Biografia

Estanislau Torres i Mestres va néixer a Barcelona (al Poble-sec, concretament) el dia 11 d'abril de 1926. Posteriorment (quan tenia dos o tres anys) va passar a viure al Clot, aleshores un barri eminentment obrer, d'on va marxar quan va contreure matrimoni. En l'actualitat resideix al Guinardó. Els seu pare era, també, fill de Barcelona, la seva mare va néixer a Olot. Llevat del seu avi matern, tots els seus antecessors procedien de família pagesa. Per línia paterna del Bages, per línia materna de l'Anoia i l'Empordà. La seva família pertanyia a l'anomenada, una mica impròpiament, classe mitjana baixa. Econòmicament feble, doncs. Per aquest motiu i a causa d'un seguit de circumstàncies adverses relacionades en bona part amb la guerra civil i amb la llarga postguerra, va iniciar la seva vida laboral als tretze anys i no va poder cursar estudis superiors. Això no obstant, si bé poc sistematitzat, ha aplegat, a base de no plànyer-hi esforços, un bon bagatge cultural. Va publicar el seu primer llibre el 1959. El darrer ho ha estat el 2000. Trenta-dos, en total. Llibres que es caracteritzen per un català planer, però correcte, pel diàleg abundant, i per les frases curtes, tallants i directes. S'ha especialitzat en temes relacionats amb la guerra civil, de la qual va ser alhora víctima i testimoni. Aquesta experiència tant li ha permès de confeccionar llibres-reportatge que hi fan referència directament com són, per exemple, La batalla de l'Ebre o La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, com obres d'imaginació com són Els ulls i la cendra o Estimada Teresa. Un tema -la guerra civil- que, en més o menys grau, és present en tota la seva obra. També aflora, pràcticament en tota la seva obra, el seu amor pels espais oberts i la seva afecció als viatges. El Pirineu, un magnífic volum il.lustrat per Francesc Català i Roca, n'és una bona mostra, com ho és, entre d'altres, Indrets i camins de la batalla de l'Ebre, una curiosa barreja de llibre d'excursions i reportatge històric. Un vessant poc conegut de la seva producció són les novel.les de literatura juvenil, molt fantasioses, i en les quals ( Foc a l'Albera, Les coves de Postojna, Objectiu Heidelberg, etc.) ha abocat les experiències recollides en el curs dels nombrosos viatges que ha fet, tant per Europa com per la resta de continents. Home fidel, tanmateix, no ha oblidat mai el Clot, barri on, com ja hem dit, va viure molts anys. El Clot, precisament, i també el veí Guinardó (on, com ja hem dit també, resideix actualment), protagonitzen un dels seus llibres, el que duu per títol Entre el Clot i el Guinardó. L'any 1997 Estanislau Torres va se anomenat "Escriptor del mes" i dos anys després li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, tant per la seva producció literària com "per l'exercici indefallent d'una catalanitat radical".

Obra

Entre el Clot i el Guinardó

Quasi un dietari

Documentació

Article publicat a “La Vanguardia” el 05/11/2003

Memorias de una infancia

El 19 de julio de 1936, Estanislau Torres era un niño de diez años. Desde esta perspectiva ha escrito el libro Quasi un dietari (Memòries: 1926- 1949) que dedica un capítulo central a la Guerra Civil. “En casa había un ambiente muy politizado, catalanista, de izquierdas. Sin querer, me vi metido dentro del problema. El Clot era un barrio de revolución, yo veía montar barricadas en la calle continuamente.” De esta época ha conservado una redacción (“Els aconteixements actuals”), y un dibujo, inspirado en los chistes de Tísner y Kalders de “L'Esquella de la Torratxa”, con una iglesia en llamas, un miliciano, un avión que bombardea la cruz gamada. Torres recuerda una proyección de la película “Héroes de la tachuela” de Stan Laurel y Oliver Hardy en la que el aviso de alarma de uno de los soldados protagonistas (“¡Las bombas de mano!”) coincidió con la aparición en la pantalla del cartel “Hi ha perill de bombareig”, cuando ya caían sobre Barcelona las primeras bombas. Los padres tenían una tienda, la única en el barrio del Clot que vendía juguetes para el día de Reyes, que a partir de 1936 pasó a llamarse “Diada de l'infant”. En sus memorias describe los juguetes bélicos que proliferaron tras la creación del Ejército Popular: una colección de soldados, tanques, ambulancias y aviones de cartulina en sobres sorpresa. Los niños jugaban con estos soldados utilizando como proyectiles “bales de pam i pet”. La batalla del Ebro forma parte también de los recuerdos de infancia de Estanislau Torres. “Mi padre tenía un mapa de Catalunya y seguíamos las evoluciones con chinchetas.” En 1971 publicaría uno de los primeros libros dedicados al tema (La batalla de l'Ebre), al que han seguido monografías sobre la caída de Barcelona, el Tercio de Nuestra Señora de Montserrat y la guía Indrets i camins de la batalla de l'Ebre

