|
Les
regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques
i lèxiques, que permeten formar oracions acceptables, són
només una part del conjunt de coneixements que domina l'usuari
de la llengua. L'altra part està formada per les regles que
permeten elaborar textos: les regles d'adequació, de coherència
i de cohesió. Aquestes ens ajuden a discriminar les informacions
rellevants de les irrellevants, estructurar-les en un ordre lògic
i comprensible, escollir les paraules adequades, connectar les frases
entre elles, construir un paràgraf, etc.
Tot seguit explicarem en què consisteix cadascuna d'aquestes
regles.
Adequació
Qualsevol
llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa
manera tots els membres de la comunitat lingüística,
ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa manera en
totes les situacions comunicatives. Cadascú pot escollir
entre usar la seua varietat dialectal o usar l'estàndard.
Cada situació requereix l'ús d'un registre particular,
que ve determinat pel tema, pel canal de comunicació, pel
propòsit que tinguem i per la relació entre els interlocutors.
L'adequació és la propietat del text que determina
la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic,
oral/escrit, objectiu/subjectiu i formal/informal) que cal usar.
Coherència
Hi
ha informacions rellevants, que són apropiades per al text,
i n'hi ha d'altres irrellevants, que són superflues i innecessàries.
Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos tipus
d'informacions. Així mateix les informacions rellevants s'han
d'estructurar d'una determinada manera, seguint un ordre lògic
i comprensible.
La coherència és la propietat del text que selecciona
la informació (rellevant/irrellevant) i que l'organitza en
una determinada estructura comunicativa (introducció, apartats,
conclusions, etc.)
Cohesió
Les
diverses frases que componen un text es connecten entre elles i
formen una espessa xarxa de relacions. Els mecanismes que s'utilitzen
per connectar-les s'anomenen formes de cohesió i poden ser
de diversos tipus: repeticions o anàfores (l'aparició
recurrent d'un mateix element en el text, a través de la
sinonímia, la pronominalització o l'el·lipsi)
enllaços o connectors (entonació i puntuació,
conjuncions), etc.
La cohesió és la propietat del text que connecta les
diverses frases entre elles, mitjançant les formes de cohesió.
Aquests mecanismes tenen la funció d'assegurar la interpretació
de cada frase en relació amb les altres i, en definitiva,
d'assegurar la comprensió del significat global del text.
|