Estratègies organitzatives i didàctiques

Propostes

a. Organitzar el grup-classe

L'organització de la classe és la clau fonamental per a educar en la diversitat. En el grup-classe és fonamental que en el procés d'aprenentatge existeixi la interacció i participació de l'alumnat,  els principis-guia que han d'estar presents en el procés ensenyament aprenentatge són:

1 . La interacció

2 . la innovació

3 . i la flexibilitat

Segons les activitats que proposem a l'aula, la idea d'interacció significa rebutjar en l'aula el silenci i l'aïllament per a donar pas al contacte interpersonal. El docent ha de permetre que els alumnes parlin, escoltin, discuteixin, s'asseguin i visquin dintre de l'aula . Aquesta interacció està íntimament lligada amb la cooperació. Es parla d'una cooperació que va més enllà d'un treball en equip o d'un treball socialitzat, sinó més bé d'observar la vida de l'aula com un espai plagat de relacions interpersonales dirigides a l'ajuda recíproca i compartida per a contribuir a l'aula que integra nens amb NEE. La clau en qualsevol tipus de tasca que es proposi és que aquestes es realitzin en un ambient natural interactiu, obert a la comunicació, a la cooperació i a l'intercanvi.

b. Estratègies d'organització del grup-classe

La vida social en l'aula ha de desenvolupar-se formant petits grups de quatre o cinc alumnes. En aquest tipus d'aula es poden treballar activitats d'aprenentatge individuals o grupales, en les quals existeix interacció entre parells i cooperació en el qual ambdós s'enriqueixen sota les següents modalitats:

1 . Tutoria entre iguals

2 . Petit grup colaboratiu

3 . Treball en equip

4 . Agrupaments flexibles

5 . Treball per racons i tallers

6 . Treball per projectes

Criteris organitzatius

Les primeres mesures d’atenció a la diversitat de necessitats de l’alumnat s’han de planificar a la mateixa aula: per exemple, aplicar estratègies de treball cooperatiu i la intervenció de més d’un professor/a a l’aula permeten una atenció més personalitzada a l’alumnat en general.

Complementàriament a les estratègies que ha d’adoptar el professorat a l’aula per atendre les necessitats de tot l’alumnat, els centres poden utilitzar altres mesures organitzatives per atendre la diversitat:

• A la part comuna del currículum: agrupant els alumnes en les diferents matèries segons les diverses propostes didàctiques.
• A la part optativa del currículum: planificant itineraris que atenguin l’ampliació o el reforç o incorporin elements de motivació lligats a les diferents possibilitats de sortida al final de l’ESO.

Així mateix, amb els alumnes que presenten més dificultats poden organitzarse programes flexibles de diversificació curricular.

Tots els centres tenen, afegit al nombre de professors necessaris segons el currículum, un nombre de professors per poder atendre la complexitat de l’alumnat, incloses les necessitats educatives especials de l’alumnat amb discapacitat i de l’alumnat amb problemes de conducta.

L’increment de professorat que s’assigna a cada centre per atendre la complexitat que comporta la diversitat de l’alumnat té com a finalitat facilitar atenció específica als alumnes que presenten dificultats per assolir els aprenentatges. Amb la mateixa finalitat d’atenció a la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat de l’etapa d’educació secundària obligatòria es prioritzarà la dedicació de les hores de professorat que estiguin disponibles per ajustament dels horaris personals, un cop cobertes les prescripcions curriculars dels diferents ensenyaments del centre.

Les mesures més específiques per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat poden ser organitzatives (agrupaments flexibles, atenció en petits grups o de manera individualitzada dins o fora de l’aula...), però han d’incidir, fonamentalment, en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat.

L’organització dels recursos disponibles per atendre singularment els alumnes que ho necessitin ha de fonamentar-se en criteris com:

• Prioritzar l’atenció a l’assoliment de les competències bàsiques, principalment la comprensió i l’expressió orals i escrites i les competències matemàtiques bàsiques, l’establiment de vincles positius i d’interdependència amb els companys i el professorat, i la construcció d’expectatives positives i ajustades a les possibilitats.
• Compaginar la programació d’actuacions de caràcter singular per a un alumne o alumna o grup d’alumnes amb les necessitats d’integració d’aquests alumnes en les activitats ordinàries, procurant, sempre que sigui possible i adequat, la participació de tot l’alumnat en les activitats d’ensenyament-aprenentatge del grup ordinari, si cal amb el suport d’altre professorat a l’aula.
• Prendre com a referència en la planificació d’activitats els objectius de la matèria, els objectius generals d’etapa i les competències bàsiques. Aquest plantejament exclou la possibilitat que les activitats diferenciades puguin derivar cap a la formulació d’un currículum i una organització paral·lels, amb finalitats impròpies de l’escolarització obligatòria, o cap a la realització d’activitats únicament lúdiques sense funcionalitat ni consideració social.

Atesa la seva rellevància en els processos d’aprenentatge, el professorat de diversitat es destinarà, fonamentalment, a reforçar l’assoliment de competències cognitivolingüístiques (comprendre, analitzar, descriure, interpretar, justificar i argumentar) i de competències matemàtiques (tècniques i estratègies de càlcul, anàlisi i interpretació de dades, interpretació i resolució de situacions matemàtiques de la vida quotidiana, argumentació de processos i resultats), per part de tot l’alumnat, i al desenvolupament d’activitats de l’aula oberta.

Pel que fa a les competències cognitivolingüístiques i matemàtiques, es prioritzaran activitats com:

• Competències cognitivolingüístiques: lectura i anàlisi de textos de diferents matèries i de diferents tipologies, recerca d’informació en textos diversos (textos didàctics, enciclopèdies, diaris, material audiovisual i informàtic…), esquematització i resum de textos, producció de textos (expositius, argumentatius, narratius, descriptius…), discussió i debat sobre temes específics, treball en equip, etc.
• Competències matemàtiques: realització de càlculs en situacions de la vida quotidiana, ús de materials manipulatius (instruments de mesurament, de càlcul…), identificació de problemes, selecció d’informació i d’estratègies de resolució, descripció de processos, valoració de resultats…