Biografia

Josep Maria Fonalleras i Codony  (Girona 1959) Narrador. Estudià filologia catalana a la Universitat de Girona. Ha escrit teatre, novel·la i narracions i també fa crítica literària. Hom el considera un dels escriptors joves de més talent de la literatura catalana. De la seva obra narrativa cal destacar El doctor Livingstone, suposo (1985), El rei del mambo (1985), premi Just M. Casero, 1983, Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990). En general, es tracta d'una narrativa d'una gran precisió estilística i amarada d'un profund sentit de l'humor.

Obra

Documentació

Article publicat a “El Periódico” el 30/05/02 per Estanislau Vidal-Folch

Bonhomia que no s'estova

El títol Llarga vista, que recull tots els contes, revisats, de Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959), té a veure amb la mirada de l'autor sobre el món literari que ha anat construint durant 20 anys d'escriptura. Aquesta mirada des de la distància que el situa entre els autors que fan un ús inicial de la ironia on la decepció no és un aprenentatge, ni un camí, ni la conclusió d'un periple. La descreença és un punt de partida, un lloc des d'on es mira, que pot explicar el seu estil net i polit, elaborat com un joc verbal i un refugi davant els fets quotidians. La part forta del volum la formen íntegrament els reculls que va publicar els anys 1988 i 1990 en dos llibres amb el nom Botxenski i companyia i Avaria. També hi ha contes anteriors i altres de més recents i inèdits. El segon gruix dels contes, però, està format sobretot pels treballs que l'autor va publicar l'any 1991 al diari "Avui" i que l'estiu del 2000 va escriure per a Catalunya Ràdio. Són relats molt curts, aquests, d'un parell de folis, però que són autènticament Fonalleras: demanen al lector, com la resta, que acabi d'incorporar allò que el text no diu, però que igualment hi és. Tenim a l'abast, doncs, no un catàleg de possibilitats , sinó un cens de les realitzacions de la seva narrativa curta que permet fer un balanç d'una trajectòria, tot i que els treballs recents no són els contes, sinó les dues novel.les, també curtes, La millor guerra del món i August & Gustau, que es caracteritzen per una tensió dramàtica i una gravetat sostinguda de les atmosferes més intensa que als contes. El sol fet de disposar d'una edició ben feta ja és una bona notícia: hi ha un guany qualitatitu clar entre l'edició dels dos reculls de finals dels anys 80 en l'edició original i poder-los llegir ara tal com se'ns presenten. I els contes mantenen el seu encís. Jugant amb la banalitat de les coses de cada dia, des dels gestos més simples fins a les rutines més repetitives (on delimita una mena de camp de joc de la vida), amb una sentimentalitat molt Salinger i una desconstrucció o trossejament molt Gombrowicz, els personatges burgesos (l'individu i la família fent a cops un tot) de les seves petites històries donen voltes circularment a les seves circumstàncies, amb una melanconia que no és obsessiva ni patològica "pel plaer dels dies que han fugit", incloent-hi la tendresa per la infància perduda. Ara la mort, després l'amor, més enllà la davallada vital o la ruïna física i material són temes tractats amb humor, amb estirabots que no fan sagnar (sovint el màxim de mala bava el concentra a "aquest coi de..." ), amb una bonhomia que no s'estova. Si Fonalleras no ha tingut més èxit de públic és perquè no és un escriptor d'esdeveniments, a causa del seu minimalisme. Uns quants dels seus contes bé s'haurien de llegir.

Article publicat al diari “Avui” el 13/03/03 per Joan Josep Isern

Exquisida carta de vins

Una de les grans notícies literàries de cara al Sant Jordi vinent és, sens dubte, l'aparició de Llarga vista , el volum que aplega una àmplia selecció de la narrativa breu escrita per Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) entre el 1982 i el 2002. Magníficament produït per Empúries, la seva editorial de gairebé sempre, i amb una preciosa il·lustració a la coberta que reprodueix els aparadors d'un celler londinenc ple de vins de bona anyada -una precisa metàfora del que el lector trobarà a dintre del llibre. Les dues primeres seccions de Llarga vista es corresponen exactament amb els contes dels reculls Botxenski i companyia (1988) i Avaria (1990). Això sí, amb algun petit canvi d'ordre i una pentinada general pel que fa a puntuació i adjectivació.

