Biografia

Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927). Estudià Dret i col·laborà al'Antologia poètica universitària (1949). Es donà a conèixer amb la novel·la Com ganivets o flames (1954), a la qual seguiren Dotze bumerangs (1954), El gandul (1955), La trampa (1956), Tots som iguals (1966), L'home de la guitarra (1957) i Combat de nit (1959), L'últim replà (1962) i La collita del diable (1968), totes elles amb una tècnica de novel·la realista, de testimoni o psicològica. També ha escrit narracions com els reculls Varietés (1959) i Els joves i altres (1960). Ha excel·lit en el conreu de llibres de viatges i obres de divulgació, entre les quals destaquem Ciutats de Catalunya (1956-1958), Viatge al Pirineu de Lleida (1957), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), El llibre de la diada (1975), Visions de Cadaqués (1978), Imatges de Catalunya i Balears (1979), Geografia de Catalunya (4 vols.) (1982), Catalunya: tranports metropolitans (1988), A peu per Terra Alta (1989) o A peu per la Llitera (1990). Ha escrit obres de teatre com És perillós fer-se esperar (1959), i narracions per a infants com Viatge a la Lluna, musicada per Xavier Montsalvatge. Cal considerar Josep Maria Espinàs com un animador cultural; fou un dels fundadors dels Setze Jutges, grup que inicià el moviment de la Nova Cançó. Ha col·laborat en publicacions diverses i en el diari "Avui", des de la seva aparació, amb la secció diària "A la vora de...". Ha recollit els seus articles en diferents volums: Petit observatori (1971), A la vora de... l'Avui/ 1-6 (1978-1985), Els nostres objectes de cada dia (1981), Del rebost i la taula (1985). Ha col·laborat a TV3 amb el programa d'entrevistes Identitats, reculls del qual ha publicat posteriorment (Identitats-1, (1985), Identitats-2 (1984)). Ha publicat, també, un manual d'educació cívica, Aprendre a conviure. Reflexions de civilitat (1984), Diccionari català de falses etimologies (1985) i El teu nom és Olga (1986). La seva obra ha estat traduïda al castellà, anglès, basc, francès, alemany, hebreu, neerlandès i portugués

Obra

Viatge pels grans magatzems

Guia de ciutadans anònims

Documentació

Entrevista publicada a “La Vanguardia” el 12/06/02

Soy un hombre de letras independiente

Teresa Pàmies fue premiada el año pasado, ahora usted. Son dos autores más bien de izquierdas. ¿Algo está cambiando en Òmnium?
-Quizá el jurado sea ahora más independiente. Aunque siempre ha tenido bastante libertad. Se galardonó a figuras como Joan Oliver o Joan Coromines... Entre los premiados hay gente diversa, de obra y de pensamiento.
-¿Cómo valora haber recibido un premio tan significativo?
-Me parece importante que se titule premio de las letras. Porque aquí, a diferencia de otros países europeos, se identifica demasiado la literatura con la ficción. Creo que en el premio se recupera el concepto francés de bellas letras, que incluye literatura y humanismo. Mis dos últimos libros, "Temps afegit" y "A peu per Galícia", no son ficción.
-¿No se considera narrador?
-Soy un hombre de letras... de muchas letras, millones... He publicado algo más de setenta libros, pero si cuento los artículos, habré escrito unos 250 volúmenes. Y de producción diversa. Me reconozco como un hombre de letras independiente. No he seguido escuelas literarias ni modas.
-La literatura, ¿es una necesidad vital para usted?
-No, es simplemente un hecho. Nunca me propuse ser escritor. Un día lo acepté porque la gente me lo decía. Es un hecho ligado a mi experiencia de vida. Si un día escribí "El teu nom es Olga" no fue por necesidad; me salió así. Pensar en mi hija me suscitó unas reflexiones sobre la diversidad y el derecho a la diferencia. Escribir es también una forma de estar en la sociedad.
-Pero ahora ya le han convertido en "patum".
-¿"Patum"? Primero habría que analizar la palabra. Yo hago poco ruido... y la Patum es muy ruidosa... Y se mira a sí misma.Yo no estoy preocupado por mí mismo. La vida es un tiempo en que la gente hace cosas. Y a mi me ha tocado escribir.

