L'AUTOCONCEPTE
L'autoestima

COM ES CONSTRUEIX L'AUTOESTIMA?

El concepte de si mateix es comença a construir des dels primers anys de vida.

El factor que incideix més directament en l'autoestima, és la qualitat de les relacions que existeixen entre el noi/a i aquelles persones que tinguin un paper important en la seva vida.

Per entendre tot això cal que parlem de comunicació, hem de saber diferenciar és la comunicació verbal (allò que diem amb paraules) de la comunicació no verbal (allò que sentim i no expressem amb paraules).

Voldria posar èmfasi en aquesta idea: no ens comuniquem pel que diem, sinó pel que sentim. La comunicació no verbal, és a dir, tot allò que sentim i que ni diem, és molt poderosa: només el 7% de cada missatge es transmet mitjançant paraules; la resta ho enviem via comunicació no verbal. Les paraules tenen poder, però cal que vagin acompanyades de veritables sentiments. Les paraules han de coincidir amb les actituds.

Hem de saber posar-nos al lloc dels altres i entendre'ls. Entendre a un company no té res a veure amb estar-hi d'acord: "jo puc entendre el que m'estàs dient, per què m'ho estàs plantejant i el que estàs sentint... i no permetre-ho". El que sí que és segur és que si l'entenc a l'hora d'escoltar-lo, a l'hora de dialogar mantindré una actitud de respecte, l'escoltaré amb una disposició diferent, molt més receptiva.

Què influeix en la nostra autoestima?

• les relacions amb l'entorn.
• la manera en què perceps com et veuen els altres ("teoria dels miralls"): "Jo construeixo la meva autoestima a partir del que projecten de mi els meus professors, familiars, educadors, amics...".
• la quantitat de conductes amb èxit reconegudes.

L'adolescència és un període intens en experiències. Buscar la pròpia identitat, és a dir, com sóc?, com seré?, és un dels temes que més preocupa. En aquesta fase de la vida es perfila i defineix l'autoconcepte, de tal manera que el noi/la noia s'identifica com un ésser personal i diferent dels altres.

La recerca de la seva pròpia identitat es fa palesa en el seu desig de ser autònom, d'afirmar-se, de desprendre's dels pares; s'oposa als adults (necessita negar-nos per afirmar-se, oposar-se, per ser...) i a la vegada se sent insegur, per tant, busca el grup d'iguals i s'hi vincula estretament.