Francesc Madrid

Francesc Madrid (Barcelona 1900 - Buenos Aires 1952) Escriptor. Fou redactor de "La Publicidad", "La Lucha", "El Día Gráfico", "La Noche" i "L'Esquella de la Torratxa" i corresponsal d'"El Sol2 de Madrid. Secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà, visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos. Les seves obres són reportatges o testimonis novel·lats, sobretot de les vagues, els atemptats i la política del període 1918-31: Sangre en Atarazanas on encunyà el nom del Barri Xino Els exiliats de la Dictadura (1930), Ocho meses y un día en el gobierno civil de Barcelona (1932), 14 de abril. Novela-reportaje (1934). També publicà El conspirador sentimental, Film de la república comunista libertaria (1932), Constitución agraria de España (1933), La Guinea incógnita (Vergüenza y escándalo colonial) (1933), Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942), etc...; i, en teatre, la farsa El mal que pot fer una dona, Ell, ella i un cafè romàntic i Nou mil pessetes. Exiliat, s'establí a l'Argentina, on col·laborà a la revista "Catalunya".

Sangre en las Atarazanas

Sangre en las Atarazanas són un seguit de reportatges publicats a "El Escándalo" que van reunits en un sol volum. El llibre comença amb la narració que li dóna títol, situada en els anys del pistolerisme i destinada a denunciar les arbitrarietats de la repressió policial sobre les organitzacions sindicals anarquistes, encara que, potser pel fet de voler transcriure uns fets reals o per les prevencions més o menys antianarquistes de l'autor, el resultat sigui formalment desmanegat i reaccionari: el llibre toca temes gruixuts: continua amb una ambígua barreja de reportatge periodístic i de ficció novel·lesca -que no té res a envejar al fulletó-, amb la presentació realista d'ambients, personatges i situacions dels baixos fons barcelonins, fins a desembocar, finalment, en dues narracions dedicades a Salvador Seguí, "El Noi del Sucre": Escenas de una huelga general i La novela de un crimen social.