|
- I
a trenc d'alba sempre enyor la mar
- Te
deix, amor, la mar com a penyora
- Elegia
per una dama que enyorava la mar
- Paisatge
marí per a un assassinat
- Absent
la mort, jo mateix vaig matar-la ran d'ones
- Mar,
amor meu, acompanyament per a sis veus
- Balcons
de tristos somnis
- Que
hi és n'Àngela?
- Qui
enviava flors a na Glòria
- Quan
els cabells es fan seda a les mans
- Flames
de llum cremaven grocs domassos
- Recomença
la dansa
- Papallones
d'incerts colors mortes al peu del teu llit
- Als
llavis l'aspre gust de la lletrada
- Era
el seu pa de cada dia
- No
fou la passatgera dos milions
- Vessant
amor
- Noltros
no hem tengut sort en sos homos
- Petit
i sobri homenatge a Liza Minelli
- Ella,
Maria, parenta de James Bond
|
|
|
|
|
|
els
personatges, marginats i frustrats, viuen la situació de manera dramàtica,
i per això la mort apareix en totes les narracions |
|
|
|
|
|
|
|
els
personatges, vells i marginats, es creen el seu propi món, ratllant
la bogeria |
|
|
|
|
|
|
|
els
personatges, tot i els problemes, són capaços de recuperar-se |
|
|
|
|
|