Pàgina inicial

Pàgina anterior

Imprimir / guardar
La síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) és un trastorn del sistema immunitari de l'organisme provocat pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Es coneixen dos tipus d'aquest virus: VIH-1 i VIH-2, el qual té una difusió i capacitat patògena més limitada.

Els primers casos de SIDA es recolliren a l'any 1981 a San Francisco (EUA). Els trets comuns eren: sexe masculí, comportament homosexual i que tots ells voltaven els trenta anys. Actualment la SIDA es dóna arreu del món però hi ha diferències geogràfiques importants; així, per exemple a Estats Units i Europa predominen els afectats de gènere masculí, i, molts són consumidors de drogues per via parenteral o persones homosexuals; en canvi, a l'Àfrica predominen els afectats heterosexuals.

Els mecanismes de transmissió són els següents:

  • Les relacions sexuals (semen i secrecions vaginals).
  • El contacte sanguini: transfusions, recepció de productes plasmàtics, empelt d'òrgans, ús compartit d'agulles o xeringues i accidents percutanis.
  • El contacte materno-filial durant l'embaràs i el part.

El període d'incubació és desconegut. En els adults s'estima que pot arribar fins a deu anys, i en els nens al voltant dels divuit mesos. Segons dades prou confirmades, la proporció d'infectats que pot desenvolupar la SIDA és del 50% transcorreguts uns deu anys de la infecció. L'alteració del sistema immunitari suposa la deficiència de la immunitat cel·lular que facilita el desenvolupament d'infeccions oportunistes greus i determinats tumors que acaben provocant la mort.

La capacitat de transmissió de la SIDA no es coneix amb precisió, de totes maneres, se suposa que és màxima quan hi ha una concentració més elevada de virus a la sang i els teixits, al principi de la infecció i quan l'afectat ha evolucionat cap a la malaltia.

Els mètodes diagnòstics utilitzats són els que permeten la detecció d'anticossos específics. La majoria dels infectats ja han desenvolupat anticossos específics als tres mesos, però en alguns casos la seroconversió es produeix als sis mesos o més tard. Durant aquest període, anomenat "finestra" i que transcorre des de la infecció fins a la seroconversió, l'únic procediment diagnòstic és la detecció d'antigen o el cultiu del virus.

Actualment hi ha diverses vacunes en fase d'experimentació. En absència d'una vacuna eficaç, avui, les mesures de prevenció són les que eviten l'exposició al virus de la SIDA; les principals mesures serien:

  • Absència de relacions sexuals amb persones infectades, o la reducció del risc de contagi evitant les pràctiques que comporten lesions, erosions o traumatismes, i utilització adequada del preservatiu. La protecció que pot obtenir-se amb l'ús del preservatiu és molt considerable.
  • La promiscuïtat sexual sense protecció comporta una probabilitat més gran d'entrar en contacte amb una persona infectada.
  • No compartir agulles, xeringues, ni instruments que entren en contacte amb la sang. Cal utilitzar material d'un sol ús o convenientment esterilitzat.
  • El personal sanitari ha de prendre les anomenades "precaucions universals" amb independència del coneixement de l'estat serològic dels pacients, perquè encara que el risc de contagi per als professionals és molt baix, no és nul.
  • Les persones que pertanyen als grups de risc (heroïnòmans, promiscuïtat heterosexual i homosexual) s'han d'abstenir de donar sang encara que presentin serologies negatives perquè poden trobar-se en període de "finestra".

Finalment, cal recordar que la informació i l'educació per a la prevenció són altres recursos eficaços de què disposa la societat per evitar l'expansió de la malaltia. (Pots consultar la pàgina sobre el tema a la Fundació La Caixa)

Cicle víric de la SIDA

Qüestionari sobre la SIDA

Llegeix la llista següent que fa referència a activitats de la vida de cada dia; n'hi ha algunes que podem arribar a fer amb una persona que té la SIDA. Copia-la al teu quadern i completa-la afegint al costat de cada activitat una de les tres possibles respostes: nc = no contagia la SIDA; pc = pot contagiar la SIDA; ns = no ho sé.

  • Compartir el mateix menjar
  • Dormir en el mateix llit
  • Esternudar o tossir
  • Donar-se la mà
  • Besar (a la boca) el noi o la noia amb el qual surts
  • Fer-se una transfusió de sang
  • Asseure's a la mateixa tassa del WC
  • Compartir els coberts
  • Foradar-se l'orella (per arracades) amb instrumental estèril
  • Viure a la mateixa casa
  • Fer servir la mateixa tovallola
  • Fer servir la mateixa fulla d'afaitar
  • Fer servir la mateixa pinta
  • Abraçar-se
  • Compartir les mateixes joguines
  • Tocar la suor o les llàgrimes de l'altra persona
  • Donar sang a un hospital (banc de sang)
  • Mantenir relacions sexuals amb coit sense emprar preservatiu
  • Posar-se una injecció utilitzant una xeringa estèril
  • Fumar de la mateixa cigarreta
  • Estar a la mateixa classe i fer junts les activitats escolars
  • Beure de mateix got
  • Fer servir el mateix raspall de dents
  • Posar-se una injecció amb una xeringa prèviament usada
  • Tocar diferents parts del cos d'una altra persona
  • Compartir animals domèstics
  • Ser picat per un mosquit
  • Fer-se un tatuatge usant instrumental estèril
  • Fer servir un telèfon públic

 


Última actualització Maig / 2006