PROCEDÈNCIA DISPERSA

En els apartats següents hi trobem un parell de contes procedents del llibre anterior - El rei del mambo (1985)- i altres que han anat veient la llum de manera esparsa en volums col·lectius com ara Mixtures (1984) , El Número (1988) , La profecia (1988) , Tapís (1990) i un llarg etcètera més que arriba fins a l'estiu passat i que ja no detallaré per no allargar excessivament la referència. Un altre bloc de textos que formen Llarga vista el constitueix la secció denominada Novel·les de butxaca , que aplega, per una banda, uns quants relats curts apareguts en la secció del mateix nom que el diari AVUI va publicar entre novembre del 1990 i febrer del 1992 i, per l'altra, uns quants textos més escrits per ser llegits en el programa Catalunya matí , de Catalunya Ràdio, durant l'estiu del 2000. Com es pot veure, doncs, en les més de tres-centes pàgines de Llarga vista entrem en contacte amb un material que fins ara o estava dispers o bé era de molt difícil recuperació i que el lector té novament al seu abast per poder gaudir-ne a plena satisfacció. No és aquesta, creguin-me, una frase tòpica. Ja ho he dit just en obrir aquest comentari: la recuperació d'aquest grapat de contes de Josep Maria Fonalleras és una magnífica notícia ja que ens permet recuperar una bona part de l'obra narrativa breu d'un autor de molta categoria. I la prova la tenim davant dels nostres ulls: malgrat els 20 anys transcorreguts des del seu debut, els textos de l'autor gironí mantenen la força, l'interès i la qualitat que des del començament la crítica li va lloar de manera unànime. Actuals com el primer dia i més moderns que mai.

MÓN SENSE CATACLISMES

Llegir Llarga vista , doncs, és recuperar el món aparentment senzill, sense grans cataclismes, per on circulen els personatges de Josep Maria Fonalleras; és adonar-se de la presència gairebé constant d'un finíssim sentit de l'humor molt britànic (una altra referència capturada perfectament en la il·lustració de la coberta) que el lector agraeix; és gaudir amb allò tan difícil de dominar per un escriptor que és l 'estil ; és deixar-se emportar per una llengua que, francament, no sé si dóna gaire joc a les hipotaxis o no però que explica, exposa, dibuixa i situa amb els elements justos i sense impostar la veu. Per als qui s'apropen per primera vegada a l'obra de Fonalleras aquesta Llarga vista és la millor manera de conèixer un creador de molta envergadura. I per als qui l'hem anat seguint des de bon començament, per als qui col·leccionem carpetes amb retalls dels nombrosos articles que Josep Maria Fonalleras ha anat publicant de manera esparsa a molts llocs, és tornar a descobrir -amb una nova capa de vernís, en molts casos- contes gairebé perfectes com ara "Termodinàmica", "Els Cardozo aprenen a ballar" i "El racó d'en Ben" , que no rellegíem des de fa una bona pila d'anys.

SECTA NOMBROSA

Llegeixin Llarga vista . I recomanin-lo a les bones amistats. Estic segur que no trigaran gaire a afegir-se a la colla de seguidors de l'autor gironí. Una secta cada vegada més nombrosa els membres de la qual ens caracteritzem perquè així que tenim una oportunitat el renyem i li diem que estem molt enfadats per la seva gasiveria a l'hora de publicar obra nova. M'apresso a dir que és la seva opció i que en té tot el dret, de dosificar-se o de prioritzar altres plataformes d'expressió com ara l'articulisme i les col·laboracions radiofòniques abans que la literatura més diguem-ne convencional. Però, envoltats com estem per tanta mediocritat, es noten a faltar molt els autors que, com ell, tenen coses a dir i talent per explicar-les.

