El metge ens ha receptat un medicament, per exemple, el Moxicil, per tractar una infecció del coll. En el prospecte que acompanya a les càpsules de Moxicil llegim:

Composició quantitativa:

Càpsules   500 mg d'Amoxicil·lina per càpsula

Pastilles    750 mg d'Amoxicil·lina per pastilla

Xerop         250 mg d'Amoxicil·lina cada 5 ml (una cullaradeta)

Sobres      125 mg, 250 mg, 500 mg per unitat

Gotes        125 mg cada 1.25 ml (una gota)

Propietats

L'amoxicil·lina és una penicil·lina (*) semisintètica activa per via oral i amb una acció bactericida sobre un ampli espectre microbià, com: Staphylococcus aureus, Streptococcus haemoliticus, Strep. viridans, Strep. pneumoniae, Neisseria meningitidis, Neis. gonorrhoeae, Escherichia coli, Salmonella typhi.

L'amoxicil·lina actua, com totes les penicil·lines, inhibint la formació de la paret bacteriana i en conseqüència, impedint la reproducció dels bacteris.

L'amoxicil·lina s'absorveix molt fàcilment quan s'administra per via oral. L'administració conjunta d'aliments o la seva presència en l'estómac no dificulta l'absorció de l'antibiòtic. Després de la seva ingestió es difon ràpidament per tot el cos a través de la sang, aquest fet permet que l'antibiòtic arribi a qualsevol focus infecciós.

L'amoxicil·lina s'elimina amb facilitat per via renal; també s'excreta per la bilis en concentracions elevades.

Indicacions

L'amoxicil·lina està indicada per les infeccions de: l'aparell respiratori, l'aparell urogenital, l'aparell digestiu, en oto-rino-laringologia (coll i oïda), en odontologia (dents, queixals i genives), en cirurgia i en dermatologia (pell).

Posologia

Nens / Nenes:                        25-50 mg per quilogram de pes i dia, repartits en tres vegades.

Nadons:                                 10-20 gotes cada 8 hores.

Nens / Nenes fins a 5 anys:     1 sobre de 125 o 250 mg cada 8 hores.

Adults:                                   1 càpsula o sobre de 500 mg o1 pastilla de 750 mg cada 8 hores.

Contraindicacions

L'amoxicil·lina està contraindicada en pacients al·lèrgics (**) a les penicil·lines.

Efectes secundaris

Aquest antibiòtic en general és ben tolerat; és possible la sensació de pesantor en l'estómac, mareig i rodaments de cap, i molt rarament, vòmits i diarrees.

Aclariments

(*) La penicil·lina és una substància d'origen natural, sintetitzada per un fong del tipus de les floridures; va ser el primer antibiòtic descobert per l'home: en el 1928 Fleming va observar l'acció d'un fong anomenat Penicillium chrysogenum sobre una mostra d'estafilococs, que n'impedia el creixement dels bacteris.

(**) Les al·lèrgies són unes malalties que poden tenir molts símptomes, des de dificultats respiratòries en les fosses nasals -el nas tapat !- passant per les dificultats en els pulmons -l'asma- fins a picors i fabasses en la pell o en els ulls (...). Aquestes malalties poden ser ocasionades per factors ambientals com petits invertebrats, la pols, la contaminació de l'aire, el pol·len, o per substàncies que hi ha en els aliments; totes aquestes substàncies per a la majoria de les persones no tenen cap efecte perjudicial.

Qüestions

1.- En el prospecte hi ha el nom de les espècies de bacteris que són més sensibles a l'amoxicil·lina. Quines espècies són cocs? I, quines poden ser bacils?

2.-  Quines serien les diferents formes de contagi de les infeccions que són contrarestades amb aquest antibiòtic?

3.-  Qualsevol persona que tingui una infecció a les amígdales pot prendre aquest medicament? Justifica la teva resposta.

4.-   Quina dosi creus que el metge li receptaria a un germà o a una germana d'onze anys?

5.-  Quins motius tenen els farmacèutics per a no vendre aquests medicaments sense recepta mèdica?

6.-   Escriu un paràgraf explicant qui va ser Alexander Fleming

Última actualització Maig / 2006