L’última dècada del segle fou la més brillant de la carrera teatral de Guimerà. Després de la tragèdia romàntica, passà per una etapa de realisme, amb La boja, i dues comèdies curtes, sense gaire pretensions. Finalment, va escriure els seus drames més populars, de temàtica més universal i intemporal: Maria Rosa (1984), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), en els quals apareixen, enmig d’una societat realista, rural o marinera, uns herois romàntics que realitzen accions dramàtiques fatals moguts per la passió, pel desig de justícia, per l’amor o per la venjança (d’un crim ocult, del despotisme d’un cacic o d’una suposada traïció amorosa). Són drames en què els protagonistes, gent senzilla de poble, solitària o marginada, mostren un comportament de caire èpic, en contrast amb una col·lectivitat anodina i mesquina
[…]

Prats, Joan,”Introducció” a Terra baixa, 1999, Editorial Castellnou, Biblioteca Hermes, p27…

El romanticisme:

• exaltació de l'individualisme
• recuperació de les tradicions i costums nacionals
• exaltació de l'exotisme
• reivindicacció de la insatisfacció constant, com a camí per a la recerca d'una raó per viure
• exaltació de la rebeldia

El realisme:

• preocupació per explicar i comprendre les estructures socials
• personatges versemblants
• finalitat didàctica