Article publicat al diari “Avui” el 13/11/03 per Joan Agut

Un noi del Clot

Estanislau Torres (Barcelona, 1926) és un escriptor que no ha tingut gaire sort. Malgrat haver merescut els prestigiosos premis Víctor Català (1961) i Sant Jordi (1965) i haver publicat més d'una trentena de llibres entre novel·la, narracions curtes, història i viatges, la seva obra literària ha estat discretament valorada, en alguns casos molt per sota del seu valor real. Torres va començar a publicar l'any 1959 i ha continuat present a les llibreries fins avui, amb una tossuda persistència al llarg de més de quaranta anys. Ara, Estanislau Torres publica Quasi un dietari , les memòries dels seus primers 23 anys de vida. A pesar del mot dietari del títol, l'obra no es basa en apunts d'època sinó que consisteix en la mirada retrospectiva d'un escriptor de més de 70 anys que narra el seu passat personal i les circumstàncies històriques que li ha tocat viure. El valor de l'obra que comentem es basa precisament en aquesta simbiosi entre memòria individual i crònica històrica. L'obra s'inicia amb els antecedents familiars del protagonista, avis, àvies, pares, oncles i ties que conformen l'univers de l'infant Estanislau, fill d'una família del Clot on els seus pares tenien una modestíssima fàbrica de nines. L'autor parla dels seus primers anys d'escola i relata les primeres impressions d'un nen davant d'adveniment de la República, les primeres sessions de cine i la vida social del barri. El període del 1936 al 1939 és un dels més importants del llibre en què l'autor, entre 10 i 13 anys, relata l'impacte de la revolució i la guerra. Per més que l'esmentada etapa hagi estat descrita des de tots els punts de vista, sempre hi ha aspectes nous a narrar, com l'impacte que pot fer en una ment infantil la crema d'esglésies i convents, l'ambient bèl·lic de la ciutat, les dificultats materials de tot ordre que va travessar el poble, els bombardejos de Barcelona i l'estada en una escola-orfenat d'Arenys de Mar en temps de derrota. Amb l'omnipresència de la gana, una fam crònica que patia la població de rereguarda, amb el mercat negre i les dificultats de viure.

DESCRIPCIÓ IMPRESSIONANT

La descripció que Torres fa de la immediata postguerra, amb l'ocupació franquista de Barcelona, és impressionant, talment una novel·la si no fos que l'autor descriu la realitat pura i nua. Aquesta etapa, entre el 1939 i el 1949, mostra els anys de la formació de l'autor, els seus estudis mercantils, les primeres feines de meritori, en una Barcelona grisa i encara afamada, i la petita vida a la ciutat, amb les primeres audicions de sardanes i les anades a muntanya de l'autor. El llibre es conclou amb l'entrada de Torres a l'exèrcit, al Regiment d'Artilleria Antiaèria 77, del carrer de Tarragona, etapa que l'autor va narrar amb molt d'encert en el llibre titulat Soldat de Franco en temps de pau , aparegut l'any passat. En conjunt , Quasi un dietari és una obra força remarcable que es llegeix com una novel·la molt ben escrita. La singularitat de l'obra d'Estanislau Torres està en el fet que són les memòries d'un xicot senzill, de barri, sensible i intel·ligent (i tímid) que aporta una visió fresca d'un període històric que va marcar tota una generació. I Torres ho fa des d'arran de terra, des de la mirada d'un treballador de classe mitjana baixa, catalanista i d'esquerres, d'acord amb unes vivències que podrien compartir milers de persones del poble anònim.

Links

http://www.escriptors.com/autors/torrese/

Pàgina web de l'AELC

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]