Article aparegut al diari “Avui” el 29/03/01 a cura de Joan Josep Isern

Puzle

Hi ha un museu. I en aquest museu hi ha una sala ocupada per un sol quadre. És El taller d'Apel·les, una tela de Willem van Haecht del 1630. Representa el taller d'un pintor grec, protegit d'Alexandre el Gran. El terra i les parets del taller són plens d'altres pintures que el quadre també reprodueix. Moltes són d'escenes bíbliques, també n'hi ha de mitològiques. El rostre d'Alexandre, que mira com Apel·les treballa en l'esbós d'un rostre de dona, és el de Rubens, el mestre de van Haecht. També té una retirada a Kirk Douglas. El taller que pinta Willem van Haecht no és més que la reproducció del taller de Rubens, gran col·leccionista d'art en la seva època.

SALA AMB VIGILANT

En la sala on s'exhibeix el quadre hi ha un vigilant. Un home gris, sense atributs. La seva veu ens anirà explicant tot el que li passa. Està enamorat d'Irene Oyarze, una ballarina que es burla de la devoció que sent per ella. Potser és per això que el vigilant ha decidit planificar la seva pròpia mort. Se suïcidarà, sí, però a la seva manera. Amb tot un ritual previ. Per això compra a la botiga del museu un puzle de mil peces que reprodueix el quadre que vigila des de fa més de 20 anys. Quan tindrà col·locades totes les peces -calcula que el tindrà ocupat cosa d'un mes- morirà. Ho sap amb tota certesa perquè així ho ha pactat amb August i Gustau, una parella de pinxos de via estreta que ha contractat: l'endemà d'acabar el puzle aniran tots tres a un descampat i un instant abans de rebre els trets de pistola convinguts el vigilant els revelarà el número secret de la seva tarjeta de crèdit. El 1630. Precisament l'any que va ser pintat El taller d'Apel·les. També hi ha una dona en coma irreversible i embarassada de pocs mesos que és mantinguda artificialment en vida pels metges per tal de salvar la criatura que porta dintre seu. I un munt de referències a la Bíblia i a la mitologia. I una reflexió sobre el determinisme i la irreversibilitat del fet de viure.
Resumim, doncs: per una banda tenim un puzle que reprodueix un quadre que reprodueix altres quadres i tenim un pintor amb el rostre d'un emperador que, alhora, és molt similar al d'un actor de cinema. Tenim també una dona tècnicament viva, un fill seu que encara no ha nascut tècnicament no-viu, doncs- i un home que, tot i ser viu en aparença, ha fixat la data en què deixarà de viure. Un home tècnicament mort, com si diguéssim.

COM UN PUZLE

Amb tots aquests elements argumentals -que en mans poc destres podrien confegir una amanida de difícil digestió- Josep Maria Fonalleras ha construït, al meu parer, un dels llibres més intel·ligents i suggestius que un autor català posarà al nostre abast aquest Sant Jordi.
Però, de fet, hi ha molt més, en aquest August & Gustau. Hi ha, per exemple, una estructura perfectament travada on cap detall està de més. Calculada al mil·límetre amb 38 capítols d'extensió quasi idèntica. Una estructura volgudament constrictiva que lluny de limitar dóna ales a l'argument i que remet a la imatge d'un puzle en el qual cada peça (cada capítol) té un significat doble: el seu valor per ell mateix i el que atorga al conjunt del relat. Encara que l'autor ens els presenti en un ordre diferent al de la lògica successió dels esdeveniments. Igual igual que en el puzles.

LA VEU DEL NARRADOR

Com a complement tenim un altre element clau: la veu del narrador. Una veu subjugadora capaç de parlar-nos de coses terribles i de coses sublims sense la més mínima vacil·lació. La veu d'un home que sap que l'està esperant la mort perquè és ell qui ha decidit el dia i l'hora de la cita. I tot aquest festival de frigideses Josep Maria Fonalleras l'apuntala amb una llengua d'altíssima volada, plena d'imatges que esclaten com espurnes en el moment menys pensat: a cavall d'un verb perfectament triat o d'un adjectiu posat just allà on calia. Una llengua amb precisió al servei d'una veu narrativa que sap callar en l'instant adequat perquè la imaginació del lector hi faci la seva contribució.
Un llibre ple de miralls interiors, d'imatges que van i que retornen. Ric en els detalls i on cap mot no és sobrer. Un llibre per llegir moltes vegades i en cada lectura descobrir-hi matisos nous. Recomanable per a tothom però sobretot ideal per a aquells lectors entestats a investigar els secrets de la cuina de l'escriptura.

Links

[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]