TRASTORNS AMB DEFICIT D'ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT.
Que és la Síndrome d'hiperactivitat ?
Els trastorns amb dèficit d'atenció i hiperactivitat són trastorns de la conducta de orígen neurológico, crònics, que poden interferir amb la capacitat d'un individu per inhibir la conducta (impulsividad), interferir el funcionar amb eficiència en activitats orientades cap a un objectiu (falta d'atenció), o desarreglar el nivell d'activitat (hiperactivitat) en forma apropiada a l'estat maduratiu.
Com es fa el diagnòstic?
Moltes vegades la crida d'atenció sobre el comportament del nen la fan els docents, si bé aquesta patologia es manifesta en tots els ambits on interactua el nen. Amb freqüència els nens que són impulsius, distrets i hiperactius.
Aspectes rellevants:
- No assoleix parar esment als detalls o comet errors per distracció en la tasca escolar, els quefers o altre tipus de tasques.
- No sembla escoltar quan se li parla directament.
- Es distreu davant estímuls sense importància.
- Mou permanentment les mans o els peus, o es retorça en el seu seient.
- Deixa el seu seient en l'aula o en altres situacions quan es epera que romangui assegut.
- Parla en forma excessiva.
- Té dificultats per a esperar un torn.
- Interromp o es fica amb altres (exemple: interfereix en les converses o jocs d'altres).
- Té dificultats per a dur-se bé amb altres nens.
- Problemes en el compliment escolar.
Aquests són alguns dels ítems que es tenen en compte per a avaluar als nens en els quals se sospita (TDAH).
Els símptomes deuen ser sostinguts en el temps amb una durada major de 6 mesos.
És important destacar que existeixen una varietat d'entitats i situacions d'estrès que es presenten amb mala concentració, pertorbacions de conducta o dificultat escolar amb les quals cal fer el diagnòstic diferencial així com altres trastorns mèdics i diferències madurativas.
Com és el tractament?
Per al tractament d'aquesta patologia es fa amb participació del nen, els seus pares, el metge, el personal de l'escola, psicòlegs i psicopedagogs.
És important establir una aliança terapeutica amb la finalitat de modificar conductes.
Només en casos severs en els quals aquestprocès terapèutic no és suficient per a mitigar els símptomes existeix la possibilitat de tractament amb estimulants com el Metilfenidato (Ritalin) amb els quals s'han obtingut bons resultats.
Quin és el pronòstic?
Entre un 30 a un 70% dels nens continuen sent simptomàtics en edat adulta. La medicació segueix sent efectiva per als adults però la taxa de resposta pot ser més baixa.
CONCLUSIONS
1. No qualsevol nen amb "problemes" en l'escola pateix de Síindrome
d'Hiperactivitat amb dèficit d'atenció.
2. El diagnòstic deu fer-se a exclusió d'altres patologies.
3. El tractament deu fer-se de manera multidisciplinària i es basa
en la modificació de conductes.
4. El tractament amb medicaments és efectiu, però pot produir
efectes col·laterals.
|
Webs:
|