L’Edat Mitjana, que va des del segle V al segle XV, fou el moment del naixement de la majoria de les llengües europees. Durant molt temps el llatí va ser l’única llengua de prestigi literari. No obstant això, es va desenvolupar una literatura en la llengua provençal, la que parlava poble, aquesta era el reflexe de la societat medieval i de la seva mentalitat Les característiques d’aquesta literatura són les següents:

• La importància de la transmissió oral: Ja que la literatura medieval es dirigia a un públic majoritàriament analfabet, per tant les obres es componien per ser escoltades
• El caràcter anònim dels seus autors: Les obres medievals varen ser, la majoria, anònimes, ja que en el procés de creació intervenia l’autor i el joglar o aquells qui modificaven el text successivament. El joglar va ser l’intermediari entre l’autor i el públic. S’aprenia els textos i els recitava acompanyat d’alguns instruments musicals en les seves representacions”.
• La finalitat didàctica o moralitzant: La influencia religiosa determina que, en molts casos, la literatura s’utilitza per influir en els oients. Altres cops, la literatura serveix de propaganda dels valors d’un rei o d’un poble, com passarà amb els cantares de gesta
• L’ ús del vers: Es preferia l’ús del vers perquè facilitava la memorització i diferenciava la literatura de la llengua quotidiana. L’adopció de la prosa en els textos es va produir més tard

Patrícia Duran