Article publicat al diari “Avui” l’11/06/02 per Ada Castells

Espinàs, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Ara farà cinquanta anys que l'escriptor Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) es dedica a la narrativa i ja té una setantena de llibres publicats, entre ells nou novel·les i catorze de les seves populars cròniques d'excursions a peu.
Tota una obra variada i marcada per la curiositat que ahir Òmnium Cultural va distingir amb el Premi d'Honor, dotat amb deu mil euros i el prestigi d'una trajectòria de trenta-quatre anys, amb guanyadors com Espriu, Rodoreda i Calders.
Espinàs, que compta en el seu palmarès amb el Sant Jordi i el Nacional de Cultura, va explicar ahir que mai no li ha interessat "fer una obra ni dibuixar-me com a personatge literari". El seu interès ha estat "fer la feina any rere any" i un bon dia s'ha trobat que "em diuen que ja n'he fet prou perquè em donin un premi". Aquest dia va ser ahir i va ser-ho per decisió d'un jurat format per Max Cahner, Josep Gifreu, Josep Laporte, Albert Manent, Vinyet Panyella, Agustí Pons, Josep M. Puig Salellas, Oriol Riba i Ricard Torrents.
Al llarg de tot aquest temps de dedicació a les lletres, Espinàs ha anat aprenent aspectes d'un ofici que ha practicat des de mitjans de comunicació, com l'AVUI, i en llibres de viatges, de retrats i de ficció: "He après a no escriure de manera que quedi bonic, a no construir frases només perquè tinguin gràcia, perquè siguin poètiques, per sentir-me escriptor", sinó que ha mirat d'aportar "com més idees millor, sense embolicar-les amb paper de caramel".
Una de les premisses de la seva feina ha estat defensar la llibertat prescindint de "capelletes i del què diran els crítics més exigents i el públic". Tampoc no ha estat "mai subvencionat ni pendent per fer coses perquè me les demanessin".
Per Espinàs, "la paciència és una virtut de l'escriptor, la persona pacient és una persona apassionada i jo he tingut paciència per anar fent llibres". Uns llibres que va començar als anys 50, amb Com ganivets o flames: "Temps difícils en què ser escriptor en prosa i en català era una excentricitat i els més grans eren a l'exili o callaven".
Ara no se sent diferent de quan va començar ja que la seva obra continua marcada per la curiositat que el porta a provar gèneres diferents: "Crec en la fatalitat de l'escriptor. Un autor mai no pot triar quina mena d'escriptor serà". Una altra costant és la llengua: "Jo de petit vaig passar d'escriure en castellà a fer-ho en català i va ser per un canvi biològic, cosa que té més pes que la convicció política i el resistencialisme. Vaig entendre que si no hagués escrit en català no hauria tingut identitat com a escriptor".
Un seny desassenyat
Tot i que Espinàs té fama de persona assenyada, ell considera que no ho és: "Escriure en català als anys cinquanta, practicar gèneres diferents, fer concerts sense saber tocar la guitarra... no és gaire assenyat, però el que realment hauria estat una falta de seny és haver intentat ser una persona que no sóc". Ahir se li va agrair, per tant, que Espinàs hagués optat per ser l'Espinàs.

Opinió de l'escriptor sobre Internet
[liter@tura.ct] ra.ca
els_meus_afers.ct
especial sant jordi, 23 d'abril del 2000

Això d’Internet jo no ho practico; sóc un escriptor de màquina d’escriure. Si tingués una altra ocupació no tindria cap inconvenient a utilitzar Internet, al contrari, però he après a fer la meva feina d’una manera i no se m’acut cap motiu per incorporar-hi aquesta nova eina. Em trobo més còmode fent servir les vies de comunicació tradicionals: les cartes, el telèfon i el fax. Com a eina de treball no crec que els avantatges que pugui tenir compensin, en el meu cas, la pèrdua de temps que em suposaria dependre d’Internet. Tinc amics que tenen e-mail i prefereixen que els enviï un fax perquè el tenen a mà de seguida, sense necessitat d’haver d’engegar l’ordinador, entrar en un programa o patir els col.lapses de la xarxa. Si com a eina de treball no em serveix, com a mitjà d’entreteniment he de confessar que no m’atrau gens. Ni per curiositat. La curiositat és una qualitat que es pot exercir en àmbits molt diferents. Hi ha persones que s’interessen per la lectura i no per les persones i a la inversa. A mi m’agrada caminar, veure coses, parlar amb la gent, descobrir costums i paisatges... Però, en canvi, no em diu res Internet. Prefereixo divertir-me obrint el Coromines i buscar l’origen de la paraula carro o veure passar la gent des del balcó que agafar un ratolí i posar-me davant d’una pantalla.

Links

http://www.escriptors.com/autors/espinasjm/index.html

Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions. E mail.

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]