Biografia

Ignacio Agustí (Llissà deVall, Barcelona 1913- Barcelona, 1974). llicenciat en Dret, començà la seva carrera d'escriptor publicant en català poesies i articles, i, apartir del 1936, el seu vehicle d'expressió fou el castellà. Fou director del setmanari Destino. La seva obra més rellevant fou el cicle narratiu La ceniza fué árbol, integratt per les novel·les -Mariona Rebull (1944), El viudo Rius (1945), Desiderio (1957), Decinueve de julio (1965) y Guerra civil (1972)- en què el focus argumental oscil·la entre dos eixos històrics: la Barcelona de finals del XIX i la guerra civil espanyola. El seu discurs narratiu, encara que s'emmarca en el realisme social, està enriquit per un refinat lirisme. Entre les seves publicacions destaquen, a més, Un siglo de Cataluña (1940), centrada en la societat catalana de principis de segle, la novel·la Los surcos (1942), i el llibre de memòries Ganas de hablar (1974), publicat pòstumament. El 1965 li gou atorgat el Premio Cervantes.

Obra

Mariona Rebull

Mariona Rebull és la primera novel·la de la sèrie La ceniza fué arbol. Mariona, filla del joier Desiderio Rebull, coneix a Joaquín Rius, un fabricant de teixits, fill d'un indiano, d'origen humil. El pare de Mariona, Desiderio, no veu amb bons ulls les relacions entre la seva filla i Joaquín, però el dia de posada de llarg de la seva filla, el pare convida al pretendent, parla amb ell i al final es casen. És un matrimoni que es realitza per damunt del vertader amor. Mariona queda embarassada i ja durant els primers mesios de gestaciócomencen a parèixer els primers problemes entre la parella. L'allunyament s'intensifica perquè Joaquín treballa intensament i s'oblida de la seva família. Mariona se sent atreta per Ernesto Villar, antic companys d'estudis de Joaquïn i envejós de la seva fortuna i una nit es lliura a ell després d'una violenta discusió entre tots tres. Una nit, en una vetllada d'òpera al Liceu, Mariona abandona la llotja en un descans per anar a saludar uns amics, deixant sol Joaquín. Una bomba llaçada a la platea converteix la sala en un munt de cadàvers, entre ells s'hi troben els de Mariona i Ernesto que Joaquín els trobarà en una llotja dels segon pis amb el cap recolzat a l'espatlla del seu amic. L'aliança de classes socials fracassarà perquè naufraga el matrimoni entre el jove Rius i Mariona. La trama amorosa serveix com a eix per a mostrar el creixement de Barcelona en la seva fases de prosperitat i desenvolupament, a la vegada que pinta un retaule costumbrista de l'època de la I Exposició Universal i dels anys següents.

El viudo Rius

El viudo Rius és la segona novel·la de la sèrie La ceniza fué arbol. Joaquín Rius ha quedat vidu prematurament i se sent sol. El personatge és un fidel representant de la burgesia barcelonina en el seu apogeu, treballadora i tenaç. Però la veritable protagonista és la ciutat, el col·lectiu que viu els seu ascens a la metròpoli europea. Juntament amb la seva evolució apareixen les greus crisis socials i econòniques, la crisi de la indústria tèxtil, les lluites obreres, i el malson anarquista que culmina amb la famosa Semana Tràgica del juiol de 1909, i el personatge que s'introdueix quasi com un més dins la crònica de la ciutat.

Desiderio

Desiderio és la tercera novel·la de la sèrie La ceniza fué arbol. En aquesta tercera entrega apareixen nous personatges que s'afegeixen a la tercera generació dels Rius. Barcelona és una ciutat en festes i manifestacions esportives, de cases de joc i de clubs elegants, però que podria ser una capital cosmopolita qualsevol, sense cap forma específica i amb caràcter escàs. Desiderio Rius, senyoret sense cap ideal social i polític, prepara la seva educació fins que ha de casar-se prematurament amb Christa, la seva companya de diversions. Els usos burgesos del segle XIX s'ha perpetuat en el XX i una generació treupartit dels treball de l'anterior i així viu Desiderio Rius, mancat d'iniciatives i d'ètica del plaer de la vida, però allunyat del món del comerç i del diner en què visqué el seu pare i del plaer que sentí el seu avi en fer-se ric. És un documental històric de la nova imatge de Barcelona, que ha passat de ser un empori industrial a una ciutat mundana i sorollosa.

La ceniza fué árbol

La ceniza fué árbol és una visió moral i nostàlgica de Barcelona des de finals del XIX fins al primer terç del XX. La història se segueix a través dels avatars d'una família d'insdustrials catalans, els Rius, historiada des desl primers moments de l'ascens fins a la decadència. Planteja l'ascensió de la classe burgesa a través del temps, els canvis que la porten des d'una vida artesanal fins a la societat industrial, culta i refinada, truncada per la guerra civil espanyola.

19 de julio

Guerra civil

Documentació

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]