Biografia

Va néixer a Madrid en el mes de setembre de 1580. El seu pare, home cult i intel·ligent, secretari de la princesa María d'Àustria, moriria al poc temps. Físicament sofria una lleu coixera per deformació dels peus i el seu exagerada miopia l'obligava a dur ulleres. Estudia, amb l'alta societat del seu temps, en el col·legi Imperial dels jesuïtes. Posteriorment ingressa a la universitat d'Alcalá de Henares, on coneix al duc d’Osuna. En aquesta època s'imprimeix el seu primer sonet, un elogi a Lucas Rodríguez, i apareixen les seves primeres obres en prosa. Destaca per la seva viva intel·ligència, aprenent diverses llengües: grec, llatí, àrab, hebreu, francès i italià. Se’l considera en el seu temps com l'espanyol que més idiomes estrangers parlava. En els primers anys del segle XVII passa a estudiar a la universitat de Valladolid, coincidint amb la sortida de les premses de la primera part del Quixot de Cervantes. Pedro Espinosa inclou en la seva antologia Flors de poetes il·lustris alguns poemes de joventut de Quevedo. Per aquesta època, l'autorsatíric que seria després, ha començat a compondre els seus primers escrits jocosos oburlescos. Entri 1603 i 1608 escriu la que seria la seva obra mestra El buscón. En la mateixa època tradueix Anacreont i treballa en dos col·leccions de poemes. El seu amic de col·legi, el duc d’Osuna, és nomenat virrey de Sicilia, i Quevedo parteix amb ell al sud d'Itàlia, com el seu conseller. A aquest alt funcionari li dedicarà un relat: El món per de dintre. En caure en desgràcia el duc, Quevedo sofreix les conseqüències polítiques del canvi, sent empresonat a Uclés (Conca) i més tard, afligit de malaltia greu, és dut a la seva finca, la Torre de Juan Abad i aprofita per a donar a la impremta textos escrits amb anterioritat. En 1631 publica algunes de les obres burlescas de la seva joventut, sota el títol de Juguetes de la niñez y travesuras del ingenio. Escriu un libel satíric titulat El chitón de las tarabillas (en el que defensa la desastrosa política monetària del conde-duque d'Olivares), que li fa guanyar l'estima de Felipe IV que el nomena el seu secretari. Coincidint amb la greu crisi econòmica que va desencadenar la política del conde-duque, cau en desgràcia per segona vegada, a causa de les intrigues de la cort i en 1639 és detingut i empresonat novament, aquesta vegada en el convent de San Marcos de Lleó, on passa mil penúries durant quatre anys. Dintre de la seva obra satírica es troben La culta latiniparla, Epístola del caballero de la tenaza i Los sueños.. Aquests últims comprenen els següents relats: El sueño de las calaveras, El alguacil alguacilado, Las zahurdas de Plutón, El mundo por de dentro, Visita de los chistes i La hora de todos y la Fortuna con seso. El seu contemporani Cervantes, ens va llegar una obra que, al créixer en prestigi i fama, va aombrar la persona de l'autor; en canvi amb Quevedo ocorre exactament el contrari: la seva forta personalitat va fer que la seva obra es veiés desdibuixada, davant la seva pròpia llegenda.    Quevedo ha estat un dels grans genis de la literatura en parla castellana, Borges el compara amb Mallarmé i Joyce. La seva capacitat atura valer-se del llenguatge és difícilment superable.   La primera biografia que s'escriu sobre Francisco de Quevedo és la de Pablo Antonio de Tarsia, en 1663, on ja es ressalta el caràcter satírico de gran part de la seva obra. Segons J.M. Blecua, la seva vida va oscil·lar entre una visió sarcàstica oburlesca de la realitat, i una visió molt estoica isenequista de l'existència. Va ser capaç de conrear una poesia popular, a estoneschocarrera i tabernaria, satírica i burlesca, al mateix temps que escrivia una poesia plena de bellesa formal, o prosa culta i metafísica. Bona mostra d'aquest segon aspecte de la seva obra, serien  La cuna y la sepultura i La política de Dios i molts sonets profunds i transcendents. Quevedo és el màxim representant de la corrent conceptista", enfront del "culteranismo" de Góngora, que no es va lliurar d'algun poemasatírico. Però el que és veritablement interessant en Quevedo és el seu llenguatge gairebé modern, utilitzant mots, a diferència de Cervantes, la seva força expressiva. La seva lectura, per tant, es fa fàcil, i el seu estil sorprenent per l'actual. Valguin alguns exemples que avui poden ser sentits en qualsevol pati de col·legi, bar o desocupada d'autobús: "mojones" ("el culo hace mojones"), "pendejos" ("población de pendejos"), "gorreros" ("gorreros, hospedándose más de lo que fuere razón en casa de los amigos"), "a escote" ("niño/ que concebistes a escote/ entre más de veinte y cinco") entre d’altres. Igualment es troben en la seva prosa mots que es mantenen en determinades zones d'Andalusia i Amèrica, perfectament actualitzats, com "cap" per traveta, coima" per suborn, etc.  Quevedo era un home desenganyat de moltes coses, entri unes altres de les dones, a les que desitjava alegres, però si pot ser "sordas y tartamudas". Moltes vegades es refereix a elles de forma despectiva i si s'ha de jutjar pel seu temàtica, més que freqüentar cercles familiars, va conèixer els ambients prostibularis i marginals de la seva època, als que arribava atret pel sexe però dominat per la seva misoginia.   Mor a Villanueva de los Infantes (Ciudad Real) en 1645.

Obra

La rebelión de Barcelona ni es por el huevo ni es por el fuero

Documentació.

Links

http://www.usc.es/~quevd/welcome.html

Quevedo. Uiversidad de Santiago de Compostela

http://personal2.redestb.es/ea5cph/quevedo.html

Francisco de Quevedo

http://sonnets.spanish.sbc.edu/

Golden Age Sonnets

http://sonnets.spanish.sbc.edu/Quevedo.html

Francisco de Quevedo

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]