ell també està enamorat d'ella, però que estava esperant el moment oportú per fer-s'ho saber, ja que, pensava que ella no podria estar amb ell degut a la seva diferència social.

En un principi podem pensar que el que sent Curial per Güelfa és més aviat infantil, a partir d'escenes com aquella situada després que la noia hagi besat Curial per primer cop, quan el jove no pot dormir durant tota la nit de tant content com està. Tot i així, al llarg de l'obra sembla que els seus sentiments s'enforteixen després de situacions que provoquen tant l'enuig de la Güelfa, quan Curial és seduït per Laquesis en conèixer-la i ella, que se'n assabenta.

iii. Evolució psicológica:

Al principi veiem com el personatge de Curial és més aviat representat amb una innocència pròpia de la seva joventut en el que respecta als seus sentiments i amb un gran interès per la cultura i el coneixement. A mida que la història avança, observem com el jove es va "corrompent", ja que, es veu seduït pels plaers i la riquesa que l'envolta, així com per la importància que ha assolit com a cavaller, deixant de costat aquells que l'han ajudat a arribar on es troba.

iv. Evolució com a cavaller:

La primera experiència de Curial com a cavaller té lloc a Àustria, on participa en un combat juntament amb Jacob de Cleves i contra dos cavallers per tal de protegir la duquessa del país. A partir d'aquest moment el jove comença a crear-se un lloc en la cavalleria, el qual es fortificarà amb el torneig de Melú, on lluita al costat dels aragonesos, i després del qual perd la importància que adquirit com a cavaller amb motiu de la pèrdua de la protecció de Güelfa.

Lluís Buxó