El
professorat especialista en orientació educativa
|
Estratègies organitzatives i didàctiques Propostes a. Organitzar el grup-classe L'organització de la classe és la clau fonamental per a educar en la diversitat. En el grup-classe és fonamental que en el procés d'aprenentatge existeixi la interacció i participació de l'alumnat, els principis-guia que han d'estar presents en el procés ensenyament aprenentatge són: 1 . La interacció 2 . la innovació 3 . i la flexibilitat Segons les activitats que proposem a l'aula, la idea d'interacció significa rebutjar en l'aula el silenci i l'aïllament per a donar pas al contacte interpersonal. El docent ha de permetre que els alumnes parlin, escoltin, discuteixin, s'asseguin i visquin dintre de l'aula . Aquesta interacció està íntimament lligada amb la cooperació. Es parla d'una cooperació que va més enllà d'un treball en equip o d'un treball socialitzat, sinó més bé d'observar la vida de l'aula com un espai plagat de relacions interpersonales dirigides a l'ajuda recíproca i compartida per a contribuir a l'aula que integra nens amb NEE. La clau en qualsevol tipus de tasca que es proposi és que aquestes es realitzin en un ambient natural interactiu, obert a la comunicació, a la cooperació i a l'intercanvi. b. Estratègies d'organització del grup-classe La vida social en l'aula ha de desenvolupar-se formant petits grups de quatre o cinc alumnes. En aquest tipus d'aula es poden treballar activitats d'aprenentatge individuals o grupales, en les quals existeix interacció entre parells i cooperació en el qual ambdós s'enriqueixen sota les següents modalitats: 1 . Tutoria entre iguals 2 . Petit grup colaboratiu 3 . Treball en equip 4 . Agrupaments flexibles 5 . Treball per racons i tallers 6 . Treball per projectes c. Aspectes a tenir en compte: • Donar més atenció a l'alumnat. • Reordenar la classe. • Proporcionar més temps. • Material diferenciat. • Aplicar mètodes específics. • Evaluació integradora. • Diferenciació: de reforç, complementàries, de síntesi, de consolidació, recuperació, etc. • Organizar-ho de forma diferent, lineal, cíclica. • Diferenciació: mínims, complementaris, lliures, etc. • Organizació, selecció, secuenciació, reducció, etc. • Priorizació, reducció, eliminació. • Diferenciació: obligatoris, optatius, lliures, etc. • Integració de conceptes, procedimients, etc. Estrategies metodológiques: Activitats. Continguts. Objectius. Objectius diferents. Programacions diferents (diversificació curricular) • Racons. • Agrupaments flexibles. • Tallers. • Móduls, crédits, itineraris diferents (optavitat). • Horaris a la carta. • Espais adaptables i flexibles. • Organizació de sistemes de reforç (informática, professors de suport), professionals específics (logopedes, fisioterapeutes). • Aules de suport. • Accesibilitat a materials i espais físics.
Criteris organitzatius Les primeres mesures datenció a la diversitat de necessitats de lalumnat shan de planificar a la mateixa aula: per exemple, aplicar estratègies de treball cooperatiu i la intervenció de més dun professor/a a laula permeten una atenció més personalitzada a lalumnat en general. Complementàriament a les estratègies que ha dadoptar el professorat a laula per atendre les necessitats de tot lalumnat, els centres poden utilitzar altres mesures organitzatives per atendre la diversitat:
Tots els centres tenen, afegit al nombre de professors necessaris segons el currículum, un nombre de professors per poder atendre la complexitat de lalumnat, incloses les necessitats educatives especials de lalumnat amb discapacitat i de lalumnat amb problemes de conducta. Lincrement de professorat que sassigna a cada centre per atendre la complexitat que comporta la diversitat de lalumnat té com a finalitat facilitar atenció específica als alumnes que presenten dificultats per assolir els aprenentatges. Amb la mateixa finalitat datenció a la diversitat de necessitats educatives de lalumnat de letapa deducació secundària obligatòria es prioritzarà la dedicació de les hores de professorat que estiguin disponibles per ajustament dels horaris personals, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents ensenyaments del centre. Les mesures més específiques per atendre la diversitat de necessitats educatives de lalumnat poden ser organitzatives (agrupaments flexibles, atenció en petits grups o de manera individualitzada dins o fora de laula...), però han dincidir, fonamentalment, en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés davaluació de lalumnat. Lorganització dels recursos disponibles per atendre singularment els alumnes que ho necessitin ha de fonamentar-se en criteris com:
Atesa la seva rellevància en els processos daprenentatge, el professorat de diversitat es destinarà, fonamentalment, a reforçar lassoliment de competències cognitivolingüístiques (comprendre, analitzar, descriure, interpretar, justificar i argumentar) i de competències matemàtiques (tècniques i estratègies de càlcul, anàlisi i interpretació de dades, interpretació i resolució de situacions matemàtiques de la vida quotidiana, argumentació de processos i resultats), per part de tot lalumnat, i al desenvolupament dactivitats de laula oberta. Pel que fa a les competències cognitivolingüístiques i matemàtiques, es prioritzaran activitats com:
|
Joan
M. Cruz - 2009
|