L'ANORÈXIA
Què és l'anorèxia?
És una malaltia que provoca la pèrdua voluntària de pes
Quin és la causa?
No se sap quin és exactament la causa. No s'ha definit si l'origen del trastorn és psicològic o fisiològic. Hi ha una combinació d'elements biològics (com la predisposició genètica i biològica), psicològica (influència familiar i conflictes psíquics) i socials (influències i expectatives socials). El resultat és un notable rebuig pel menjar. És característic que els pacients (les pacients) tinguin un pes corporal 15 a 25% menor que el normal, però un desig patològic per aprimar, i una por exagerada a engreixar.
Qui pateixen aquesta malaltia?
Generalment es presenta en dones i s'inicia en l'adolescència i en l'edat adulta jove. Gairebé un 90% dels pacients són dones
Quins són les manifestacions que poden observar-se ?
* Es queixen freqüentment de "estar grosses"
* Prefereixen menjar tot sol
* Es preocupen exageradament pel contingut de calories dels aliments i per les dietes d'aprimar-se.
* Eviten el consum de determinats aliments: dolços, pa, patates, arròs, cigrons, mongetes i altres. Cada dia eliminen més aliments, quedant solament verdures, fruites i aliments "light". Poden fins i tot evitar els líquids. A més poden presentar un interès especial per la nutrició dels restants membres de la família.
* Augmenten l'activitat física per a afavorir la pèrdua de pes.
* S'oposen a menjar quantitats normals a pesar dels precs, recomanacions, ordres i/o amenaces dels familiars i fins i tot dels metges.
* Vomiten d'amagat després dels menjars.
* Utilitzen laxants o "herbes adelgazantes"
* Se'ls nota la pell seca i pal·lidesa.
Alguns símptomes psiquiàtrics que poden observar-se:
* Canvis ràpids de caràcter i humor
* Irritabilidad
* Ansietat
* Tristesa
* Decaïment
* Tendència a l'aïllament de la família i de les amistats
* Desinterès per tot el que no sigui el treball o l'estudi. Excessiva dedicació a aquests.
Tractament:
Aquesta malaltia ha de ser tractada per un professional, pot consultar amb un metge de capçalera o en la clínica corresponent, perquè aquí ho derivaran generalment un mèdic psiquiatra o a un especialista en aquesta malaltia.
La fita terapèutica és restablir el pes corporal normal i resoldre les dificultats psicològiques.
El metge farà un diagnòstic de l'estat de la persona, i segons el resultat aconsellarà el tractament, que pot ser d'hospitalització o pot ser en la casa (la família i persones relacionades amb la pacient ha de rebre també orientació i ajuda). El tractament, en ambdós casos, pretén corregir les anomalias metabólicas, causades per la malaltia, i a poc a poc augmentar l'alimentació i el pes de la pacient i tractar els trastorns físics i mentals ocasionats.Algunes vegades és necessari receptar alguns fàrmacs també.
Alguns pacients desenvolupen obesitat després del tractament. De 2 a
6% dels malalts mor per complicacions del trastorn o per suïcidi.