Diez libros de fortuna y amor

Diez libros de fortuna y amor és una novel·la pastoril i completament oblidada, si no hagués estat esmentada en l'escrutini de llibres del Quixot. Els pocs crítics que l’han recordat l’han jutjat amb duresa. Pellicer la qualificà Lofrasso de poeta inculte. Menéndez Pelayo diu que el seu llibre és una obra nícia i impertinent. A més a més el llenguatge està ple de solecismes, que delaten l'origen estranger i la curta educació de l'autor. La prosa pot presentar-se com un model de feixuguesa i de l'argument de l'obra realment no existeix .Com curiositats cal recordar que en el llibre sisè de la Fortuna d'Amor hi ha un pastor Dulcineo i una pastora Dulcina, que segurament suggeriren a Cervantes el nom de Dulcinea; En aquesta obra hi ha dues poesies en sard i una en català; que en aquesta llengua està escrit també l'acròstic que es forma amb les inicials dels tercets del Testament d'amor, i que conté un elogi de l'illa de Sardenya i una circumstanciada relació del viatge de Lofrasso a Barcelona, amb notícies d'aquesta ciutat, curioses per ser de primera mà.