Les Fibres
Són elements sòlids, flexibles, que tenen
forma de filament, una llargada determinada (fins a 2.500 mm) i molt poc
gruix.
A partir de les fibres, que poden tenir origen natural o químic,
s'obtenen fils per elaborar teixits.
El tipus de fibra que es fa servir per produir fils depèn de la
classe de teixit que es vol fabricar:
- Fils per a la indústria del vestir, roba o complements.
- Fils per a la roba de la llar.
- Fils per a la indústria.
Propietats de les fibres
Cada fibra té una sèrie de propietats
que la diferencia de les altres. Exemple: llargada, gruix, suavitat, uniformitat,
resistència la desgast, elasticitat, absorció de l'aigua,
etc.
Les propietats de les fibres condicionen les propietats dels fils i per
tant dels teixits que s'elaboren.
Són les que proporciona la natura
- Vegetals: s'obtenen a partir de fruits, llavors,
tiges o fulles de plantes.
- Animals: procedeixen de matèries animals, com els pèls
o les secrecions d'alguns cucs.
- Minerals: s'obtenen a partir de materials inorgànics.
Classificació de les fibres naturals
|
Origen
|
Nom
(nom UE) |
Procedència
|
Propietats
|
Usos
|
|
Vegetals
|
Cotó (CO)
|
Fruit
|
Sol ser de color blanc, suau, absorbeix la humitat.
S'allarga i s'arruga fàcil.
|
Teixits d'ús personal i domèstic.
Hidrofilat en medicina. Se'n fa cel·lulosa.
|
|
Lli (LI)
|
Tiges
|
Color blanquinós, lluent i poc elàstic.
Es pot cotonitzar.
|
Teixits de llenceria, roba d'estiu, de feina i
la llar.
|
|
|
Jute (JU)
|
Tiges
|
Color blanc que es torna gris terrós. Poc
flexible, resistent, brillant, basta i gruixuda.
|
Soles d'espardenyes, sacs i embalatges.
|
|
|
Cànem
|
Tiges
|
Color groguenc. Poc flexible, resistent, basta
i gruixuda.
|
Soles d'espardenyes, sacs i embalatges, catifes,
estores i cordes.
|
|
|
Ràfia
|
Fulles
|
Color groguenc. Tacte suau. Resistent i sedosa.
S'altera per la humitat.
|
Catifes, estores, cordills i objectes de cistelleria.
|
|
|
Animals
|
Llana (WO)
|
Ovelles iMoltons
|
Color blanc i altres. Aïllant tèrmic.
Poc resistent, molt elàstica, higroscòpica i arrissada.
Es planxa bé.
|
Teixits d'ús personal i roba d'abric.
|
|
Seda (SE)
|
Capolls del cuc de seda
|
Incolora, verdosa, blanca. Gran suavitat i llustrosa.
Resistent i absorbeix la humitat. D'un capoll s'obté una
fibra molt fina de 800 m.
|
Teixits d'ús personal i domèstic.
Llenceria, roba d'estiu i complements del vestit (mocadors, corbates)
|
|
|
Caixmir (WS)
|
Pel de cabra(caixmir)
|
Gris, negre, bru. Suau, lluent, aïllant tèrmic.
|
Teixits de qualitat, cars. Bufandes, abrics, etc.
|
|
|
Pèl d'angora
|
Pel de cabra(angora)
|
Colors variats i blanc. Lluent i suau. Similar
a la llana.
|
Teixits d'ús personal i roba d'abric.
|
|
|
Minerals
|
Amiant
|
Serpentina i hornblenda
|
Color blanc, flexible, lluent, tacte sedós,
aïllant de la calor i electricitat. Resisteix altes temperatures
i als àcids.
|
Teixits de roba industrial i com a aïllant
tèrmic.
|
|
Vidre
|
Vidre
|
Color blanquinós, flexible, lluent, tacte
sedós, aïllant de la calor i electricitat. Resistència
mecànica i difícilment inflamable.
|
Teixits de roba industrial i com a aïllant
tèrmic i acústic.
|
| El
cotó
La més important de les fibres vegetals. Color blanc i es
pot tenyir. S'obté de la flor de les plantes de cotó.
És un conreu de regions càlides d'Amèrica,
Àsia i Àfrica. Les fibres millors són les més
llargues i fines. |
 |
| La
llana
S'obté de l'esquilada de les ovelles i de les que es sacrifiquen
als escorxadors. És la fibra més utilitzada des de
molt antic. Es pot utilitzar en molts tipus de teles. |
 |
| La
seda
Originària de la Xina. S'obté dels capolls dels cucs
de seda. S'han d'escalfar i desfilar i s'obté una fibra d'uns
1.500 m. És una fibra molt valuosa. |
 |
S'obtenen a partir de polímers naturals o sintètics per mitjà de procediments químics.
- Artificials: s'obtenen a partir de polímers
naturals con la cel·lulosa d'algunes plantes.
- Sintètiques: s'obtenen a partir de polímers sintètics
derivats del petroli. Es poden dir fibres de laboratori
Classificació de les fibres químiques
|
Origen
|
Nom(nom UE)
|
Procedència
|
Propietats
|
Usos
|
|
|
Artificials
|
Raió
|
Cupro-amoniacal
|
Acetat de cel·lulosa i productes químics
|
Incolora o blanca, suau. Es pot pintar. No es
deforma al rentar. Més prima que la seda i es pot barrejar
amb llana cotó.
|
Teixits fins. Roba de llenceria, mitges, etc.
|
|
D'acetat(CA)
|
Acetat de cel·lulosa i productes químics
|
Flexible. Asseca de pressa i es pot tintar. No
es deforma al rentar. Es pot combinar amb la seda natural.
|
Seda artificial. Teixits fins. Roba impermeable
(paraigües i gavardines) i gèneres de punt.
|
||
|
De viscosa(CV)
|
Acetat de cel·lulosa i productes químics
|
Flexible. Asseca de pressa i es pot tintar. No
es deforma al rentar. Es pot combinar molt bé amb el cotó
i altres fibres.
|
Teixits d'ús personal.
|
||
|
Sintètiques
|
Acrílica (PAN)
|
Derivats del petroli sintetitzats
|
Flexible, resistent i suau. Asseca de pressa i
es pot tintar. No es deforma al rentar.
|
Teixits fins. Roba d'ús personal i d'esport.
|
|
|
Poliamida (PA)
|
Derivats del petroli sintetitzats
|
Elàstica, brillant i suau. Asseca de pressa.
No es deforma al rentar. Alta conductivitat tèrmica.
|
Teixits fins. Roba de llenceria, mitjons, mitges,
etc.
|
||
|
Polièster (PES)
|
Derivats del petroli sintetitzats
|
Brillant i suau. Es pot tintar amb facilitat.
No s'arruga ni s'encongeix. S'asseca de pressa.
|
Teixits fins. Roba d'ús personal i domèstic.
|
||