corpus
literari
|
|
Josep Maria Carandell i Robusté (Barcelona 1934) Escriptor. Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic. Residí a Alemanya i també al Japó. La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, ha estat centrada en l'assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys: Peter Weiss, Poesía y verdad (1968) i Las comunas. Alternativa a la familia (1972). Ha escrit poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre en català: Violeta i A les 20h futbol (1980) i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona: Guía secreta de Barcelona (1974), La Barcelona viva (1980), L'Eixample (1982), Salons de Barcelona (1984), Història del restaurant les Set Portes (1989) i La Pedrera. Cosmos de Gaudí (1989). El 1985 inicià la seva novel·lística en català amb Prínceps.
Prínceps
Prínceps situa la història
entre els anys 1951 i 1953, una època buida i de transició
entre un passat optimista i heroic i aquell futur esperançat
que començaria a mitjans de la mateixa dècada. L’obra
ens és narrada pels seus herois, l’eloi, que més
de tenta anys després intenta de fer real el passat en voler
contar-nos-el, i potse provant d’establir alguna inevitable semblança
entre aquells temps buit i sense estímuls i la nostra època
actual. Els tres personatges centrals són marcadaments definits
i ben diferenciats i, utilitzant de contrapunt femení Helga,
naturalista, esportiva, fermament autèntica i gairebé
tràgica. L’autor ens situa en els diferents indrets i marcs
de l’acció de vegades de manera extremadament realista amb
un punt de barroquisme.
Article publicat al diari“Avui” el 19/08/03 per Ignasi Riera
J.M. CARANDELL
Barceloní de la collita del 34, va morir la setmana passada. M'ho va dir, a Morella -poc abans d'un pregó suggerent del periodista Víctor Amela- el professor Sergi Beser. Feia un any, també a Morella, en el marc de l'homenatge a José Agustín Goytisolo, cunyat dels Carandell, n'havíem estat parlant amb Ton (o Concepció) Carandell. De la família n'havia ofert imatges i dades Lluís Carandell, al llibre de memòries El día más feliz de mi vida. Doncs bé: el meu condol no gens protocol·lari a la germaneta de la família, Ton Carandell. I és que el seu germà Josep Maria ha estat un cronista del cap i casal, coneixedor com era dels racons secrets de Barcelona, un divulgador de la vida i obra de Gaudí (i goso dir que una esmena a la totalitat del seu procés de canonització), algú que era capaç de parlar-nos dels moviments de joves que es decidien a viure, fa més de trenta anys, en comuna i que tenia un sentit especial de i sobre la pedagogia. Ell era també un pedagog de l'Institut del Teatre. Aconseguia comprovar la dita segons la qual tot escriptor porta a dins un lector voraç. I el meu elogi final: davant Josep Maria Carandell mai no et senties un estrany, t'acollia amb una generositat que només solen practicar les grans persones. La darrera imatge: durant la visita a una exposició a la Pedrera. Se m'acosta i em diu: sóc en J.M. Carandell. Respoc que és claríssim. I m'afegeix: com que no tinc gaire bon aspecte prefereixo avançar-me i presentar-me als vells coneguts.
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]