|
El
llibre Curial e Güelfa
Curial e Güelfa és un llibre de cavalleries escrit
a mitjans del s.XV. La novel·la va ser descoberta a finals
del s. XIX, on no hi apareixien ni lautor, ni la data descriptura
ni a qui anava dirigida lobra. La novel·la té
dos temes principals, la cavalleria i lamor.
Curial és un jove de família humil però amb
una gran bellesa. Ell sap que la bellesa es designa a la noblesa
i decideix deixar-ho tot i marxar cap a Montferrat amb el marquès.
La germana daquest, la Güelfa, senamora de Curial
i decideix ajudar-lo econòmicament perquè pugui ascendir
socialment. Curial esdevé un gran cavaller i triomfa en amor,
armes i llibres, ja que a linici de la seva arribada a la
cort del marquès Curial també es forma culturalment.
Però aviat es deixa seduir per la fama i les riquesses i
oblida a la Güelfa. La seva vanitat i les seves debilitats,
en contra del codi dels cavallers, fan que perdi tot i per recuperar-ho
haurà de fer penitencia. Curial haurà de començar
desde el principi, però finalment recuperarà la Güelfa
i es convertirà en el millor cavaller.
El llibre és un manual del bon cavaller, Curial. Explica
la formació del cavaller i el món de la cavalleria,
les seves justes, els combats, els seus paraments... però
també ens explica la história damor entre Curial
i la Güelfa, on la classe social és molt important en
la seva relació, ja que ella és marquesa i ell és
duna casta més baixa, per això la Güelfa
lajuda.
També es pot fer una lectura amb unes claus oposades com
poden ser en clau amorosa, mostrant un final feliç en una
relació que comença amb dos personatges de diferents
classes socials però que finalment acaben casant-se. O també
com a manual del perfecte cavaller, un noi que ascendeix socialment,
que mostra el que ha de fer una cavaller i els errors que no pot
cometre com pot ser la vanitat... però amb limatge
dun heroi diferent, dun model que ha canviat, ja que
Curial és un jove de família humil, quan acostumaven
a ser part de la noblesa, i a no només és forma en
lart de la cavalleria sinó que també intel·lectualment.
Maria Sánchez
|
|